Epistolarium

Última Hora, 31 d’octubre de 2023 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) El passat 10 d’agost es compliren 120 anys de la inauguració d’una instal·lació esportiva cabdal de Mallorca: el velòdrom de Tirador. Fou inaugurat durant les Fires i Festes de Palma, celebrades del 9 al 16 d’agost de 1903, es va viure com un acte de gran relleu social i les crítiques foren unànimement positives. Fou un projecte ambiciós, fruit de la societat de masses, de consum i de l’espectacle que s’obria pas. Les obres duraren casi cinc anys amb un cost de 40.000 pessetes, xifra exorbitant en l’època. Va ser una obra d’enginyeria llavors excepcional, construïda amb ciment Portland, producte llavors casi desconegut i de gran modernitat, el que permeté assolir velocitats de fins a 70 km/h, llavors insòlites. Gràcies a la seva solidesa ha pogut sobreviure i avui és una de les instal·lacions esportives més antigues del món. Tirador fou providencial socialment. Per al ciclisme espanyol, perquè

El Periódico de Aragón , 29 de octubre de 2023 Nacido en Fuentes Claras, tomó parte por el carlismo y murió finalmente represaliado por los suyos El 29 de septiembre se cumplieron 190 años del fallecimiento del rey Fernando VII ; para unos el Deseado , para otros el Rey Felón . A su muerte se sucedieron hasta tres conflictos civiles: las Guerras Carlistas, que más allá de decidir la sucesión a través de su hija Isabel II o su hermano Carlos María Isidro contraponían dos maneras de concebir España: liberal o absolutista, ilustrada o tradicional, mirando al futuro o anclada en el pasado. Modelos antagónicos de sociedad y de pensamiento. La efeméride nos permite recordar la primera guerra carlista (1833-1840), en la que el Bajo Aragón fue de las zonas más castigadas. Allí estuvieron algunos de los principales bastiones carlistas: en Cantavieja tuvo su cuartel el general Ramón Cabrera , uno de sus principales líderes militares, y en Mirambel la Junta Superior Gubernativa de Aragón, Valen

Diario de Mallorca , 12 d’octubre de 2023 Suplement cultural Bellver en Abril, núm. 1169 A primera vista, podríem catalogar Olímpics populars com la segona part o continuació d’una excel·lent tasca de recerca del seu autor, Pau Tomàs. En el primer llibre, Els mallorquins a l’Olimpíada que no fou (Galés Edicions, 2020), s’exposen els fets sobrevinguts a través d’una tasca de dotze anys d’investigació, superant silencis i pors sorprenentment vigents encara sobre molts dels protagonistes. Com passa quan aquest tipus d’investigacions surten a la llum, es donen dos fenòmens: és impossible exposar tots els continguts en una sola publicació i apareixen noves veus, igualment vàlides i interessants. La solució és fer una reedició augmentada o fer-ne una segona part; aquesta darrera ha estat l’opció escollida. Resumint els fets (vàlids per a sengles llibres), el 18 juliol del 1936 uns 650 mallorquins embarcaren rumb a Barcelona per participar a l’Olimpíada Popular de Barcelona, esdeveniment orga

Última Hora, 10 d’octubre de 2023 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) A principis del segle XIX el futbol arrelava amb força a Espanya en forma de campionats territorials precedents de l’actual Lliga nacional. En canvi, a Balears el fenomen arriba amb retard i fins la dècada de 1920 no hi hagué cap organització. Fins llavors sorgien tornejos esporàdics sense regulació, àrbitres o camps reglamentaris, on el ciclisme (especialment en pista) havia pres la davantera com esport de masses. A mitjan juliol de 1923 arribava a Mallorca el president de la Federació Catalana de Futbol, Ricard Cabot, qui faria les primeres gestions per constituir un ens federatiu depenent de la federació catalana. Al Gran Hotel de Palma se celebrà el 15 de juliol la primera reunió amb representants de clubs locals i el 4 de novembre es constituïa al local social de la RS Alfons XIII FC el Comitè Provincial de Balears, amb quatre clubs de Mallorca i tres de Menorca, que es va integrar a la f