Epistolarium

Diario de Mallorca , 8 de febrer de 2025 S’ha complert un mes de la mort de qui fou president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich Oliver . Arran la desaparició, el degoteig de condolences i mostres d’afecte han estat constants en els mitjans de comunicació per part de tot tipus de testimonis i més enllà de l’àmbit estrictament polític. No és freqüent trobar algú que generi reaccions tan sentides com aclaparadores, més enllà de les diplomàtiques paraules de rigor que demanen aquest tipus de circumstàncies. En tot aquest procés destaca especialment la impossible dissociació entre el perfil professional i el personal, en un seguit de manifestacions d’amics, companys, coneguts i adversaris polítics, sense que sigui possible separar-los o destriar-los. A part de sensibilitats i opinions personals sobre la trajectòria política de Francesc Antich, avui dia és poc habitual trobar algú capaç de generar tanta unanimitat i consens al seu voltant, en uns temps en què maniqueismes, bro...

Diari de Balears , 15 de desembre de 2009 Diario de Mallorca, 16 de desembre de 2009 Veu de Sóller , 18 de desembre de 2009 Setmanari Sóller , 19 de desembre de 2009 Última Hora, 19 de desembre de 2009 Vaig acudir a la manifestació convocada a Palma en protesta per la corrupció del passat dissabte 12 de desembre. A la concentració, prevista al Passeig del Born, s'hi varen concentrar aproximadament fins a un miler de persones a mesura que transcorria la reivindicació. No va haver cap incident i hi prengueren part gent de tota mena, condició i ideologia. Hi convisqueren pancartes fetes a mà per ciutadans corrents, amb lemes de tota mena i força originals. L'ambient va ser festiu en tot moment, sempre pacífic i reivindicatiu. No vaig veure (almenys en el meu cas) cap polític de major o menor rang. Però sí militants de base de tot tipus de partits, i especialment em va satisfer veure l'exbatle de Palma, Ramon Aguiló, en una humil i discreta segona fila. Espontàniament ...

Diari de Balears , 25 d’agost de 2009 El passat mes de març el Cercle d’Estudis Sobiranistes va publicar a Catalunya un estudi sociològic del perfil mig de l’independentista català. En ell s’hi reflectien dades molt curioses, com que un de cada tres té el castellà com a llengua materna, o que dos de cada deu han nascut fora de Catalunya, la qual cosa sens dubte trenca molts tòpics. Això fa inevitable preguntar-se quin és el perfil de l’independentista balear, i aquí ens trobem amb un curiós misteri perquè aquest concepte no té el mateix significat per a tots. Ni tan sols pot tenir nom, perquè per a una part d’ells el terme "Balears" és una imposició de l’Estat (tot i procedir ja dels antics foners). Hem de dir "illencs", malgrat el risc de confondre’ns amb els canaris, xipriotes o aleutians. Algú hauria de dir-los que la figura dels ajuntaments la va portar Felip V i que el concepte actual "d ’ Estat" ve del General Franco, sense que l’etimologia n...

Veu de Sóller , 31 de juliol de 2009 Setmanari Sóller , 1 d’agost de 2009 Diari de Balears , 16 d’agost de 2009 Aquests són els grans defectes del món polític balear. No hi ha gaire on escollir quan pràcticament tots les opcions polítiques pateixen algun dels tres mals esmentats. Tots tres de naturalesa molt diferent, repartits de manera que ningú no està lliure de culpa. La corrupció és el mal amb més mala premsa, però no pas el més letal. És dins el PP on han aparegut la gran majoria dels casos, encara que a UM -a petita escala però amb similar gravetat- ha repetit els mateixos ítems. Unes conductes immorals i indecents que no són flor d’un dia, ja que s’han generat després d’anys d’un procés que ha afavorit la seva incubació i desenvolupament. Perquè malgrat que siguin una petita minoria els executors finals, per aflorar-ne cal una permissivitat i/o tolerància massiva. En segon lloc, la passivitat ideològica. Un mal difícil de precisar, fonamentat en l’absència d’idees o co...

