jueves, 14 de febrero de 2019

167. Krzysztof Penderecki, el mestratge d'un mite

Diario de Mallorca, 14 de febrer de 2019

Suplement cultural Bellver núm. 969

El passat dissabte 2 d’octubre, els joves músics de l’Orquestra del Conservatori de les Illes Balears varen viure uns moments que difícilment es poden descriure amb els ulls del present: la presència del compositor polonès Krzysztof Penderecki (1933) una de les llegendes vives de la composició contemporània als seus 85 anys d’edat. El significat que aquest fet té per als músics seria equivalent a haver tingut com a director a Richard Strauss, Igor Stravinski, Gustav Mahler o Leonard Bernstein, tots ells consolidats en el repertori clàssic en vida, però que també tingueren un paper destacat empunyant la batuta, i en el cas de Bernstein també en el camp de la pedagogia musical. Per a la vida musical de la nostra illa només es podrà avaluar amb perspectiva i només el pas del temps farà que en siguem conscients del seu pes. La visita de Penderecki es podria comparar a una hipotètica visita de Jean Sibelius durant els anys 50, o de Giuseppe Verdi ara faria poc més d’un segle: velles glòries, darrers supervivents d’un món desaparegut i alhora vigent. Avui dia, juntament amb l’estonià Arvo Pärt (1935), el compositor polonès és un dels darrers supervivents d’una època.

Penderecki ja havia fet acte de presència dues vegades a Mallorca. La primera fou el 1999, per dirigir la Simfònica, i l’any passat (casi 20 anys després) pel mateix motiu. Enguany ho ha fet per una causa ben diferent: rebre la Medalla d’Honor del Conservatori de les Illes Balears. Amb aquest motiu, durant una setmana el mestre polonès va estar assajant amb els joves estudiants de l’Orquestra del Conservatori les obres del concert previ a la concessió del guardó, compost íntegrament per peces del mateix Penderecki: l’adàgio de la seva Simfonia núm. 3, el Concert per a flauta i orquestra i la Simfonia núm. 4. El mestre només va dirigir l’adàgio inicial i després va cedir la batuta al seu director assistent, Maciej Tworek.

Penderecki és el darrer exponent d’una època enormement fecunda i influent de la música del segle XX, marcat per l’eclosió de les avantguardes i l’experimentalisme dut a l’extrem, que cercava nous camins per generar impacte en l’espectador a través de vies emocionalment força colpidores i fins i tot desagradables com a recurs afegit per assolir noves sensacions musicals en l’espectador. Una època discutida i controvertida, sovint allunyada dels grans auditoris per la seva difícil comprensió, però transcendental per al desenvolupament de l’art musical contemporani. Inclús algunes d’aquestes creacions han aconseguit romandre en el repertori habitual, superat l’impacte abrupte dels inicis; és el cas de Penderecki, atès que algunes de les seves obres com Tren ofiarom Hiroszimy (Plany a les víctimes de Hiroshima, 1960), Polymorphia (1961) o la Passió segons Sant Lluc (1966) han assolit certa popularitat més enllà dels petits escenaris especialitzats (amb l’ajut del cinema, la publicitat o la música pop, tot s’ha de dir), malgrat una contundència sonora, fins i tot angoixant, que encara avui no deixa ningú indiferent superat l’impacte inicial. Posteriorment va adoptar un estil sonorament menys agosarat i punyent, amb obres que avui dia serien qualificades per alguns analistes de “conservadores” o fins i tot de “retrocés musical” dins la seva singladura, però que sempre han estat conseqüència del moment expressiu del compositor i la seva evolució personal.

Els honors que Penderecki acumula són incomptables i gaudeix d’un reconeixement universal unànime que fa que tengui les portes obertes de qualsevol centre musical de primer ordre. Això engrandeix el fet d’haver visitat l’illa dos anys consecutius i que per a la recepció d’aquest guardó hagi vingut el mateix compositor en persona. Això diu molt, i bo, del nivell cultural de la nostra illa. Indubtablement ha pesat molt en la seva decisió el poder treballar amb l’orquestra del Conservatori, atès el caràcter pedagògic del mestre que sempre ha mostrat un interès manifest en potenciar el talent dels joves músics que el varen dur a la fundació del Krzysztof Penderecki European Centre for Music, a Luslawice (Polònia), prop de Cracòvia, per potenciar el creixement i formació dels joves talents musicals.

S’ha de felicitar als responsables de la seva vinguda i l’encert del guardó atorgat, tant el Conservatori de les Illes Balears com a les persones responsables de la seva vinguda. Gens fàcil, com ja hem dit, atès que es tracta d’una de les poques figures vives d’una època transcendental de la creació musical occidental. Sense dubte, l’oportunitat de encoratjar i animar als joves alumnes del Conservatori haurà tingut un pes decisiu, més enllà d’honors i reconeixements, dels quals el mestre ja fa anys que està ben omplert.

182. Teruel Existe i Mallorca, les dues cares d’un mateix problema

Última Hora, 3 de desembre de 2019 L’agrupació d’electors Teruel Existe ha passat en dos mesos de ser un fet local a esdevenir tot un...