Entradas

Mostrando entradas de 2008

94.- Polònia i Perejil

Diari de Balears, 31 de desembre de 2008
Última Hora, 3 de gener de 2009
Última Hora (Eivissa i Formentera), 4 de gener de 2009

Un bon barem per mesurar la independència i la qualitat d'un mitjà de comunicació públic són els seus programes d'humor, així com la seva capacitat de reflectir-hi la vida quotidiana de l'actualitat que els envolta. La combinació de sengles factors permeten veure el marge del que disposa el mitjà en qüestió per al·ludir a la seva classe política, inclosos els seus propis governants. Parodiar i riure's de qui els paga és molt valuós, més encara quan es tracta d'un humor intel·ligent, més subtil i corrosiu, en lloc d'un simple programa d'imitacions amb acudits fàcils. Resulta ser molt més il·lustratiu del rerefons del clima polític general i, en conjunt, de la seva societat.

L'exemple paradigmàtic és "Polònia", un programa de TV3 que parodia l'actualitat política catalana i espanyola. A "Polònia" no hi han lím…

93.- Balears al Senat, millor que no res

Diari de Balears, 18 de desembre de 2008
El Mundo-El Día de Baleares, 19 de desembre de 2008

Feia temps que l'activitat parlamentària del Senat no adquiria tanta rellevància com en la legislatura actual. El fet que des de 2004 sigui el PP la força majoritària en aquesta cambra, en contraposició a la majoria del PSOE al Congrés dels Diputats, mostra un escenari on l'equilibri de forces requereix major sintonia del Govern central amb forces parlamentàries amb pes dispar a ambdues cambres. I si afegim que des de les eleccions del 2008 el PP ha reduït considerablement les seves formes agressives i forassenyades, la Càmera Alta està sent escenari de votacions i "aliances" impensables fa escassament un any. Diverses iniciatives, com les plantejades sobre la cogestió aeroportuària, els descomptes pels vols interilles o la devolució dels bous de Costitx varen sortir endavant, malgrat la vergonyosa oposició del grup socialista, i comptaven amb el suport dels populars.

També ha d…

92.- El caixer

Última Hora, 13 de desembre de 2008
El Mundo-El Día de Baleares, 13 de desembre de 2008
Diari de Balears, 14 de desembre de 2008
Diario de Mallorca, 22 de desembre de 2008

A la planta baixa de la meva finca hi ha un caixer d'una entitat financera. Sempre entro a treure doblers, o per consultar el saldo (que mai no és suficient). Darrerament, de nit un indigent s'hi establia per estar a cobert. El caixer no té aire condicionat, però almenys protegeix del vent i la pluja. L'home jeia arraulit a un racó de l'estança, cobrint-se amb un vell abric i amb una bossa amb les seves poques pertinences. En veure'l el primer dia vaig passar de llarg. Em va fer mala espina pel seu aspecte desarreglat i per la fàcil associació entre delinqüència i indigència, més encara sent un desconegut on hi ha doblers en circulació. Un prejudici inconfessable, però habitual. No ho neguem.

Passen uns dies, sempre el veig allà a les mateixes hores. Sempre quiet, en el mateix racó, normalment despert…

91.- Cien años de música cinematográfica

Última Hora, 25 de novembre de 2008

Ha pasado casi desapercibido; pero en 1908 se ha conmemorado el primer siglo de música escrita especialmente para el cine. Hasta entonces las películas, de pocos minutos y rudimentarias, tenían un acompañamiento musical en directo, improvisado y de escasa calidad. Así que cuando nació la idea se recurrió a compositores clásicos de renombre, que diesen prestigio al experimento. Tanto fue así, que la publicidad del estreno llegó a eclipsar al director y los actores de la época.

El 15 de octubre de 1908 se estrenó en Moscú el film Stenka Razin, con música de Mikhail Ippolitov-Ivanov (1859-1935), y que a su vez es la primera película rodada en Rusia. Dada la expectación creada se contó con Ippolitov-Ivanov al ser uno de los compositores más célebres en su país. Un mes más tarde, el 17 de noviembre de 1908, se estrenó en París L'Assassinat du Duc de Guise, con banda sonora de Camille Saint-Saëns (1835-1921), quien a pesar de un estilo compositivo más b…

90.- Les III Jornades d'estudis locals de Sóller

Diari de Balears, 13 de novembre de 2008
El Mundo-El Día de Baleares, 17 de novembre de 2008
Sa Veu de Sóller, 28 de novembre de 2008
Setmanari Sóller, 29 de novembre de 2008
Última Hora, 3 de desembre de 2008
Diario de Mallorca, 7 de desembre de 2008
ÚltimaHora, 24 de desembre de 2008

Els passats dies 7 i 8 de novembre se celebraren les III Jornades d'estudis locals de Sóller a l'antic Oratori de Santa Caterina, avui Museu de la Mar. Aquest any han estat 23 les comunicacions presentades, d'una extensió i qualitat que ha dut als organitzadors a plantejar-se limitar el número de comunicacions admeses, ja que ha esdevingut molt difícil donar cabuda a tots els treballs que s'hi presenten. Per fer-nos una idea, el llibre de les II jornades té gairebé 500 planes.

Són molt meritoris els resultats obtinguts en només tres anys: unes jornades anuals amb gran participació, assistència de públic, qualitat i varietat temàtica. Altres poblacions amb més tradició i pes demogràfic no poden p…

89.- ¿Democracia europea o bananera?

