Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Epistola UH

492. Carta d’agraïment a l’Ajuntament de Palma

Última Hora , 10 de juny de 2025 Diario de Mallorca , 12 de juny de 2025 La setmana passada vaig publicar en aquest mitjà una carta oberta mostrant el meu malestar pel comportament de l’Ajuntament de Palma arran de la presentació oficial el passat 22 de maig del projecte per a la recuperació com a zona verda del velòdrom de Tirador. Un acte públic al qual hi varen assistir mig centenar de persones i del qual no vaig ser informat de la celebració ni tan sols per anar-hi com a públic, a diferència d’associacions, veïnats i entitats. Com rectificar és de savis, quan es fa públic el malestar per aquestes circumstàncies també correspon fer el mateix quan hi ha una rectificació. Tan bon punt aquest text va arribar a publicar-se l’Ajuntament es va posar en contacte amb jo i em varen fer arribar les seves disculpes pel que va passar. I, a més, es varen comprometre que en endavant hi haurà col·laboració directa en les passes posteriors que es duguin a terme per planificar en detall la futura zo...

491. Carta abierta al Ajuntament de Palma

Última Hora , 3 de junio de 2025 Diario de Mallorca , 6 de junio de 2025 El pasado 22 de mayo el Ajuntament de Palma presentó el proyecto de recuperación como zona verde del Velódromo de Tirador, acto público al que asistieron unas 50 personas. Es una magnífica noticia que se lleve a cabo después de una década de espera; sin embargo, a título personal me quedé perplejo porque me enteré por la prensa. Que no me avisasen, ni siquiera para asistir como público (a diferencia de asociaciones, vecinos y entidades) lo he vivido como un desaire y una desconsideración después de toda la actividad desarrollada durante años. Sin desmerecer las aportaciones de otros agentes, para que Tirador llegase a este punto fue imprescindible una tarea inicial que redescubriera el espacio y diese a conocer su valía para que Cort optara por la rehabilitación en lugar de demolerlo (previsto en el proyecto inicial de Sa Falca Verda ). Tarea que comportó por mi parte años de investigación y divulgación, intervenc...

133. El maltrecho fútbol femenino balear

El Mundo-El Día de Baleares, 13 de enero de 2010 Diario de Mallorca, 15 de enero de 2010 Última Hora, 5 de febrero de 2010 El fútbol femenino en Baleares sigue siendo un deporte marginal. Sus dos principales clubes, el Collerense y el Sporting Ciutat de Palma, apenas sacan algún beneficio de su apuesta deportiva. Ni el meritorio ascenso del Collerense a la máxima categoría ha servido para relanzar este deporte. Solo la implicación de los dos grandes clubes masculinos podría relanzarlo, pero viendo su actitud es suficiente para darse cuenta del desdén y poca sensibilidad que padece este emergente (y malviviente) fútbol femenino. El Real Mallorca creó su equipo femenino en 2008, aunque realmente absorbió un equipo ya existente, el Peña Arrabal. Muchos de sus partidos ni siquiera los juega en la ciudad deportiva sino en el campo de su ex-equipo, y en la web del club no aparece ni mencionado. Encima, habiéndose ganado el derecho a ascender este verano, renunció para humillación de u...

132. La manifestació ciutadana contra la corrupció

Diari de Balears , 15 de desembre de 2009 Diario de Mallorca, 16 de desembre de 2009 Veu de Sóller , 18 de desembre de 2009 Setmanari Sóller , 19 de desembre de 2009 Última Hora, 19 de desembre de 2009 Vaig acudir a la manifestació convocada a Palma en protesta per la corrupció del passat dissabte 12 de desembre. A la concentració, prevista al Passeig del Born, s'hi varen concentrar aproximadament fins a un miler de persones a mesura que transcorria la reivindicació. No va haver cap incident i hi prengueren part gent de tota mena, condició i ideologia. Hi convisqueren pancartes fetes a mà per ciutadans corrents, amb lemes de tota mena i força originals. L'ambient va ser festiu en tot moment, sempre pacífic i reivindicatiu. No vaig veure (almenys en el meu cas) cap polític de major o menor rang. Però sí militants de base de tot tipus de partits, i especialment em va satisfer veure l'exbatle de Palma, Ramon Aguiló, en una humil i discreta segona fila. Espontàniament ...

131. Les IV Jornades d’estudis locals de Sóller

Veu de Sóller , 20 de novembre de 2009 Setmanari Sóller , 21 de novembre de 2009 Diari de Balears , 22 de novembre de 2009 Última Hora, 5 de desembre de 2009 Com ja ve essent habitual a aquestes alçades de l’any per quart any consecutiu, el 6 i 7 de novembre varen tenir lloc les Jornades d’estudis locals de Sóller. Enguany s’han presentat 22 treballs, mantenint la participació habitual. Les comunicacions presentades afavoriren el coneixement de tot tipus de primícies documentals fruit de la tasca dels ponents, així com gaudir de l’apassionant exercici d’intercanvi de dades i materials en el decurs de les sessions amb el públic assistent i entre els mateixos investigadors. Després de quatre anys pot dir-se que el projecte de les jornades és un èxit. La implicació dels sollerics garanteix que les jornades es mantinguin vives, gràcies a un públic ampli i participatiu i uns investigadors autòctons (a més d’amateurs) que signen gairebé en un 100% els treballs presentats. Dins el cal...

130. La revolució circulatòria de Palma

Diari de Balears , 15 de novembre de 2009 El Mundo-El Día de Baleares, 16 de novembre de 2009 Última Hora, 19 de novembre de 2009 Diario de Mallorca, 26 de novembre de 2009 Enguany Palma es troba immersa en un caramull d’obres que no semblen tenir fi. El Plan E ha afavorit una allau d’intervencions que, sense el seu finançament, haurien estat posposades indefinidament per manca de doblers. Però un dels temes més interessants i innovadors en les actuacions omnipresents a Ciutat és el replantejament viari afegit. En particular, em crida molt l’atenció la vertebració i condicionament de dues rondes de circumval·lació viària que complementaran el trànsit de les Avingudes. Un primer anell viari, en sentit ponent, serà importantíssim. El format pels carrers avinguda Argentina, Balanguera, Andreu Torrens, José Alemany Vich, Ausiàs March, Jaume Balmes, Josep Darder i Reis Catòlics (i Brotad en un futur). El seu arranjament per aconseguir un cinturó que descongestioni les Avingudes ser...

129. Curso del 63, una pantomima del 15

El Mundo-El Día de Baleares, 3 de noviembre de 2009 Diario de Mallorca, 11 de noviembre de 2009 Última Hora, 24 de noviembre de 2009 Última Hora, 26 de diciembre de 2009 Tuve oportunidad de ver el programa "Curso del 63" y pronto me di cuenta del macabro espectáculo que se nos ofrece. Un profesorado de corte autoritario y desagradable, muy caricaturesco e impostado, pero que más o menos da el efecto pretendido. Al ver a los alumnos internos me di cuenta de que todos son del mismo patrón: extracción social casi marginal, escasa formación, lenguaje pobre y soez, desconocedores de normas y responsabilidades, e ingobernables por sus padres (cuyos testimonios lo justifican plenamente). Y que encima son presentados como “muestra general” (?) de las nuevas generaciones. Casi tiene más de reformatorio que de internado. El programa consigue un efecto subversivo: nos lleva sutilmente a la conclusión de que la mano dura es la mejor receta para unas generaciones salidas de la en...

128. Universitat, radiotelevisió i 2016. Cultura, educació i projecció exterior a Sóller

Diari de Balears , 27 d’octubre de 2009 Veu de Sóller , 30 d’octubre de 2009 Última Hora, 6 de novembre de 2009 Aquí teniu tres pinzellades que, segons el meu humil criteri, haurien de ser claus per al desenvolupament futur de Sóller a través dels seus principals potencials: cultura, educació i projecció exterior. Primer: la necessitat d’un centre universitari actiu i funcional. Als darrers anys, les activitats organitzades o coparticipades per la UIB al centre universitari de Sóller són pràcticament inexistents, comparades amb la intensa activitat de que gaudeixen altres centres de l’illa (en especial destaquen els de Campos, sa Pobla i Llucmajor, que mantenen una activitat constant). Part d’aquest dèficit pot ser degut a la manca d’una seu pròpia i adequada, disgregada entre el Centre d’Informació Jove i la Biblioteca. Caldria que aviat el centre universitari tingués unes instal·lacions pròpies i funcionals on, per posar alguns exemples, poguessin organitzar-se de manera estab...

