Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Veu de Sóller

217. La Kaiserliche Marine, a Sóller

Veu de Sóller, 26 d'abril de 2019 Setmanari Sóller , 11 de maig de 2019 A finals del segle XIX les drassanes de l’Imperi Alemany estaven en plena ebullició amb la missió de crear una poderosa flota militar que estigués en condicions de competir amb l’esquadra britànica, que llavors dominava els oceans de tot el món: la Kaiserliche Marine . Així, entre altres iniciatives navals, foren constriïts cinc creuers de la denominada classe Victoria Luise destinats a l’emergent esquadra naval alemanya i tres d’ells tingueren protagonisme a les nostres aigües: SMS Hertha, SMS Victoria Louise i SMS Hansa, construïts entre 1897 i 1899 A finals del segle XIX les drassanes de l’Imperi Alemany estaven en plena ebullició amb la missió de crear una poderosa flota militar que estigués en condicions de competir amb l’esquadra militar britànica, que llavors dominava els oceans de tot el món: la Kaiserliche Marine . Així, entre altres iniciatives navals, foren construïts cinc creuers de l...

144. Deu anys de futbol femení a Sóller

Veu de Sóller , 25 d’abril de 2014 Setmanari Sóller , 26 d’abril de 2014 Sóller té el privilegi de gaudir d’una activitat esportiva ben activa i variada, organitzada a través de nombroses associacions esportives i les seves corresponents competicions. Entre elles cal destacar la trajectòria de l’equip de futbol femení, que compleix deu temporades de competició.  El futbol va ser un dels esports que més aviat va arribar a la Vall l’any 1923 i potser sigui el que arrossegui més practicants i aficionats sollerics; però paradoxalment, això ha deixat molt poc espai per parar atenció a la pràctica de les fèmines, existent des de fa uns anys. Deu anys ja, que no són pocs!  Va ser la temporada 2003-04 quan el CF Sóller va fundar l’equip de futbol femení. Aquesta vinculació va durar dos anys fins que a la temporada 2005-06 va integrar-se dins la infraestructura de futbol base de la UD Sollerense on va mantenir-se tres temporades més. En sengles clubs l’equip femení va troba...

138. L’esplendor fosc de Can Prunera

Veu de Sóller , 21 d’octubre de 2011 M’agrada l’art, i malgrat la meva llicenciatura no sóc un expert. Per això, quan trob alguna cosa que m’atrau i entusiasma els meus sentits m'hi pós amb tot el meu sentiment. Així va ser quan vaig visitar la casa museu de Can Prunera, fa uns dos anys. Un casal modernista magníficament restaurat fins el més mínim detall, amb gran professionalitat. Una joia que per culpa de les batalles i rancúnies tan pròpies de la Mallorca de sempre va fer que nasqués envoltat per la polemica, per la figura del seu impulsor. Però l’art és art, vingui d’on vingui (què és Notre-Dame per a un ateu?). Així va ser com vaig crear a Internet el grup anomenat “Amics de Can Prunera - Sóller” a la xarxa social Facebook. El grup tenia un significat afegit perquè el casal encara no estava present a la xarxa: la plana web existia, però sempre a mig fer, i fins feia poc no hi havia un grup oficial a Facebook. Mentre el meu grup l'anava actualitzant amb fotografies, v...

136. Chronochrome: Balears a tot color (1912)

Veu de Sóller , 11 de febrer de 2011 Assíduament recordam la Mallorca d’ara fa un segle a través de pintures, postals i fotografies. També se’n conserven algunes filmacions parcials i en un pèssim estat de conservació, presidides per l’hieratisme d’un incipient setè art, que tenen molt poc de descriptiu de la vertadera quotidianitat i sí molt de teatral i impostat. El patrimoni audiovisual és actualment dels més valorats i popularitzables, presidit per la imatge en moviment, i que augmenta la seva vàlua patrimonial quan més allunyats són els seus orígens. Així succeeix amb el nostre fons cinematogràfic, que a les Balears compta amb un fons en fase de restauració i classificació a través de l’ Arxiu del So i de la Imatge de Mallorca (ASIM) , creat l’any 1999. En els darrers anys la companyia cinematogràfica francesa Gaumont, una de les poques que pot presumir d’un segle d’existència (nasqué l’any 1895, així com el setè art), hi dóna a conèixer el seu vast arxiu cinematogràfic, al q...

