Epistolarium

Última Hora , 26 de maig de 2026 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) El passat 3 d’abril es va escollir el projecte de reforma de la plaça Major de Palma. Va ser concedit als estudis Scob i Barceló-Balanzó, i queda pendent el projecte definitiu per iniciar les obres a finals de 2026. La reforma també afectarà els voltants; entre ells, la Costa del Teatre, vial amb 200 anys de tipologia molt particular. El 9 de març de 1820 va ser suprimida la Inquisició a Espanya, tribunal eclesiàstic temut per la seva brutalitat i arbitrarietat. A Palma tenia la seu a un gran edifici situat entre el carrer Unió i Plaça Major, esbucat entre juny i agost de 1823. En el solar fou ubicat el Mercat del peix i també es va traçar una rampa per salvar el desnivell entre els dos sectors de la ciutat (Canamunt i Canavall). Ja existien les costes de Sa Pols o de Can Berga, però eren estretes i insuficients. La nova costa va patir aturades o canvis, ja que no hi ha notícies fins 1828 quan ...

Al Dia Mallorca (IB3 Ràdio) , 13 d’abril de 2026 Al Dia Mallorca, del 21:40 al 33:00

Última Hora , 31 de març de 2026 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) Un dels elements més característics de la plaça de l’Església de Binissalem, el cadafal de pedra, aviat farà cent anys. La instal·lació fou concebuda com un templet, però fora coberta: el projecte nomia  “Presupuesto de las obras de construcción de un templete para la música en la Plaza de la Iglesia” . I, a diferència del que era habitual, prescindeix dels materials més usuals: fusta, vidre o forjat, per emprar-ne només un, però ben característic: la pedra de Binissalem. La construcció va ser un fet casual i alhora afortunat. El llavors batle, Miquel Mir Martí, Carol , creia que no era una prioritat construir-lo; però va haver d’absentar-se del poble entre abril i setembre de 1926 per motius laborals i el batle accidental, Joan Martí Lladó,  Barcella , va aprofitar per aprovar el projecte. A mitjan juliol fou adjudicat, i quan el batle va tornar es va trobar l’obra tan avançada que va...

Última Hora , 14 de enero de 2026 Fue derribado en los años 70 y aún muchos lo consideran una de las primeras víctimas de la especulación inmobiliaria Texto: Elena Ballestero El histórico frontón Jai-Alai de Miami reabrirá el próximo mes de febrero tras someterse a una reforma integral coincidiendo con el centenario de la instalación, referencia del deporte y el entretenimiento, que fue un símbolo de la ciudad de Florida entre 1970 y 1980. La expectación es máxima. Rebautizado como JAM Arena tiene capacidad para 1.500 espectadores. El jalai alai o cesta punta fue especialmente popular en Miami en los años 70 y 80. Antes de que se popularizaran el baloncesto y el fútbol, los residentes de la ciudad abarrotaban los frontones para disfrutar de una tradición con raíces en la cultura vasca. Mallorca no fue ajena a esa misma fiebre. En la memoria colectiva aún perduran las tardes en el frontón balear del Paseo Mallorca, ubicado entre la calle Eivissa y la plaza del Fortí. Inaugurado el 31 de...

Última Hora , 13 de gener de 2026 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) El 28 de novembre de 1906, l’Ajuntament de Palma aprovava la substitució total de l’arbrat del passeig del Born, fins llavors adornat amb ailants ( Ailanthus Altissim a). Es va fer a instància de l’enginyer agrònom Pere Estelrich Fuster (1844-1912), catedràtic d’agricultura de l’Institut de Palma i també inspector municipal de l’arbrat de Palma. Segons Estelrich, calia eliminar els ailants al Born perquè havien arribat al màxim de creixement i no feien prou ombra, eren poc estètics i desmanegats per a un passeig, s’esqueixaven fàcilment i perjudicaven la resta de vegetació. Durant el segle XIX l’ailant fou introduït massivament a Europa com arbre de carrer, però després es descobrí que és molt invasiu i nociu per a la resta de vegetació, així que no anava desencaminat. El 14 de desembre de 1906 va començar l’arrencada dels ailants al Born i, a la vegada, es va plantar la nova espècie que el su...

Última Hora , 18 de novembre de 2025 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) A Palma, al racó existent entre la Costa del Teatre i el Teatre Principal va existir una font pública des de temps immemorial. Un espai que fa noranta anys fou reformat per convertir-lo en monument a l’escriptor Santiago Rusiñol, autor de L’illa de la calma . En morir el 1931, l’Ajuntament de Palma va voler homenatjar-lo i l’Associació per la Cultura de Mallorca li va lliurar un bust en bronze, obra de l’escultor Joan Borrell Nicolau, que el va cedir gratuïtament. El monument fou dissenyat pel llavors arquitecte municipal, Guillem Forteza Pinya, qui va crear una fornícula amb forma d’arc peraltat i al centre una columna de marbre roig de dos metres d’alçària, sobre la qual es col·locà el bust. A la base, el brollador de la font i sobre aquest, en lletres daurades, la inscripció “A Russinyol”. Va ser inaugurat l’11 d’agost de 1935, però aviat fou criticat i jutjat com un homenatge massa redu...

El Periódico de Aragón , 25 de septiembre de 2025 En el zaragozano barrio de Delicias se halla uno de los edificios más singulares de la ciudad: el Hospital San Jorge. Construido en 1920 en la calle Padre Manjón, fue diseñado por Miguel Ángel Navarro Pérez (Zaragoza, 1883-1956), uno de los grandes nombres de la arquitectura aragonesa, autor de la Casa Solans, la Casa Palao, el Grupo Escolar Joaquín Costa o el Puente de los Cantautores, entre otros. Como urbanista y arquitecto municipal fue responsable del Parque Grande, el barrio de Ciudad Jardín y en sus últimos años planificó las dos últimas torres del Pilar, finalizadas en 1961. Además, fue hijo de otro ilustre arquitecto: Félix Navarro Pérez (Zaragoza, 1849-Barcelona, 1911), autor de otro símbolo de la ciudad: el Mercado Central. Por tanto, el hospital nació claramente vinculado a un referente de la arquitectura aragonesa. Y como muchas de sus obras está catalogado, con protección de tipo C, lo que afecta la fachada principal y cer...

Última Hora , 23 de setembre de 2025 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) Les bregues de galls foren un espectacle popular massiu a Mallorca durant segles fins fa poc temps. El primer local construït a tal efecte a Palma estigué al carrer dels Horts, n. 14; les primeres notícies són de 1856, però segurament fos anterior. Atès l’èxit, obrí un altre local a la plaça de l’Olivar, actiu almenys des del 1877. Obrien i tancaven segons els alts i baixos de l’afició; els Horts sovint fou teatre i magatzem; i l’Olivar, el Cafè Reñidero. Als anys 40 l’afició a l’illa havia desaparegut; però renasqué amb força i a principis de 1946 reobria el local dels Horts, que aviat quedà petit. Així, fou planejat un de nou als terrenys de la possessió de Can Veta (Camp Redó), al final del carrer Vázquez Mella (avui Ferran Valentí). L’11 d’octubre de 1948 posava la primera pedra el president de la diputació, Pedro Salas Garau, un dels promotors. Obrí el 16 de gener de 1949 i fou conegut...

Ajuntament de Palma , 2 de julio de 2025 Durante el encuentro se explicó el proyecto de rehabilitación del antiguo velódromo y se acordaron fechas para las futuras sesiones Palma, 2 de julio de 2025. El casal de barri de Es Fortí acogió ayer la primera sesión participativa del proyecto de rehabilitación del parque de El Tirador, que reunió a 26 personas procedentes de diversas entidades vecinales, además de representantes del Ajuntament de Palma y del estudio Bennassar & Dindareanu Arquitectura SCP, al que se adjudicó la redacción del proyecto. Durante el encuentro, la arquitecta Isabel Bennassar, del estudio ganador, presentó a los asistentes las principales líneas del proyecto, cuyo objetivo es transformar el espacio en un punto de conexión clave entre barrios y en un futuro bosque urbano que contribuya a la mejora ambiental y social de Palma. En la reunión participaron también representantes de la asociación de vecinos Som Serralta, la AAVV de Es Fortí, y el historiador Manel Ga...

Última Hora , 10 de juny de 2025 Diario de Mallorca , 12 de juny de 2025 La setmana passada vaig publicar en aquest mitjà una carta oberta mostrant el meu malestar pel comportament de l’Ajuntament de Palma arran de la presentació oficial el passat 22 de maig del projecte per a la recuperació com a zona verda del velòdrom de Tirador. Un acte públic al qual hi varen assistir mig centenar de persones i del qual no vaig ser informat de la celebració ni tan sols per anar-hi com a públic, a diferència d’associacions, veïnats i entitats. Com rectificar és de savis, quan es fa públic el malestar per aquestes circumstàncies també correspon fer el mateix quan hi ha una rectificació. Tan bon punt aquest text va arribar a publicar-se l’Ajuntament es va posar en contacte amb jo i em varen fer arribar les seves disculpes pel que va passar. I, a més, es varen comprometre que en endavant hi haurà col·laboració directa en les passes posteriors que es duguin a terme per planificar en detall la futura zo...

Última Hora , 3 de junio de 2025 Diario de Mallorca , 6 de junio de 2025 El pasado 22 de mayo el Ajuntament de Palma presentó el proyecto de recuperación como zona verde del Velódromo de Tirador, acto público al que asistieron unas 50 personas. Es una magnífica noticia que se lleve a cabo después de una década de espera; sin embargo, a título personal me quedé perplejo porque me enteré por la prensa. Que no me avisasen, ni siquiera para asistir como público (a diferencia de asociaciones, vecinos y entidades) lo he vivido como un desaire y una desconsideración después de toda la actividad desarrollada durante años. Sin desmerecer las aportaciones de otros agentes, para que Tirador llegase a este punto fue imprescindible una tarea inicial que redescubriera el espacio y diese a conocer su valía para que Cort optara por la rehabilitación en lugar de demolerlo (previsto en el proyecto inicial de Sa Falca Verda ). Tarea que comportó por mi parte años de investigación y divulgación, intervenc...

Mallorca Magazin , 15. Mai 2025 In Palmas Stadtviertel El Fortí soll aus einem verfallenen Radsport-Oval ein Park werden. Geplant war das schon vor 120 Jahren – doch wie so oft auf der Insel dauerte es etwas länger Die Stadt hat bereits ein Architektenbüro mit der Planung des Parks beauftragt Text: Andreas John Wenn man auf Mallorca etwas Geduld mitbringt, kann man fast alles erleben – selbst die Auferstehung eines Radsportdenkmals. Im Viertel El Fortí, wenige Meter von Palmas viel befahrenem Avenidas-Ring entfernt, wächst auf einem von Unkraut überwucherten Gelände derzeit mehr Hoffnung als Gras: Nach über einem Jahrhundert Wartezeit soll hier endlich ein Park entstehen. Mit Brücken, Bäumen, Bürgerbeteiligung – und einem Hauch Nostalgie. Der Ort, von dem hier die Rede ist, hieß schon Tirador, als Palmas Stadtmauern noch standen. Damals war das Gelände wohl ein Schießplatz, später wurde es zum Tempel des Radsports. 1903 errichtete der Verein Veloz Sport Balear hier ein Velodrom, das ba...

Última Hora , 11 de mayo de 2025 Los vecinos del Fortí aplauden el impulso a esta zona verde planificada hace más de un siglo El proyecto actual del Ajuntament rehabilitará e integrará el velódromo, que en planes anteriores iba a desaparecer «Mucho antes del turismo, lo que puso a Mallorca en el mapa fue el ciclismo, con el velódromo del Tirador» Texto: Blanca Pou Las pistas del velódromo del Tirador, muy degradadas pero aún en pie, son un testigo silencioso de la transformación de Palma a lo largo del tiempo, tanto a nivel urbanístico como social. Cuando se derribaron las murallas de Palma a principios del siglo XX, esta zona de lo que ahora es el Fortí ya se conocía como el Tirador; al parecer, porque hubo antaño aquí una zona abierta dedicada a prácticas de tiro. Hace más de 120 años que los planes urbanísticos de Palma, desde el Plan Calvet, hablan de crear una zona verde en este rincón de la ciudad. Un desarrollo que nunca se materializó y que ha convertido este punto en toda una ...

Última Hora , 11 de març de 2025 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) A la plaça del Banc de l’Oli (Palma) hi ha un dels establiments hotelers més antics de la ciutat: l’Hotel Perú. Ubicat a la cantonada amb el carrer del Sant Esperit, obrí a principis del segle passat en una zona llavors poblada de locals semblants com la Fonda Sóller, a la mateixa plaça, cantonada amb Can Espanya. El 1902 l’edifici es trobava en obres, però no sabem si era construcció de nova planta o reforma per donar-li ús hoteler. Les primeres referències són del 1905 i parlen de la “Fonda del Perú”, també esmentat com a posada. Devers 1910 estava en mans de Joan Sansó Bordoy (1883-1962), qui en seria propietari durant més de 50 anys; a més, el seu germà Bartomeu fou propietari de la Fonda Sóller esmentada durant un temps. Durant els anys 10 i 20 la fonda esdevé popular gràcies als preus del restaurant i els serveis de pensió i mitja pensió. Com a exemple tenim la publicitat del setmanari Fo...

Diario de Mallorca , 9 de marzo de 2025 Cort anuncia que a finales de año arrancará el proceso para convertir el recinto deportivo, inactivo desde 1973, en zona verde El Ayuntamiento de Palma ha anunciado que a finales de este año empezará el proceso para convertir en zona verde el antiguo velódromo de Tirador. Así formará, junto al antiguo Canódromo, un amplio parque urbano vinculado a la idea del gran Bosque Metropolitano que actualmente maneja el consistorio palmesano. Este podría ser el final de una historia que empezó hace una década: en marzo de 2015, cuando Cort expropió la histórica pista. Construido en 1903, Tirador está entre los quince velódromos más antiguos del mundo y es el único que conserva la estructura original: un caso único a nivel mundial. Sin embargo, desde su expropiación los diferentes consistorios no han llevado a cabo actuación alguna. La pista, símbolo histórico y deportivo de la ciudad, permanece inactiva desde su cierre en 1973 y tuvo desde entonces usos di...

Última Hora , 15 d’octubre de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) El 10 d’agost de 1974 s’inauguraven al barri de Verge de Lluc (Palma) les instal·lacions esportives José Sempere. Era un camp de futbol situat en un complex d’habitatges de protecció oficial, bastit entre 1954 i 1957, que durant molts anys arrossegaria mancances bàsiques; entre d’altres, d’instal·lacions esportives en condicions. Això va fer que els mateixos veïns s’organitzessin per actuar allà on les institucions no responien. El camp fou batiat amb el nom del fundador i llavors president del Club de Futbol Verge de Lluc, José Sempere Alfonsea (1933-2003), principal impulsor de les tasques que permetrien que el camp fos una realitat. Els terrenys foren llogats per 25 anys i arranjats pels mateixos veïns; per tant, són un clar exemple de cooperació veïnal. Fundat el 1969, el club era la principal entitat esportiva del barri. Poc a poc creixia i aixecava el seu futbol base, nodrit amb infants...

Mallorca Zeitung , 14. September 2024 Stadtgeschichte Palmas: Der Wahl-Mallorquiner José Sempere ist eine der zentralen Figuren von Verge de Lluc. Sein Andenken schwindet aber immer mehr Nicht alle Helden tragen Umhänge. José Sempere ist so ein Fall. Der 2003 kurz vor seinem 70. Geburtstag verstorbene Spanier ist mit dafür verantwortlich, dass aus Verge de Lluc ein anständiges Stadtviertel wurde. Das gelang dem Handwerker mit der Gründung des Fußballclubs CF Virgen de Lluc . Den gleichnamigen Sportplatz gibt es seit nunmehr 50 Jahren. Erinnerungen an den Initiator sucht man heute aber vergebens. 1956 und 1957 baute die Stadt Palma hier Sozialwohnungen. So entstand das Viertel oberhalb des Carrer d’Aragò jenseits der Ringautobahn . Das Bistum half bei der Finanzierung, für den Bau verantwortlich zeichnete der Architekt Antoni Roca Cabanellas, der schon Sozialbauten in Inca (1947) und in Palmas Stadtviertel Corea (1955) errichtet hatte. Die kastenförmigen Häuser entstanden im Nichts. E...

El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià (núm. 109), 13 de setembre de 2024 A les afores de Sarrià, tot pujant per la falda de la Serra de Collserola, trobem la que fou coneguda popularment com Font de la Pineda. Entre les nombroses fonts existents a la Serra aquesta ha estat molt popular entre els sarrianencs, al trobar-se ben a prop del nucli urbà i malgrat la seva modèstia, ja que es tracta d’una senzilla construcció de pedra encastada a la roca sobre una plataforma de ciment. Fins no fa gaire anys, fer una excursió fins a la Font de la Pineda era un fet quotidià per als sarrianencs gràcies a la seva accessibilitat a peu, a excepció algun tram molt empinat. N’hi ha prou amb pujar pel carrer de la Santíssima Trinitat del Mont, tot sortint del nucli urbà, i seguir pel mateix carrer a un camí de terra fins arribar a una bifurcació. Allà podíem seguir recte o girar a l’esquerra, per un camí ben empinat fins a la Carretera de les Aigües... i a la dreta també existia, fins no fa gaire, el camin...

Diario de Mallorca , 9 de septiembre de 2024 Sempere cambió la realidad del barrio en 1969 al crear el club de fútbol, brindando a los jóvenes un espacio de formación y ocio. El campo llegó a representar un ejemplo de esfuerzo comunitario y de cómo superar las dificultades que afrontaba la barriada Las grandes sociedades deportivas cuidan sus referentes mediante un trabajado relato histórico que ayuda a fidelizar a sus aficionados. Esto no es tan frecuente en aquellas más humildes, tan ocupadas por sobrevivir en el día a día, donde podemos hallar verdaderos ilustres que trascienden el ámbito deportivo y competitivo para ser figuras ejemplares. Son personas que merecen un recuerdo y un homenaje; pero por desgracia muchas de ellas han caído en el olvido. Un caso así lo hallamos en Verge de Lluc, uno de los barrios más humildes de Palma. Fue construido entre 1956 y 1957 como complejo de viviendas de protección oficial, patrocinado por el Obispado de Mallorca y según proyecto del arquitect...

La Vanguardia , 26 d’agost de 2024 Anys enrere era tradicional pujar a Collserola els dies festius i anar a qualsevol de les seves fonts per descansar (popularment, “anar a fer fontades”), aprofitant el gran nombre que allà s'hi troben. Una d’elles era als voltants de Sarrià i coneguda com la font de la Pineda. Malgrat ser una senzilla construcció de pedra encastada a la roca sobre una plataforma de ciment, era molt popular. Molta gent hi anava a omplir garrafes i les escoles de la zona feien excursions fins allà, aprofitant la proximitat. Per això és un lloc entranyable per la gent de Sarrià i molts infants (avui adults) que hem estudiat al barri. No obstant, fa anys que tot està abandonat i degradat. De la font no brolla aigua i ningú l’ha reparada. Tot està brut, ple de males herbes i fins i tot la vegetació ha esborrat el camí d’accés. Res queda d’un dels racons més entranyables de Sarrià. Ha arribat l’hora que la font de la Pineda torni a brollar i que l’espai recuperi la vida...