Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Música

549. Cent anys de La Balanguera... a Mallorca

Diario de Mallorca , 22 de juny de 2026 Enguany s’han complit cent anys de la mort de Joan Alcover i de l’estrena de La Balanguera com a peça coral, amb música d’Amadeu Vives. El compositor la va escriure a mitjan febrer de 1926 per a cor mixt i orgue; però Alcover moriria pocs dies després i, per tant, mai no va arribar a escoltar-la. La peça es va estrenar el 29 de maig de 1926 al Palau de la Música de Barcelona, cantada per l’Orfeó Català, amb gran èxit. Per això, el dia que es complien cent anys de l’efemèride varen organitzar-se múltiples cantades arreu de Mallorca. No obstant, això vol dir que manca una altra fita pendent de recordar: quan va sonar per primer pic a Mallorca? Aquesta dada la coneixem; de fet, no manca gaire temps per complir-se. Va ser un mes després de l’estrena del Palau: el 28 de juny de 1926, al desaparegut Teatre Líric de Palma. La va interpretar l’Orfeó de Sabadell, que duia la nova composició com a principal atracció. Aquell dia La Balanguera tancava el p...

535. Cent anys de Cançó d’amor i de guerra

La Vanguardia , 15 d’abril de 2026 El 16 d’abril de 1926 es va estrenar al desaparegut teatre Nou del Paral·lel de Barcelona  Cançó d’amor i de guerra , sarsuela de Rafael Martínez Valls, amb text de Lluís Capdevila i Víctor Mora. Va ser el gran triomf del compositor valencià, autor de les dues principals obres del gènere en català, junt amb  La legió d’honor , estrenada el 1930. Escrita durant la dictadura de Primo de Rivera, fou titulada  Els soldats de l’ideal , però fou prohibida perquè “l’ideal” al·ludia a la Revolució Francesa i les seves idees, fet que la dictadura no podia permetre. Així, els autors li van posar el nom que avui coneixem. Cent anys després de l’estrena, l’obra continua essent intemporal i referència de la música escènica en català.

527. ‘La Balanguera’

La Vanguardia , 10 de febrer de 2026 Ara fa un segle, el compositor català Amadeu Vives va compondre La Balanguera , una de les peces més populars del repertori coral. A mitjans del febrer del 1926 Vives havia enllestit la peça, en versió per a cor mixt i orgue. Tres mesos després, el 29 de maig, es va estrenar al Palau de la Música Catalana, interpretada per l’Orfeó Català i dirigida pel mateix compositor. L’autor de la lletra era el mallorquí Joan Alcover, qui l’havia escrit com a poema el 1903, i aviat esdevindria ben popular. A finals del 1925 l’escriptor i periodista Josep Carner va impulsar la iniciativa de posar-li música, atesa la força del text, i Vives va assumir el repte. Durant el procés, el poeta n’estava al corrent; però pocs dies després d’acabar la composició Alcover moria sobtadament. Era el 25 de febrer del 1926. No la va poder sentir mai. L’estrena a Mallorca va tenir lloc el 28 de juny, al desaparegut teatre Líric de Palma a càrrec de l’Orfeó de Sabadell. L’obra, qu...

521. 2026: any Alcover, any de 'La Balanguera'

Última Hora , 30 de desembre de 2025 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) El 2026 fa cent anys de dos fets cabdals de la cultura de Mallorca: la mort del poeta Joan Alcover i el naixement com a obra musical del seu poema més universal: La Balanguera. Dos fets íntimament associats, que succeïren amb pocs dies de diferencia. El poema original va ser escrit per Alcover devers 1903, però no fou fins 1925 que va sorgir la iniciativa de posar-li música, impulsada per l’escriptor i periodista Josep Carner, al capdavall, amic d’Alcover. El novembre de 1925, el periodista escrivia al diari La Veu de Catalunya preguntant-se si algú assumiria aquesta iniciativa. A part, Carner va coincidir amb el compositor Amadeu Vives, a qui ben segur va proposar la idea. En tot cas, el músic va assumir el repte. A mitjan febrer de 1926 el compositor va acabar la peça, escrita per a cor mixt i orgue. Sabem que Alcover estava al corrent d’aquest procés i potser arribava a saber que l’obr...

497. A Jaume Texidor

La Vanguardia , 9 d’agost de 2025 Ara farà un segle, en el teatre El Siglo de Carlet (València) s’estrenava el pasdoble Amparito Roca , una de les peces més populars del gènere. Era l’11 de setembre de 1925 i l’autor era Jaume Texidor Dalmau, director de la Banda Primitiva de Carlet (actual Unió Musical). Estava dedicat a una alumna seva de piano, Amparo Roca Ibáñez (1912-1993). Però Texidor no era valencià; havia nascut a Barcelona el 16 d’abril de 1884, on va estudiar clarinet, direcció i composició. Després treballaria a València (Carlet i Manises), com professor de música, director de banda i compositor. Més endavant s’establiria a Barakaldo, on morí el 1957. Va compondre centenars d’obres, sobretot pasdobles, i el seu nom perviu gràcies a aquesta peça, sovint més valorada i interpretada internacionalment que a casa nostra. Carlet celebra durant 2025 diversos actes per celebrar l’efemèride; entre altres, una escultura commemorativa. L’Ajuntament de Barcelona encara s’hi podria suma...

488. Mallorca i Eduard VIII d’Anglaterra

Última Hora , 13 de maig de 2025 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) Mallorca ha inspirat obres del repertori musical que mantenen gran popularitat. Però hi ha una petita peça, casi oblidada i escàs valor musical, que històricament manté gran valor: la marxa Mallorca , escrita pel llavors príncep de Gal·les, Eduard Windsor, que regnaria breument amb el nom d’Eduard VIII. L’agost del 1934 el príncep va iniciar un viatge de plaer arreu d’Europa a bordo de l’iot Rosaura . Entre altres convidats l’acompanyava Wallis Simpson, dona casada amb qui es rumorejava que mantenia una relació; en teoria, una de tantes. El Rosaura va arribar a la Mediterrània i el 6 de setembre de 1934 va atracar a Palma, on Eduard va visitar la Seu i el mateix dia va partir cap a Formentor. En total, el príncep romangué dos dies a l’illa. Però malgrat la brevetat, l’estada va inspirar el príncep a escriure Mallorca , una marxa per a gaites de només setze compassos, molt senzilla i amb l’esti...

473. 850 edicions dels Matins de l’Orgue d’Alaró

Diario de Mallorca , 13 de febrer de 2025 Suplement cultural Bellver en Abril, núm. 1237 Miquel Bennàssar és avui una de les figures musicals de major renom a Mallorca Transcorreguts casi vint anys, el cicle dels Matins de l’Orgue d’Alaró ha esdevingut punt de trobada indispensable dels amants de la música d’orgue. Des de desembre de 2006 i de manera ininterrompuda, cada dissabte a les 11.30 hores el temple alaroner ofereix un variat programa per aquest instrument amb obres de tot tipus d’estils, èpoques i autors, on sempre sobresurt el repertori de Johann Sebastian Bach , màxim exponent de la música organística. El director artístic des dels inicis ha estat Miquel Bennàssar Bibiloni (sa Pobla, 1964), músic de tecla format a l’Schola Cantorum de Basilea (Suïssa). Bennàssar és avui una de les figures musicals de major renom a Mallorca, bon coneixedor i divulgador del patrimoni històric musical de l’illa, així com coordinador de diversos projectes de restauració d’orgues històrics i de ...