Última Hora, 12 de noviembre de 2008

Las elecciones presidenciales en Francia tienen unas reglas del juego más justas que en el nuestro: todos los candidatos disfrutan del mismo tiempo en los medios audiovisuales, y los horarios de los espacios electorales se otorgan por sorteo. Así todo el mundo puede difundir sus ideas en igualdad de oportunidades. De este modo se compensa a las formaciones y candidatos más modestos, que no disfrutan de los recursos para hacer vallas, carteles, folletos y demás gastos millonarios. Y de rebote los grandes partidos contienen sus gastos, al no poder evitar que los más pequeños se hagan notar.

En cambio, en España las proporciones vienen determinadas por las dimensiones del partido: a mayor representación, más tiempo y preferencia para escoger las franjas horarias más cotizadas. Así siempre acabamos viendo las fuerzas dominantes de turno, mientras las candidaturas más modestas acaban desplazadas a horas donde nadie ve la televisión ni escucha la radio. Qu…

88.- Democràcia europea o bananera?

Diari de Balears, 5 de novembre de 2008

Les eleccions presidencials a França tenen unes regles del joc més justes que a casa nostra: tots els candidats gaudeixen del mateix temps als mitjans audiovisuals, i les franges horàries dels espais electorals s'atorguen per sorteig: així tothom pot difondre les seves idees en igualtat d'oportunitats. D'aquesta manera es compensa les formacions i candidats més modestos, que no gaudeixen dels recursos per fer tanques, cartells, fulletons i demés despeses milionàries. De rebot els grans partits contenen les despeses, al no poder evitar que els més petits s'hi facin notar.

En canvi, a Espanya les proporcions vénen determinades per les dimensions del partit: a més representació, més temps i preferència per escollir les franges horàries més cotitzades. Així sempre acabem veient les forces dominants de torn, mentre les candidatures més modestes acaben desplaçades a hores on ningú veu la tele ni escolta la ràdio. Qui més gasta en propaga…

87.- Bisbes i bisbes

Diari de Balears, 29 d'octubre de 2008
Diario de Mallorca, 2 de novembre de 2008
Última Hora, 18 de novembre de 2008

Fa temps vaig llegir una notícia que podia semblar una broma de mal gust o una manipulació, però que és totalment certa. I que, en succeir fora de les nostres fronteres, va passar gairebé desapercebuda. Vet aquí que el centre de Londres va ser ocupat per una gran manifestació, protestant per la falta d'atenció dels líders polítics mundials als problemes del Tercer món.

Però el fet realment sensacional fou veure-la encapçalada per més de 600 bisbes anglicans i representants d'altres religions: allà hi eren l'arquebisbe de Canterbury, el cap espiritual dels catòlics britànics, portaveus jueus i musulmans. Un impressionant símbol d'unitat religiosa per una causa comuna, potser la més important avui dia al planeta.

Encara que aquells dies els bisbes anglicans es trobaven molt dividits per qüestions com el sacerdoci femení, llavors es van mostrar totalment uni…

86.- El Govern Matas i els seus mitjans de comunicació

Diari de Balears, 19 d'octubre de 2008

Durant el Govern de Jaume Matas, la proliferació de mitjans de comunicació privats addictes a la seva persona arribà a ser demencial: premsa escrita, ràdio, internet, televisió... Tots tenien un punt en comú: una gran quantitat de publicitat institucional. Un procediment totalment legal, però emprat de manera massivament sospitosa. Són fàcils de detectar, ja que tots ells patiren un abans i un després del canvi de Govern, quan la manca de doblers públics rebuts es féu notòria. Uns han reduït la seva activitat, d'altres han desaparegut. I tots ells mantingueren una línia editorial incondicionalment favorable al Govern Matas.

Com a exemple tenim un diari gratuït nascut a l'inici de 2006. Va assolir fins a 32 pàgines a tot color i vuit redactors. Els seus continguts eren un apèndix il·lustrat del BOIB, amb una presència constant de polítics del PP, i un caramull de fotografies i notícies optimistes sobre la seva gestió. Les portades eren d…

85.- 25 años sin Jorge Sepúlveda

Diario de Mallorca, 10 de octubre de 2008
El Mundo-El Día de Baleares, 30 de enero de 2009

Este año se cumplieron 25 años de la muerte de uno de los más famosos cantantes en España, Jorge Sepúlveda. Famosísimo intérprete en los difíciles años de la posguerra, especializado en boleros y pasodobles. Con la llegada del rock y la música pop su figura declinó, hasta resurgir en los 70 con nuevas actuaciones y grabaciones de sus éxitos hasta su muerte. Tal vez su canción más recordada actualmente sea "Mirando al mar" (1950), aunque los que vivieron aquella época podrían mencionar muchos más títulos como "Dos Cruces" (1941), "No te puedo querer" (1948), y muchas más.

