Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Política

483. La represión, un eco del pasado que resuena en la Sala Augusta

Última Hora , 20 de abril de 2025 Una treintena de autores, invitados por este diario, asisten al tradicional encuentro de escritores por Sant Jordi que, en esta ocasión, los reúne en este cine de Palma que fue en su momento la prisión franquista de Can Mir Con motivo del 50 aniversario de la muerte del dictador Francisco Franco, los escritores opinan sobre temas como la Guerra Civil y la censura El historiador Sebastià Serra ofreció una charla a modo de contextualización [...] “No es un tema que esté para nada agotado. Las guerras nunca se agotan. Los escritores del siglo XXI debemos repasar más que nunca el XX, del que no conocemos ni el cincuenta por ciento.” [con esta afirmación] Coincidió el historiador Manuel García, quien afirmó que “nuestro país tiene muchos fantasmas”. También valoró que “nuestra Transición ha sido, objetivamente, una de las mejores, porque no fue un baño de sangre”, aunque se apresuró a puntualizar que, lamentablemente, con la Constitución de 1978 se pretend...

228. Teruel Existe i Mallorca, les dues cares d’un mateix problema

Última Hora , 3 de desembre de 2019 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) L’agrupació d’electors Teruel Existe ha passat en dos mesos de ser un fet local a esdevenir tot un fenomen a les passades eleccions legislatives en aconseguir representació a Corts Generals. Un fenomen fora del marc geopolític habitual perquè és la primera agrupació d’electors que assoleix representació i que endemés tindrà un pes rellevant per legislar i formar majories. El seu èxit no ens ha de sorprendre perquè posa de manifest problemes estructurals fins ara poc visibles i desatesos durant anys. Una realitat comuna a altres territoris que compten amb entitats similars a la denominada Espanya buidada, sorgides davant els desequilibris territorials de l’Estat i la manca de respostes eficaces. Un projecte polític així no fructifica si al darrere manca una base com la construïda per Teruel Existe , que existeix des de l’any 1999 com a plataforma ciutadana a un territori ...

227. Teruel Existe y Mallorca. Las dos caras de un problema territorial

Diario de Mallorca , 26 de noviembre de 2019 El nombre de Teruel Existe ha pasado en apenas dos meses de ser algo anecdótico y lejano a una realidad en el plano político después de las elecciones del 10N. Desde que la plataforma ciudadana decidiera el pasado mes de septiembre presentarse a las elecciones y lograse representación en las Cortes Generales su trascendencia se ha proyectado ampliamente. Es un hecho atípico y sorprendente, fuera del marco geopolítico habitual estatal o autonómico sino provincial, que ha generado simpatías casi unánimes al tratarse de la primera agrupación de electores que logra representación en Cortes con dos senadores y un diputado. Además tendrá un peso relevante en sendas cámaras para legislar y conformar mayorías de gobierno. Teruel Existe ha puesto en la picota problemas estructurales hasta ahora escasamente visibles al localizarse en zonas de escaso peso demográfico y político. El colectivo tiene detrás una historia de veinte a...

103. La democràcia de les vanitats

Diario de Mallorca, 23 de febrer de 2009 Diari de Balears, 26 de febrer de 2009 Diari de Balears, 12 de maig de 2009 En el darrer any l’Estat espanyol s’ha vist abocat a una profunda crisi econòmica que ve a agreujar una creixent crisi política i social ja existent. Crisi derivada del nostre sistema polític, sorgit de la transició com a tal fruit d’un consens d’urgència, que mancat de revisions periòdiques en 30 anys ha derivat en una democràcia escleròtica, rutinària i superficial. La classe política actual es nega a introduir reformes constitucionals de fons tement perdre el seu estatus, la qual cosa ha empobrit nobles valors com el consens, el diàleg, el respecte i la tolerància. El descrèdit és devastador, i no solament l’executiu i el legislatiu el pateixen. Cal afegir un poder judicial intervingut i controlat per l’Executiu i els grans partits, que discuteixen cada vegada més les seves decisions i la seva professionalitat. És una judicatura mancada de personal i mitjans que...

