La Vanguardia, 11 de maig de 2025
La temporada de futbol d’enguany ha viscut el ressorgiment de dos clubs històrics: el CE Europa de Gràcia i l’Arenas Club de Getxo, fundadors de la Primera Divisió el 1929 amb deu clubs. Mentre que set d’ells segueixen al primer pla, aquests dos (més el Real Unión d’Irun) aviat van caure a categories inferiors i mai no han retornat a l’elit. Tots dos han pujat a 1a Federació (tercer nivell absolut). Encara són lluny de l’elit perduda, però l’ascens és símptoma d’un creixement més enllà de resultats esportius. Una fórmula d’èxit emergent i alternativa a les societats anònimes esportives, imposades al futbol professional i que ha deixat masses socials òrfenes, sense veu ni vot, privatitzant clubs sencers i en poques mans, que en alguns casos han desaparegut.
Europa i Arenas són clubs centenaris que s’han mantingut al marge del model de diner fàcil i ràpid, resistint les ànsies de retornar al primer pla. Una altra manera d’entendre l’esport professional, viable i que ara dona fruits. Sense grans inversions, amb cooperativisme i transversalitat, partint de la base i construint societat. Guanyi o perdi... perquè l’esport és molt més que això.