Epistolarium

Diario de Mallorca , 23 de enero de 2019 La obra sideral por antonomasia se gestó en Mallorca y sigue siendo referencia en el panorama musical mundial Por culpa de la Primera Guerra Mundial la obra no pudo estrenarse y solo se escuchó en audición privada el 29 de septiembre de 1918 El 27 de febrero de 1919 se estrenó en Londres una de las obras más populares de la música clásica de todo el siglo XX: la suite orquestal The Planets , del compositor inglés Gustav Holst (1874-1934), una obra de siete movimientos inspirada en los cuerpos celestes del Sistema Solar. Desde su estreno se convirtió en una de las obras de mayor popularidad y a la vez influyentes de la historia de la música por su audacia, brillantez, inspiración y originalidad. Hasta el estreno del film 2001 de Stanley Kubrick (1968) es difícil hallar un referente de este carácter que haya tenido tanta trascendencia en la cultura popular de Occidente. Lo que pocos saben es que la gestación de esta obra clave de la mú...

El Mundo-El Día de Baleares, 18 de marzo de 2009 Última Hora, 26 de marzo de 2009 Una de las iniciativas más revolucionarias -pero menos conocidas- del nuevo presidente de Estados Unidos, Barack Obama, es la profunda reforma del sistema sanitario estatal. A pesar de ser el país más rico y poderoso del mundo, la cobertura sanitaria del país deja de atender hasta 47 millones de estadounidenses, obviamente de las clases menos favorecidas. A ello hay que añadir las abusivas condiciones de los seguros de salud que, según Obama, obligan cada año a millón y medio de familias a vender su casa para poder pagar su seguro médico. Una grave desigualdad en materia de derechos sanitarios, y por ende civiles. Estados Unidos ha buscado referentes para su implantación, y ha mostrado gran interés por el sistema sanitario español. Especialmente por el modelo de atención primaria -inexistente en su país-, y por el sistema de asistencia continuada. Desde 2008 ha habido contactos al más alto nivel en ...

Diari de Balears, 14 de gener de 2009 Suposem que qualsevol de nosaltres és tancat a una cel·la indefinidament, aïllat i en condicions infrahumanes. Suposem que l'única possibilitat d'escapolir-se'n és matar el carceller quan ens dugui l'escàs menjar del que disposem. Ho faríem? molts dirien que no en serien capaços; però a mesura que passessin les setmanes i els mesos, el nostre instint de supervivència actuaria per sobre de qualsevol ètica personal. Molts ho intentaríem, davant el perill real de morir. Aquesta "cel·la" es troba avui a Gaza. Un petit enclavament que ha viscut durant any i mig un bloqueig per terra i mar de l'Estat d'Israel, i que els ha deixat gairebé sense aliments ni medicines. Un territori de terra petita i improductiva on viuen amuntegats centenars de milers de persones, en condicions d'habitabilitat infrahumanes. On amb el temps han niat la fam i la misèria, les enfermetats i la desesperança, i ni tan sols no tenen l...

Última Hora, 13 de desembre de 2008 El Mundo-El Día de Baleares, 13 de desembre de 2008 Diari de Balears, 14 de desembre de 2008 Diario de Mallorca, 22 de desembre de 2008 A la planta baixa de la meva finca hi ha un caixer d'una entitat financera. Sempre entro a treure doblers, o per consultar el saldo (que mai no és suficient). Darrerament, de nit un indigent s'hi establia per estar a cobert. El caixer no té aire condicionat, però almenys protegeix del vent i la pluja. L'home jeia arraulit a un racó de l'estança, cobrint-se amb un vell abric i amb una bossa amb les seves poques pertinences. En veure'l el primer dia vaig passar de llarg. Em va fer mala espina pel seu aspecte desarreglat i per la fàcil associació entre delinqüència i indigència, més encara sent un desconegut on hi ha doblers en circulació. Un prejudici inconfessable, però habitual. No ho neguem. Passen uns dies, sempre el veig allà a les mateixes hores. Sempre quiet, en el mateix racó, normal...