135. Una, magra i pobra

Diari de Balears , 9 de febrer de 2010 Veu de Sóller , 12 de febrer de 2010 Setmanari Sóller , 13 de febrer de 2010 La diversitat d'un país hauria de portar un enriquiment social i cultural de gran abast. Però en un estat ric i generós en diversitat com és el nostre, hem viscut un segle XX presidit per la idea d'unitat. Més ben dit, per la difusió d'una idea unitària mal aplicada i gestionada. Unitat en el govern, amb un estat nació, una cultura, una línia política, un origen i un destí, una religió, una llengua, una èpica comuna, una raça, fins i tot un Caudillo... una temptativa constant d'assolir la unitat mitjançant una simplificació empobridora, totalment contradictòria i artificiosa, donada l'enorme diversitat que la pell de brau hi atresora. Una obcecació que ha portat a vertebrar piramidalment i maldestrament una idea d'unitat, com a finalitat en sí mateixa per sobre de tot, que s'ha mostrat impracticable durant segles. I sobretot, aplicada de m...

134. El malmès futbol femení balear

Diari de Balears , 21 de gener de 2010 Veu de Sóller , 22 de gener de 2010 El futbol femení a Balears segueix sent, a grans trets, un esport marginal. Els seus dos principals clubs, el Collera i l'Sporting Ciutat de Palma, amb prou feines treuen algun benefici econòmic o mediàtic de la seva aposta esportiva. Ni el meritori ascens del Collera a la Superlliga (primera divisió del futbol femení espanyol) ha servit per donar embranzida a aquest esport. Únicament la implicació dels principals clubs masculins de Balears, amb una gran massa social i atractiu esportiu, podrien reimpulsar-lo. Però veure la seva actitud és suficient per adonar-se del menyspreu i poca sensibilitat que pateix aquest maltractat (i tanmateix, emergent) futbol femení. El Reial Mallorca va presentar el seu equip femení el 2008, tot i que realment el que va fer va ser absorbir l'equip ja existent del CE Penya Arrabal. I com a tal és tractat de manera impresentable: molts dels seus partits ni tan sols els...

132. La manifestació ciutadana contra la corrupció

Diari de Balears , 15 de desembre de 2009 Diario de Mallorca, 16 de desembre de 2009 Veu de Sóller , 18 de desembre de 2009 Setmanari Sóller , 19 de desembre de 2009 Última Hora, 19 de desembre de 2009 Vaig acudir a la manifestació convocada a Palma en protesta per la corrupció del passat dissabte 12 de desembre. A la concentració, prevista al Passeig del Born, s'hi varen concentrar aproximadament fins a un miler de persones a mesura que transcorria la reivindicació. No va haver cap incident i hi prengueren part gent de tota mena, condició i ideologia. Hi convisqueren pancartes fetes a mà per ciutadans corrents, amb lemes de tota mena i força originals. L'ambient va ser festiu en tot moment, sempre pacífic i reivindicatiu. No vaig veure (almenys en el meu cas) cap polític de major o menor rang. Però sí militants de base de tot tipus de partits, i especialment em va satisfer veure l'exbatle de Palma, Ramon Aguiló, en una humil i discreta segona fila. Espontàniament ...

131. Les IV Jornades d’estudis locals de Sóller

Veu de Sóller , 20 de novembre de 2009 Setmanari Sóller , 21 de novembre de 2009 Diari de Balears , 22 de novembre de 2009 Última Hora, 5 de desembre de 2009 Com ja ve essent habitual a aquestes alçades de l’any per quart any consecutiu, el 6 i 7 de novembre varen tenir lloc les Jornades d’estudis locals de Sóller. Enguany s’han presentat 22 treballs, mantenint la participació habitual. Les comunicacions presentades afavoriren el coneixement de tot tipus de primícies documentals fruit de la tasca dels ponents, així com gaudir de l’apassionant exercici d’intercanvi de dades i materials en el decurs de les sessions amb el públic assistent i entre els mateixos investigadors. Després de quatre anys pot dir-se que el projecte de les jornades és un èxit. La implicació dels sollerics garanteix que les jornades es mantinguin vives, gràcies a un públic ampli i participatiu i uns investigadors autòctons (a més d’amateurs) que signen gairebé en un 100% els treballs presentats. Dins el cal...

