Epistolarium

Última Hora , 7 de juliol de 2026 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) El Trofeu del Meló és un dels tornejos de futbol històrics de Mallorca. Des de 1970 es juga cada estiu a Vilafranca de Bonany abans de començar la temporada oficial, impulsat pel desaparegut CD Vilafranca quan els tornejos de pretemporada gaudien de gran acceptació a Mallorca. Avui és dels pocs que sobreviuen, junt amb el Nicolau Brondo (1966), el Ciutat de Palma (1969), Sa Llum (1973) i S’Agricultura (1973). Des del principi va assolir gran prestigi gràcies al seu cartell, integrat pels principals clubs de l’illa; i pel seu format, amb quatre equips que jugaven semifinals, tercer i quart lloc i la final. Sobretot destacava pel seu atípic trofeu, amb forma de meló i diferent cada any, que rebien tots els participants. A finals dels setanta el trofeu entra en crisi arran la decadència dels tornejos d’estiu i va deixar de celebrar-se temporalment el 1983, quan el CD Vilafranca va desaparèixer. R...

Última Hora , 9 de juny de 2026 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) Text: Jordi Vidal Reynés Manuel García Gargallo , doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, ha publicat un recull de les seves aportacions a Campus Obert en el llibre titulat Cultura oberta, cultura desperta (editorial Documenta Balear). Amb un pròleg de Sebastià Serra Busquets, l’autor presenta una cinquantena d’articles, publicats en ordre cronològic. Tots tenen una estructura similar, d’acord amb les pautes que la secció exigeix, amb uns mínims de síntesi i de claredat en els continguts. Això fa que la lectura sigui tan àgil com intensa, sense caure en l’avorriment, atès que l’espai és limitat i el llenguatge ben directe. L’autor recorre espais, personatges i episodis que formen part de la memòria col·lectiva: els inicis de l’esport a les Illes Balears, pioners sovint oblidats, clubs centenaris, edificis emblemàtics, episodis curiosos de la vida cultural i social, o f...

Última Hora , 26 de maig de 2026 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) El passat 3 d’abril es va escollir el projecte de reforma de la plaça Major de Palma. Va ser concedit als estudis Scob i Barceló-Balanzó, i queda pendent el projecte definitiu per iniciar les obres a finals de 2026. La reforma també afectarà els voltants; entre ells, la Costa del Teatre, vial amb 200 anys de tipologia molt particular. El 9 de març de 1820 va ser suprimida la Inquisició a Espanya, tribunal eclesiàstic temut per la seva brutalitat i arbitrarietat. A Palma tenia la seu a un gran edifici situat entre el carrer Unió i Plaça Major, esbucat entre juny i agost de 1823. En el solar fou ubicat el Mercat del peix i també es va traçar una rampa per salvar el desnivell entre els dos sectors de la ciutat (Canamunt i Canavall). Ja existien les costes de Sa Pols o de Can Berga, però eren estretes i insuficients. La nova costa va patir aturades o canvis, ja que no hi ha notícies fins 1828 quan ...

Última Hora , 21 d’abril de 2026 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) L’agost de 1926 es va fundar a Balears l’Institut Provincial d’Higiene, xarxa d’institucions sanitàries de l’Estat encarregades de la salut pública i de laboratoris epidemiològics. Depenia de la Diputació Provincial i fou allotjat a un local del carrer Concepció de Palma, del tot insuficient. Aviat es va pensar de fer un edifici més adequat. Fou dissenyat per l’arquitecte Josep Alomar Bosch el 1933 i es va construir devora la plaça dels Patins, encarat al xamfrà del carrer Cecili Metel (d’aquí el nom popular) amb Font i Monteros. Les obres s’iniciaren l’any següent, en terrenys cedits per l’Ajuntament i amb el suport financer de la Junta Provincial de Sanitat i de la Mancomunitat de Municipis. A principis de 1936 va començar el trasllat dels diferents serveis fins obrir oficialment el 7 de maig de 1936. Fou construït amb planta rectangular i tres pisos, més un bloc al darrere (afegit a posterio...

