Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando entradas de agosto, 2022

321. ¿Quién fue Margarita Miranda?

Diario de Mallorca, 24 de agosto de 2022 El trofeo que lleva su nombre sirve de homenaje a su legado en el fútbol balear Margarita Miranda (Barcelona, 1919 - Palma, 1979) fue un referente para el fútbol balear en la década de los 70. Su principal éxito fue ser pionera en el mundo del balompié al ser ejecutiva en una época marcada fuertemente por la presencia de solo hombres. Tras enviudar de su marido, el doctor Vicente García Peñaranda y enamorada del Atlético Baleares, a mediados de los años 70 dio un paso al frente al ser escogida presidenta de la Procampo, comunidad de propietarios que administraba el Estadi Balear, terreno de juego del conjunto blanquiazul. En 1974 Miranda dio otro paso: consiguió entrar en la junta directiva del club, siendo la primera en lograrlo. Se encargó de un área en apariencia menor: encargada de relaciones públicas. Sin embargo el cargo les sirvió para ser la cara visible del club, proyectar su figura y potenciar sus dotes de persuasión y liderazgo. De he

320. El Canòdrom, el nou (semi)bosc urbà de Palma

Diario de Mallorca , 8 d’agost de 2022 Quatre anys (i dos dies) després de l’inici de les obres s'ha inaugurat la primera fase del Bosc Urbà de Palma, cridat a ser una de les zones verdes més concorregudes pels ciutadans. Concebut com un dels primers (i principals) projectes de l’equip municipal que governa la ciutat des de 2015, obre després d’un llarg procés de construcció, ple d’obstacles i constants retards. Quan les obres començaren el 27 de juliol de 2018 es preveia que durassin un any i encara manca la segona fase, corresponent al velòdrom de Tirador, encara sense finançament i projecte. Una vegada acabat, el Bosc abastarà un total de 34.000 metres quadrats i de ben segur serà un dels parcs de referència de la ciutat, atesa la proximitat al centre urbà. El Bosc s’incorpora a les grans zones verdes que envolten el centre de Palma: sa Feixina (1935), Parc de Mar (1984), Krekovic (1990) i Ses Estacions (2007), però es distingeix d’ells per pautes que el converteixen en un parc