86.- El Govern Matas i els seus mitjans de comunicació

Diari de Balears, 19 d'octubre de 2008

Durant el Govern de Jaume Matas, la proliferació de mitjans de comunicació privats addictes a la seva persona arribà a ser demencial: premsa escrita, ràdio, internet, televisió... Tots tenien un punt en comú: una gran quantitat de publicitat institucional. Un procediment totalment legal, però emprat de manera massivament sospitosa. Són fàcils de detectar, ja que tots ells patiren un abans i un després del canvi de Govern, quan la manca de doblers públics rebuts es féu notòria. Uns han reduït la seva activitat, d'altres han desaparegut. I tots ells mantingueren una línia editorial incondicionalment favorable al Govern Matas.

Com a exemple tenim un diari gratuït nascut a l'inici de 2006. Va assolir fins a 32 pàgines a tot color i vuit redactors. Els seus continguts eren un apèndix il·lustrat del BOIB, amb una presència constant de polítics del PP, i un caramull de fotografies i notícies optimistes sobre la seva gestió. Les portades eren d'un triomfalisme exultant: una lloança contínua dels grans projectes de l'era Matas, o dades estadístiques sempre optimistes que poc o res tenien a veure amb l'actualitat. Les cartes al director venien escrites per tres persones, que "casualment" feien escrits d'opinió a favor del PP. L'oposició gaudia de menys espai i en portada només apareixia negativament. I cap contingut en català, fet inèdit en cap altra publicació periòdica.

Després del canvi de govern, tot va anar canviant: la publicació va passar a ser setmanal, i actualment és quinzenal. Ja només té dos redactors i la meitat de planes (bona part d'un suplement immobiliari). De notícies no arriba a quatre pàgines. Sembla abocat a una desaparició lenta i humiliant, i potser el voluntarisme del seu equip o amagar l'oportunisme de la seva creació el mantenen viu.

Mitjans privats com aquest sorgiren com bolets per fer apologia del Govern Matas. Allà ells amb la seva dubtosa professionalitat. Però no podien basar la seva supervivència en els seus propis recursos? Què hem de fer davant aquestes pràctiques de finançament públic encobert, que constantment ens encolomaven opinió i propaganda al servei de l'ex-president Matas? Ja anem prou servits de mitjans d'aquest tipus, si a sobre hem de finançar-los amb els nostres impostos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada