Epistolarium

Diario de Mallorca , 31 de gener de 2024 Si fem una relació de les instal·lacions esportives més antigues de Mallorca trobam un domini aclaparador del ciclisme, atès el seu paper dominant fins als anys 60 del segle passat en què fou superat pel futbol. Així tenim el local del Club Velocipedista Inca (1898) i les pistes de Tirador (1903), Campos (1935) i Santa Maria (1936) com a elements d’extraordinària antiguitat i gran valor patrimonial. No obstant, també cal comptar amb relíquies d’altres disciplines esportives com la porta del camp de futbol del Lluís Sitjar (1945) —la qual serà catalogada—, i un altre element que podem incloure en aquest selecte llistat, atès que aviat complirà 75 anys d’existència: el Frontó Sineu. Va ser el 24 d’abril de 1949 quan obria les portes aquesta instal·lació esportiva, construïda per al joc de pilota i que aviat es convertí en un dels principals frontons de Mallorca. Per celebrar-lo es jugaren dos partits, un a pala i l’altre a mà —la cistella era una

La Tajadera (núm. 54-55), año nuevo 2024 En la Comarca del Jiloca ha sido conocida la Estación de Caminreal-Fuentes Claras como importante nudo ferroviario en la zona. Inaugurada en 1933 según diseño del arquitecto Luis Gutiérrez Soto, allí se unían dos líneas construidas por la antigua Compañía del Ferrocarril Central de Aragón : la línea Calatayud-Valencia, trazada en 1901, y la línea Zaragoza-Caminreal, inaugurada en 1933 a la vez que la Estación y popularmente conocida como “el Caminreal”. Ambas líneas se unían (o separaban, según el destino) durante décadas en dicha estación, de gran importancia estratégica. Mientras tanto, a menos de un kilómetro y hacia el norte, existió un sencillo Apeadero situado en El Santo, pequeña pedanía de Fuentes Claras. Allí paraban los trenes de una de las líneas, la Calatayud- Valencia. En el barrio, separado del núcleo urbano y pegado a la línea ferroviaria, aún existe el viejo Apeadero, situado nada más cruzar el paso a nivel (conocido como “la Ram

Última Hora, 23 de gener de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) El 24 d’abril es compleixen 75 anys de la inauguració del Frontó Sineu, instal·lació esportiva a l’aire lliure que fou un dels principals frontons de Mallorca i destacat punt de trobada social de la localitat. Va tenir lloc el 1949 amb dos partits de pilota, el primer a pala i el segon a mà, amb l’assistència de les principals autoritats del moment. Es va construir als terrenys de Rodamilans, comprats el 1945 per un grup d’aficionats. Dissenyat per l’arquitecte Carles Garau Tornabells i dirigit pel mestre d’obres Miquel Campins, Ros , la instal·lació gaudia de 1200 m2 amb pista de 40 m de llarg i 16 d’amplada, grades per a 400 espectadors i dependències de bar i vestuaris. Aviat es convertí en un dels frontons més populars de Mallorca amb l’ajut del Club Frontón Sineu, fundat el 1946, i només per darrere del potent Frontó Balear de Palma. Fou impulsat per tres empresaris locals: Biel Dalmau, Ca

Ona Mediterrània, 22 de gener de 2024 Efemèrides clàssiques . Secció d’ El Crepuscle Encén Estels .     

Radio Cultura, 16 de enero de 2024

Diario de Teruel, 12 de enero de 2024 La historia de Aragón está llena de personalidades que fueron olvidadas o que directamente se pretendió borrarlas del mapa, pese a haber tenido relevancia considerable en su tiempo. En unos casos su rastro es casi irrecuperable; en otros, sin embargo, aún cabe la esperanza de recuperar su lugar. Es el caso de Rafael Ibáñez de Ibáñez (1796-1839), relevante figura de la Primera Guerra Carlista que por una desgraciada combinación de factores fue represaliado, ejecutado y relegado al olvido total por propios y extraños. Rafael Ibáñez de Ibáñez nació en Fuentes Claras el 24 de octubre de 1796 en el seno de la familia nobiliaria de los Marqueses de la Cañada. Con doce años ingresó en el Real Seminario de Nobles de Madrid, destacado centro educativo para nobles destinados a ingresar en cargos de la administración, del ejército o incluso de la Corte. En su caso siguió la carrera militar en los Reales ejércitos, regresando a su tierra: en 1829 era segundo c

Diario de Mallorca , 4 de gener de 2024 Suplement cultural Bellver en Abril, núm. 1181 L’autor fa un extens repàs de la crítica musical al llarg del temps Sovint els melòmans necessitam ampliar la comprensió de l’obra musical que escoltam amb lectures que ajudin a comprendre i assimilar el context que l’envolta. En especial, aquells que també ens dedicam a la divulgació, obligant-nos a un coneixement afegit que vagi més enllà de la inquietud personal. No obstant, hi ha marge suficient per escollir l’opció a seguir i evitar aquells camins difícils d’abordar sense l’adequada formació musical. Hi ha enfocs més assequibles per tractar aquest art i segons les aptituds del divulgador, igualment validades per especialistes en la matèria i que faciliten la feina. Així, tenim llibres sobre qüestions relacionades amb el marc històric, social, biogràfic i altres perspectives que amplien el camp de coneixement, interessants per al aficionat i també per als mateixos músics. Un dels llibres que exem

Última Hora, 2 de gener de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) El Frontó Balear fou un edifici situat al passeig Mallorca de Palma. Una construcció monumental, inaugurada l’1 de maig de 1935 amb 5.000 m2 i tres plantes, pista de 60 m de llarg i 10 d’amplada. Fou la principal instal·lació per disputar partits de pilota a Mallorca, però també tingueren lloc altres esports com boxa i bàsquet, així com diversos actes socials fins que l’edifici fou esbucat el 1978. Però no fou el primer edifici per jugar a pilota i tampoc el primer amb aquest nom: el 19 de març de 1929 s’inaugurava a Palma el primer Frontó Balear. No fou de nova construcció, sinó reconvertint una de les principals factories de Palma: la nau industrial de Can Maneu, que des del tancament el 1912 havia servit per altres usos. Així, en els antics tallers fou habilitat un frontó de 1.000 m2 amb una pista de 50 m i 20 d’amplada. Tenia capacitat per a 2.000 espectadors asseguts i 2.000 de peu, distrib