Última Hora, 16 de desembre de 2025
Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB)
Ara fa seixanta anys es va celebrar a Espanya la primera edició del Torneig Nacional Intervelòdroms, competició de ciclisme en pista en què equips adscrits a diferents velòdroms s’enfrontaven setmanalment en competició de lliga disputant les proves pròpies d’aquesta disciplina: americana (avui Madison), eliminació, individual, persecució i velocitat.
El format nasqué a Catalunya el 1960, destinat a joves ciclistes per fomentar aquest esport i preparar la temporada oficial. Les edicions disputades fins 1963 (i una a Mallorca, el 1964) tingueren bona acceptació i es va decidir ampliar el format a nivell nacional.
Amb motiu de la inauguració del velòdrom d’Anoeta (Sant Sebastià) amb el Campionat del Món de 1965 fou organitzat el I Torneig Intervelòdroms, com avantsala del mundial i per posar a punt els ciclistes que hi participarien. Fou disputat entre juny i setembre de 1965 per cinc equips: Lleida, Madrid ―al Palacio de Deportes, avui WiZink Center―, Mataró, Tortosa i Balears, amb seu al velòdrom de Tirador (Palma). Es va imposar Balears; però el format no funcionava i el públic escassejava. Fins i tot a la pista de l’equip campió, que no participaria l’any següent.
Es disputaren tres edicions més, sumant-hi equips com Anoeta, Tomelloso o El Tiemblo, guanyades per Mataró (1966) i Igualada (1970 i 1971). L’equip de Balears reaparegué el 1970, amb resultats discrets, i el 1971 s’hi presentaren dos equips: Palma (amb seu a Tirador i Vilafranca) i Santa Maria (a Ca n’Andria), que despertaren poc interès. Finalment, la competició fou cancel·lada el 1971.
El torneig pretenia repetir l’èxit d’altres esports amb el format de lliga i revifar el ciclisme en pista, en ple retrocés davant les proves en ruta; però no va funcionar. Sobretot sorprèn el fracàs a Mallorca, on la pista havia estat el principal esport local, ja que la victòria de 1965 no va servir per revifar l’afició.