Diari de Balears , 1 de juliol de 2009 Recentment va passar per les nostres illes la directora general de TV3, Mònica Terribas. En aquesta ocasió, a banda d’atendre els mitjans per les qüestions de rigor relacionades amb la cadena catalana, Terribas va haver d’afrontar un cúmul de preguntes relacionades amb l’anomenat "acord de reciprocitat" entre TV3 i IB3, mitjançant el qual determinats programes de la cadena catalana deixaran de veure’s a les illes -o seran retransmesos per l’ens balear. El pacte ha despertat molts recels. Es parla molt de la llibertat d’elecció de canal com un dret irrenunciable, tot i que que fins ara s’havia mantingut amb una situació "alegal" pendent de resoldre durant vint anys. Però el rerefons del problema és un altre. Si Terribas hagués presenciat després de les eleccions catalanes de 2006 als membres de l’actual tripartit de govern repartir-se el control dels mitjans de comunicació públics com part del seu pacte de govern, s’hagués...

Diario de Mallorca, 19 de junio de 2009 Última Hora, 28 de junio de 2009 Recientemente pasó por nuestras islas la directora general de TV3, Mònica Terribas. Además de atender a los medios por cuestiones relacionadas con la cadena catalana, Terribas tuvo que afrontar un cúmulo de preguntas relacionadas con el llamado "acuerdo de reciprocidad" entre TV3 e IB3, mediante el que determinados programas de la cadena catalana no pueden verse en las islas. Es mucho el recelo que ha despertado el pacto sellado. Se habla mucho de la libertad de elección de canal como un derecho irrenunciable, aunque hasta ahora se basó en una situación alegal por resolver. Pero el problema de fondo es otro. Si Terribas hubiese presenciado después de las elecciones catalanas de 2006 a los miembros del actual tripartito de gobierno repartirse el control de los medios de comunicación públicos como parte de su pacto de gobierno, se hubiese quedado atónita (y seguramente hubiera dimitido). Entonces en...

Diario de Mallorca, 2 de juny de 2009 Veu de Sóller , 5 de juny de 2009 Setmanari Sóller , 6 de juny de 2009 Diari de Balears , 8 de juny de 2009 He nascut i viscut a Catalunya, i després de viure quatre anys a les Illes només he vist actituds i experiències frustrants any rere any, mal dirigides i mal resoltes pel nacionalisme illenc. Veig coalicions culminades tard i precipitadament, fa dos anys amb el Bloc i l’any passat amb Unitat, i enguany amb la candidatura per a les eleccions europees la imatge ha estat patètica. I n’hi ha prou amb escoltar les parts (al uníson "nosaltres bons, els altres dolents") per veure que tots en són responsables. El nacionalisme illenc no existeix. És incapaç d’articular-se "insularment", passant d’una submissió (l’espanyola) a una altra (els Països Catalans). No entenc la preeminència dels Països Catalans com a única via per defensar la nostra terra, com si les Illes Balears mai no existissin. La base històrica i cultural és...

Última Hora, 20 de mayo de 2009 Última Hora (Eivissa i Formentera), 21 de mayo de 2009 Tras 32 años de democracia, las islas tienen por primera vez un grupo propio en las Cortes. Se trata del Grupo Territorial formado por los tres miembros del PP en el Senado: Joan Huguet, Joan Fageda y Joana Xamena. La noticia ha pasado casi desapercibida, pero es un hito histórico. Aún habiendo transcurrido más de tres décadas, bienvenida sea esta iniciativa para nuestras islas. Según los protagonistas, la iniciativa ha venido motivada por que Baleares tuviese una voz propia dentro de la Cámara Alta. Según su Reglamento, no es necesario que los diputados pertenezcan a una formación concreta de Baleares, bastando con pertenecer a la circunscripción por la que fueron electos. Además, el Grupo será compatible con la pertenencia a su partido. Huguet será el portavoz oficial y Xamena portavoz adjunta, aunque han precisado que todos ejercerán la portavocía en función del tema tratado. Además, la ex...