101. La democracia de las vanidades

El Mundo-El Día de Baleares, 13 de febrero de 2009 España está sumida en una profunda crisis económica que agrava una creciente crisis política y social ya existente. Crisis de nuestro sistema político, surgido de la Transición como fruto de un consenso de urgencia, y que carente de revisiones periódicas ha derivado en una democracia esclerótica, rutinaria y superficial. La clase política se niega a introducir reformas constitucionales de fondo temiendo perder su estatus, lo cual ha empobrecido valores como el consenso, el diálogo, el respeto y la tolerancia. No solamente el ejecutivo y el legislativo lo sufren. También el poder judicial, intervenido y controlado por el ejecutivo y los grandes partidos, que cada vez discuten más sus decisiones y profesionalidad. Es una judicatura falta de personal y medios, sin verdadera fortaleza ante el resto de poderes. Sea por lentitud derivada de sus carencias o por intervencionismo político, es un sistema en decadencia ante los ciudadanos. ...

96. Tots podem ser terroristes

Diari de Balears, 14 de gener de 2009 Suposem que qualsevol de nosaltres és tancat a una cel·la indefinidament, aïllat i en condicions infrahumanes. Suposem que l'única possibilitat d'escapolir-se'n és matar el carceller quan ens dugui l'escàs menjar del que disposem. Ho faríem? molts dirien que no en serien capaços; però a mesura que passessin les setmanes i els mesos, el nostre instint de supervivència actuaria per sobre de qualsevol ètica personal. Molts ho intentaríem, davant el perill real de morir. Aquesta "cel·la" es troba avui a Gaza. Un petit enclavament que ha viscut durant any i mig un bloqueig per terra i mar de l'Estat d'Israel, i que els ha deixat gairebé sense aliments ni medicines. Un territori de terra petita i improductiva on viuen amuntegats centenars de milers de persones, en condicions d'habitabilitat infrahumanes. On amb el temps han niat la fam i la misèria, les enfermetats i la desesperança, i ni tan sols no tenen l...

95. Espanya, el jacobinisme autonòmic o la peculiaritat britànica

Diari de Balears, 4 de gener de 2009 Diario de Mallorca, 22 de gener de 2009 Última Hora, 27 de gener de 2009 El centralisme de l'Estat espanyol va indubtablement a la baixa. S'han transferit i descentralitzat moltes de les seves competències, i encara no s'ha acabat un procés que pateix multitud d'obstacles i resistències. Però està molt lluny de ser un Estat federal. Encara és el Govern central qui cedeix les atribucions a les seves autonomies i conserva, per mandat constitucional, el dret a revocar-les. I allò més important: conserva el control dels recursos econòmics, reduint les autonomies a un sistema de gestió descentralitzada on, en el fons, l'Estat sempre té la darrera paraula a través del finançament. Espanya seria un Estat federal si hi hagués dos nivells de Govern coordinats i complementaris, on cap dels dos envaís o usurpés el territori de l'altre. Ho seria si estigués format per regions plenament autònomes que, lliurement, cedissin algunes d...

93. Balears al Senat, millor que no res

Diari de Balears, 18 de desembre de 2008 El Mundo-El Día de Baleares, 19 de desembre de 2008 Feia temps que l'activitat parlamentària del Senat no adquiria tanta rellevància com en la legislatura actual. El fet que des de 2004 sigui el PP la força majoritària en aquesta cambra, en contraposició a la majoria del PSOE al Congrés dels Diputats, mostra un escenari on l'equilibri de forces requereix major sintonia del Govern central amb forces parlamentàries amb pes dispar a ambdues cambres. I si afegim que des de les eleccions del 2008 el PP ha reduït considerablement les seves formes agressives i forassenyades, la Càmera Alta està sent escenari de votacions i "aliances" impensables fa escassament un any. Diverses iniciatives, com les plantejades sobre la cogestió aeroportuària, els descomptes pels vols interilles o la devolució dels bous de Costitx varen sortir endavant, malgrat la vergonyosa oposició del grup socialista, i comptaven amb el suport dels populars. T...

89. ¿Democracia europea o bananera?

