Epistolarium

La Tajadera (núm. 52-53), otoño de 2023 En las pasadas elecciones del 23 de julio fueron escogidos nuestros representantes en las Cortes Generales. Entre los escogidos en ambas cámaras legislativas, para el caso que nos ocupa destaca un nombre: el de María del Mar González, escogida diputada por el Congreso de los Diputados por Zaragoza, aunque nacida en Fuentes Claras en 1978. Podríamos decir que estamos ante la primera representante en Cortes nacida en este municipio del Jiloca; sin embargo, no es así. Hace doscientos años fue escogido otro fuentesclarino y para ello hemos de remontarnos a las Cortes de Cádiz. Estamos hablando de Joaquín Gómez y Blasco. Gómez nació en Fuentes Claras en 1774, perteneciente a una familia de propietarios rurales y ganaderos del municipio. En un momento dado la familia se trasladó a Zaragoza, donde viviría el resto de su vida. No sabemos en qué circunstancias abandonó Fuentes Claras y cuáles fueron desde entonces sus vínculos con su tierra de origen, aun

Última Hora , 20 de novembre de 2023 Aviat es compliran tres anys de la desaparició del periodista, reporter i escriptor Miquel Vidal Perelló (Consell, 1942-2021), habitual col·laborador d’ Última Hora . Miquel fou una persona coneguda i reconeguda dins l’àmbit del periodisme esportiu; un referent, un company i, per a molts, un amic. Els seus reportatges a figures internacionals de l’esport encara són referència per a molts estudiosos. La seva singladura en el diari As des de la seva fundació l’any 1967 fou fonamental per consolidar-lo com un dels referents del periodisme esportiu espanyol: allà va exercir la seva professió durant trenta anys i va contribuir a convertir el rotatiu en un dels principals de la premsa esportiva fins arribar a ser-ne subdirector. Després de tornar a Mallorca el 1998, a més de col·laborar amb diversos mitjans escrits i audiovisuals (entre ells, Última Hora ) va potenciar la seva faceta d’escriptor i divulgador, donant a conèixer els seus amplis coneixement

Diario de Mallorca , 16 de novembre de 2023 Suplement cultural Bellver en Abril, núm. 1174 Ens trobam davant un músic que esdevé escriptor Sovint diuen que els crítics musicals solen ser compositors frustrats, disconformes amb l’obra d’altri, envejosos de la creativitat (i l’èxit assolit, per què no) d’aquells, que es refugien en la crítica sistemàtica per amagar les pròpies mancances, de manera sovint gens misericordiosa ni comprensiva. Amb  Monsieur Croche  tenim un cas atípic, atès que ens trobem davant una figura de primer ordre, prestigiosa i reconeguda en vida: el compositor Claude Debussy (1862-1918). Debussy no se centra en la crítica per la crítica, recurs fàcil quan manquen idees i sobren enveges: sap que no és el seu terreny (ni, francament, ho necessita per fer-se valdre) i que els textos responien més a qüestions circumstancials i de subsistència —esdevenir un compositor de prestigi no sempre li va proporcionar els ingressos suficients; digueu-li a Mozart, per exemple—. P

Ona Mediterrània, 6 de novembre de 2023 Efemèrides clàssiques . Secció d’ El Crepuscle Encén Estels .

Última Hora, 31 d’octubre de 2023 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) El passat 10 d’agost es compliren 120 anys de la inauguració d’una instal·lació esportiva cabdal de Mallorca: el velòdrom de Tirador. Fou inaugurat durant les Fires i Festes de Palma, celebrades del 9 al 16 d’agost de 1903, es va viure com un acte de gran relleu social i les crítiques foren unànimement positives. Fou un projecte ambiciós, fruit de la societat de masses, de consum i de l’espectacle que s’obria pas. Les obres duraren casi cinc anys amb un cost de 40.000 pessetes, xifra exorbitant en l’època. Va ser una obra d’enginyeria llavors excepcional, construïda amb ciment Portland, producte llavors casi desconegut i de gran modernitat, el que permeté assolir velocitats de fins a 70 km/h, llavors insòlites. Gràcies a la seva solidesa ha pogut sobreviure i avui és una de les instal·lacions esportives més antigues del món. Tirador fou providencial socialment. Per al ciclisme espanyol, perquè

El Periódico de Aragón , 29 de octubre de 2023 Nacido en Fuentes Claras, tomó parte por el carlismo y murió finalmente represaliado por los suyos El 29 de septiembre se cumplieron 190 años del fallecimiento del rey Fernando VII ; para unos el Deseado , para otros el Rey Felón . A su muerte se sucedieron hasta tres conflictos civiles: las Guerras Carlistas, que más allá de decidir la sucesión a través de su hija Isabel II o su hermano Carlos María Isidro contraponían dos maneras de concebir España: liberal o absolutista, ilustrada o tradicional, mirando al futuro o anclada en el pasado. Modelos antagónicos de sociedad y de pensamiento. La efeméride nos permite recordar la primera guerra carlista (1833-1840), en la que el Bajo Aragón fue de las zonas más castigadas. Allí estuvieron algunos de los principales bastiones carlistas: en Cantavieja tuvo su cuartel el general Ramón Cabrera , uno de sus principales líderes militares, y en Mirambel la Junta Superior Gubernativa de Aragón, Valen

Diario de Mallorca , 12 d’octubre de 2023 Suplement cultural Bellver en Abril, núm. 1169 A primera vista, podríem catalogar Olímpics populars com la segona part o continuació d’una excel·lent tasca de recerca del seu autor, Pau Tomàs. En el primer llibre, Els mallorquins a l’Olimpíada que no fou (Galés Edicions, 2020), s’exposen els fets sobrevinguts a través d’una tasca de dotze anys d’investigació, superant silencis i pors sorprenentment vigents encara sobre molts dels protagonistes. Com passa quan aquest tipus d’investigacions surten a la llum, es donen dos fenòmens: és impossible exposar tots els continguts en una sola publicació i apareixen noves veus, igualment vàlides i interessants. La solució és fer una reedició augmentada o fer-ne una segona part; aquesta darrera ha estat l’opció escollida. Resumint els fets (vàlids per a sengles llibres), el 18 juliol del 1936 uns 650 mallorquins embarcaren rumb a Barcelona per participar a l’Olimpíada Popular de Barcelona, esdeveniment orga