Epistolarium

Diari de Balears , 22 de maig de 2026 Text: Jordi Vidal Reynés La reflexió sobre l’actualitat pot ser rigorosa i alhora divulgativa, una tasca que realitza des de fa uns anys la secció ‘Campus Obert’ del diari Última Hora, coordinada pel Centre d’Estudis i Documentació Contemporània (CEDOC), organisme vinculat a la UIB i que publica cada dimarts tres articles sobre qüestions d’actualitat. Ara, un dels seus col·laboradors més veterans, Manuel García Gargallo , doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, publica un recull de les seves aportacions en el llibre titulat Cultura oberta, cultura desperta (editorial Documenta Balear). Amb un pròleg de Sebastià Serra Busquets, l’autor presenta una cinquantena d’articles, publicats en ordre cronològic. Tots tenen una estructura similar, d’acord amb les pautes que la secció exigeix, amb uns mínims de síntesi i de claredat en els continguts. Això fa que la lectura sigui tan àgil com intensa, sense caure en l’avorriment, atès...

Diari de Balears , 15 d’abril de 2024 Text: Enric Pozo Mas Aquest és el títol de la xerrada que Manuel García Gargallo, doctor en Història i investigador i escriptor especialitzat en història de l'esport, farà el proper dissabte 20 d’abril a les 12.00 hores a l’Espai Suscultura (carrer de Miquel Capllonch 33, Palma). «En la xerrada sortiran a la palestra els noms de diverses dones que han tengut un paper destacat en l’esport balear; però no en l’àmbit estrictament de l’activitat física i la competició, sinó dins un escenari potser menys conegut: el directiu i institucional. El paper de la dona com a gestora i dirigent encara és minoritari i residual en el món esportiu, i en el camí per assolir la plena igualtat encara queda molt per fer», expliquen els organitzadors. També indiquen que «El lideratge d’aquestes dones ha estat vist històricament com un fet aïllat, una raresa i fins i tot un exotisme, jutjat com mancat de consistència i sense futur real. Però han estat sens dubte prec...

Diari de Balears , 1 d’agost de 2023 El jove neerlandès Liam Borchers presenta el seu llibre ‘The Story of Atlètic Balears’  (‘La Història de l’Atlètic Balears’) el pròxim dijous 17 d’agost a les 18:00 hores a la sala de premsa de l’Estadi Balear. La presentació de l’acte anirà a càrrec de l’investigador i escriptor especialitzat en història de l’esport Manuel García Gargallo. Segons afirma l’autor, aquest serà el sisè llibre de l’Atlètic Balears i el primer que resumeix la història sencera del club en anglès . Els beneficis que es puguin obtenir amb l’obra es dividiran entre la Fundació de l’Atlètic Balears i la Federació de Penyes del club.

Diari de Balears, 10 d’abril de 2012 Text: Pep Verger L’historiador Manel Garcia té quasi enllestida l’elaboració d’un llibre sobre les primeres competicions disputades i treballa també en l’estudi dels orígens de l’Atlètic Balears Manel Garcia és historiador i bon aficionat del futbol. Combina les seves passions i durant els darrers mesos investiga els orígens del futbol a Mallorca, alhora que treballa també en un llibre sobre els inicis de l’Atlètic Balears. “El futbol arrela a Palma a mitjan anys 20, una mica més tard que a la resta de grans ciutats espanyoles”, explica Garcia, qui recorda que el primera campionat oficial es va disputar en la temporada 1923/24. L’Alfons XIII, que posteriorment es convertí en el Reial Mallorca, en fou el guanyador. Abans, es jugaren diferents tornejos, però no tenien caràcter oficial. Garcia, que es troba en la recta final de l’elaboració del llibre Els campionats de Mallorca de futbol (1903-1943), creu que el futbol té dues vies d’entrada: “Podríem ...