Un aniversario que ha pasado prácticamente inadvertido en las islas, máxime cuando el célebre cantante decidió trasladarse de la populosa Madrid a Palma durante sus últimos años de existencia para poder pasar inadvertido. Y fue a mediados de junio cuando, en una habitación de Son Dureta y con una salud…

84.- UPyD, una realidad a pesar de sus pesares

Última Hora, 2 de octubre de 2008

En pocos meses UPyD ha conseguido hacerse un hueco en el panorama político. Es una buena noticia que un partido de nuevo cuño haya logrado hacerse un hueco en un panorama político anquilosado por el bipartidismo y la partitocracia, además de condicionado por el poder de los grandes medios y la falta de recursos. Es positivo que el partido haya sido levantado por una clase política nueva y vocacional, que contrasta con el burocratizado engranaje de los grandes partidos, que favorecen la profesionalización por antigüedad y no por valía personal. Hasta las juventudes de los grandes partidos parecen una cantera de funcionarios políticos. Aunque son políticos de viejo cuño quienes fundaron y rigen UPyD, sin que aún se aviste el relevo para sus jóvenes bases.

Pero para darse a conocer, UPyD ha estado mediatizada por los medios que le han dado cobertura y que quizá han condicionado su trayectoria, ya que hasta fechas recientes sus críticas iban dirigidas al go…

83.- Entesa per Mallorca fa niu a Palma

Diari de Balears, 26 de setembre de 2008
Última Hora, 26 de setembre de 2008

Gairebé dos anys després de l'escissió del PSM, Entesa per Mallorca ha deixat de ser un grup de futur incert i s'ha consolidat com a formació política. Durant aquest estiu ha treballat per condicionar la seva seu, situada a Palma. I han estat els mateixos integrants de la formació els qui han estat treballant per condicionar-la, sense altre ajuda que les seves mans i el seu temps. Entesa és un partit atípic. Sobreviu, tot i estar mancar de la infraestructura i mitjans habitualment necessaris per consolidar-se. Tampoc no té el suport de cap mitjà de comunicació (aval massa important avui en dia). Pot dir-se que es manté únicament gràcies a la vocació i feina dels seus militants, fet poc freqüent avui dia.

Pot afirmar-se que Entesa manté les conviccions pròpies del PSM, i adopta el tarannà moderat i tranquil d'UM. Això l'allunyaria de la radicalitat ideològica d'uns i les sospites per corrupció…

82.- Expo Palma 2023

Diario de Mallorca, 19 de septiembre de 2008

A Palma, como octava ciudad española en número de habitantes, le falta albergar un acontecimiento de gran trascendencia mundial que la transforme y le dé un empuje a escala internacional. Algo para lo que esté capacitada por su entorno insular y sus dimensiones, y que beneficie a la ciudad durante y después de su celebración. Y sobre todo, que justifique una apuesta inversora fuerte por parte del Estado.

Las exposiciones de Barcelona (1888 y 1929) y Sevilla (1929 y 1992), supusieron un enorme impulso urbanístico para sendas ciudades, como lo ha supuesto ahora para Zaragoza. Madrid prepara sus olimpiadas para 2016. Bilbao ha remozado todo el entorno del Nervión, coronado por el Guggenheim. Valencia tiene su Ciudad de las Artes y las Ciencias. ¿Qué tiene Palma en cartera? una expo podría ser el motor.

Según el BIE (Bureau International des Expositions), organismo encargado de regular estos acontecimientos, han de pasar quince años hasta que un m…

81.- El votant popular sense complexos

Diari de Balears, 14 de setembre de 2008
Diario de Mallorca, 16 de setembre de 2008
Última Hora, 17 de setembre de 2008
Última Hora (Menorca), 18 de setembre de 2008

Després d'innumerables esforços per trencar el secretisme, he aconseguit esbossar una mena de codi ontològic (no escrit enlloc) que mouria a un 40% de la població balear adulta a votar el Partit Popular:

El partit premia la fidelitat per una causa comú: la causa és el partit. El partit proporciona una cobertura laboral i social tot i que no tinguis capacitats ni estudis. Si no arribes a polític, sempre podràs ser funcionari. El meu vot no és captiu ni està comprat: col·labora al meu benestar personal. La família biològica no l'esculls, la famiglia del partit sí. La primera pot fallar-te; la segona, mai.

La corrupció és un eufemisme pejoratiu, inventat pels mitjans de comunicació per fer mal. Els "casos de corrupció" són criticables per la manca de discreció i l'excés d'ambició d'alguns companys de …

80.- Legislar per dignitat

Diario de Mallorca, 29 d'agost de 2008
Diari de Balears, 31 d'agost de 2008
Última Hora, 6 de setembre de 2008

La llei de serveis socials que prepara la Conselleria d'Afers Socials presenta unes novetats del tot inaudites. El projecte de llei pretén reconèixer el dret a l'alimentació, a l'allotjament i al vestit a qui no pugui cobrir aquestes necessitats. Serien considerades com un dret bàsic de la persona, a la mateixa alçada que la sanitat, l'educació i les pensions.

Així, l'administració balear tindria l'obligació d'atendre situacions d'emergència social a través d'uns serveis oferts des de diverses possibilitats com menjadors, borses d'aliments o beques escolars. Serien proporcionats per les tres administracions balears de manera coordinada, i fins i tot exigibles davant els tribunals en cas d'incompliment.

En cas d'aprovar-se, Balears seria la primera comunitat autònoma que cobreixi per llei aquestes necessitats i que defineixi q…

79.- El bicing, opción al transporte privado

El Mundo-El Día de Baleares, 26 de agosto de 2008
Última Hora, 4 de septiembre de 2008
Diario de Mallorca, 5 de septiembre de 2008

En los últimos meses ha surgido una nueva oferta de transporte público: el bicing o alquiler de bicicletas, consistente en la creación de una red urbana de aparcamientos con dispensadores de bicicletas de titularidad municipal. Hasta el momento, el sistema se ha implantado con éxito de usuarios en grandes ciudades españolas como Barcelona, Zaragoza o Madrid. En Europa, el servicio ya funciona en París, Viena, Bruselas, Lyon o la vecina Perpiñán.

