Mallorca ha inspirat obres del repertori musical que mantenen gran popularitat. Però hi ha una petita peça, casi oblidada i escàs valor musical, que històricament manté gran valor: la marxa Mallorca, escrita pel llavors príncep de Gal·les, Eduard Windsor, que regnaria breument amb el nom d’Eduard VIII.
L’agost del 1934 el príncep va iniciar un viatge de plaer arreu d’Europa a bordo de l’iot Rosaura. Entre altres convidats l’acompanyava Wallis Simpson, dona casada amb qui es rumorejava que mantenia una relació; en teoria, una de tantes. El Rosaura va arribar a la Mediterrània i el 6 de setembre de 1934 va atracar a Palma, on Eduard va visitar la Seu i el mateix dia va partir cap a Formentor.
En total, el príncep romangué dos dies a l’illa. Però malgrat la brevetat, l’estada va inspirar el príncep a escriure Mallorca, una marxa per a gaites de només setze compassos, molt senzilla i amb l’estil solemne propi per a aquest instrument. Va ser registrada el febrer de 1935 al Catalog of Copyright Entries i, evidentment, la rellevància resideix més en l’autoria que en qüestions musicals, ja que es tracta de l’única composició d’Eduard Windsor.
La peça nasqué en un moment clau de la vida del futur rei d’Anglaterra, ja que va sorgir quan el flirteig amb Wallis Simpson esdevenia una relació amorosa que els uniria tota la vida i condicionaria el seu futur: el príncep va esdevenir rei el 1936, però va abdicar als deu mesos per la impossibilitat d’unir-se a Simpson, que s’havia divorciat per casar-se amb ell. A part d’altres factors de pes, com la falta de neutralitat del nou rei en assumptes de govern o les preocupants simpaties de la parella amb el nazisme.
Per tant, Mallorca manca d’interès musical real. Però és clau a nivell històric i documental en haver estat inspirada per una relació que canviaria la història d’Anglaterra i del món contemporani, deixant clar on va començar tot.