Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Palma

536. L’edifici de Cecili Metel de Palma (1936)

Última Hora , 21 d’abril de 2026 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) L’agost de 1926 es va fundar a Balears l’Institut Provincial d’Higiene, xarxa d’institucions sanitàries de l’Estat encarregades de la salut pública i de laboratoris epidemiològics. Depenia de la Diputació Provincial i fou allotjat a un local del carrer Concepció de Palma, del tot insuficient. Aviat es va pensar de fer un edifici més adequat. Fou dissenyat per l’arquitecte Josep Alomar Bosch el 1933 i es va construir devora la plaça dels Patins, encarat al xamfrà del carrer Cecili Metel (d’aquí el nom popular) amb Font i Monteros. Les obres s’iniciaren l’any següent, en terrenys cedits per l’Ajuntament i amb el suport financer de la Junta Provincial de Sanitat i de la Mancomunitat de Municipis. A principis de 1936 va començar el trasllat dels diferents serveis fins obrir oficialment el 7 de maig de 1936. Fou construït amb planta rectangular i tres pisos, més un bloc al darrere (afegit a posterio...

528. Bar Bosch: 90 años de ‘llagostes’

Última Hora, 15 de febrero de 2026 El mítico establecimiento de la plaza de las Tortugas celebra casi un siglo de resistencia con ‘llonguets’ y ‘variats’ en su carta El término ‘llagosta’ procede de un camarero bromista ante un cliente que pidió el bocadillo más barato de la carta Ono­fre Flexas padre avisa: «El bar Bosch no se vende mientras yo viva» Texto: Gemma Marchena Aunque no lo registraron en su momento en la Oficina de Patentes, advierten que son los inventores de la llagosta , uno de los platos emblema de Palma. Hoy tienen motivos para soplar velas. Muchas velas. El 15 de febrero de 1936, solo cinco meses antes de que se iniciara la Guerra Civil, abrió sus puertas el mítico bar Bosch. Contaban las crónicas de la época que «el nuevo establecimiento está montado a la moderna y su decoración, aunque sencilla, es de refinado gusto. Su propietario –don Jaime Bosc– obsequió a los numerosos invitados entre los que predominaba el bello sexo, con pastas y vinos generosos, brindándose...

524. Tito Cungi, el enigmático fundador de Tito’s

Diario de Mallorca , 25 de enero de 2026 El italiano se labró un nombre en los años 30 como cantante y cocinero de la emergente colonia extranjera y poco después abrió un restaurante alquilado a la familia Gomila Tenía diferentes ambientes y terraza con pista de baile y enseguida se convirtió en un éxito Se dio a conocer participando en actos de residentes extranjeros de El Terreno Durante la Guerra Civil fue rebautizado como Ti'ttos y Dancing Titos, pero recuperó el nombre El barrio palmesano de El Terreno fue conocido durante años por una vida nocturna y de ocio excepcional, seguida a partir de los años 90 por un triste periodo de declive y degradación. El centro neurálgico de este mundo fue la plaza Gomila y Tito’s su principal símbolo, a cuyo alrededor surgió un universo único que revolucionó su entorno y proporcionó a Gomila años de esplendor. Durante décadas Tito’s evolucionó y se reinventó constantemente, adaptándose a cambios de moda, tendencias y gustos. Nacido como restau...

522. Els plataners del Born, 120 anys d’història (1906)

Última Hora , 13 de gener de 2026 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) El 28 de novembre de 1906, l’Ajuntament de Palma aprovava la substitució total de l’arbrat del passeig del Born, fins llavors adornat amb ailants ( Ailanthus Altissim a). Es va fer a instància de l’enginyer agrònom Pere Estelrich Fuster (1844-1912), catedràtic d’agricultura de l’Institut de Palma i també inspector municipal de l’arbrat de Palma. Segons Estelrich, calia eliminar els ailants al Born perquè havien arribat al màxim de creixement i no feien prou ombra, eren poc estètics i desmanegats per a un passeig, s’esqueixaven fàcilment i perjudicaven la resta de vegetació. Durant el segle XIX l’ailant fou introduït massivament a Europa com arbre de carrer, però després es descobrí que és molt invasiu i nociu per a la resta de vegetació, així que no anava desencaminat. El 14 de desembre de 1906 va començar l’arrencada dels ailants al Born i, a la vegada, es va plantar la nova espècie que el su...