120. TV3 e IB3, un pacto entre desiguales

Diario de Mallorca, 19 de junio de 2009 Última Hora, 28 de junio de 2009 Recientemente pasó por nuestras islas la directora general de TV3, Mònica Terribas. Además de atender a los medios por cuestiones relacionadas con la cadena catalana, Terribas tuvo que afrontar un cúmulo de preguntas relacionadas con el llamado "acuerdo de reciprocidad" entre TV3 e IB3, mediante el que determinados programas de la cadena catalana no pueden verse en las islas. Es mucho el recelo que ha despertado el pacto sellado. Se habla mucho de la libertad de elección de canal como un derecho irrenunciable, aunque hasta ahora se basó en una situación alegal por resolver. Pero el problema de fondo es otro. Si Terribas hubiese presenciado después de las elecciones catalanas de 2006 a los miembros del actual tripartito de gobierno repartirse el control de los medios de comunicación públicos como parte de su pacto de gobierno, se hubiese quedado atónita (y seguramente hubiera dimitido). Entonces en...

119. Televisió de Mallorca, per a una creixent minoria

El Mundo-El Día de Baleares, 15 de juny de 2009 Diario de Mallorca, 18 de juny de 2009 Diari de Balears , 19 de juny de 2009 Última Hora, 20 de juny de 2009 Veu de Sóller , 26 de juny de 2009 Que un programa de televisió de les Illes arribi a tres-centes emissions no és gaire habitual a un món comunicatiu dominat per les audiències i la rendibilitat. Va organitzar-se l’emissió núm. 300 al teatre Principal de Palma per celebrar-ho, i calia fer reserva per assistir-hi. Ho vaig deixar fins a darrera hora pensant-me que no seria difícil tenir lloc. El motiu? que la cadena té una escassa audiència, i que el programa s’emet en una franja horària dominada pels grans canals. Però vaig quedar-me fora: tot estava reservat. Vaig pecar de confiança. El programa és De Nit de Neus Albis, i l’emet Televisió de Mallorca. Un mitjà que, en teoria, ningú no veu i no té cap utilitat. Però ves per on van ser capaços d’omplir el Principal només amb les peticions d’assistència de la seva audiència ...

116. Baleares, al fin con voz propia en las Cortes

Última Hora, 20 de mayo de 2009 Última Hora (Eivissa i Formentera), 21 de mayo de 2009 Tras 32 años de democracia, las islas tienen por primera vez un grupo propio en las Cortes. Se trata del Grupo Territorial formado por los tres miembros del PP en el Senado: Joan Huguet, Joan Fageda y Joana Xamena. La noticia ha pasado casi desapercibida, pero es un hito histórico. Aún habiendo transcurrido más de tres décadas, bienvenida sea esta iniciativa para nuestras islas. Según los protagonistas, la iniciativa ha venido motivada por que Baleares tuviese una voz propia dentro de la Cámara Alta. Según su Reglamento, no es necesario que los diputados pertenezcan a una formación concreta de Baleares, bastando con pertenecer a la circunscripción por la que fueron electos. Además, el Grupo será compatible con la pertenencia a su partido. Huguet será el portavoz oficial y Xamena portavoz adjunta, aunque han precisado que todos ejercerán la portavocía en función del tema tratado. Además, la ex...

114. Palma, ciutat fantasma

Diari de Balears, 30 d’abril de 2009 Última Hora, 26 de juny de 2009 Tot i dur pocs anys vivint a Palma, sentint el testimoni de molts dels seus residents tinc la sensació que Ciutat és una ànima morta, un espectre que deambula sense rumb, una ombra ranquejant d’allò que fou. Els darrers anys, Palma ha assolit tots els defectes d’una gran ciutat i cap de les seves virtuts, on sembla que la ciutadania pateixi una estranya Síndrome d’Estocolm. Foragitada dels seus carrers i avingudes, on d’antuvi la vida al carrer era un calc estès de la Part Forana, a poc a poc reclosa a casa seva amb una barreja d’inconsciència i resignació. La ciutadania ha estat desfilada socialment i abocada a l’individualisme més ranci i conservador, fins el punt de refusar qualsevol iniciativa de canvi que pugui reeixir a la seva ciutat. Només fent memòria amb alguns exemples puntuals, faig palesa aquesta voluntat col·lectiva de deixar fer cap a un desastre tan inevitable com provocat. Són habituals les qu...

113. Maria Callas y Roger Alier: la ópera en el Caixafòrum

El Mundo-El Día de Baleares, 19 de abril de 2009 Última Hora, 25 de junio de 2009 El próximo miércoles día 22 de abril, los aficionados a la música clásica (más concretamente, a la ópera) tenemos una cita ineludible en el Caixafòrum de Palma. Un acontecimiento por partida doble que, para los melómanos y contumaces entusiastas del arte lírico, merece la máxima relevancia posible y no puede pasar desapercibido bajo ningún concepto. Dentro del ciclo de conferencias “Grans dones, grans valors” podremos asistir a una disertación acerca de una de las más carismáticas divas operísticas de todos los tiempos: Maria Callas (1923-1977), un ídolo de masas que traspasó lo musical para convertirse en una figura de leyenda. Disertación que irá a cargo de uno de los grandes expertos en ópera de la actualidad: Roger Alier. Roger Alier (1941) es uno de más amenos y apasionantes divulgadores del género. Ha escrito numerosos libros divulgativos de gran éxito de ventas, crítico de ópera, articulist...

109. Amb la llengua no menjarem

Diari de Balears, 6 d’abril de 2009 Última Hora, 6 de maig de 2009 Estic avorrit, fins al tedi, del desmesurat protagonisme que adquireix de manera cíclica (per a alguns constant) el tema lingüístic i identitari a les nostres illes. Uns que defensen els drets i llibertats dels castellanoparlants, obviant que hi ha àmbits monolingües en castellà com l’Administració de Justícia, Correus, Policia o la Guàrdia Civil. Uns altres que ho fan amb els catalanoparlants i defensen la seva equitat en els àmbits exclusivament en castellà, però passen per alt que a l’ensenyament, les administracions municipals i dels Consells i en la CAIB només s’utilitza el català. Ambdós defensen la seva llengua on es troba en inferioritat, però passen de llarg quan el monolingüisme és a favor seu. Cada vegada que intento raonar aquesta qüestió amb uns i altres la resposta sempre és una evasiva que acaba al·ludint als excessos dels altres, mirant la palla en ull aliè i sense un mínim d’autocrítica per banda ...

106. Barack Obama y la sanidad española

El Mundo-El Día de Baleares, 18 de marzo de 2009 Última Hora, 26 de marzo de 2009 Una de las iniciativas más revolucionarias -pero menos conocidas- del nuevo presidente de Estados Unidos, Barack Obama, es la profunda reforma del sistema sanitario estatal. A pesar de ser el país más rico y poderoso del mundo, la cobertura sanitaria del país deja de atender hasta 47 millones de estadounidenses, obviamente de las clases menos favorecidas. A ello hay que añadir las abusivas condiciones de los seguros de salud que, según Obama, obligan cada año a millón y medio de familias a vender su casa para poder pagar su seguro médico. Una grave desigualdad en materia de derechos sanitarios, y por ende civiles. Estados Unidos ha buscado referentes para su implantación, y ha mostrado gran interés por el sistema sanitario español. Especialmente por el modelo de atención primaria -inexistente en su país-, y por el sistema de asistencia continuada. Desde 2008 ha habido contactos al más alto nivel en ...

98. Elogio de la Banda Municipal de Palma

El Mundo-El Día de Baleares, 19 de enero de 2009 Última Hora, 26 de enero de 2009 Diario de Mallorca, 1 de febrero de 2009 Quiero destacar desde estas líneas mi admiración por el excelente trabajo realizado por la Banda Municipal de música de Palma, el mejor conjunto de las islas a mi parecer, y que sin duda puede rivalizar con las mejores bandas de España. Su repertorio es de gran versatilidad, lo cual sólo se logra mediante un conjunto de extrema capacidad y profesionalidad. La banda mantiene el repertorio tradicional basado en Zarzuela y Pasodoble, marchas militares o procesionales, y transcripciones de obras clásicas. Pero también se ha adaptado a los tiempos actuales incorporando música cinematográfica, Jazz, Swing, música latina, musical e incluso música Pop. También ejecuta obras para banda de otros países -que muestran un estilo muy diferente al tradicional de la banda española- y estrena composiciones de jóvenes autores. De esta manera cada concierto goza de gran vari...