Diari de Balears , 9 de febrer de 2010 Veu de Sóller , 12 de febrer de 2010 Setmanari Sóller , 13 de febrer de 2010 La diversitat d'un país hauria de portar un enriquiment social i cultural de gran abast. Però en un estat ric i generós en diversitat com és el nostre, hem viscut un segle XX presidit per la idea d'unitat. Més ben dit, per la difusió d'una idea unitària mal aplicada i gestionada. Unitat en el govern, amb un estat nació, una cultura, una línia política, un origen i un destí, una religió, una llengua, una èpica comuna, una raça, fins i tot un Caudillo... una temptativa constant d'assolir la unitat mitjançant una simplificació empobridora, totalment contradictòria i artificiosa, donada l'enorme diversitat que la pell de brau hi atresora. Una obcecació que ha portat a vertebrar piramidalment i maldestrament una idea d'unitat, com a finalitat en sí mateixa per sobre de tot, que s'ha mostrat impracticable durant segles. I sobretot, aplicada de m...

Diari de Balears , 21 de gener de 2010 Veu de Sóller , 22 de gener de 2010 El futbol femení a Balears segueix sent, a grans trets, un esport marginal. Els seus dos principals clubs, el Collera i l'Sporting Ciutat de Palma, amb prou feines treuen algun benefici econòmic o mediàtic de la seva aposta esportiva. Ni el meritori ascens del Collera a la Superlliga (primera divisió del futbol femení espanyol) ha servit per donar embranzida a aquest esport. Únicament la implicació dels principals clubs masculins de Balears, amb una gran massa social i atractiu esportiu, podrien reimpulsar-lo. Però veure la seva actitud és suficient per adonar-se del menyspreu i poca sensibilitat que pateix aquest maltractat (i tanmateix, emergent) futbol femení. El Reial Mallorca va presentar el seu equip femení el 2008, tot i que realment el que va fer va ser absorbir l'equip ja existent del CE Penya Arrabal. I com a tal és tractat de manera impresentable: molts dels seus partits ni tan sols els...

Diari de Balears , 15 de desembre de 2009 Diario de Mallorca, 16 de desembre de 2009 Veu de Sóller , 18 de desembre de 2009 Setmanari Sóller , 19 de desembre de 2009 Última Hora, 19 de desembre de 2009 Vaig acudir a la manifestació convocada a Palma en protesta per la corrupció del passat dissabte 12 de desembre. A la concentració, prevista al Passeig del Born, s'hi varen concentrar aproximadament fins a un miler de persones a mesura que transcorria la reivindicació. No va haver cap incident i hi prengueren part gent de tota mena, condició i ideologia. Hi convisqueren pancartes fetes a mà per ciutadans corrents, amb lemes de tota mena i força originals. L'ambient va ser festiu en tot moment, sempre pacífic i reivindicatiu. No vaig veure (almenys en el meu cas) cap polític de major o menor rang. Però sí militants de base de tot tipus de partits, i especialment em va satisfer veure l'exbatle de Palma, Ramon Aguiló, en una humil i discreta segona fila. Espontàniament ...

Veu de Sóller , 20 de novembre de 2009 Setmanari Sóller , 21 de novembre de 2009 Diari de Balears , 22 de novembre de 2009 Última Hora, 5 de desembre de 2009 Com ja ve essent habitual a aquestes alçades de l’any per quart any consecutiu, el 6 i 7 de novembre varen tenir lloc les Jornades d’estudis locals de Sóller. Enguany s’han presentat 22 treballs, mantenint la participació habitual. Les comunicacions presentades afavoriren el coneixement de tot tipus de primícies documentals fruit de la tasca dels ponents, així com gaudir de l’apassionant exercici d’intercanvi de dades i materials en el decurs de les sessions amb el públic assistent i entre els mateixos investigadors. Després de quatre anys pot dir-se que el projecte de les jornades és un èxit. La implicació dels sollerics garanteix que les jornades es mantinguin vives, gràcies a un públic ampli i participatiu i uns investigadors autòctons (a més d’amateurs) que signen gairebé en un 100% els treballs presentats. Dins el cal...