520. El CD Soledad renace como club de accionariado popular (CAP)

Esport Balear , 28 de diciembre de 2025 El CD Soledad volverá a la vida en breve. El histórico club palmesano, nacido en 1930 y desaparecido en 2010, renacerá gracias a la cadena de supermercados Billa (Austria). La cadena ha llegado al barrio de Nou Llevant de Palma, en plena transformación gracias a la llegada de nuevos residentes y negocios, también centroeuropeos, como Lidl y Rossmann. Billa quiere integrarse en la vida social y deportiva de Palma; para ello quiere que renazca el histórico club del barrio de La Soledat. Pero no creará un nuevo club, sino que saldará las deudas del CD Soledad para devolverlo a la vida. Así conservará la antigüedad, palmarés y vínculo del club con el barrio para ser sus legítimos continuadores. El nombre será Club Esportiu Soledat 1930. Por otro lado, Billa no pretende que el club lo gestione un solo propietario y quiere darle carácter participativo para implicar a los residentes. Se adoptará la figura jurídica de Club de Accionariado Popular (CAP), ...

510. La Font del Teatre i Santiago Rusiñol (1935)

Última Hora , 18 de novembre de 2025 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) A Palma, al racó existent entre la Costa del Teatre i el Teatre Principal va existir una font pública des de temps immemorial. Un espai que fa noranta anys fou reformat per convertir-lo en monument a l’escriptor Santiago Rusiñol, autor de L’illa de la calma . En morir el 1931, l’Ajuntament de Palma va voler homenatjar-lo i l’Associació per la Cultura de Mallorca li va lliurar un bust en bronze, obra de l’escultor Joan Borrell Nicolau, que el va cedir gratuïtament. El monument fou dissenyat pel llavors arquitecte municipal, Guillem Forteza Pinya, qui va crear una fornícula amb forma d’arc peraltat i al centre una columna de marbre roig de dos metres d’alçària, sobre la qual es col·locà el bust. A la base, el brollador de la font i sobre aquest, en lletres daurades, la inscripció “A Russinyol”. Va ser inaugurat l’11 d’agost de 1935, però aviat fou criticat i jutjat com un homenatge massa redu...

504. El Reñidero de Can Veta (1949-1963)

Última Hora , 23 de setembre de 2025 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) Les bregues de galls foren un espectacle popular massiu a Mallorca durant segles fins fa poc temps. El primer local construït a tal efecte a Palma estigué al carrer dels Horts, n. 14; les primeres notícies són de 1856, però segurament fos anterior. Atès l’èxit, obrí un altre local a la plaça de l’Olivar, actiu almenys des del 1877. Obrien i tancaven segons els alts i baixos de l’afició; els Horts sovint fou teatre i magatzem; i l’Olivar, el Cafè Reñidero. Als anys 40 l’afició a l’illa havia desaparegut; però renasqué amb força i a principis de 1946 reobria el local dels Horts, que aviat quedà petit. Així, fou planejat un de nou als terrenys de la possessió de Can Veta (Camp Redó), al final del carrer Vázquez Mella (avui Ferran Valentí). L’11 d’octubre de 1948 posava la primera pedra el president de la diputació, Pedro Salas Garau, un dels promotors. Obrí el 16 de gener de 1949 i fou conegut...