Última Hora , 31 de març de 2026 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) Un dels elements més característics de la plaça de l’Església de Binissalem, el cadafal de pedra, aviat farà cent anys. La instal·lació fou concebuda com un templet, però fora coberta: el projecte nomia  “Presupuesto de las obras de construcción de un templete para la música en la Plaza de la Iglesia” . I, a diferència del que era habitual, prescindeix dels materials més usuals: fusta, vidre o forjat, per emprar-ne només un, però ben característic: la pedra de Binissalem. La construcció va ser un fet casual i alhora afortunat. El llavors batle, Miquel Mir Martí, Carol , creia que no era una prioritat construir-lo; però va haver d’absentar-se del poble entre abril i setembre de 1926 per motius laborals i el batle accidental, Joan Martí Lladó,  Barcella , va aprofitar per aprovar el projecte. A mitjan juliol fou adjudicat, i quan el batle va tornar es va trobar l’obra tan avançada que va...

Última Hora , 13 de gener de 2026 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) El 28 de novembre de 1906, l’Ajuntament de Palma aprovava la substitució total de l’arbrat del passeig del Born, fins llavors adornat amb ailants ( Ailanthus Altissim a). Es va fer a instància de l’enginyer agrònom Pere Estelrich Fuster (1844-1912), catedràtic d’agricultura de l’Institut de Palma i també inspector municipal de l’arbrat de Palma. Segons Estelrich, calia eliminar els ailants al Born perquè havien arribat al màxim de creixement i no feien prou ombra, eren poc estètics i desmanegats per a un passeig, s’esqueixaven fàcilment i perjudicaven la resta de vegetació. Durant el segle XIX l’ailant fou introduït massivament a Europa com arbre de carrer, però després es descobrí que és molt invasiu i nociu per a la resta de vegetació, així que no anava desencaminat. El 14 de desembre de 1906 va començar l’arrencada dels ailants al Born i, a la vegada, es va plantar la nova espècie que el su...

Última Hora , 30 de desembre de 2025 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) El 2026 fa cent anys de dos fets cabdals de la cultura de Mallorca: la mort del poeta Joan Alcover i el naixement com a obra musical del seu poema més universal: La Balanguera. Dos fets íntimament associats, que succeïren amb pocs dies de diferencia. El poema original va ser escrit per Alcover devers 1903, però no fou fins 1925 que va sorgir la iniciativa de posar-li música, impulsada per l’escriptor i periodista Josep Carner, al capdavall, amic d’Alcover. El novembre de 1925, el periodista escrivia al diari La Veu de Catalunya preguntant-se si algú assumiria aquesta iniciativa. A part, Carner va coincidir amb el compositor Amadeu Vives, a qui ben segur va proposar la idea. En tot cas, el músic va assumir el repte. A mitjan febrer de 1926 el compositor va acabar la peça, escrita per a cor mixt i orgue. Sabem que Alcover estava al corrent d’aquest procés i potser arribava a saber que l’obr...

Última Hora , 16 de desembre de 2025 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) Ara fa seixanta anys es va celebrar a Espanya la primera edició del Torneig Nacional Intervelòdroms, competició de ciclisme en pista en què equips adscrits a diferents velòdroms s’enfrontaven setmanalment en competició de lliga disputant les proves pròpies d’aquesta disciplina: americana (avui Madison), eliminació, individual, persecució i velocitat. El format nasqué a Catalunya el 1960, destinat a joves ciclistes per fomentar aquest esport i preparar la temporada oficial. Les edicions disputades fins 1963 (i una a Mallorca, el 1964) tingueren bona acceptació i es va decidir ampliar el format a nivell nacional. Amb motiu de la inauguració del velòdrom d’Anoeta (Sant Sebastià) amb el Campionat del Món de 1965 fou organitzat el I Torneig Intervelòdroms, com avantsala del mundial i per posar a punt els ciclistes que hi participarien. Fou disputat entre juny i setembre de 1965 per cinc equips: ...