Inicialmente, la fórmula utilizada ha consistido en la contratación de una empresa privada (ya existen varias dedicadas a ello), y los ciudadanos pueden usar su servicio mediante el pago de un abono. Otra opción más reciente consiste en una gestión directamente municipal, con alquiler por tiempo de uso y compatible con las zonas azules para turismos.

Es importante resaltar que todas las ciudades que lo han implantado so…

78.- Aragó Bulevard

Diari de Balears, 19 d'agost de 2008
El Mundo-El Día de Baleares, 20 d'agost de 2008
Última Hora, 21 d'agost de 2008
Diario de Mallorca, 2 de setembre de 2008

El carrer Aragó de Palma entra en la recta final del seu eixamplament des de la plaça Güell fins a Via de Cintura, on ja són poques les edificacions antigues que cal esbucar per arrenglerar-lo amb el tram inicial entre la mateixa plaça i avingudes. Des de la Via de Cintura fins es Pont d'Inca la situació és la mateixa, doncs la dificultat rau a dues grans finques del costat nord, sense pràcticament edificacions.

Aragó segueix sent la principal via d'entrada i sortida de la ciutat; això fa que el trànsit segueixi sent important. A més, la conversió de Jacint Verdaguer en parc farà impossible redistribuir el trànsit de la zona. Així i tot, l'amplària resultant ofereix possibilitats per satisfer les necessitats de vianants i conductors. I crec que l'opció més adient pel carrer Aragó és un bulevard, basant-nos…

77.- La inaudita situació del Conservatori de les Illes Balears

El Mundo-El Día de Baleares, 23 de juliol de 2008
Diari de Balears, 24 de juliol de 2008
Diario de Mallorca, 3 d'agost de 2008
Última Hora, 6 d'agost de 2008

Després de passar per nombrosos emplaçaments marcats per la provisionalitat des de la seva fundació, el Conservatori Professional s'allotjà a l'actual edifici construït el 1999 amb aquesta finalitat.

Però aviat es va quedar petit; un fet previsible, si partim del fet que aquell mateix any es va fundar el Conservatori de grau superior i tots dos acabaren compartint ubicació. Si afegim que posteriorment arribaren els estudis de dansa, podem fer-nos la idea d'unes instal·lacions absolutament desbordades que fan impossible l'ampliació i progressió dels estudis musicals. I això sense tenir en compte que durant uns mesos va servir de seu provisional per la recentment fundada Escola Superior d'Art Dramàtic (ESADIB), que la Banda Municipal de Palma hi assaja... En conclusió: les instal·lacions actuals ja són insufi…

76.- El Manifiesto

Diari de Balears, 20 de juliol de 2008
Última Hora, 13 d'agost de 2008
Última Hora (Eivissa i Formentera), 14 d'agost de 2008

Des de fa unes setmanes sentim parlar constantment del "Manifiesto por la lengua común", el qual demana la prioritat de la llengua castellana en l'Administració a tot l'Estat i en el sistema escolar de les comunitats bilingües.

De fet, el castellà és un dels tres idiomes més parlats al món, i el més emprat globalment darrere l'anglès. Altrament, els drets dels ciutadans estan garantits per la Constitució espanyola (amb les seves imperfeccions) i les lleis derivades d'aquesta. A part d'això, la societat sap perfectament què vol dir la violació dels drets individuals després de quaranta anys de dictadura franquista. On l'educació aplicava un monolingüisme estricte amb l'objectiu clar d'exterminar la resta d'idiomes; encara vàries generacions de balears continuen sent analfabets en la seva llengua materna. La immer…

75.- Cero financiero

El Mundo-El Día de Baleares, 17 de julio de 2008
Diario de Mallorca, 19 de julio de 2008

Baleares se ha quedado, por el momento, sin inversión estatal para grandes proyectos culturales. El Ministro de Cultura se reunió con sus homólogos autonómicos en la XI Conferencia Sectorial celebrada en Zaragoza, donde se acordó el destino de hasta dos mil millones de euros. Como Baleares no ha presentado proyectos concretos en firme, no recibirá ni un céntimo. También se adjudicó la ubicación de grandes centros culturales de referencia, igualmente con financiación estatal. Baleares aspiraba a alguno de ellos, pero también nos vamos sin nada.

Entre las ciudades beneficiadas encontramos a ciudades mediterráneas como Cartagena -que será sede del Museo de Arqueología Subacuática- y Valencia -acogerá el Museo Nacional del Mediterráneo-, las cuales recibirán un gran impulso cultural. Mientras, Palma se quedará tal como está -¿no había un proyecto de Museo Marítimo?-. Incluso pequeñas localidades como Alm…

74.- Una excesiva defensa de las libertades ciudadanas

Última Hora, 11 de julio de 2008
Última Hora, 3 de agosto de 2008

Algunos sectores sociales y políticos hacen énfasis, especialmente en los últimos meses, en el derecho a la libre elección de lengua para escolarizar a sus hijos. Se basan en la libertad individual que ampara la Constitución, y en su derecho como ciudadanos a decidir. Respetando esta posición, creo que hay otros derechos hasta el momento muy inaccesibles para los ciudadanos que no merecen tanto empeño e insistencia por su parte, pese a hacer de abanderados de nuestras libertades y derechos civiles:

1.- Derecho a una vivienda, a precio asequible y en el lugar deseado.