499. Entrevista a 'Es Fortí en directe' (III)

Radio Cultura, 12 d’agost de 2025

481. L’Hotel Perú, pioner de l’hoteleria local

Última Hora , 11 de març de 2025 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) A la plaça del Banc de l’Oli (Palma) hi ha un dels establiments hotelers més antics de la ciutat: l’Hotel Perú. Ubicat a la cantonada amb el carrer del Sant Esperit, obrí a principis del segle passat en una zona llavors poblada de locals semblants com la Fonda Sóller, a la mateixa plaça, cantonada amb Can Espanya. El 1902 l’edifici es trobava en obres, però no sabem si era construcció de nova planta o reforma per donar-li ús hoteler. Les primeres referències són del 1905 i parlen de la “Fonda del Perú”, també esmentat com a posada. Devers 1910 estava en mans de Joan Sansó Bordoy (1883-1962), qui en seria propietari durant més de 50 anys; a més, el seu germà Bartomeu fou propietari de la Fonda Sóller esmentada durant un temps. Durant els anys 10 i 20 la fonda esdevé popular gràcies als preus del restaurant i els serveis de pensió i mitja pensió. Com a exemple tenim la publicitat del setmanari Fo...

471. La Feixina, quinze anys després

Última Hora , 4 de febrer de 2025 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) L’1 de febrer de 2010 l’Ajuntament de Palma va aprovar la resignificació del monument a les víctimes del creuer Baleares (conegut com la Feixina) i esborrar-ne la simbologia franquista, en compliment de la Llei de Memòria Històrica. Foren eliminats elements impropis d’una democràcia (l’escut franquista, la inscripció i l’escultura que el presidia) i s’afegí un text amb un missatge de reconciliació. Passats quinze anys l’actuació no sembla suficient i malgrat la voluntat de donar-li nou significat no ha assolit el consens social necessari. Són diversos els factors que han fallat per transformar el monument. No va ser un encert que l’actual inscripció ocupi un espai més discret que l’anterior (ubicada al frontis del monument) que va quedar com una simple paret que encara evoca el text original. A més, l’escultura original fou retirada i a la plataforma manca un element nou que simbolitzi claram...

456. Els 50 anys del camp de Verge de Lluc

Última Hora , 15 d’octubre de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) El 10 d’agost de 1974 s’inauguraven al barri de Verge de Lluc (Palma) les instal·lacions esportives José Sempere. Era un camp de futbol situat en un complex d’habitatges de protecció oficial, bastit entre 1954 i 1957, que durant molts anys arrossegaria mancances bàsiques; entre d’altres, d’instal·lacions esportives en condicions. Això va fer que els mateixos veïns s’organitzessin per actuar allà on les institucions no responien. El camp fou batiat amb el nom del fundador i llavors president del Club de Futbol Verge de Lluc, José Sempere Alfonsea (1933-2003), principal impulsor de les tasques que permetrien que el camp fos una realitat. Els terrenys foren llogats per 25 anys i arranjats pels mateixos veïns; per tant, són un clar exemple de cooperació veïnal. Fundat el 1969, el club era la principal entitat esportiva del barri. Poc a poc creixia i aixecava el seu futbol base, nodrit amb infants...

454. Wie ein kleiner Fußballverein ein ganzes Stadtviertel auf Mallorca belebte

Mallorca Zeitung , 14. September 2024 Stadtgeschichte Palmas: Der Wahl-Mallorquiner José Sempere ist eine der zentralen Figuren von Verge de Lluc. Sein Andenken schwindet aber immer mehr Nicht alle Helden tragen Umhänge. José Sempere ist so ein Fall. Der 2003 kurz vor seinem 70. Geburtstag verstorbene Spanier ist mit dafür verantwortlich, dass aus Verge de Lluc ein anständiges Stadtviertel wurde. Das gelang dem Handwerker mit der Gründung des Fußballclubs CF Virgen de Lluc . Den gleichnamigen Sportplatz gibt es seit nunmehr 50 Jahren. Erinnerungen an den Initiator sucht man heute aber vergebens. 1956 und 1957 baute die Stadt Palma hier Sozialwohnungen. So entstand das Viertel oberhalb des Carrer d’Aragò jenseits der Ringautobahn . Das Bistum half bei der Finanzierung, für den Bau verantwortlich zeichnete der Architekt Antoni Roca Cabanellas, der schon Sozialbauten in Inca (1947) und in Palmas Stadtviertel Corea (1955) errichtet hatte. Die kastenförmigen Häuser entstanden im Nichts. E...