Última Hora , 18 de novembre de 2025 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) A Palma, al racó existent entre la Costa del Teatre i el Teatre Principal va existir una font pública des de temps immemorial. Un espai que fa noranta anys fou reformat per convertir-lo en monument a l’escriptor Santiago Rusiñol, autor de L’illa de la calma . En morir el 1931, l’Ajuntament de Palma va voler homenatjar-lo i l’Associació per la Cultura de Mallorca li va lliurar un bust en bronze, obra de l’escultor Joan Borrell Nicolau, que el va cedir gratuïtament. El monument fou dissenyat pel llavors arquitecte municipal, Guillem Forteza Pinya, qui va crear una fornícula amb forma d’arc peraltat i al centre una columna de marbre roig de dos metres d’alçària, sobre la qual es col·locà el bust. A la base, el brollador de la font i sobre aquest, en lletres daurades, la inscripció “A Russinyol”. Va ser inaugurat l’11 d’agost de 1935, però aviat fou criticat i jutjat com un homenatge massa redu...

Última Hora , 23 de setembre de 2025 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) Les bregues de galls foren un espectacle popular massiu a Mallorca durant segles fins fa poc temps. El primer local construït a tal efecte a Palma estigué al carrer dels Horts, n. 14; les primeres notícies són de 1856, però segurament fos anterior. Atès l’èxit, obrí un altre local a la plaça de l’Olivar, actiu almenys des del 1877. Obrien i tancaven segons els alts i baixos de l’afició; els Horts sovint fou teatre i magatzem; i l’Olivar, el Cafè Reñidero. Als anys 40 l’afició a l’illa havia desaparegut; però renasqué amb força i a principis de 1946 reobria el local dels Horts, que aviat quedà petit. Així, fou planejat un de nou als terrenys de la possessió de Can Veta (Camp Redó), al final del carrer Vázquez Mella (avui Ferran Valentí). L’11 d’octubre de 1948 posava la primera pedra el president de la diputació, Pedro Salas Garau, un dels promotors. Obrí el 16 de gener de 1949 i fou conegut...

Última Hora , 13 de maig de 2025 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) Mallorca ha inspirat obres del repertori musical que mantenen gran popularitat. Però hi ha una petita peça, casi oblidada i escàs valor musical, que històricament manté gran valor: la marxa Mallorca , escrita pel llavors príncep de Gal·les, Eduard Windsor, que regnaria breument amb el nom d’Eduard VIII. L’agost del 1934 el príncep va iniciar un viatge de plaer arreu d’Europa a bordo de l’iot Rosaura . Entre altres convidats l’acompanyava Wallis Simpson, dona casada amb qui es rumorejava que mantenia una relació; en teoria, una de tantes. El Rosaura va arribar a la Mediterrània i el 6 de setembre de 1934 va atracar a Palma, on Eduard va visitar la Seu i el mateix dia va partir cap a Formentor. En total, el príncep romangué dos dies a l’illa. Però malgrat la brevetat, l’estada va inspirar el príncep a escriure Mallorca , una marxa per a gaites de només setze compassos, molt senzilla i amb l’esti...

Última Hora , 11 de març de 2025 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) A la plaça del Banc de l’Oli (Palma) hi ha un dels establiments hotelers més antics de la ciutat: l’Hotel Perú. Ubicat a la cantonada amb el carrer del Sant Esperit, obrí a principis del segle passat en una zona llavors poblada de locals semblants com la Fonda Sóller, a la mateixa plaça, cantonada amb Can Espanya. El 1902 l’edifici es trobava en obres, però no sabem si era construcció de nova planta o reforma per donar-li ús hoteler. Les primeres referències són del 1905 i parlen de la “Fonda del Perú”, també esmentat com a posada. Devers 1910 estava en mans de Joan Sansó Bordoy (1883-1962), qui en seria propietari durant més de 50 anys; a més, el seu germà Bartomeu fou propietari de la Fonda Sóller esmentada durant un temps. Durant els anys 10 i 20 la fonda esdevé popular gràcies als preus del restaurant i els serveis de pensió i mitja pensió. Com a exemple tenim la publicitat del setmanari Fo...