2.- Derecho a una sanidad eficiente, sin listas de espera y que cubra patologías desatendidas.

3.- Derecho a las bodas homosexuales. Ya es legal, pero sigue recurrido ante el Tribunal Constitucional por buena parte de los que reclaman derecho a la elección de lengua.

4.- Derecho a mayores ayudas para familias numerosas y bajas por maternidad.

5.- Derecho a una jus…

73.- Una excessiva "defensa" de les llibertats ciutadanes

Diari de Balears, 9 de Juliol de 2008

Alguns sectors socials i polítics fan molt èmfasi, especialment en els últims mesos, a reivindicar el dret a la lliure elecció de llengua per a escolaritzar els seus fills. La seva argumentació es basa en la llibertat individual emparada per la Constitució espanyola, així com pel seu dret com a ciutadans a decidir. Respecto aquesta posició. Però crec que hi ha altres drets més importants, també fora de l'abast dels ciutadans, que no gaudeixen d'una constant reivindicació per part seva. Em sembla una posició força desigual, tot i fer d'abanderats de les nostres llibertats i drets civils. En destacaria alguns, per exemple:

1.- Dret a l'habitatge, a preu assequible i en el lloc desitjat.

2.- Dret a una sanitat eficient, sense llistes d'espera i que cobreixi patologies desateses.

3.- Dret a les noces homosexuals. Ja és legal, però segueix recorregut davant el Tribunal Constitucional per bona part dels quals reclamen dret a l'elecci…

72.- Antes roja que otra

El Mundo-El Día de Baleares, 1de julio de 2008

Y ganó España. El cielo es mas claro y luminoso, somos más felices y la vida pasa con un gris más brillante. Las dos Españas, la roja y la nacional, unidas por una misma selección, la Roja. Somos felices, nada cambia pero todo sigue igual. Celebraciones que no se veían desde la atronadora explosión de júbilo con la investidura de Antich. Si antaño invocábamos a los dioses y las fuerzas de la naturaleza, para mejorar nuestras vidas, hoy nos esforzamos por olvidarla. Hoy, manifestarse sirve para afirmar nuestra españolidad aún a nuestro pesar (colectivo e individual) o por una patria a escoger.

Es nuestra selección, la de la roja zamarra y eufórica afición. Coches con claxon desmedido, banderas rojigualdas al viento con el toro en lugar del escudo constitucional (le preguntaremos a Bono si es legal, por si nos saca los tanques), que me evocan la atávica Sepharad (¿qué parte del toro serán las Baleares?), salves de "España, España" q…

71.- Fora les autopistes, benvinguts els desdoblaments

El Mundo-El Día de Baleares, 26 de juny de 2008
Diari de Balears, 29 de juny de 2008

El Consell de Mallorca ha descartat de manera oficial el projecte d'autovia entre Inca i Manacor. És una bona notícia per als qui no creiem necessàries unes infraestructures tan desmesurades pel nostre territori, de petites dimensions en comparació amb els grans nuclis urbans i les llargues distàncies peninsulars.

Però no n'hi ha prou amb això: dues poblacions com Manacor i Inca no necessiten una autopista, però tampoc es poden conformar amb les carreteres actuals. La revocació definitiva d'un model de transport desproporcionat i agressiu no ha d'oblidar la necessitat d'implementar-ne un que millori la xarxa viària mallorquina. Per això, crec urgent i de màxima prioritat que Inca i Manacor gaudeixin d'una carretera desdoblada, com la que fa el recorregut entre Manacor i Palma. Una carretera que aprofiti al màxim els trams viaris existents actualment, eixamplant-los i adaptant-se a…

70.- 65 hores de retrocés laboral

Diari de Balears, 14 de juny de 2008
Diario de Mallorca, 26 de juny de 2008
Última Hora, 8 de juliol de 2008
Última Hora (Eivissa i Formentera), 9 de juliol de 2008

Perplex m'he quedat amb l'ampliació a 65 hores de l'horari laboral setmanal aprovada per la Unió Europea. És una mala notícia per a molts treballadors modestos o joves, en situació precària i amb escassa formació, que hauran d'empassar-se jornades brutals per subsistir (i ja no parlem dels immigrants). Hem passat en poc temps de plantejar la setmana de 35 hores (França) a un augment que a molts països seria de gairebé un 50%.

Alguns ho anomenaran "flexibilització horària", que per aplicar-se caldrà un acord entre empresaris i treballadors, o que ajustarà la legalitat a la realitat vigent. Però com pot parlar-se de "flexibilització", si és un simple augment d'hores? Quin acord previ entre empresari i treballador? l'empresari proposarà i el treballador disposarà... o se n'anirà al c…

69.- El Manifiesto del Grupo Ramón Llull

Última Hora, 8 de junio de 2008
Diario de Mallorca, 14 de junio de 2008

Ayer leí el manifiesto del "Grupo Ramón Llull", que nace con la intención de proporcionar ideas a la sociedad balear actual desde una perspectiva liberal. Veo estas pretensiones como totalmente oportunistas y faltas de una mínima objetividad. Casi todos ellos son septuagenarios (o cercanos a esa edad), y tiempo sobrado han tenido de intervenir si la situación era tan grave. Su liberalismo mezcla convicciones ideológicas personales con opiniones sobre la sociedad civil muy discutibles.