449. José Sempere, líder deportivo y vecinal de Verge de Lluc

Diario de Mallorca , 9 de septiembre de 2024 Sempere cambió la realidad del barrio en 1969 al crear el club de fútbol, brindando a los jóvenes un espacio de formación y ocio. El campo llegó a representar un ejemplo de esfuerzo comunitario y de cómo superar las dificultades que afrontaba la barriada Las grandes sociedades deportivas cuidan sus referentes mediante un trabajado relato histórico que ayuda a fidelizar a sus aficionados. Esto no es tan frecuente en aquellas más humildes, tan ocupadas por sobrevivir en el día a día, donde podemos hallar verdaderos ilustres que trascienden el ámbito deportivo y competitivo para ser figuras ejemplares. Son personas que merecen un recuerdo y un homenaje; pero por desgracia muchas de ellas han caído en el olvido. Un caso así lo hallamos en Verge de Lluc, uno de los barrios más humildes de Palma. Fue construido entre 1956 y 1957 como complejo de viviendas de protección oficial, patrocinado por el Obispado de Mallorca y según proyecto del arquitect...

442. Creu Roja de Palma, una doble efeméride

Última Hora , 30 de juliol de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) Enguany la Creu Roja celebra una doble efemèride. Compleix 150 anys d’activitat a les Illes i 75 anys de l’Hospital de Palma (cantonada d’Alfons el Magnànim amb Pons i Gallarza), edifici amb una història que va més enllà de la funció sanitària. L’entitat obrí a Palma el 1874 un dispensari per a persones sense recursos, allotjat a diversos llocs de la ciutat: Can Bordils, la Rambla (des de 1900) i 31 de desembre (des de 1936). Passada la Guerra Civil, hom pensa obrir un centre més funcional: un hospital. I cercaren un edifici ampli, cèntric i reformable com a hospital. El trobaren en el xalet Buades, monumental habitatge construït el 1934 per Andreu Buades Ferrer, vinculat a Casa Buades (empresa dedicada a la grifoneria). L’arquitecte fou Josep de Oleza Frates, qui li donà un aire regionalista, evocador dels antics palaus mallorquins. De Oleza és autor a Mallorca de nombrosos edificis, a mig c...

436. El Terminus, restaurant i hotel emblemàtic (1914)

Última Hora , 9 de juliol de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) El 23 de maig de 1914 va obrir un dels establiments hotelers i de restauració més populars de Palma durant més d’un segle: l’Hotel Ferrocarril, després Hostal Terminus. Formava part del conjunt d’edificis dels Ferrocarrils de Mallorca (avui Estació Intermodal) i atenia els usuaris d’aquest transport, així com els primers turistes, aprofitant l’estratègica ubicació a plaça d’Espanya. No era un hotel de luxe; però gaudia de tots els avenços i comoditats del moment. L’entresol disposava de cafè restaurant per a 80 comensals (capaç per a banquets de 200 persones), més reservats, cantina, telèfon i sala de lectura. El primer pis gaudia de 20 habitacions amb aigua, electricitat i bany propi. El segon tenia safarejos, estenedors, dipòsit d’aigua i habitacions dels treballadors. I al soterrani cuina moderna, torradora prussiana (!) i rebost. D’inici fou un lloc cèntric i popular, seu de tot tipus de c...