Última Hora , 4 de febrer de 2025 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) L’1 de febrer de 2010 l’Ajuntament de Palma va aprovar la resignificació del monument a les víctimes del creuer Baleares (conegut com la Feixina) i esborrar-ne la simbologia franquista, en compliment de la Llei de Memòria Històrica. Foren eliminats elements impropis d’una democràcia (l’escut franquista, la inscripció i l’escultura que el presidia) i s’afegí un text amb un missatge de reconciliació. Passats quinze anys l’actuació no sembla suficient i malgrat la voluntat de donar-li nou significat no ha assolit el consens social necessari. Són diversos els factors que han fallat per transformar el monument. No va ser un encert que l’actual inscripció ocupi un espai més discret que l’anterior (ubicada al frontis del monument) que va quedar com una simple paret que encara evoca el text original. A més, l’escultura original fou retirada i a la plataforma manca un element nou que simbolitzi claram...

Última Hora , 31 de desembre de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) Des dels anys vint del segle passat diversos boxejadors espanyols disputaren (i guanyaren) campionats d’Europa de boxa; però un mallorquí va ser el primer en disputar un títol mundial, tot i perdre’l: Gregori Vidal Vidal. Vidal neix a Palma el 1908, de família santanyinera. Als deu anys comença a fer feina d’ajudant de cuina en un vaixell, on el seu pare era el patró. Després s’estableix a Marsella i treballa a la cuina d’un restaurant, on coneix el mallorquí Josep Martí, propietari d’una sala de boxa. Allà s’hi aficiona, des de 1924 comença a boxejar i aviat demostra gran potencial. Adopta el nom de Young Marti i boxeja a Bèlgica, París, torna a Marsella... la progressió és imparable. El 1926 viatja a Londres i Barcelona, el 1927 a Buenos Aires i el 1928 als EUA, on s’hi estableix i boxeja amb el nom de Vidal Gregory. Allà segueixen els èxits fins convertir-se en aspirant al títol mundial ...

Última Hora , 10 de desembre de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) El 13 de desembre de 1929 es va inaugurar als jardins de la Plaça del Mercat de Palma el monument al polític i escriptor mallorquí Antoni Maura i Montaner (1853-1925). Va ser aixecat per l’Ajuntament de Palma, mitjançant subscripció popular i inaugurat amb motiu del quart aniversari de la mort de l’estadista. El conjunt fou dissenyat pel valencià Mariano Benlliure (1862-1947), el qual mantingué una estreta relació amb el polític mallorquí. Pel que fa a l’adequació de la plaça per erigir-lo va anar a càrrec de l’arquitecte Gaspar Bennàzar, qui va reorganitzar l’espai enjardinat per ubicar el monument. Es tracta d’un conjunt escultòric dividit en tres parts ben diferenciades. Primer una àmplia base, feta amb pedra de Santanyí. Segon el pedestal, amb forma de tribuna, també de pedra i amb l’afegit d’una escultura de marbre blanc: una al·legoria de la Veritat, amb la inscripció “Antonio Maura. ...

Última Hora , 26 de novembre de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) Els inicis del turisme a Mallorca es basaren en la cultura del viatge i lluny de la massificació actual, ben diferents dels temps actuals. Un dels primers fou l’Arxiduc Luis Salvador, amb qui arribarien altres personatges que continuaren la seva estela. Entre ells, Erwin Hubert. Hubert neix a Viena el 1883 i als vint anys fou contractat com a secretari de l’Arxiduc, amb qui aviat destacaria com a pintor i dibuixant. El 1904 arriba per primer pic a Mallorca i, malgrat tornar a Viena, continua cultivant la pintura i manté el vincle amb l’Arxiduc fins al final de la seva vida. Després de la Gran Guerra s’estableix a Mallorca el 1920 i inicia una carrera com a pintor especialitzat en l’aquarel·la, abordant temes centrats en paisatges, escenes típiques i retrats. El 1923 exposa a Barcelona i Madrid i esdevé un artista reconegut, amb un públic fidel que adquiria les seves creacions. L’any 1929 co...