El manifiesto deriva hacia el tema lingüístico, y se olvida completamente de temas mucho más imperiosos para la sociedad a la que creen entender. Hablan de una lengua que ellos nunca usan al escribir. Opinan sobre ideas políticas de manera sensacionalista y menospreciante. Se dirigen a los baleares, pero enseguida hablan como mallorquines. Denuncian hechos como su fuesen consumados y evidentes, capacitados para ver las verdade…

68.- Un mitjà per Balears, una mirada balear

Diari de Balears, 1 de juny de 2008

Recentment, el vostre diari ha fet un gran esforç de renovació d'imatge i continguts. És molta –i bona- la feina feta; però crec que encara es manté un llast inconscient molt difícil de trencar: els mitjans de comunicació d'àmbit local (i en general, a tota Espanya) mantenen la mateixa concepció geopolítica espanyola en el tractament informatiu. Una tradició hereva dels diaris de tiratge nacional a l'hora de cobrir i tractar la informació, i que només afegeix una atenció afegida a les notícies locals. A més, en el cas de mitjans d'abast local que usen el català com a llengua vehicular (com IB3, o TV3), se'ls pressuposaria una concepció hispanocentrista menys acusada; però segueix passant el mateix.

Primer, caldria redefinir la perspectiva lingüística i cultural a fons. No trobo cap menció al Principat d'Andorra, un estat independent que parla la mateixa llengua que nosaltres, així com de Catalunya i el País Valencià. Tampoc no …

67.- De Calvet a Calvo. Palma con cabeza y cordura

Diario de Mallorca, 21 de mayo de 2008

Hace pocos días, la alcaldesa de Palma Aina Calvo presentó "Palma abierta al futuro", el modelo de ciudad para la reforma urbana de los próximos años. Su planificación aplica dos conceptos muy básicos, pero indispensables: una visión global de ciudad y sentido común, algo que no ha sido habitual. Recordemos el proyecto de playas artificiales de barrio (tan útil como hacer estaciones de esquí en Estocolmo), o una segunda línea de metro que hubiese convertido Palma en un "Aquacity" subterráneo.

El proyecto reestructura la red viaria y diseña grandes zonas verdes. Los viales existentes del ensanche radial de Bernat Calvet (1897) se disocian en ejes de tráfico rodado y ejes peatonales o cívicos, dispuestos alternativamente en la trama urbana. Hasta ahora, las grandes vías urbanas estaban destinadas al tráfico sin que esto acabara con el problema circulatorio a pesar de las obras de los últimos años. El tranvía es una idea esperanzad…

66.- El teatre romà de Palma

Diari de Balears, 19 de maig de 2008

El 1997, l'arquitecte Luis Moranta va descobrir l'emplaçament de l'antic teatre romà de Palma a l'interior d'una illa de cases del centre històric, al costat de la plaça de les Tortugues. En ella, la divisió de finques forma una estructura radial que convergeix en el centre de la illa, configurant entre totes el semicercle propi de la planta d'aquests edificis teatrals. Tot indica que els fonaments de l'antic teatre foren aprofitats per a edificacions posteriors, una vegada aquest va ser abandonat durant la decadència de l'Imperi Romà (un fet comú a tota la Romània). La comparació amb el teatre romà de Pol·lèntia fou definitiva: la seva planta hi encaixava totalment, tant el seu disseny arquitectònic, com les seves dimensions (potser foren bastits pel mateix arquitecte). Han passat més de deu anys des que es va fer públic aquest estudi. Què s'ha fet?

Seria molt convenient que l'Ajuntament iniciés els tràmits pe…

65.- El teatro romano de Palma

El Mundo-El Día de Baleares, 15 de mayo de 2008
Diario de Mallorca, 4 de junio de 2008

En 1997, el arquitecto Luis Moranta descubrió el emplazamiento del antiguo teatro romano de Palma en el interior de una manzana del centro histórico, en la Plaza de las Tortugas. En ella, la división entre fincas forma una estructura radial que converge en el centro de la manzana y coincide con el semicírculo propio de la planta de estos edificios. Todo indica que los cimientos del antiguo teatro fueron aprovechados para edificaciones posteriores, una vez éste fue abandonado. La comparación con el teatro romano de Pollentia fue definitiva: su planta encajaba totalmente, tanto en diseño arquitectónico como en dimensiones. Han pasado más de diez años ¿qué se ha hecho?

Sería muy conveniente que el Ayuntamiento iniciase los trámites para conseguir que Palma pueda recuperar un patrimonio de época romana de gran valor. Es el único edificio de la época que puede ser excavado: no afectaría a la red urbana, ni …

64.- Ciutat d'Alcúdia: esmenes a la nova Pol·lèntia

El Mundo-El Día de Baleares, 12 de maig de 2008
Diari de Balears, 13 de maig de 2008
Diario de Mallorca, 15 de maig de 2008

Temps enrere parlava sobre l'empenta que la Ciutat d'Alcúdia dóna a la seva aposta cultural, recolzant-se en el seu privilegiat patrimoni històric. Té un futur prometedor; però no tot es fa amb encert i és just remarcar-ho. Cal cridar l'atenció en un parell d'aspectes, gens secundaris.