Última Hora, 25 de novembre de 2008 Ha pasado casi desapercibido; pero en 1908 se ha conmemorado el primer siglo de música escrita especialmente para el cine. Hasta entonces las películas, de pocos minutos y rudimentarias, tenían un acompañamiento musical en directo, improvisado y de escasa calidad. Así que cuando nació la idea se recurrió a compositores clásicos de renombre, que diesen prestigio al experimento. Tanto fue así, que la publicidad del estreno llegó a eclipsar al director y los actores de la época. El 15 de octubre de 1908 se estrenó en Moscú el film Stenka Razin , con música de Mikhail Ippolitov-Ivanov (1859-1935), y que a su vez es la primera película rodada en Rusia. Dada la expectación creada se contó con Ippolitov-Ivanov al ser uno de los compositores más célebres en su país. Un mes más tarde, el 17 de noviembre de 1908, se estrenó en París L'Assassinat du Duc de Guise , con banda sonora de Camille Saint-Saëns (1835-1921), quien a pesar de un estilo compositi...

Diari de Balears, 29 d'octubre de 2008 Diario de Mallorca, 2 de novembre de 2008 Última Hora, 18 de novembre de 2008 Fa temps vaig llegir una notícia que podia semblar una broma de mal gust o una manipulació, però que és totalment certa. I que, en succeir fora de les nostres fronteres, va passar gairebé desapercebuda. Vet aquí que el centre de Londres va ser ocupat per una gran manifestació, protestant per la falta d'atenció dels líders polítics mundials als problemes del Tercer món. Però el fet realment sensacional fou veure-la encapçalada per més de 600 bisbes anglicans i representants d'altres religions: allà hi eren l'arquebisbe de Canterbury, el cap espiritual dels catòlics britànics, portaveus jueus i musulmans. Un impressionant símbol d'unitat religiosa per una causa comuna, potser la més important avui dia al planeta. Encara que aquells dies els bisbes anglicans es trobaven molt dividits per qüestions com el sacerdoci femení, llavors es van mostrar ...

Diario de Mallorca, 19 de septiembre de 2008 A Palma, como octava ciudad española en número de habitantes, le falta albergar un acontecimiento de gran trascendencia mundial que la transforme y le dé un empuje a escala internacional. Algo para lo que esté capacitada por su entorno insular y sus dimensiones, y que beneficie a la ciudad durante y después de su celebración. Y sobre todo, que justifique una apuesta inversora fuerte por parte del Estado. Las exposiciones de Barcelona (1888 y 1929) y Sevilla (1929 y 1992), supusieron un enorme impulso urbanístico para sendas ciudades, como lo ha supuesto ahora para Zaragoza. Madrid prepara sus olimpiadas para 2016. Bilbao ha remozado todo el entorno del Nervión, coronado por el Guggenheim. Valencia tiene su Ciudad de las Artes y las Ciencias. ¿Qué tiene Palma en cartera? una expo podría ser el motor. Según el BIE (Bureau International des Expositions), organismo encargado de regular estos acontecimientos, han de pasar quince años hasta...

El Mundo-El Día de Baleares, 26 de agosto de 2008 Última Hora, 4 de septiembre de 2008 Diario de Mallorca, 5 de septiembre de 2008 En los últimos meses ha surgido una nueva oferta de transporte público: el bicing o alquiler de bicicletas, consistente en la creación de una red urbana de aparcamientos con dispensadores de bicicletas de titularidad municipal. Hasta el momento, el sistema se ha implantado con éxito de usuarios en grandes ciudades españolas como Barcelona, Zaragoza o Madrid. En Europa, el servicio ya funciona en París, Viena, Bruselas, Lyon o la vecina Perpiñán. Inicialmente, la fórmula utilizada ha consistido en la contratación de una empresa privada (ya existen varias dedicadas a ello), y los ciudadanos pueden usar su servicio mediante el pago de un abono. Otra opción más reciente consiste en una gestión directamente municipal, con alquiler por tiempo de uso y compatible con las zonas azules para turismos. Es importante resaltar que todas las ciudades que lo han ...

Diari de Balears, 14 de juny de 2008 Diario de Mallorca, 26 de juny de 2008 Última Hora, 8 de juliol de 2008 Última Hora (Eivissa i Formentera), 9 de juliol de 2008 Perplex m'he quedat amb l'ampliació a 65 hores de l'horari laboral setmanal aprovada per la Unió Europea. És una mala notícia per a molts treballadors modestos o joves, en situació precària i amb escassa formació, que hauran d'empassar-se jornades brutals per subsistir (i ja no parlem dels immigrants). Hem passat en poc temps de plantejar la setmana de 35 hores (França) a un augment que a molts països seria de gairebé un 50%. Alguns ho anomenaran "flexibilització horària", que per aplicar-se caldrà un acord entre empresaris i treballadors, o que ajustarà la legalitat a la realitat vigent. Però com pot parlar-se de "flexibilització", si és un simple augment d'hores? Quin acord previ entre empresari i treballador? l'empresari proposarà i el treballador disposarà... o se n...