Última Hora , 15 d’octubre de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) El 10 d’agost de 1974 s’inauguraven al barri de Verge de Lluc (Palma) les instal·lacions esportives José Sempere. Era un camp de futbol situat en un complex d’habitatges de protecció oficial, bastit entre 1954 i 1957, que durant molts anys arrossegaria mancances bàsiques; entre d’altres, d’instal·lacions esportives en condicions. Això va fer que els mateixos veïns s’organitzessin per actuar allà on les institucions no responien. El camp fou batiat amb el nom del fundador i llavors president del Club de Futbol Verge de Lluc, José Sempere Alfonsea (1933-2003), principal impulsor de les tasques que permetrien que el camp fos una realitat. Els terrenys foren llogats per 25 anys i arranjats pels mateixos veïns; per tant, són un clar exemple de cooperació veïnal. Fundat el 1969, el club era la principal entitat esportiva del barri. Poc a poc creixia i aixecava el seu futbol base, nodrit amb infants...

Última Hora , 10 de setembre de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) En l’antic Quarter d’Intendència de Son Banya (Palma), entre Son Ferriol i l’Aeroport, hi hagué un dels elements d’exaltació feixista més explícits de Mallorca: el monument a Benito Mussolini. Construït amb pedra de Porreres, constava d’un arc de mig punt de 7 metres d’alçària per 3,5 d’amplada i al seu interior el bust del Duce , de metre i mig de diàmetre, sobre una columna quadrangular. A la dovella hi figurava la M inicial del dictador i darrere l’escut heràldic de l’autor. El va aixecar un membre de l’Aviació Legionària italiana: Heros Giusti (potser un pseudònim), mobilitzat a Mallorca durant la Guerra Civil com a cap d’esquadra de la bateria antiaèria allotjada en el quarter esmentat, devora l’aeròdrom militar de Son Sant Joan (precedent de l’actual Aeroport). Per tant, era iniciativa personal d’un escultor aficionat, a diferència d’altres monuments aixecats llavors per encàrrec i se...

Última Hora , 30 de juliol de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) Enguany la Creu Roja celebra una doble efemèride. Compleix 150 anys d’activitat a les Illes i 75 anys de l’Hospital de Palma (cantonada d’Alfons el Magnànim amb Pons i Gallarza), edifici amb una història que va més enllà de la funció sanitària. L’entitat obrí a Palma el 1874 un dispensari per a persones sense recursos, allotjat a diversos llocs de la ciutat: Can Bordils, la Rambla (des de 1900) i 31 de desembre (des de 1936). Passada la Guerra Civil, hom pensa obrir un centre més funcional: un hospital. I cercaren un edifici ampli, cèntric i reformable com a hospital. El trobaren en el xalet Buades, monumental habitatge construït el 1934 per Andreu Buades Ferrer, vinculat a Casa Buades (empresa dedicada a la grifoneria). L’arquitecte fou Josep de Oleza Frates, qui li donà un aire regionalista, evocador dels antics palaus mallorquins. De Oleza és autor a Mallorca de nombrosos edificis, a mig c...

Última Hora , 9 de juliol de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) El 23 de maig de 1914 va obrir un dels establiments hotelers i de restauració més populars de Palma durant més d’un segle: l’Hotel Ferrocarril, després Hostal Terminus. Formava part del conjunt d’edificis dels Ferrocarrils de Mallorca (avui Estació Intermodal) i atenia els usuaris d’aquest transport, així com els primers turistes, aprofitant l’estratègica ubicació a plaça d’Espanya. No era un hotel de luxe; però gaudia de tots els avenços i comoditats del moment. L’entresol disposava de cafè restaurant per a 80 comensals (capaç per a banquets de 200 persones), més reservats, cantina, telèfon i sala de lectura. El primer pis gaudia de 20 habitacions amb aigua, electricitat i bany propi. El segon tenia safarejos, estenedors, dipòsit d’aigua i habitacions dels treballadors. I al soterrani cuina moderna, torradora prussiana (!) i rebost. D’inici fou un lloc cèntric i popular, seu de tot tipus de c...