Diario de Mallorca, 10 de abril de 2009 Estoy aburrido, hasta el hastío, del protagonismo que adquiere cíclicamente el tema lingüístico en nuestras islas. Unos defienden los derechos y libertades de los castellanoparlantes, obviando que hay ámbitos monolingües en castellano como la administración de Justicia, Correos, Policía o la Guardia Civil. Otro tanto con los catalanoparlantes que defienden su equidad en los ámbitos exclusivos del castellano, pero pasan por alto que en la enseñanza, las administraciones municipales, los Consells y la CAIB sólo se usa el catalán. Ambos defienden su lengua si está en inferioridad, pero pasan de largo cuando el monolingüismo es a su favor. Cada vez que intento razonar esta cuestión la respuesta siempre es una evasiva que acaba aludiendo a los excesos de los otros, mirando la paja en ojo ajeno y sin un ápice de autocrítica por su lado. No defienden derechos ni libertades individuales sino ideologías: unos y otros razonan sus objetivos, pero nunca...

Diari de Balears, 6 d’abril de 2009 Última Hora, 6 de maig de 2009 Estic avorrit, fins al tedi, del desmesurat protagonisme que adquireix de manera cíclica (per a alguns constant) el tema lingüístic i identitari a les nostres illes. Uns que defensen els drets i llibertats dels castellanoparlants, obviant que hi ha àmbits monolingües en castellà com l’Administració de Justícia, Correus, Policia o la Guàrdia Civil. Uns altres que ho fan amb els catalanoparlants i defensen la seva equitat en els àmbits exclusivament en castellà, però passen per alt que a l’ensenyament, les administracions municipals i dels Consells i en la CAIB només s’utilitza el català. Ambdós defensen la seva llengua on es troba en inferioritat, però passen de llarg quan el monolingüisme és a favor seu. Cada vegada que intento raonar aquesta qüestió amb uns i altres la resposta sempre és una evasiva que acaba al·ludint als excessos dels altres, mirant la palla en ull aliè i sense un mínim d’autocrítica per banda ...

Diario de Mallorca, 23 de marzo de 2009 Pasaba por delante de la Audiencia Provincial cuando vi pasar un humilde Vespino. Extraño vehículo en una tierra donde has de tener coche sin necesitarlo, grande aunque no lo puedas aparcar, caro aunque no tengas con qué, y lujoso aunque no te lo merezcas. Me fijé en su conductor y pude reconocer al fiscal anticorrupción Don Juan Carrau. Esa sencilla motoreta es el paradigma de la fiscalía anticorrupción de las islas, Carrau y Horrach, Juanes los fiscales (como el cantante colombiano), tales para cuales. Ambos absorbidos por su trabajo, con paciencia y vocación. Trabajadores del Estado de sencilla nómina -aún siendo vitalicia-, que se llevan trabajo a casa porque no dan abasto con su horario laboral. Que carecen pavorosamente de medios materiales y humanos, y a pesar de todo no desisten. Que han de superar los impedimentos y dilaciones que unos y otros ponen a su trabajo. Que podrían tener una vida ociosa y hacer la vista gorda; pero les pue...

Diario de Mallorca, 8 de marzo de 2009 En Palma los partidos políticos se abonan a la igualdad de género. Tanto, que los hombres van camino de desaparecer de los primeros puestos y darse un inaudito "pleno" femenino. Sea políticamente correcto, casualidad o consecuencia del sesgo matriarcal de la sociedad mallorquina, es algo tan relevante como impensable hace pocos años. La actual alcaldesa, Aina Calvo (PSIB) es el indudable referente del papel femenino en Cort. Un carisma que ha relevado a Catalina Cirer (PP), primera alcaldesa en la historia de Palma. En breve su partido determinará si sigue (o la sucede, en este caso, un hombre). UM mantiene a Miquel Nadal como cabeza de lista; pero es su número dos, Cristina Cerdó, quien tiene un papel más relevante. La duplicidad de cargos de Nadal podría llevarle a quedarse en el Govern y dejar paso a Cerdó, más conocida que hace dos años. En el Bloc sus diferentes formaciones también tienden hacia el liderazgo femenino. La re...