Última Hora, 12 de noviembre de 2008 Las elecciones presidenciales en Francia tienen unas reglas del juego más justas que en el nuestro: todos los candidatos disfrutan del mismo tiempo en los medios audiovisuales, y los horarios de los espacios electorales se otorgan por sorteo. Así todo el mundo puede difundir sus ideas en igualdad de oportunidades. De este modo se compensa a las formaciones y candidatos más modestos, que no disfrutan de los recursos para hacer vallas, carteles, folletos y demás gastos millonarios. Y de rebote los grandes partidos contienen sus gastos, al no poder evitar que los más pequeños se hagan notar. En cambio, en España las proporciones vienen determinadas por las dimensiones del partido: a mayor representación, más tiempo y preferencia para escoger las franjas horarias más cotizadas. Así siempre acabamos viendo las fuerzas dominantes de turno, mientras las candidaturas más modestas acaban desplazadas a horas donde nadie ve la televisión ni escucha la rad...

88. Democràcia europea o bananera?

Diari de Balears, 5 de novembre de 2008 Les eleccions presidencials a França tenen unes regles del joc més justes que a casa nostra: tots els candidats gaudeixen del mateix temps als mitjans audiovisuals, i les franges horàries dels espais electorals s'atorguen per sorteig: així tothom pot difondre les seves idees en igualtat d'oportunitats. D'aquesta manera es compensa les formacions i candidats més modestos, que no gaudeixen dels recursos per fer tanques, cartells, fulletons i demés despeses milionàries. De rebot els grans partits contenen les despeses, al no poder evitar que els més petits s'hi facin notar. En canvi, a Espanya les proporcions vénen determinades per les dimensions del partit: a més representació, més temps i preferència per escollir les franges horàries més cotitzades. Així sempre acabem veient les forces dominants de torn, mentre les candidatures més modestes acaben desplaçades a hores on ningú veu la tele ni escolta la ràdio. Qui més gasta en p...

84. UPyD, una realidad a pesar de sus pesares

Última Hora, 2 de octubre de 2008 En pocos meses UPyD ha conseguido hacerse un hueco en el panorama político. Es una buena noticia que un partido de nuevo cuño haya logrado hacerse un hueco en un panorama político anquilosado por el bipartidismo y la partitocracia, además de condicionado por el poder de los grandes medios y la falta de recursos. Es positivo que el partido haya sido levantado por una clase política nueva y vocacional, que contrasta con el burocratizado engranaje de los grandes partidos, que favorecen la profesionalización por antigüedad y no por valía personal. Hasta las juventudes de los grandes partidos parecen una cantera de funcionarios políticos. Aunque son políticos de viejo cuño quienes fundaron y rigen UPyD, sin que aún se aviste el relevo para sus jóvenes bases. Pero para darse a conocer, UPyD ha estado mediatizada por los medios que le han dado cobertura y que quizá han condicionado su trayectoria, ya que hasta fechas recientes sus críticas iban dirigidas...

70. 65 hores de retrocés laboral

Diari de Balears, 14 de juny de 2008 Diario de Mallorca, 26 de juny de 2008 Última Hora, 8 de juliol de 2008 Última Hora (Eivissa i Formentera), 9 de juliol de 2008 Perplex m'he quedat amb l'ampliació a 65 hores de l'horari laboral setmanal aprovada per la Unió Europea. És una mala notícia per a molts treballadors modestos o joves, en situació precària i amb escassa formació, que hauran d'empassar-se jornades brutals per subsistir (i ja no parlem dels immigrants). Hem passat en poc temps de plantejar la setmana de 35 hores (França) a un augment que a molts països seria de gairebé un 50%. Alguns ho anomenaran "flexibilització horària", que per aplicar-se caldrà un acord entre empresaris i treballadors, o que ajustarà la legalitat a la realitat vigent. Però com pot parlar-se de "flexibilització", si és un simple augment d'hores? Quin acord previ entre empresari i treballador? l'empresari proposarà i el treballador disposarà... o se n...