Última Hora, 16 d'abril de 2008 Diari de Balears , 19 d'abril de 2008 Iraq és notícia des de fa cinc anys, i la situació no fa altra cosa que empitjorar. La destitució de Sadam Hussein fou una millora momentània, però enverinada: els diversos grups religiosos i ètnics, sense el jou d'un poder dictatorial que els controlés, han convertit el país en un camp de batalla agreujat pel terrorisme islàmic. La guerra civil no declarada és tàcita, amb centenars de morts cada setmana. Alguns càlculs xifren en més d'un milió els iraquians morts des de la invasió nord-americana: esfereïdor. En aquest cas i en molts d'altres, hi ha un tema que no es qüestiona: la integritat de l'estat i la immobilitat de les fronteres. Per què no es planteja dividir el seu territori per intentar solucionar el conflicte? No pot existir un estat kurd al nord, un central de creença sunní, i un altre al sud pels xiís? L'Iraq nasqué de la derrota de l'Imperi Turc al final de la Prim...

Diario de Mallorca, 7 de enero de 2008 Última Hora, 9 de enero de 2008 Paul Potts es un fenómeno de masas en el Reino Unido nacido en el programa "Britain's got talent", uno más de los típicos programas estilo "Operación Triunfo". Multitud de aspirantes desfilaban en la fase previa ante el tribunal de expertos y el público asistente con un nivel desigual, alternándose candidatos de valía con exhibicionistas tan hilarantes como patéticos. Hasta que apareció un tal Paul Potts, diciendo que cantaba ópera. Potts era dependiente de una tienda de móviles, de apariencia desgarbada, mofletudo y movimientos torpes, cabeza torcida y un diente roto: parecía un "friqui" más que buscaba su minuto de gloria haciendo el ganso sin el más mínimo pudor. Y cantó un "Nessum Dorma" conmovedor, con una carga emotiva impresionante y una técnica más que aceptable (llevaba cuatro años sin cantar), emocionando al público y al propio tribunal. Así superó sucesiva...

Diari de Balears , 19 de juny de 2007 Diario de Mallorca, 20 de juny de 2007 A vegades, una petita passa pot esdevenir un gran pas. En el pla polític, un vot pot ser l'avantsala d'un gran canvi. Un vot, un diputat o un marge molt estret de vots han permès donar via lliure a transformacions poderoses, molt més que la petita escletxa que va iniciar-les. Una majoria d'un vot pot sostenir un govern feble, sobre la corda fluixa, que no pot permetre's badades ni fissures, i més encara si l'oposició és una pinya que no dona treva. Però també pot ser el inici d'una època, on una petita escletxa pot fer forat i consolidar posicions majoritàries. Una majoria d'un vot és, al cap i a la fi, majoria. A Itàlia, un totpoderós Silvio Berlusconi fou desbancat del poder per uns pocs milers de vots. Als Estats Units, uns centenars de vots a Florida donaren la presidència a George Bush en lloc de Al Gore. A Eivissa, 37 vots han permès a la coalició d'esquerres guanyar...

Diari de Balears , 12 de febrer de 2007 Vagi pel davant que demano un disbarat que, si més no, cou més que dol. Per a mi, l'existència d'un partit d'extrema dreta és un símptoma de malestar social i alhora una necessitat d'higiene social. Avui en dia, el principal partit de dretes d'Espanya ha adoptat una radicalització de postures basades en la tensió constant, el populisme fàcil, la dinamitació (no dinamització) de la vida política social, i l'enterbolament de tots els aspectes de la vida quotidiana. I quan parlo d'aquest partit (el PP, naturalment), vull precissar que em refereixo a una facció del mateix, representada per alguns dels seus dirigents que més es fan notar i marquen la línia a seguir a nivell estatal. Amb això no vull atacar als votants ni a la militància d'aquest partit, que mantenen unes conviccions lícites i coherents amb la seva opció política, sino a la seva cúpula dirigent actual. Intueixo que més d'un deu seguir aquesta de...