Veu de Sóller, 20 de febrer de 2009
Setmanari Sóller, 21 de febrer de 2009
Diario de Mallorca, 6 de març de 2009
Diari de Balears, 29 de març de 2009
Dins els meus passejos per la Vila de Sóller sempre que puc, hi ha un fet que no acabo d’explicar-me. Em pregunto per què encara segueix en peu a la plaça d’Espanya, davant l’Estació del Tren, el monument de la Creu dels Caiguts. Inaugurada el març de 1940 encara segueix en peu, maltractada pel pas del temps i per un cert abandó. Però allà hi és. Malgrat ser obra de l’eminent arquitecte Gabriel Alomar Esteve (1910-1997) no té cap qualitat artística o arquitectònica que justifiqui la seva conservació. Evidentment, tampoc no hi ha cap raó històrica que justifiqui una creu de tal imponència.
Tampoc el seu emplaçament l’ha beneficiada, escorada a un costat de la plaça i mig amagada entre el frondós arbrat que la flanqueja. A més, és una de les primeres coses que hi troba el visitant quan baixa del tren per visitar la Vila, tant si agafa el tramvia com si continua a peu cap a la Plaça Major. L’efecte és doblement empobridor: s’hi entreveu un monument de significat desconegut per a qualsevol estranger (i mal d’explicar, francament), mal conservat i mig amagat entre l’arbrat i el mobiliari urbà, però a pesar de tot encara visible. Abandonada per uns i ignorada per altres, allà segueix pels visitants com a testimoni incòmode de temps passats.
Tanmateix, la plaça evidencia seriosos símptomes d’abandó que fan necessària la renovació del seu mobiliari urbà i la reurbanització del seu entorn per fer-la més accessible pels veïns. Seria molt adequada la peatonalització del costat de les vies del tramvia, tal com s’ha fet al carrer del Born, donada la gairebé absència de trànsit rodat. Hauria estat una bona idea que un projecte així s’hagués remés pel Fons Estatal d’Inversió Local del Govern Zapatero. Així s’acomplirien varis objectius alhora: llevar la Creu dels Caiguts, renovar la plaça i fer complir la Llei de Memòria Històrica. I tot finançat per l’Estat.
Setmanari Sóller, 21 de febrer de 2009
Diario de Mallorca, 6 de març de 2009
Diari de Balears, 29 de març de 2009
Dins els meus passejos per la Vila de Sóller sempre que puc, hi ha un fet que no acabo d’explicar-me. Em pregunto per què encara segueix en peu a la plaça d’Espanya, davant l’Estació del Tren, el monument de la Creu dels Caiguts. Inaugurada el març de 1940 encara segueix en peu, maltractada pel pas del temps i per un cert abandó. Però allà hi és. Malgrat ser obra de l’eminent arquitecte Gabriel Alomar Esteve (1910-1997) no té cap qualitat artística o arquitectònica que justifiqui la seva conservació. Evidentment, tampoc no hi ha cap raó històrica que justifiqui una creu de tal imponència.
Tampoc el seu emplaçament l’ha beneficiada, escorada a un costat de la plaça i mig amagada entre el frondós arbrat que la flanqueja. A més, és una de les primeres coses que hi troba el visitant quan baixa del tren per visitar la Vila, tant si agafa el tramvia com si continua a peu cap a la Plaça Major. L’efecte és doblement empobridor: s’hi entreveu un monument de significat desconegut per a qualsevol estranger (i mal d’explicar, francament), mal conservat i mig amagat entre l’arbrat i el mobiliari urbà, però a pesar de tot encara visible. Abandonada per uns i ignorada per altres, allà segueix pels visitants com a testimoni incòmode de temps passats.
Tanmateix, la plaça evidencia seriosos símptomes d’abandó que fan necessària la renovació del seu mobiliari urbà i la reurbanització del seu entorn per fer-la més accessible pels veïns. Seria molt adequada la peatonalització del costat de les vies del tramvia, tal com s’ha fet al carrer del Born, donada la gairebé absència de trànsit rodat. Hauria estat una bona idea que un projecte així s’hagués remés pel Fons Estatal d’Inversió Local del Govern Zapatero. Així s’acomplirien varis objectius alhora: llevar la Creu dels Caiguts, renovar la plaça i fer complir la Llei de Memòria Històrica. I tot finançat per l’Estat.