Diari de Balears , 15 de novembre de 2009 El Mundo-El Día de Baleares, 16 de novembre de 2009 Última Hora, 19 de novembre de 2009 Diario de Mallorca, 26 de novembre de 2009 Enguany Palma es troba immersa en un caramull d’obres que no semblen tenir fi. El Plan E ha afavorit una allau d’intervencions que, sense el seu finançament, haurien estat posposades indefinidament per manca de doblers. Però un dels temes més interessants i innovadors en les actuacions omnipresents a Ciutat és el replantejament viari afegit. En particular, em crida molt l’atenció la vertebració i condicionament de dues rondes de circumval·lació viària que complementaran el trànsit de les Avingudes. Un primer anell viari, en sentit ponent, serà importantíssim. El format pels carrers avinguda Argentina, Balanguera, Andreu Torrens, José Alemany Vich, Ausiàs March, Jaume Balmes, Josep Darder i Reis Catòlics (i Brotad en un futur). El seu arranjament per aconseguir un cinturó que descongestioni les Avingudes ser...

Diari de Balears , 27 d’octubre de 2009 Veu de Sóller , 30 d’octubre de 2009 Última Hora, 6 de novembre de 2009 Aquí teniu tres pinzellades que, segons el meu humil criteri, haurien de ser claus per al desenvolupament futur de Sóller a través dels seus principals potencials: cultura, educació i projecció exterior. Primer: la necessitat d’un centre universitari actiu i funcional. Als darrers anys, les activitats organitzades o coparticipades per la UIB al centre universitari de Sóller són pràcticament inexistents, comparades amb la intensa activitat de que gaudeixen altres centres de l’illa (en especial destaquen els de Campos, sa Pobla i Llucmajor, que mantenen una activitat constant). Part d’aquest dèficit pot ser degut a la manca d’una seu pròpia i adequada, disgregada entre el Centre d’Informació Jove i la Biblioteca. Caldria que aviat el centre universitari tingués unes instal·lacions pròpies i funcionals on, per posar alguns exemples, poguessin organitzar-se de manera estab...

Veu de Sóller , 9 d'octubre de 2009 Diari de Balears , 14 d'octubre de 2009 El proper 19 d'octubre, al MOMA (Museu d'Art Modern de Nova York) s'exhibirà la pel·lícula "Trichromie!" , selecció de filmacions realitzades entre els anys 1912 i 1913 amb Trichromie (o Chronochrome), protosistema de filmació en color enginyat pel cineasta francès Louis Gaumont. La iniciativa corre a càrrec de la companyia Gaumont, que cada any presenta una mostra restaurada del seu fons documental a l’arxiu Gaumont-Pathé. Hi ha una quarantena de filmacions amb aquest sistema, però encara avui dia només se'n coneixen un parell. A diferència d'altres sistemes de l'època (com el Kinemacolor de 1906), el Trichromie destaca per una gran qualitat cromàtica i de definició d'imatge, i per a nosaltres té un interès afegit més enllà de l'històric i cinematogràfic. No fou enginyat a Anglaterra o Estats Units sinó a França, un país més proper a la nostra geografia. ...

Diari de Balears , 25 d’agost de 2009 El passat mes de març el Cercle d’Estudis Sobiranistes va publicar a Catalunya un estudi sociològic del perfil mig de l’independentista català. En ell s’hi reflectien dades molt curioses, com que un de cada tres té el castellà com a llengua materna, o que dos de cada deu han nascut fora de Catalunya, la qual cosa sens dubte trenca molts tòpics. Això fa inevitable preguntar-se quin és el perfil de l’independentista balear, i aquí ens trobem amb un curiós misteri perquè aquest concepte no té el mateix significat per a tots. Ni tan sols pot tenir nom, perquè per a una part d’ells el terme "Balears" és una imposició de l’Estat (tot i procedir ja dels antics foners). Hem de dir "illencs", malgrat el risc de confondre’ns amb els canaris, xipriotes o aleutians. Algú hauria de dir-los que la figura dels ajuntaments la va portar Felip V i que el concepte actual "d ’ Estat" ve del General Franco, sense que l’etimologia n...