Mentres el recinte emmurallat del segle XIV és tractat amb cura, les poques restes que queden de les muralles del segle XVII es troben en un estat deplorable. Els seus terrenys serveixen d'aparcament improvisat, abandó de brossa, i amb una manca de conservació que provoca la seva ràpida degradació. L'associació ARCA se n'ha fet ressò, i amb raó, d'aquest desastre patrimonial. A més, el Baluard de Sant Ferran (l'únic que queda d'aquesta línia fortificada) encara serveix de fonament per la plaça de toros. No està previst restaurar aquesta fortifica…

63.- De Calvet a Calvo. Palma amb cap i seny

Diari de Balears, 8 de maig de 2008
Última Hora, 9 de maig de 2008

Fa pocs dies, la batlessa de Palma Aina Calvo va presentar a la Fundació Miró "Palma oberta al futur", el model general de ciutat sobre el qual es basarà la reforma urbana dels pròxims anys. No es tracta d'un pla general d'ordenació general de gran abast, ni d'un redisseny del pla territorial, ni d'una redistribució d'edificabilitats o requalificacions. La planificació aplica dos conceptes molt bàsics, però urgents i indispensables. Primer, una visió global de ciutat; segon, aplicar racionalitat i sentit comú a les reformes incloses.

Això pot semblar evident; però no ho ha estat, ni molt menys. Cal recordar que l'anterior equip de govern proposava a la campanya electoral fer platges artificials de barri; tan útil com muntar estacions d'esquí artificials a Estocolm, o construir un canal d'irrigació a Venècia. O una segona línia de Metro que hagués convertit a Palma en un "Aqua…

62.- Reial Mallorca i Atlètic Balears, una rivalitat condemnada a renovar-se

Diari de Balears, 28 d'abril de 2008
El Mundo-El Día de Baleares, 1 de maig de 2008
Última Hora, 21 de maig de 2008

Per enèsima vegada, el Reial Mallorca i l'Atlètic Balears s'enfronten a la lliga. És una rivalitat un tant descafeïnada, donat que es tracta del segon equip mallorquinista contra el primer dels baleàrics, amés a Tercera Divisió, i fa molt temps que els mallorquinistes ostenten el domini esportiu i social. Però ara, aquesta rivalitat està condemnada a desaparèixer: la Liga de Fútbol Profesional (LFP) projecta crear una lliga de filials pels clubs de Primera i Segona Divisió per la propera temporada. Això voldria dir que els duels Reial Mallorca-Atlètic Balears no tornarien a veure's mai més.

Només hi ha dos camins per retrobar el vell derbi en un futur. Un seria l'emergent futbol femení, que actualment malviu amb pocs recursos. A la Primera Divisió Nacional (equivalent a la Segona Divisió A masculina) tenim dos modestos equips palmesans: el Son Cotoner i e…

61.- Una figura musical por redescubrir: José María Martín Domingo

El Mundo-El Día de Baleares, 24 de abril de 2008
Última Hora (Menorca), 8 de mayo de 2008
Última Hora, 16 de mayo de 2008

Dentro del ámbito musical de las Islas, y concretamente en Menorca, existe una figura casi desconocida por su escaso (pero existente) vínculo personal y profesional con las islas; al menos, hasta donde hoy sabemos. Se trata de José María Martín Domingo.

Nacido en Mahón en 1889, su padre tocaba el bombardino en la banda del regimiento militar de la isla, y fue quien le dio las primeras lecciones. Pero debido a su precocidad, a los nueve años abandonó Menorca para estudiar en un internado de Madrid. A los catorce años ya era músico militar, y al fundarse en 1909 la Banda Municipal de Madrid ingresó como cornetín con veinte años. Poco a poco desarrolló su faceta de compositor y director. En 1918 reingresó en el ejército como director de banda, siendo destinado a Canarias y Navarra. Pero volvió definitivamente a Madrid para ser subdirector de la Banda Municipal, cargo que …

60.- Ciutat d'Alcúdia: la nova Urbs Pol·lèntia

El Mundo-El Día de Baleares, 18 d'abril de 2008
Diari de Balears, 23 d'abril de 2008

El procés de transformació de la Ciutat d'Alcúdia en els darrers anys està sent prodigiós, amb una ferma aposta per la cultura apoiada en el seu importantíssim patrimoni històric. Les seves característiques li estan permetent forjar un model turístic de qualitat basat en el seu privilegiat casc urbà medieval, sense menysprear el turisme estival concentrat als enclavaments costaners. I tot combinat amb un potent creixement demogràfic, on els gairebé vint mil habitants actuals aviat doblaran la població de fa només deu anys.

Un tret inconfusible és la profusió d'escenaris teatrals: en poc temps, gaudirà de quatre auditoris d'èpoques ben diferents. Primer, el seu teatre romà del segle I dc. Després el modern Auditori, construït als anys noranta, i que avui gaudeix d'una programació estable i variada. I recentment, s'ha habilitat a la fossa de les muralles medievals un escenari a …

59.- Iraq i la frontera com a límit

Última Hora, 16 d'abril de 2008
Diari de Balears, 19 d'abril de 2008

Iraq és notícia des de fa cinc anys, i la situació no fa altra cosa que empitjorar. La destitució de Sadam Hussein fou una millora momentània, però enverinada: els diversos grups religiosos i ètnics, sense el jou d'un poder dictatorial que els controlés, han convertit el país en un camp de batalla agreujat pel terrorisme islàmic. La guerra civil no declarada és tàcita, amb centenars de morts cada setmana. Alguns càlculs xifren en més d'un milió els iraquians morts des de la invasió nord-americana: esfereïdor.