59. Iraq i la frontera com a límit

Última Hora, 16 d'abril de 2008 Diari de Balears , 19 d'abril de 2008 Iraq és notícia des de fa cinc anys, i la situació no fa altra cosa que empitjorar. La destitució de Sadam Hussein fou una millora momentània, però enverinada: els diversos grups religiosos i ètnics, sense el jou d'un poder dictatorial que els controlés, han convertit el país en un camp de batalla agreujat pel terrorisme islàmic. La guerra civil no declarada és tàcita, amb centenars de morts cada setmana. Alguns càlculs xifren en més d'un milió els iraquians morts des de la invasió nord-americana: esfereïdor. En aquest cas i en molts d'altres, hi ha un tema que no es qüestiona: la integritat de l'estat i la immobilitat de les fronteres. Per què no es planteja dividir el seu territori per intentar solucionar el conflicte? No pot existir un estat kurd al nord, un central de creença sunní, i un altre al sud pels xiís? L'Iraq nasqué de la derrota de l'Imperi Turc al final de la Prim...

55. Debate sobre las instituciones del Estado

El Mundo-El Día de Baleares, 25 de marzo de 2008 Última Hora, 28 de marzo de 2008 Diario de Mallorca, 13 de abril de 2008 Después de treinta años, las principales instituciones ejecutivas y legislativas del Estado Español necesitan un replanteamiento o, cuanto menos, un debate en torno a una futura revisión. Aquí esbozo algunas pautas que me parecen importantes: 1. El Senado, cámara de representación territorial. Para ello debe sustituir su ley electoral mayoritaria por una proporcional (la Ley D'Hondt del Congreso) y así facilitar la entrada de las minorías locales que no tuviesen acceso al Congreso; cambiar la división provincial por la autonómica, y aumentar al menos hasta 300 senadores (hoy tiene 259). Puede mantener un mismo número de senadores para sus circunscripciones, como hasta ahora (según sean provincias, islas o ciudades autónomas), aumentando el número en cada caso. Los senadores designados por los parlamentos se mantendrían con los criterios actuales o parecid...

54. Debate sobre la Ley electoral

Última Hora, 19 de marzo de 2008 El Mundo-El Día de Baleares, 21 de marzo de 2008 Cada vez más voces piden modificar de la Ley Electoral del Congreso (el Senado es otro tema). El problema no es la Ley D'Hondt, que en sí misma es proporcional, sino la provincia: a más circunscripciones, más beneficiados son los partidos dominantes en las mismas. No son los nacionalistas quienes están representados en exceso, sino terceras fuerzas a nivel estatal o local por defecto: los grandes partidos (PSOE y PP a nivel estatal; CiU y PNV a nivel local) sacan representación en todas sus provincias. Con menos circunscripciones (quizá solo una: el Estado), otros partidos -de voto más disperso, pero muy numeroso- obtendrían representación proporcional a sus votos. Hay casos flagrantes. El PTE (en 1979) y el PRD de Miquel Roca (en 1986), que con casi 200 mil votos no obtuvieron representación. Los Verdes, con más de 150 mil votos en 1989, se quedaron fuera. El caso más injusto: el CDS, con 415 m...

53. Cal reformar la Llei Electoral?

Diari de Balears , 17 de març de 2008 Cada vegada se senten més veus que demanen una modificació de la Llei electoral del Congrés dels Diputats (el Senat és un altre tema ben diferent). Segons la ideologia dels que la demanen, el plantejament pot canviar substancialment. En qualsevol cas, cal dir que el problema no ve per l'aplicació de la Llei d'Hondt, un sistema per sí mateix proporcional, sinó per la divisió provincial: en haver-hi més circumscripcions, més beneficiats són els partits dominants en aquestes. És a dir, no són els partits nacionalistes o els dos grans partits estatals qui estan representats excessivament. Són les "terceres forces", ja sigui a nivell estatal o regional, les que pateixen una gran manca de representació. Els grans partits (PSOE i PP a nivell estatal; CIU i PNB a nivell local) trauen representació en totes les seves províncies. Amb menys circumscripcions (potser les Autonomies, o solament una: l'Estat), altres partits -de vot més...

