martes, 28 de mayo de 2019

175. L’espai verd del Canòdrom i el Velòdrom, un projecte irrenunciable

Diario de Mallorca, 28 de maig de 2019

Transcorreguts gairebé nou mesos des del seu començament el juliol de 2018, el denominat bosc urbà de Palma comença a prendre forma a la primera fase del vell Canòdrom. S’han plantat els primers arbres, s’ha instal·lat la lluminària i per fi el conjunt comença a adquirir forma de zona verda (per parlar pròpiament de bosc urbà han de passar uns anys i que la vegetació prevista llueixi com cal). El projecte s’assenta sobre dues de les instal·lacions esportives més antigues que sobreviuen a Espanya i combina l’exigència ciutadana d’una zona verda frondosa, extensa i accessible amb la preservació de velles estructures urbanes singulars abans condemnades a desaparèixer, d’acord amb criteris de preservació del patrimoni, adaptant-se a l’ordenació original.

El Canòdrom va ser inaugurat el 1932 i va tenir gran activitat durant dècades fins que fou clausurat el 1999. Va acollir set campionats d’Espanya de llebrers entre 1943 i 1991, i fins i tot un europeu el 1956. Va ser un dels últims canòdroms en tancar –l’últim va ser el Canòdrom Meridiana de Barcelona, el 2006–, i encara que es varen demolir les edificacions el 2008 el solar manté els elements més valuosos: un fragment de l’aqüeducte d’època àrab i medieval (la Font de la Vila), com a part del mur que delimita el Canòdrom, i la monumental entrada d’accés, a més de conservar el traçat de la pista. S’espera que aquesta fase conclogui els seus treballs a l’estiu.

La segona fase inclou el Velòdrom de Tirador, pista ciclista inaugurada el 1903 i que va funcionar fins 1973. A diferència del Canòdrom, que va ser un de tants en el seu àmbit, Tirador fou considerat la catedral del ciclisme en pista espanyol durant dècades: va acollir unes 80 proves del Campionat d’Espanya i nombroses proves internacionals que varen donar a conèixer l’illa a Europa fa més d'un segle, molt abans de l’eclosió del turisme. L’espai es conserva íntegre (pista, grades i tribuna), encara que des de la seva municipalització el 2015 el seu estat de conservació ha empitjorat i fins i tot ha estat ocupat. El projecte es troba en fase de redacció i no s’executaria fins 2020.

Els preliminars per al projecte del Velòdrom estan molt avançats. Els alumnes dels instituts Ramon Llull i Joan Alcover, propers a la zona, han desenvolupat uns tallers creatius per al projecte de reforma del Velòdrom, d’acord amb les seves necessitats i coordinadament amb l’Ajuntament. El propòsit ha estat apropar el més possible l’ordenació de la futura zona verda a les necessitats de l’alumnat, ja que serà el seu futur lloc d’esbarjo a causa de la falta d’espai que pateixen en els seus respectius centres. Nins i adolescents veuen allò que per a un adult és invisible o manca d’importància, i com a futurs usuaris han dit la seva per sentir-se identificats amb el futur espai. Les aportacions s’incorporaran al projecte final del Velòdrom, a més participar activament en la forestació del Canòdrom.

La conclusió de la fase del Canòdrom sembla garantida; no així la del Velòdrom. El retard en els terminis ha dut la construcció del bosc urbà a un terreny molt pantanós: un any electoral, la qual cosa fa que el projecte final i la posada en marxa depenguin del consistori entrant en els propers comicis: la lentitud ha estat a estones desesperant i encara falta culminar el disseny, fixar dotació pressupostària, licitació i executar les obres. Hi ha consens sobre la necessitat de construir la zona verda, però un canvi de color en l’Ajuntament o una reconfiguració del pacte de govern actual podrien ajornar-lo novament per prioritats pressupostàries o desavinences de les parts, segons les prioritats dels governants de la legislatura 2019-2023. Res no és descartable i podria passar que, després de les eleccions i d’anys d’espera, el projecte fos postergat de nou per a desesperació dels ciutadans.

Avui la sensibilització sobre el valor històric i patrimonial del Canòdrom i el Velòdrom és molt elevada i fa impossible la seva demolició (ARCA es va manifestar a favor de la seva conservació), una possibilitat que fa anys era vista com a normal i inevitable per desconeixement i oblit generalitzat, però que ara seria un disbarat fruit de la ignorància. Altres aspectes del planejament són discutibles. Forces vives com l’Associació de Veïns Es Fortí o el Col·lectiu Palma Verda han estat molt crítics amb l’execució d’alguns punts del futur parc i zones veïnes, i han mostrat el seu desacord en repetides ocasions amb el nombre d’arbres plantats (se’n preveuen 280, una xifra jutjada com a insuficient) o el mobiliari urbà a utilitzar, fent-se eco dels veïns de la zona o de ciutadans amb voluntat d’aportar al projecte. No debades, el Canòdrom i el Velòdrom són només part d’un futur espai verd més extens, encara per ordenar i configurar.

En tot cas, el projecte està en marxa després de dècades d’espera; i no ha d’aturar. Estam en condicions d’exigir enèrgicament a totes les forces polítiques que, després de les eleccions, les obres del naixent espai verd tingui garantida la seva continuïtat i no s’interrompi de nou per descoordinació, burocràcia, repartir quotes de poder o altres situacions i disputes. Pel bé de la ciutat no podem esperar més.

182. Teruel Existe i Mallorca, les dues cares d’un mateix problema

Última Hora, 3 de desembre de 2019 L’agrupació d’electors Teruel Existe ha passat en dos mesos de ser un fet local a esdevenir tot un...