En aquest cas i en molts d'altres, hi ha un tema que no es qüestiona: la integritat de l'estat i la immobilitat de les fronteres. Per què no es planteja dividir el seu territori per intentar solucionar el conflicte? No pot existir un estat kurd al nord, un central de creença sunní, i un altre al sud pels xiís? L'Iraq nasqué de la derrota de l'Imperi Turc al final de la Primera Guerra…

58.- Les Jornades d'estudi sobre Maria Antónia Salvà

Diari de Balears, 8 d'abril de 2008
Última Hora, 2 de maig de 2008

He assistit a les Jornades dedicades
A la poesia de Maria Antònia Salvà,
Dona de llinatge i poetessa de nom.
Acudí per son renom, cercant viatge
De bondat i dolç remor, melosia
I seuada tendrinor, miratge i veritat.

Res més restava en oir sos mots,
Si no exhalar sospiralls de clarinor,
En sentir els profunds i incisius batecs,
Que pic a pic esmolaven la pedrosa grisor
De la ignorància satisfeta, ara esguerrada,
Amb el rusc del roent i remot robí.

Tres dies de jornades, devot cenacle
I retuda deixeblesa, honrós privilegi
Essent qui peca golafre per la paraula.
Amb verbollor, recitança i glosia
D'entusiastes amants que s'extasien
Devora preuat tresor d'ambrosia.

Tot sentir la paraula era feta mel,
Música falera, aliment de fraula,
Estant a Sa Llapassa de Llucmajor.
Possessió de joia i de venturor,
Arrelada en la ruinor del temps viscut
Romàs en la vera llum dels manuscrits.

Jaç poetejat, teranyinat per sa troca
Que enteixina aquest…

57.- Un grup parlamentari balear a Madrid és possible

Diari de Balears, 2 d'abril de 2008
Diario de Mallorca, 9 d'abril de 2008
Última Hora, 10 d'abril de 2008

Fa uns mesos defensava la unió de forces d'esquerres i nacionalistes a totes les illes per a aconseguir grup propi al Senat. El resultat fou desigual per illes, però al capdavall força bo. Les candidatures formades a Menorca i les Pitiüses van ser un èxit. Artur Bagur a Menorca i Pere Torres "Casetes" per Eivissa i Formentera, van presentar-se com a candidats unitaris. L'èxit fou total: guanyaren a Menorca amb un 51,9% i a Eivissa - Formentera amb un 50,6% dels vots. En canvi, a Mallorca la manca de consens i la divisió del vot va fer que tot seguís igual, amb dos senadors pel PP i un pel PSIB.

En tot cas, l'avanç és palés. El 2004 foren escollits quatre senadors del PP i un del PSIB; ara dos pel PP, un pel PSIB, i dos per les candidatures unitàries de Menorca i Pitiüses. Tot i no haver-se culminat l'objectiu amb un bon resultat a Mallorca, la for…

56.- Una Companyia d'Òpera per a les Illes

Última Hora, 27 de març de 2008
Diario de Mallorca, 28 de març de 2008
El Mundo-El Día de Baleares, 28 de març de 2008
Diari de Balears, 1 d'abril de 2008

Les Illes necessiten una companyia d'òpera per a tenir una oferta estable de qualitat, i satisfer un públic fidel o potencial. Tot i ser un gènere conegut pel renom de grans figures, allò que li donaria gran nivell i arrelament a casa nostra seria una companyia pròpia. I a les Balears tenim personal, tant en qualitat com en quantitat: només cal un suport institucional que doni estabilitat econòmica i artística al projecte.

Construir una Òpera al Moll de Palma era inviable, pel seu cost i la manca d'un públic massiu; però també per la inexistència d'una companyia d'òpera pròpia que donés estabilitat a la seva oferta. Només així pot oferir-se un producte musical de qualitat amb regularitat, amb una inversió molt més reduïda que la construcció de grans coliseus que esdevindrien mig buits. Tot plegat menys visible, però m…

55.- Debate sobre las instituciones del Estado

El Mundo-El Día de Baleares, 25 de marzo de 2008
Última Hora, 28 de marzo de 2008
Diario de Mallorca, 13 de abril de 2008

Después de treinta años, las principales instituciones ejecutivas y legislativas del Estado Español necesitan un replanteamiento o, cuanto menos, un debate en torno a una futura revisión. Aquí esbozo algunas pautas que me parecen importantes:

1.- El Senado, cámara de representación territorial. Para ello debe sustituir su ley electoral mayoritaria por una proporcional (la Ley D'Hondt del Congreso) y así facilitar la entrada de las minorías locales que no tuviesen acceso al Congreso; cambiar la división provincial por la autonómica, y aumentar al menos hasta 300 senadores (hoy tiene 259). Puede mantener un mismo número de senadores para sus circunscripciones, como hasta ahora (según sean provincias, islas o ciudades autónomas), aumentando el número en cada caso. Los senadores designados por los parlamentos se mantendrían con los criterios actuales o parecidos, y los…