Veu de Sóller , 31 de juliol de 2009 Setmanari Sóller , 1 d’agost de 2009 Diari de Balears , 16 d’agost de 2009 Aquests són els grans defectes del món polític balear. No hi ha gaire on escollir quan pràcticament tots les opcions polítiques pateixen algun dels tres mals esmentats. Tots tres de naturalesa molt diferent, repartits de manera que ningú no està lliure de culpa. La corrupció és el mal amb més mala premsa, però no pas el més letal. És dins el PP on han aparegut la gran majoria dels casos, encara que a UM -a petita escala però amb similar gravetat- ha repetit els mateixos ítems. Unes conductes immorals i indecents que no són flor d’un dia, ja que s’han generat després d’anys d’un procés que ha afavorit la seva incubació i desenvolupament. Perquè malgrat que siguin una petita minoria els executors finals, per aflorar-ne cal una permissivitat i/o tolerància massiva. En segon lloc, la passivitat ideològica. Un mal difícil de precisar, fonamentat en l’absència d’idees o co...

Diari de Balears , 29 de juliol de 2009 Al monument de sa Feixina de Palma li queda poc temps de vida. Les passes fetes per Cort els darrers dos anys dirigides a erradicar els darrers vestigis de la simbologia franquista són espaiats i, per alguns, massa lents. Però res a veure amb la paràlisi i desídia dels consistoris anteriors. Artísticament, el monòlit no té cap valor: el seu disseny és tan inexpressiu com enigmàtic. Urbanísticament, té una robustesa i una desproporció de dimensions en un entorn enjardinat que es presumeix amable i d’esplai, a més d’ocupar un espai excessiu. I històricament, va ser aixecat per un règim dictatorial sobradament conegut, en els seus anys més repressius i de major penúria econòmica i social. Aquests factors intensifiquen la missió per la qual el monument va ser construït: intimidar i imposar amb la seva contundent presència els valors dictatorials que s’hi representen. Els defensors de la seva supervivència argumenten que el monòlit fou aixecat ...

Diari de Balears , 1 de juliol de 2009 Recentment va passar per les nostres illes la directora general de TV3, Mònica Terribas. En aquesta ocasió, a banda d’atendre els mitjans per les qüestions de rigor relacionades amb la cadena catalana, Terribas va haver d’afrontar un cúmul de preguntes relacionades amb l’anomenat "acord de reciprocitat" entre TV3 i IB3, mitjançant el qual determinats programes de la cadena catalana deixaran de veure’s a les illes -o seran retransmesos per l’ens balear. El pacte ha despertat molts recels. Es parla molt de la llibertat d’elecció de canal com un dret irrenunciable, tot i que que fins ara s’havia mantingut amb una situació "alegal" pendent de resoldre durant vint anys. Però el rerefons del problema és un altre. Si Terribas hagués presenciat després de les eleccions catalanes de 2006 als membres de l’actual tripartit de govern repartir-se el control dels mitjans de comunicació públics com part del seu pacte de govern, s’hagués...

El Mundo-El Día de Baleares, 15 de juny de 2009 Diario de Mallorca, 18 de juny de 2009 Diari de Balears , 19 de juny de 2009 Última Hora, 20 de juny de 2009 Veu de Sóller , 26 de juny de 2009 Que un programa de televisió de les Illes arribi a tres-centes emissions no és gaire habitual a un món comunicatiu dominat per les audiències i la rendibilitat. Va organitzar-se l’emissió núm. 300 al teatre Principal de Palma per celebrar-ho, i calia fer reserva per assistir-hi. Ho vaig deixar fins a darrera hora pensant-me que no seria difícil tenir lloc. El motiu? que la cadena té una escassa audiència, i que el programa s’emet en una franja horària dominada pels grans canals. Però vaig quedar-me fora: tot estava reservat. Vaig pecar de confiança. El programa és De Nit de Neus Albis, i l’emet Televisió de Mallorca. Un mitjà que, en teoria, ningú no veu i no té cap utilitat. Però ves per on van ser capaços d’omplir el Principal només amb les peticions d’assistència de la seva audiència ...