52. Reflexions davant l'urna

Diari de Balears , 8 de març de 2008 Fa temps que la nostra democràcia està malalta. Molts ciutadans deixen de votar la seva opció política preferida per combatre la menys desitjada. Molts abandonen opcions minoritàries per a sumar-s'hi a la majoritària menys dolenta que eviti "mals majors". La participació ha deixat de ser una festa de la democràcia, per convertir-se en una convocatòria de la por. Les llistes tancades al Congrés han perpetuat personatges que no serien acceptats ni en els seus mateixos partits (si aquests fossin realment democràtics). Els debats duts a terme a les diferents televisions han estat un model de pantomima, en els quals la imatge i les estratègies per guanyar el rival (no convèncer-lo) a força de monòlegs i de persuasió han substituït els continguts i el contrast d'idees amb voluntat d'entesa. El dany sociològic que això ha causat els darrers anys costarà molt recuperar-lo. La dialèctica usada per determinada classe política i mi...

49. Dos segles de centralisme administratiu

Diari de Balears , 22 de febrer de 2008 Última Hora, 29 de febrer de 2008 La Guerra del Francès a Espanya des de 1808 fou un camp de proves per a les noves idees liberals al regne espanyol. L'abscència del rei Borbó va permetre assajar diverses divisions administratives del regne, i curiosament per part de tots dos bàndols. Totes inspirades en el nou patró administratiu centralista francès, amb una única divisió territorial basada en criteris geogràfics i racionals, però que esborrava particularitats històriques i culturals. El 1810, Josep I Bonaparte encarregà una nova divisió administrativa imitant el patró dels departaments francesos, basat en criteris geogràfics i ignorant les característiques històriques i culturals; però mai fou aprovada. A l'altre bàndol, el polític i geògraf mallorquí Felip Bauzà i Cañas elaborà en 1813 una divisió per a les Corts de Cadis i que, a diferència dels afrancesats, fou més respectuosa amb els antics regnes peninsulars. La seva aplicaci...

47. Promeses electorals: molts doblers, poca voluntat

Diari de Balears , 5 de febrer de 2008 Última Hora, 10 de febrer de 2008 Falta poc per a les eleccions, i arriben les promeses electorals. Els 400 euros, les rebaixes de l'IRPF, les places d'escoleta ofertes per un i augmentades per l'altre... res de nou. Però tot el que prometen, i més, és possible: els doblers hi són, existeixen i estan disponibles. El problema és l'ús que reben al llarg dels anys de govern. Aquelles partides pressupostàries poc o gens publicitades, d'utilitat discutible o inexistent. Heus-ne aquí un exemple: el projecte Eurofighter Typhoon , consistent en el disseny i construcció d'un avió de combat del mateix nom en col·laboració per Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia des de 1983, i al qual s'afegí Espanya el 1985. Des de llavors, Espanya invertí grans quantitats dedicades a l'enginyeria aeronàutica militar, pel disseny del nou avió. Aquesta etapa durà uns dotze anys. Una vegada llest per a la seva producció, el Consell de Mini...

46. Izquierda Unida, una olla de grillos

Diario de Mallorca, 30 de enero de 2008 Última Hora, 2 de febrero de 2008 Recientemente el dirigente de Esquerra Unida, Miquel Rosselló, decía lo siguiente: "Nosotros no necesitamos autorización de IU federal para definir nuestra política de alianzas. Somos una organización soberana y así lo recogen nuestros estatutos." No puedo creerme eso: a 200 kilómetros de aquí, su homologa Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) vive una gravísima crisis. Los hechos resumidos, son los siguientes: 1. EUPV se fue dividiendo en dos sectores con dos cabezas visibles: Gloria Marcos, coordinadora general de EUPV; e Isaura Navarro, diputada en el Congreso. La primera representaba las tesis del PCE, dominante en IU. La segunda, reclamaba una renovación de ideas que cristalizó en una corriente interna: Iniciativa pel País Valencià (IxPV). El choque personal entre ambas fue continuo y creciente. 2. EUPV convocó elecciones primarias para la elección de los candidatos a las elecciones genera...