430. La Creu Roja i el xalet Buades. Una commemoració doble

Diario de Mallorca , 19 de maig de 2024 Es compleixen 150 anys de la seva activitat a l’arxipèlag i 75 anys de l’adquisició del seu edifici més emblemàtic: l’actual Hospital de Palma Enguany la Creu Roja de Balears commemora dues efemèrides ben destacades. D’una banda, es compleixen 150 anys de la seva activitat a l’arxipèlag; i de l’altra, 75 anys de l’adquisició del seu edifici més emblemàtic: l’actual Hospital de Palma, situat a la cantonada del carrer Alfons el Magnànim amb Pons i Gallarza, que manté un valor afegit que va més enllà de la seva condició de centre sanitari. Per desgràcia, l’efemèride manca del principal coneixedor del tema: l’economista i escriptor Miquel Alenyà Fuster (1939-2023), president de la institució insular entre 2003 i 2015, i que fou autor del llibre La Creu Roja a les Balears. 140 anys d'acció humanitària (1874-2014) , que documenta exhaustivament el seu recorregut i que és avui la principal font documental per conèixer la institució. Primers anys de ...

424. El Mundial, quiosc emblemàtic de Palma

Última Hora , 9 d’abril de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) El Mundial va ser un popular establiment de Palma de gran valor històric, arquitectònic i social. Es trobava als Jardins de Joan Alcover, a l’actual Plaça de la Reina, i també fou conegut com  el Xiringuito . A principis del segle xx existia als Jardins un humil quiosc de fusta de venda de refrescos, com altres a la ciutat. El 1905 n’obté la concessió un petit empresari: Bernat Cortés Fuster, el negoci prospera i a mitjan 1914 va aixecar un nou quiosc, més gran i afegint-li terrassa exterior. Encara era un quiosc més, sense aparença singular. No obstant, a principis de 1924, Bernat Cortés sol·licita a Cort dur a terme un projecte més ambiciós: un nou edifici de planta octogonal, d’estètica modernista i aparença entre templet i hivernacle, construït en ferro forjat i amb amplis finestrals. Estigué acabat a mitjan 1924, mantenia el servei de quiosc i afegia un pis superior que funcionava com a...

421. Els noranta anys del Bar Alaska

Última Hora , 5 de març de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) A la plaça des Mercat de Palma es troba un dels espais més populars de la ciutat: el Bar Alaska, quiosc que per la seva estratègica ubicació i els seus assequibles preus ha esdevingut un dels racons més visitats per moltes generacions de palmesans. No obstant, en dates recents ha estat notícia perquè l’Ajuntament planeja la remodelació de la plaça on s’ubica; i entre d’altres aspectes s’ha debatut la seva supervivència. Rere una aparença humil i casi provisional tenim un establiment amb casi 90 anys de vida; per tant, d’un recorregut històric considerable. Va ser el 3 de juny de 1935 quan es va inaugurar amb el nom d’Automatic Bar, i d’inici fou un quiosc més de refrescos de la ciutat. L’acte fou multitudinari i va assistir el llavors batle de Palma, Lluís Ferrer Arbona , i el governador civil, Joan Manent Victory , entre d’altres. L’impulsor i primer propietari fou Antoni Perelló Planas , també...

420. El kiosco Mundial. Centenario de una postal emblemática de Palma

Diario de Mallorca , 2 de marzo de 2024 La construcción llamó la atención por su privilegiada ubicación y también por su diseño y estética con planta octogonal irregular El kiosko tenía un aire híbrido entre templete, invernadero y pajarera gigante y una estética vinculada al modernismo Gafim lo describió como un «chiringuito de deliciosa fealdad de balneario de “avant-guerre”» Desde finales del siglo XIX, en calles y plazas públicas afloró un nuevo tipo de construcciones: los kioscos, espacios habilitados para la venta de periódicos, refrescos, flores, etc., fruto del cambio de gustos social y el surgimiento de nuevas necesidades. Inicialmente fueron construidos por particulares, previa concesión pública, como simples barracas casi improvisadas que gradualmente mejoraron sus prestancias. En ocasiones, su prosperidad motivó que se levantaran kioscos más ambiciosos, incluso de un valor arquitectónico notable. En Palma tuvimos ejemplos excelentes, como el diseñado por Gaspar Bennazar en ...

411. Entrevista a 'Es Fortí en directe' (II)

Radio Cultura, 16 de enero de 2024