Veu de Sóller , 20 de febrer de 2009 Setmanari Sóller , 21 de febrer de 2009 Diario de Mallorca, 6 de març de 2009 Diari de Balears, 29 de març de 2009 Dins els meus passejos per la Vila de Sóller sempre que puc, hi ha un fet que no acabo d’explicar-me. Em pregunto per què encara segueix en peu a la plaça d’Espanya, davant l’Estació del Tren, el monument de la Creu dels Caiguts. Inaugurada el març de 1940 encara segueix en peu, maltractada pel pas del temps i per un cert abandó. Però allà hi és. Malgrat ser obra de l’eminent arquitecte Gabriel Alomar Esteve (1910-1997) no té cap qualitat artística o arquitectònica que justifiqui la seva conservació. Evidentment, tampoc no hi ha cap raó històrica que justifiqui una creu de tal imponència. Tampoc el seu emplaçament l’ha beneficiada, escorada a un costat de la plaça i mig amagada entre el frondós arbrat que la flanqueja. A més, és una de les primeres coses que hi troba el visitant quan baixa del tren per visitar la Vila, tant si a...

Última Hora, 16 de enero de 2009 A diferencia de otras comunidades, Baleares carece de himno propio. Cada isla tiene el suyo tradicional, más o menos oficial (y casi desconocidos entre islas), pero no hay ninguno que sea común. De poco vale oficializar composiciones creadas para tal uso, porque con frecuencia su calado es nulo. Así ha pasado en otras comunidades autónomas, donde se han encargado y oficializado obras que casi nadie aprecia, mientras otras piezas con mayor raigambre han sido descartadas. Para que una pieza musical llegue a la categoría de himno hay que tener en cuenta tres variables. Primero su temática o título, que aluda de alguna manera al archipiélago. En segundo lugar la vinculación del autor a las islas. Pero sobretodo un calado popular que haya perdurado durante largo tiempo (léase décadas) y un gancho emotivo que la haga fácilmente asumible por quienes la desconozcan -aunque la perdurabilidad ya lleva implícitamente incluida una especial emotividad. Creo q...

Diari de Balears, 31 de desembre de 2008 Última Hora, 3 de gener de 2009 Última Hora (Eivissa i Formentera), 4 de gener de 2009 Un bon barem per mesurar la independència i la qualitat d'un mitjà de comunicació públic són els seus programes d'humor, així com la seva capacitat de reflectir-hi la vida quotidiana de l'actualitat que els envolta. La combinació de sengles factors permeten veure el marge del que disposa el mitjà en qüestió per al·ludir a la seva classe política, inclosos els seus propis governants. Parodiar i riure's de qui els paga és molt valuós, més encara quan es tracta d'un humor intel·ligent, més subtil i corrosiu, en lloc d'un simple programa d'imitacions amb acudits fàcils. Resulta ser molt més il·lustratiu del rerefons del clima polític general i, en conjunt, de la seva societat. L'exemple paradigmàtic és "Polònia" , un programa de TV3 que parodia l'actualitat política catalana i espanyola. A "Polònia" n...

Diari de Balears, 19 d'octubre de 2008 Durant el Govern de Jaume Matas, la proliferació de mitjans de comunicació privats addictes a la seva persona arribà a ser demencial: premsa escrita, ràdio, internet, televisió... Tots tenien un punt en comú: una gran quantitat de publicitat institucional. Un procediment totalment legal, però emprat de manera massivament sospitosa. Són fàcils de detectar, ja que tots ells patiren un abans i un després del canvi de Govern, quan la manca de doblers públics rebuts es féu notòria. Uns han reduït la seva activitat, d'altres han desaparegut. I tots ells mantingueren una línia editorial incondicionalment favorable al Govern Matas. Com a exemple tenim un diari gratuït nascut a l'inici de 2006. Va assolir fins a 32 pàgines a tot color i vuit redactors. Els seus continguts eren un apèndix il·lustrat del BOIB, amb una presència constant de polítics del PP, i un caramull de fotografies i notícies optimistes sobre la seva gestió. Les portades ...