97. Baleares sin himno

Última Hora, 16 de enero de 2009 A diferencia de otras comunidades, Baleares carece de himno propio. Cada isla tiene el suyo tradicional, más o menos oficial (y casi desconocidos entre islas), pero no hay ninguno que sea común. De poco vale oficializar composiciones creadas para tal uso, porque con frecuencia su calado es nulo. Así ha pasado en otras comunidades autónomas, donde se han encargado y oficializado obras que casi nadie aprecia, mientras otras piezas con mayor raigambre han sido descartadas. Para que una pieza musical llegue a la categoría de himno hay que tener en cuenta tres variables. Primero su temática o título, que aluda de alguna manera al archipiélago. En segundo lugar la vinculación del autor a las islas. Pero sobretodo un calado popular que haya perdurado durante largo tiempo (léase décadas) y un gancho emotivo que la haga fácilmente asumible por quienes la desconozcan -aunque la perdurabilidad ya lleva implícitamente incluida una especial emotividad. Creo q...

95. Espanya, el jacobinisme autonòmic o la peculiaritat britànica

Diari de Balears, 4 de gener de 2009 Diario de Mallorca, 22 de gener de 2009 Última Hora, 27 de gener de 2009 El centralisme de l'Estat espanyol va indubtablement a la baixa. S'han transferit i descentralitzat moltes de les seves competències, i encara no s'ha acabat un procés que pateix multitud d'obstacles i resistències. Però està molt lluny de ser un Estat federal. Encara és el Govern central qui cedeix les atribucions a les seves autonomies i conserva, per mandat constitucional, el dret a revocar-les. I allò més important: conserva el control dels recursos econòmics, reduint les autonomies a un sistema de gestió descentralitzada on, en el fons, l'Estat sempre té la darrera paraula a través del finançament. Espanya seria un Estat federal si hi hagués dos nivells de Govern coordinats i complementaris, on cap dels dos envaís o usurpés el territori de l'altre. Ho seria si estigués format per regions plenament autònomes que, lliurement, cedissin algunes d...

94. Polònia i Perejil

Diari de Balears, 31 de desembre de 2008 Última Hora, 3 de gener de 2009 Última Hora (Eivissa i Formentera), 4 de gener de 2009 Un bon barem per mesurar la independència i la qualitat d'un mitjà de comunicació públic són els seus programes d'humor, així com la seva capacitat de reflectir-hi la vida quotidiana de l'actualitat que els envolta. La combinació de sengles factors permeten veure el marge del que disposa el mitjà en qüestió per al·ludir a la seva classe política, inclosos els seus propis governants. Parodiar i riure's de qui els paga és molt valuós, més encara quan es tracta d'un humor intel·ligent, més subtil i corrosiu, en lloc d'un simple programa d'imitacions amb acudits fàcils. Resulta ser molt més il·lustratiu del rerefons del clima polític general i, en conjunt, de la seva societat. L'exemple paradigmàtic és "Polònia" , un programa de TV3 que parodia l'actualitat política catalana i espanyola. A "Polònia" n...

92. El caixer

Última Hora, 13 de desembre de 2008 El Mundo-El Día de Baleares, 13 de desembre de 2008 Diari de Balears, 14 de desembre de 2008 Diario de Mallorca, 22 de desembre de 2008 A la planta baixa de la meva finca hi ha un caixer d'una entitat financera. Sempre entro a treure doblers, o per consultar el saldo (que mai no és suficient). Darrerament, de nit un indigent s'hi establia per estar a cobert. El caixer no té aire condicionat, però almenys protegeix del vent i la pluja. L'home jeia arraulit a un racó de l'estança, cobrint-se amb un vell abric i amb una bossa amb les seves poques pertinences. En veure'l el primer dia vaig passar de llarg. Em va fer mala espina pel seu aspecte desarreglat i per la fàcil associació entre delinqüència i indigència, més encara sent un desconegut on hi ha doblers en circulació. Un prejudici inconfessable, però habitual. No ho neguem. Passen uns dies, sempre el veig allà a les mateixes hores. Sempre quiet, en el mateix racó, normal...