Diario de Mallorca, 2 de juny de 2009 Veu de Sóller , 5 de juny de 2009 Setmanari Sóller , 6 de juny de 2009 Diari de Balears , 8 de juny de 2009 He nascut i viscut a Catalunya, i després de viure quatre anys a les Illes només he vist actituds i experiències frustrants any rere any, mal dirigides i mal resoltes pel nacionalisme illenc. Veig coalicions culminades tard i precipitadament, fa dos anys amb el Bloc i l’any passat amb Unitat, i enguany amb la candidatura per a les eleccions europees la imatge ha estat patètica. I n’hi ha prou amb escoltar les parts (al uníson "nosaltres bons, els altres dolents") per veure que tots en són responsables. El nacionalisme illenc no existeix. És incapaç d’articular-se "insularment", passant d’una submissió (l’espanyola) a una altra (els Països Catalans). No entenc la preeminència dels Països Catalans com a única via per defensar la nostra terra, com si les Illes Balears mai no existissin. La base històrica i cultural és...

Diari de Balears , 1 de juny de 2009 Veu de Sóller , 12 de juny de 2009 En aparença, la nostra societat sembla ser molt sensible davant les grans tragèdies de la humanitat. Sovint ens colpeix veure els estralls d’una catàstrofe natural, de les pandèmies, o de la fam. També la conscienciació davant la violència de gènere és creixent. Tampoc no dubtem en mobilitzar-nos per buscar les restes d’un/a desaparegut/da, víctima de violència física o violació. Presumim d’ésser solidaris amb les víctimes de dictadures i conflictes armats de qualsevol racó del món com les dictadures de Xile i Birmània, els genocidis de Darfur (Sudan) i Ruanda, de les massacres a Bòsnia i a Txetxènia, etcètera. I no dubtem a exigir la llibertat dels seus oprimits, represaliats i la memòria de les seves víctimes, així com la recerca dels desapareguts per lliurar-los a les seves famílies. Tot en nom de la justícia, de la llibertat i dels drets humans. Tot canvia quan es pronuncien les paraules "Guerra Civi...

Diari de Balears, 30 d’abril de 2009 Última Hora, 26 de juny de 2009 Tot i dur pocs anys vivint a Palma, sentint el testimoni de molts dels seus residents tinc la sensació que Ciutat és una ànima morta, un espectre que deambula sense rumb, una ombra ranquejant d’allò que fou. Els darrers anys, Palma ha assolit tots els defectes d’una gran ciutat i cap de les seves virtuts, on sembla que la ciutadania pateixi una estranya Síndrome d’Estocolm. Foragitada dels seus carrers i avingudes, on d’antuvi la vida al carrer era un calc estès de la Part Forana, a poc a poc reclosa a casa seva amb una barreja d’inconsciència i resignació. La ciutadania ha estat desfilada socialment i abocada a l’individualisme més ranci i conservador, fins el punt de refusar qualsevol iniciativa de canvi que pugui reeixir a la seva ciutat. Només fent memòria amb alguns exemples puntuals, faig palesa aquesta voluntat col·lectiva de deixar fer cap a un desastre tan inevitable com provocat. Són habituals les qu...

Diari de Balears, 15 d’abril de 2009 Diario de Mallorca, 19 d’abril de 2009 El proper dimarts, 21 d’abril, arribarà al teatre Xesc Forteza de Palma The Telephone (1947), òpera còmica en un acte, organitzat per Amics de l’Òpera del teatre Principal. L’òpera serà representada en el seu idioma original, l’anglès, i comptarà amb subtítols en català. És una obra de petites dimensions, per a només dos cantants, i part orquestral adaptada per a piano; una oportunitat per conèixer Gian Carlo Menotti (Cadegliano, Itàlia, 1911-Montecarlo, 2007), potser l’últim gran operista de la història. Italià de naixement i nord-americà d’adopció, fou l’últim compositor d’òperes en el sentit estricte de la paraula amb unes 30 obres quan el gènere ja era desplaçat per altres estils escènics. Hom l’ha vist com el successor de Giacomo Puccini en mantenir les essències del gènere, incorporant-hi les novetats del seu temps, però sense que perdés el seu lirisme i popularitat. Autors precedents com Igor Stra...