Diari de Balears, 26 de setembre de 2008 Última Hora, 26 de setembre de 2008 Gairebé dos anys després de l'escissió del PSM, Entesa per Mallorca ha deixat de ser un grup de futur incert i s'ha consolidat com a formació política. Durant aquest estiu ha treballat per condicionar la seva seu, situada a Palma. I han estat els mateixos integrants de la formació els qui han estat treballant per condicionar-la, sense altre ajuda que les seves mans i el seu temps. Entesa és un partit atípic. Sobreviu, tot i estar mancar de la infraestructura i mitjans habitualment necessaris per consolidar-se. Tampoc no té el suport de cap mitjà de comunicació (aval massa important avui en dia). Pot dir-se que es manté únicament gràcies a la vocació i feina dels seus militants, fet poc freqüent avui dia. Pot afirmar-se que Entesa manté les conviccions pròpies del PSM, i adopta el tarannà moderat i tranquil d'UM. Això l'allunyaria de la radicalitat ideològica d'uns i les sospites per c...

Diari de Balears, 14 de setembre de 2008 Diario de Mallorca, 16 de setembre de 2008 Última Hora, 17 de setembre de 2008 Última Hora (Menorca), 18 de setembre de 2008 Després d'innumerables esforços per trencar el secretisme, he aconseguit esbossar una mena de codi ontològic (no escrit enlloc) que mouria a un 40% de la població balear adulta a votar el Partit Popular: El partit premia la fidelitat per una causa comú: la causa és el partit. El partit proporciona una cobertura laboral i social tot i que no tinguis capacitats ni estudis. Si no arribes a polític, sempre podràs ser funcionari. El meu vot no és captiu ni està comprat: col·labora al meu benestar personal. La família biològica no l'esculls, la famiglia del partit sí. La primera pot fallar-te; la segona, mai. La corrupció és un eufemisme pejoratiu, inventat pels mitjans de comunicació per fer mal. Els "casos de corrupció" són criticables per la manca de discreció i l'excés d'ambició d'alg...

Diario de Mallorca, 29 d'agost de 2008 Diari de Balears, 31 d'agost de 2008 Última Hora, 6 de setembre de 2008 La llei de serveis socials que prepara la Conselleria d'Afers Socials presenta unes novetats del tot inaudites. El projecte de llei pretén reconèixer el dret a l'alimentació, a l'allotjament i al vestit a qui no pugui cobrir aquestes necessitats. Serien considerades com un dret bàsic de la persona, a la mateixa alçada que la sanitat, l'educació i les pensions. Així, l'administració balear tindria l'obligació d'atendre situacions d'emergència social a través d'uns serveis oferts des de diverses possibilitats com menjadors, borses d'aliments o beques escolars. Serien proporcionats per les tres administracions balears de manera coordinada, i fins i tot exigibles davant els tribunals en cas d'incompliment. En cas d'aprovar-se, Balears seria la primera comunitat autònoma que cobreixi per llei aquestes necessitats i qu...

El Mundo-El Día de Baleares, 17 de julio de 2008 Diario de Mallorca, 19 de julio de 2008 Baleares se ha quedado, por el momento, sin inversión estatal para grandes proyectos culturales. El Ministro de Cultura se reunió con sus homólogos autonómicos en la XI Conferencia Sectorial celebrada en Zaragoza, donde se acordó el destino de hasta dos mil millones de euros. Como Baleares no ha presentado proyectos concretos en firme, no recibirá ni un céntimo. También se adjudicó la ubicación de grandes centros culturales de referencia, igualmente con financiación estatal. Baleares aspiraba a alguno de ellos, pero también nos vamos sin nada. Entre las ciudades beneficiadas encontramos a ciudades mediterráneas como Cartagena -que será sede del Museo de Arqueología Subacuática- y Valencia -acogerá el Museo Nacional del Mediterráneo-, las cuales recibirán un gran impulso cultural. Mientras, Palma se quedará tal como está -¿no había un proyecto de Museo Marítimo?-. Incluso pequeñas localidades ...