Entradas

Mostrando entradas de noviembre, 2008

91.- Cien años de música cinematográfica

Última Hora, 25 de novembre de 2008

Ha pasado casi desapercibido; pero en 1908 se ha conmemorado el primer siglo de música escrita especialmente para el cine. Hasta entonces las películas, de pocos minutos y rudimentarias, tenían un acompañamiento musical en directo, improvisado y de escasa calidad. Así que cuando nació la idea se recurrió a compositores clásicos de renombre, que diesen prestigio al experimento. Tanto fue así, que la publicidad del estreno llegó a eclipsar al director y los actores de la época.

El 15 de octubre de 1908 se estrenó en Moscú el film Stenka Razin, con música de Mikhail Ippolitov-Ivanov (1859-1935), y que a su vez es la primera película rodada en Rusia. Dada la expectación creada se contó con Ippolitov-Ivanov al ser uno de los compositores más célebres en su país. Un mes más tarde, el 17 de noviembre de 1908, se estrenó en París L'Assassinat du Duc de Guise, con banda sonora de Camille Saint-Saëns (1835-1921), quien a pesar de un estilo compositivo más b…

90.- Les III Jornades d'estudis locals de Sóller

Diari de Balears, 13 de novembre de 2008
El Mundo-El Día de Baleares, 17 de novembre de 2008
Sa Veu de Sóller, 28 de novembre de 2008
Setmanari Sóller, 29 de novembre de 2008
Última Hora, 3 de desembre de 2008
Diario de Mallorca, 7 de desembre de 2008
ÚltimaHora, 24 de desembre de 2008

Els passats dies 7 i 8 de novembre se celebraren les III Jornades d'estudis locals de Sóller a l'antic Oratori de Santa Caterina, avui Museu de la Mar. Aquest any han estat 23 les comunicacions presentades, d'una extensió i qualitat que ha dut als organitzadors a plantejar-se limitar el número de comunicacions admeses, ja que ha esdevingut molt difícil donar cabuda a tots els treballs que s'hi presenten. Per fer-nos una idea, el llibre de les II jornades té gairebé 500 planes.

Són molt meritoris els resultats obtinguts en només tres anys: unes jornades anuals amb gran participació, assistència de públic, qualitat i varietat temàtica. Altres poblacions amb més tradició i pes demogràfic no poden p…

89.- ¿Democracia europea o bananera?

Última Hora, 12 de noviembre de 2008

Las elecciones presidenciales en Francia tienen unas reglas del juego más justas que en el nuestro: todos los candidatos disfrutan del mismo tiempo en los medios audiovisuales, y los horarios de los espacios electorales se otorgan por sorteo. Así todo el mundo puede difundir sus ideas en igualdad de oportunidades. De este modo se compensa a las formaciones y candidatos más modestos, que no disfrutan de los recursos para hacer vallas, carteles, folletos y demás gastos millonarios. Y de rebote los grandes partidos contienen sus gastos, al no poder evitar que los más pequeños se hagan notar.

En cambio, en España las proporciones vienen determinadas por las dimensiones del partido: a mayor representación, más tiempo y preferencia para escoger las franjas horarias más cotizadas. Así siempre acabamos viendo las fuerzas dominantes de turno, mientras las candidaturas más modestas acaban desplazadas a horas donde nadie ve la televisión ni escucha la radio. Qu…

88.- Democràcia europea o bananera?

Diari de Balears, 5 de novembre de 2008

Les eleccions presidencials a França tenen unes regles del joc més justes que a casa nostra: tots els candidats gaudeixen del mateix temps als mitjans audiovisuals, i les franges horàries dels espais electorals s'atorguen per sorteig: així tothom pot difondre les seves idees en igualtat d'oportunitats. D'aquesta manera es compensa les formacions i candidats més modestos, que no gaudeixen dels recursos per fer tanques, cartells, fulletons i demés despeses milionàries. De rebot els grans partits contenen les despeses, al no poder evitar que els més petits s'hi facin notar.

En canvi, a Espanya les proporcions vénen determinades per les dimensions del partit: a més representació, més temps i preferència per escollir les franges horàries més cotitzades. Així sempre acabem veient les forces dominants de torn, mentre les candidatures més modestes acaben desplaçades a hores on ningú veu la tele ni escolta la ràdio. Qui més gasta en propaga…