Epistolarium

La Vanguardia , 15 d’abril de 2026 El 16 d’abril de 1926 es va estrenar al desaparegut teatre Nou del Paral·lel de Barcelona  Cançó d’amor i de guerra , sarsuela de Rafael Martínez Valls, amb text de Lluís Capdevila i Víctor Mora. Va ser el gran triomf del compositor valencià, autor de les dues principals obres del gènere en català, junt amb  La legió d’honor , estrenada el 1930. Escrita durant la dictadura de Primo de Rivera, fou titulada  Els soldats de l’ideal , però fou prohibida perquè “l’ideal” al·ludia a la Revolució Francesa i les seves idees, fet que la dictadura no podia permetre. Així, els autors li van posar el nom que avui coneixem. Cent anys després de l’estrena, l’obra continua essent intemporal i referència de la música escènica en català.

La Vanguardia , 10 de febrer de 2026 Ara fa un segle, el compositor català Amadeu Vives va compondre La Balanguera , una de les peces més populars del repertori coral. A mitjans del febrer del 1926 Vives havia enllestit la peça, en versió per a cor mixt i orgue. Tres mesos després, el 29 de maig, es va estrenar al Palau de la Música Catalana, interpretada per l’Orfeó Català i dirigida pel mateix compositor. L’autor de la lletra era el mallorquí Joan Alcover, qui l’havia escrit com a poema el 1903, i aviat esdevindria ben popular. A finals del 1925 l’escriptor i periodista Josep Carner va impulsar la iniciativa de posar-li música, atesa la força del text, i Vives va assumir el repte. Durant el procés, el poeta n’estava al corrent; però pocs dies després d’acabar la composició Alcover moria sobtadament. Era el 25 de febrer del 1926. No la va poder sentir mai. L’estrena a Mallorca va tenir lloc el 28 de juny, al desaparegut teatre Líric de Palma a càrrec de l’Orfeó de Sabadell. L’obra, qu...

La Vanguardia , 9 d’agost de 2025 Ara farà un segle, en el teatre El Siglo de Carlet (València) s’estrenava el pasdoble Amparito Roca , una de les peces més populars del gènere. Era l’11 de setembre de 1925 i l’autor era Jaume Texidor Dalmau, director de la Banda Primitiva de Carlet (actual Unió Musical). Estava dedicat a una alumna seva de piano, Amparo Roca Ibáñez (1912-1993). Però Texidor no era valencià; havia nascut a Barcelona el 16 d’abril de 1884, on va estudiar clarinet, direcció i composició. Després treballaria a València (Carlet i Manises), com professor de música, director de banda i compositor. Més endavant s’establiria a Barakaldo, on morí el 1957. Va compondre centenars d’obres, sobretot pasdobles, i el seu nom perviu gràcies a aquesta peça, sovint més valorada i interpretada internacionalment que a casa nostra. Carlet celebra durant 2025 diversos actes per celebrar l’efemèride; entre altres, una escultura commemorativa. L’Ajuntament de Barcelona encara s’hi podria suma...

La Vanguardia , 11 de maig de 2025 La temporada de futbol d’enguany ha viscut el ressorgiment de dos clubs històrics: el CE Europa de Gràcia i l’Arenas Club de Getxo, fundadors de la Primera Divisió el 1929 amb deu clubs. Mentre que set d’ells segueixen al primer pla, aquests dos (més el Real Unión d’Irun) aviat van caure a categories inferiors i mai no han retornat a l’elit. Tots dos han pujat a 1a Federació (tercer nivell absolut). Encara són lluny de l’elit perduda, però l’ascens és símptoma d’un creixement més enllà de resultats esportius. Una fórmula d’èxit emergent i alternativa a les societats anònimes esportives, imposades al futbol professional i que ha deixat masses socials òrfenes, sense veu ni vot, privatitzant clubs sencers i en poques mans, que en alguns casos han desaparegut. Europa i Arenas són clubs centenaris que s’han mantingut al marge del model de diner fàcil i ràpid, resistint les ànsies de retornar al primer pla. Una altra manera d’entendre l’esport professional,...

La Vanguardia , 5 de gener de 2025 A finals d’aquest any es compliran cent anys de la mort de l’escriptor Manuel Ribot i Serra (1859-1925), recordat sobretot pel poema La puntaire , escrit el 1885 i que assolí gran popularitat. El poema viuria els millors anys arran la mort de l’autor, ja que des de llavors va protagonitzar successives adaptacions. Així, el 1926 es publicava la novel·la de Lluís Almerich i mesos després s’estrenava l’obra teatral de Ramon Campmany, basada en el llibre. El 1927 arribava la versió musical en format sarsuela, amb música de Lluís Badosa, i el 1928 s’estrenava la pel·lícula (muda), codigirida pel pioner del cinema, Fructuós Gelabert. De totes les adaptacions avui manté especial vigor un dels fragments de la sarsuela: el Cant a la sardana , que rebatejat com La puntaire  va esdevenir una de les principals obres del repertori de cobla, d’agrupacions corals, i també com a cançó. Però tot i ser una obra senyera, encara falta una versió per cor i orquestra q...

La Vanguardia , 26 d’agost de 2024 Anys enrere era tradicional pujar a Collserola els dies festius i anar a qualsevol de les seves fonts per descansar (popularment, “anar a fer fontades”), aprofitant el gran nombre que allà s'hi troben. Una d’elles era als voltants de Sarrià i coneguda com la font de la Pineda. Malgrat ser una senzilla construcció de pedra encastada a la roca sobre una plataforma de ciment, era molt popular. Molta gent hi anava a omplir garrafes i les escoles de la zona feien excursions fins allà, aprofitant la proximitat. Per això és un lloc entranyable per la gent de Sarrià i molts infants (avui adults) que hem estudiat al barri. No obstant, fa anys que tot està abandonat i degradat. De la font no brolla aigua i ningú l’ha reparada. Tot està brut, ple de males herbes i fins i tot la vegetació ha esborrat el camí d’accés. Res queda d’un dels racons més entranyables de Sarrià. Ha arribat l’hora que la font de la Pineda torni a brollar i que l’espai recuperi la vida...

La Vanguardia , 17 d’agost de 2024 Fa 100 anys, el 21 de desembre del 1922 s’estrenava al teatre Tívoli l’obra escènica Pel teu amor, de la qual un fragment va esdevenir un gran tema del repertori català: el Rosó , estrenat per Emili Vendrell i cantat per multitud d’artistes. Del lletrista Miquel Poal-Aregall tenim vida i obra ben estudiades; no així del compositor Josep Ribas Gabriel, casi desconegut per tothom. Ribas va néixer el 29 de juny del 1882, al número 13 de la plaça del Nord, on els seus pares tenien un forn. Viu els primers anys a la vila de Gràcia i el 1903 es casa a la parròquia de Sant Joan Baptista, a la pl. de la Virreina. Més endavant va emergir com a compositor de fama i director d’orquestra, fins que va morir, el 31 d’agost del 1934. Però malgrat ser autor d’un himne inoblidable per a generacions de catalans, 90 anys després de morir cap placa, monument o via urbana el recorda. Un fet incomprensible. Després de celebrar el centenari del Rosó el 2022, és hora de reh...