Ir al contenido principal

70. 65 hores de retrocés laboral

Diari de Balears, 14 de juny de 2008
Diario de Mallorca, 26 de juny de 2008
Última Hora, 8 de juliol de 2008
Última Hora (Eivissa i Formentera), 9 de juliol de 2008

Perplex m'he quedat amb l'ampliació a 65 hores de l'horari laboral setmanal aprovada per la Unió Europea. És una mala notícia per a molts treballadors modestos o joves, en situació precària i amb escassa formació, que hauran d'empassar-se jornades brutals per subsistir (i ja no parlem dels immigrants). Hem passat en poc temps de plantejar la setmana de 35 hores (França) a un augment que a molts països seria de gairebé un 50%.

Alguns ho anomenaran "flexibilització horària", que per aplicar-se caldrà un acord entre empresaris i treballadors, o que ajustarà la legalitat a la realitat vigent. Però com pot parlar-se de "flexibilització", si és un simple augment d'hores? Quin acord previ entre empresari i treballador? l'empresari proposarà i el treballador disposarà... o se n'anirà al carrer? I els organismes públics, si no poden fer complir la llei cal que la canviïn? caldria legalitzar la corrupció si no la poden combatre, per "ajustar-nos" a la realitat?

Molt pitjor ha estat la cara que a molts se'ns ha quedat. Molts no estàvem a l'aguait, ni informats del tema. En el meu cas, en qualitat de lector de diaris, oïdor de ràdio o de diaris via Internet em sento decebut: no ha sortit gairebé res en primera plana fins que s'ha anunciat la imminent aprovació. Quins criteris informatius tenim per deixar aquests buits informatius sense que ningú no hi pari atenció? Com és que no tenim ni idea del que passa a Brussel·les? Per què ningú ha reaccionat fins ara que el desenllaç és inevitable? La Unió Europea té poc poder decisori; però allà on arriba... quines fuetejades hi dóna.

El Govern d'Espanya ha estat des de bon principi en contra d'aquesta mesura, i farà front amb altres països. Bé. Però ens deien res del que passava? Tanmateix és un esforç inútil, perquè a la UE qui talla el bacallà són els grans països, gràcies a als quals la mesura ha prosperat. L'oposició? tampoc deia res –si ho sabien–, però bé que criticaran al Govern: quatre anys sense col·laborar en temes d'interès general; però criticar... I els sindicats, que s'hi llepaven el dit? En fi, val la pena pertànyer a aquesta Unió Europea?

Em sento desemparat i desinformat. No només per les instàncies polítiques, si no també pels qui haurien de vigilar què fan amb els nostres vertaders drets i llibertats a Brussel·les i on sigui. Arrossegats per qüestions identitàries, de "llibertat lingüística", lluites de poder polític i informatiu... mentre perdem drets civils aconseguits fa dècades.