Ir al contenido principal

Entradas

541. La Cofradía de la Sangre de Cristo de Fuentes Claras

La Tajadera (núm. 84-85), mayo de 2026 En los pequeños pueblos, el asociacionismo civil tuvo un fuerte componente religioso durante siglos a través de las cofradías o hermandades, muy presentes en festividades locales y que también desarrollaban funciones de ayuda mutua. Últimamente la mayoría han desaparecido, de acuerdo con una sociedad más laica y heterogénea, en que las diferentes administraciones han asumido dichas funciones. En Fuentes Claras tenemos varias documentadas, surgidas desde el siglo XVII y activas hasta el siglo XX. Todas desaparecieron, salvo una: la Cofradía de la Sangre de Cristo, que mantiene especial vigor y presencia en el municipio. Actualmente cuenta, al menos, con tres siglos de vida: su libro de cuentas más antiguo está fechado en 1725, pero especifica que continúa las cuentas del primero, ya perdido. Con tal motivo, en 2024 se inauguró en la carretera del Molino un monumento conmemorativo y al año siguiente conmemoró los 300 años de existencia... como mínim...
Entradas recientes

540. Presentació del llibre 'Mallorca en llamas. Las víctimas del primer terror aéreo de la Guerra Civil'

Serveis Ferroviaris de Mallorca, 7 de mayo de 2026 Presentación, en el edificio Términus de Serveis Ferroviaris de Mallorca, del libro Mallorca en llamas. Las víctimas del primer terror aéreo de la Guerra Civil , escrito por el historiador y periodista Manuel Aguilera.

538. Los libros con estilo escogidos por ‘Bellver en abril’, 23 de abril de 2026

Diario de Mallorca , 23 de abril de 2026 Suplement cultural Bellver en Abril, núm. 1294 [...]  Cultura oberta, Cultura desperta Manel Garcia Gargallo Documenta 17 €  Una invitació a mirar el present amb ulls d’historiador. Al llarg d’una dècada de col·la­boracions en la secció Campus Obert Manuel García Gargallo ha dibuixat un mosaic de la història recent de Mallorca a partir de petites peces que, juntes, revelen una panoràmica rica i diversa. Els articles recorren espais, personatges i episodis que formen part de la memòria col·lectiva. [...]

537. Bon Dia i Bona Vida

Bon Dia i Bona Vida (Ona Mediterrània), 21 d’abril de 2026 Bon Dia i Bona Vida, del 50.10 a 1.08.55

536. L’edifici de Cecili Metel de Palma (1936)

Última Hora , 21 d’abril de 2026 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) L’agost de 1926 es va fundar a Balears l’Institut Provincial d’Higiene, xarxa d’institucions sanitàries de l’Estat encarregades de la salut pública i de laboratoris epidemiològics. Depenia de la Diputació Provincial i fou allotjat a un local del carrer Concepció de Palma, del tot insuficient. Aviat es va pensar de fer un edifici més adequat. Fou dissenyat per l’arquitecte Josep Alomar Bosch el 1933 i es va construir devora la plaça dels Patins, encarat al xamfrà del carrer Cecili Metel (d’aquí el nom popular) amb Font i Monteros. Les obres s’iniciaren l’any següent, en terrenys cedits per l’Ajuntament i amb el suport financer de la Junta Provincial de Sanitat i de la Mancomunitat de Municipis. A principis de 1936 va començar el trasllat dels diferents serveis fins obrir oficialment el 7 de maig de 1936. Fou construït amb planta rectangular i tres pisos, més un bloc al darrere (afegit a posterio...

535. Cent anys de Cançó d’amor i de guerra

La Vanguardia , 15 d’abril de 2026 El 16 d’abril de 1926 es va estrenar al desaparegut teatre Nou del Paral·lel de Barcelona  Cançó d’amor i de guerra , sarsuela de Rafael Martínez Valls, amb text de Lluís Capdevila i Víctor Mora. Va ser el gran triomf del compositor valencià, autor de les dues principals obres del gènere en català, junt amb  La legió d’honor , estrenada el 1930. Escrita durant la dictadura de Primo de Rivera, fou titulada  Els soldats de l’ideal , però fou prohibida perquè “l’ideal” al·ludia a la Revolució Francesa i les seves idees, fet que la dictadura no podia permetre. Així, els autors li van posar el nom que avui coneixem. Cent anys després de l’estrena, l’obra continua essent intemporal i referència de la música escènica en català.

534. Albert Salas desvela la cara desconocida del fundador del Mallorca

Diario de Mallorca , 14 de abril de 2026 Corría el año 1912 cuando un licenciado en Ingeniería Agrónoma procedente de Vilafranca del Penedès aterrizó en tierras mallorquinas para dirigir la política agraria del campo balear. Con el tiempo, se introdujo en la sociedad palmesana y, en una isla donde el deporte de masas era el ciclismo de pista, se propuso crear un espacio digno para el fútbol. Él era Adolfo Vázquez Humasqué, fundador del actual Real Club Deportivo Mallorca. Albert Salas, director del RCD Mallorca Studios, ha reivindicado en una conferencia celebrada este martes en Son Moix la figura del catalán en un acto que ha contado también con las intervenciones de los expertos en la historia de la entidad Manel García Gargallo , Xesc Ramis y Joan Roig, así como con la presencia del CEO de Negocio, Alfonso Díaz, y del director deportivo, Pablo Ortells. “Adolfo Vázquez Humasqué llegó a Mallorca con la ‘curolla’ del fútbol, que había vivido ya en su tierra natal”, recuerda el periodis...

533. Al Dia Mallorca

Al Dia Mallorca (IB3 Ràdio) , 13 d’abril de 2026 Al Dia Mallorca, del 21:40 al 33:00

532. El 'Xalet' de Tirador: de Bennazar a Bennasar

Diario de Mallorca , 5 de abril de 2026 La historia del Xalet —y posiblemente también la del velódromo— gira alrededor de dos apellidos similares pero sin parentesco alguno, separados por cien años de historia y ligados a momentos muy diferentes: Gaspar Bennazar e Isabel Bennasar No sabemos quién diseñó el velódromo de Tirador, que pronto cumplirá 125 años En 2015 los terrenos de Tirador fueron expropiados para la construcción de una zona verde municipal El velódromo de Tirador es hoy una infraestructura clave en la historia de Mallorca. Tras décadas de abandono y haber estado al borde de desaparecer, hoy es reconocido como uno de los recintos deportivos más antiguos de Europa y como el gran escenario deportivo de la isla en su época, símbolo de modernidad y de la cultura deportiva de masas durante años. Con su catalogación en 2021 y la aprobación del proyecto de reconversión en parque urbano en 2025, su continuidad está asegurada y solo queda que comiencen las obras, cuyo inicio está ...