128. Universitat, radiotelevisió i 2016. Cultura, educació i projecció exterior a Sóller

Diari de Balears , 27 d’octubre de 2009 Veu de Sóller , 30 d’octubre de 2009 Última Hora, 6 de novembre de 2009 Aquí teniu tres pinzellades que, segons el meu humil criteri, haurien de ser claus per al desenvolupament futur de Sóller a través dels seus principals potencials: cultura, educació i projecció exterior. Primer: la necessitat d’un centre universitari actiu i funcional. Als darrers anys, les activitats organitzades o coparticipades per la UIB al centre universitari de Sóller són pràcticament inexistents, comparades amb la intensa activitat de que gaudeixen altres centres de l’illa (en especial destaquen els de Campos, sa Pobla i Llucmajor, que mantenen una activitat constant). Part d’aquest dèficit pot ser degut a la manca d’una seu pròpia i adequada, disgregada entre el Centre d’Informació Jove i la Biblioteca. Caldria que aviat el centre universitari tingués unes instal·lacions pròpies i funcionals on, per posar alguns exemples, poguessin organitzar-se de manera estab...

127. El sistema Trichromie Gaumont i la Mallorca de 1912-1913

Veu de Sóller , 9 d'octubre de 2009 Diari de Balears , 14 d'octubre de 2009 El proper 19 d'octubre, al MOMA (Museu d'Art Modern de Nova York) s'exhibirà la pel·lícula "Trichromie!" , selecció de filmacions realitzades entre els anys 1912 i 1913 amb Trichromie (o Chronochrome), protosistema de filmació en color enginyat pel cineasta francès Louis Gaumont. La iniciativa corre a càrrec de la companyia Gaumont, que cada any presenta una mostra restaurada del seu fons documental a l’arxiu Gaumont-Pathé. Hi ha una quarantena de filmacions amb aquest sistema, però encara avui dia només se'n coneixen un parell. A diferència d'altres sistemes de l'època (com el Kinemacolor de 1906), el Trichromie destaca per una gran qualitat cromàtica i de definició d'imatge, i per a nosaltres té un interès afegit més enllà de l'històric i cinematogràfic. No fou enginyat a Anglaterra o Estats Units sinó a França, un país més proper a la nostra geografia. ...

126. Can Prunera, llums i ombres

Veu de Sóller , 4 de setembre de 2009 No tinc cap dubte que l'obertura de Can Prunera com a casa-museu és un regal per als amants de l'art. És una joia del modernisme arquitectònic i la seva restauració s’ha fet de manera exemplar. Passejar per les seves dependències de la planta noble i del primer pis suposa tornar enrere en el temps i rememorar en viu l'època gloriosa del Sóller modernista. El seu soterrani, habilitat com a sala d'exposicions temporals, és molt funcional i acollidora, i de la seva gestió futura dependrà la projecció de Can Prunera com a centre artístic de primer ordre. S'ha cuidat fins al mínim detall: mobles, enrajolats, estucats, vidreres... tot denota meticulositat i professionalitat en el seu procés de restauració. Malgrat tot, alguns detalls no acaben de convèncer. Especialment en relació a la seva exposició permanent, allotjada fonamentalment a la segona planta i amb altres obres disseminades per la resta del casal. Fonamentalment aques...

124. Corrupció, passivitat i radicalisme: les Illes a tres bandes

Veu de Sóller , 31 de juliol de 2009 Setmanari Sóller , 1 d’agost de 2009 Diari de Balears , 16 d’agost de 2009 Aquests són els grans defectes del món polític balear. No hi ha gaire on escollir quan pràcticament tots les opcions polítiques pateixen algun dels tres mals esmentats. Tots tres de naturalesa molt diferent, repartits de manera que ningú no està lliure de culpa. La corrupció és el mal amb més mala premsa, però no pas el més letal. És dins el PP on han aparegut la gran majoria dels casos, encara que a UM -a petita escala però amb similar gravetat- ha repetit els mateixos ítems. Unes conductes immorals i indecents que no són flor d’un dia, ja que s’han generat després d’anys d’un procés que ha afavorit la seva incubació i desenvolupament. Perquè malgrat que siguin una petita minoria els executors finals, per aflorar-ne cal una permissivitat i/o tolerància massiva. En segon lloc, la passivitat ideològica. Un mal difícil de precisar, fonamentat en l’absència d’idees o co...

119. Televisió de Mallorca, per a una creixent minoria

El Mundo-El Día de Baleares, 15 de juny de 2009 Diario de Mallorca, 18 de juny de 2009 Diari de Balears , 19 de juny de 2009 Última Hora, 20 de juny de 2009 Veu de Sóller , 26 de juny de 2009 Que un programa de televisió de les Illes arribi a tres-centes emissions no és gaire habitual a un món comunicatiu dominat per les audiències i la rendibilitat. Va organitzar-se l’emissió núm. 300 al teatre Principal de Palma per celebrar-ho, i calia fer reserva per assistir-hi. Ho vaig deixar fins a darrera hora pensant-me que no seria difícil tenir lloc. El motiu? que la cadena té una escassa audiència, i que el programa s’emet en una franja horària dominada pels grans canals. Però vaig quedar-me fora: tot estava reservat. Vaig pecar de confiança. El programa és De Nit de Neus Albis, i l’emet Televisió de Mallorca. Un mitjà que, en teoria, ningú no veu i no té cap utilitat. Però ves per on van ser capaços d’omplir el Principal només amb les peticions d’assistència de la seva audiència ...

118. El nacionalisme illenc es mor, víctima dels seus errors

Diario de Mallorca, 2 de juny de 2009 Veu de Sóller , 5 de juny de 2009 Setmanari Sóller , 6 de juny de 2009 Diari de Balears , 8 de juny de 2009 He nascut i viscut a Catalunya, i després de viure quatre anys a les Illes només he vist actituds i experiències frustrants any rere any, mal dirigides i mal resoltes pel nacionalisme illenc. Veig coalicions culminades tard i precipitadament, fa dos anys amb el Bloc i l’any passat amb Unitat, i enguany amb la candidatura per a les eleccions europees la imatge ha estat patètica. I n’hi ha prou amb escoltar les parts (al uníson "nosaltres bons, els altres dolents") per veure que tots en són responsables. El nacionalisme illenc no existeix. És incapaç d’articular-se "insularment", passant d’una submissió (l’espanyola) a una altra (els Països Catalans). No entenc la preeminència dels Països Catalans com a única via per defensar la nostra terra, com si les Illes Balears mai no existissin. La base històrica i cultural és...

117. La crueltat de l'oblit, una vergonya col·lectiva

Diari de Balears , 1 de juny de 2009 Veu de Sóller , 12 de juny de 2009 En aparença, la nostra societat sembla ser molt sensible davant les grans tragèdies de la humanitat. Sovint ens colpeix veure els estralls d’una catàstrofe natural, de les pandèmies, o de la fam. També la conscienciació davant la violència de gènere és creixent. Tampoc no dubtem en mobilitzar-nos per buscar les restes d’un/a desaparegut/da, víctima de violència física o violació. Presumim d’ésser solidaris amb les víctimes de dictadures i conflictes armats de qualsevol racó del món com les dictadures de Xile i Birmània, els genocidis de Darfur (Sudan) i Ruanda, de les massacres a Bòsnia i a Txetxènia, etcètera. I no dubtem a exigir la llibertat dels seus oprimits, represaliats i la memòria de les seves víctimes, així com la recerca dels desapareguts per lliurar-los a les seves famílies. Tot en nom de la justícia, de la llibertat i dels drets humans. Tot canvia quan es pronuncien les paraules "Guerra Civi...

112. La situació en IB3, segons qui i quan

Veu de Sóller , 17 d’abril de 2009 Setmanari Sóller , 18 d’abril de 2009 El tractament informatiu del conflicte intern d’IB3 m’ha deixat atònit per la seva evolució, tan previsible com impresentable a ulls de qualsevol ciutadà de bé. El motiu ha estat la guerra de poder generada al voltant de l’ens públic, i el moment clau de la seva evolució ha estat, evidentment, les eleccions de 2007 i el canvi de direcció subsegüent. Fins llavors, la corporació dirigida per María Umbert era un model de virtuts i professionalitat a ulls d’un grup de comunicació. Aquest mitjà, afí amb el partit governant i amb una productora contractada per a la realització de programes per a IB3, silenciava els problemes i les protestes dels treballadors contractats a través d’empreses externes, o els qualificava de delinqüents. Simultàniament, un altre grup mediàtic destacava la nefasta gestió econòmica de l’ens, alhora que informava de les protestes i manifestacions dels principals damnificats. Després del...

