Diario de Mallorca , 14 de juny de 2018 Suplement cultural Bellver, núm. XXX Text: Joan Roca Avellà La calmosa i calmada illa de Mallorca que Santiago Rusiñol va conèixer en plena belle époque mai no va existir del tot, en realitat. Les seves estades esborrajades i modernistes pel París del Chat Noir o per la Barcelona dels Quatre Gats —Ramon Casas i l’absenta feren la resta, lògicament— degueren distorsionar la percepció d’una pastorívola i virgiliana roqueta que, pel tombant del segle XX, ja apuntava símptomes de modernitat més que significatius. Tanmateix, la simple utilització d’un eslògan publicitari que sembla tret d’un cartell de Toulouse-Lautrec — Mallorca, illa de la calma —, ja n’és bona mostra d’aquest ambient aperturista innovador. Tampoc hem de perdre de vista que, fa poc més d’un segle, el que en deien “modernitat” tenia molt poc a veure amb el fet de gaudir d’experiències que avui, per contra, ja contemplam amb nostàlgia i enyorança. L’historiador Philip Bloom va escriu