107. Sa Lluna, repensar l'urbanisme a Sóller

Veu de Sóller , 20 de març de 2009 Diari de Balears, 24 de març de 2009 La reforma integral del carrer de Sa Lluna de Sóller avança a bon ritme. Poc a poc es va fent palès quin serà el resultat final, amb un llambordat col·locat al mateix nivell que les voreres, i precedit d’una profunda renovació del clavegueram subterrani. Com a resultat Sa Lluna adoptarà un concepte viari radicalment oposat al comunament acceptat, on el ciutadà deixarà de circular supeditat a les necessitats de la circulació de turismes. Un fet aquest ben comú a tot Sóller, mal que pesi a la ciutadania i les creixents incomoditats que això ha generat. A una ciutat com Sóller, de carrers generalment estrets (inclosos els principals) i mancat de grans vies que travessin amb eficàcia el nucli urbà, és impossible plantejar-se una circulació del trànsit rodat fluïda i massiva. La convivència entre els transeünts i els cotxes es fa impossible a mesura que creix el trànsit, i més encara pels principals carrers comerc...

104. L'esport femení illenc a través de Sóller. Joventut Mariana vs. Círculo Sollerense

Veu de Sóller , 6 de març de 2009 Setmanari Sóller , 7 de març de 2009 Diari de Balears, 12 de març de 2009 Sóller és el paradigma de l’esport femení a les illes, tant dels seus èxits com de les seves contradiccions, que es fan paleses a través de la comparació de dos dels seus equips femenins. Per un costat l’equip de bàsquet, el Joventut Mariana , el qual juga actualment a la màxima categoria estatal i s’ha consagrat com uns dels millors equips d’Espanya. Per altra banda l’equip de futbol del Círculo Sollerense , que sobreviu com pot a la categoria més baixa del futbol regional. A través de tots dos és possible reflectir les problemàtiques que rodegen aquest esport a moltes contrades del món, però que a Sóller s’hi troben visiblement augmentades. Primer, el futbol és l’esport rei: amb motiu, o no. El Joventut Mariana de Sóller és, a hores d’ara, uns dels millors equips de bàsquet a les Illes. Malgrat tot, el seu paper no mereix més que segones o terceres mencions als mitjans ...

102. La Creu dels Caiguts de Sóller

Veu de Sóller , 20 de febrer de 2009 Setmanari Sóller , 21 de febrer de 2009 Diario de Mallorca, 6 de març de 2009 Diari de Balears, 29 de març de 2009 Dins els meus passejos per la Vila de Sóller sempre que puc, hi ha un fet que no acabo d’explicar-me. Em pregunto per què encara segueix en peu a la plaça d’Espanya, davant l’Estació del Tren, el monument de la Creu dels Caiguts. Inaugurada el març de 1940 encara segueix en peu, maltractada pel pas del temps i per un cert abandó. Però allà hi és. Malgrat ser obra de l’eminent arquitecte Gabriel Alomar Esteve (1910-1997) no té cap qualitat artística o arquitectònica que justifiqui la seva conservació. Evidentment, tampoc no hi ha cap raó històrica que justifiqui una creu de tal imponència. Tampoc el seu emplaçament l’ha beneficiada, escorada a un costat de la plaça i mig amagada entre el frondós arbrat que la flanqueja. A més, és una de les primeres coses que hi troba el visitant quan baixa del tren per visitar la Vila, tant si a...

100. L'auditori municipal de Sóller

Veu de Sóller , 30 de gener de 2009 Setmanari Sóller , 31 de gener de 2009 Diari de Balears, 2 de febrer de 2009 El Mundo-El Día de Baleares, 16 de febrer de 2009 Des de la meva primera visita a Sóller he pogut gaudir de la monumentalitat que caracteritza la ciutat de Sóller, acuradament conservada i testimoni de l'esplendor econòmic que visqué en èpoques passades. He admirat el seu patrimoni modernista, l'elegància de les seves edificacions i el seu traçat urbanístic elegant i acollidor, vora les faldes de la serra de Tramuntana. Passejant pels seus carrers he pogut percebre una intensa cura per conservar el caràcter patrimonial del municipi, mantenint un ordre urbanístic del nucli històric que no el desnaturalitzés. O amb la restauració i reaprofitament d'antigues edificacions per convertir-les en equipaments públics, posant-les al servei de la seva ciutadania i evitant la seva desaparició. L'antic Hospici , el palauet de Can Dulce , l'antic convent de les E...