Epistolarium

Última Hora, 30 d'abril de 2019 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) A Inca hi ha una relíquia esportiva de primera magnitud, casi oblidada però amb un paper crucial en la història del ciclisme local. Es tracta de l’antic Club Velocipedista Inca (així es llegeix encara a la façana), edifici situat al c/ d’Artà núm. 7-9 (actual plaça de Mallorca) i catalogat per l’Ajuntament pel seu valor patrimonial. Fou construït el 1898, té dues plantes i és d’estil premodernista amb trets neoàrabs. La seva peculiar façana destaca per tres finestres amb arcs de ferradura al primer pis i el nom del club inscrit a la part superior. Fou bastit pel Club Velocipedista Inca, entitat fundada el 1897 per fomentar el ciclisme. El seu ascens fou fulgurant: el 29 de maig de 1898 inaugurava el seu velòdrom d’es Cós i el 20 d’octubre l’edifici esmentat com a seu social. En aquest local es produí un fet crucial: el 25 de juny de 1899 es va celebrar la sessió de treball preparatò

Veu de Sóller, 26 d'abril de 2019 Setmanari Sóller , 11 de maig de 2019 A finals del segle XIX les drassanes de l’Imperi Alemany estaven en plena ebullició amb la missió de crear una poderosa flota militar que estigués en condicions de competir amb l’esquadra britànica, que llavors dominava els oceans de tot el món: la Kaiserliche Marine . Així, entre altres iniciatives navals, foren constriïts cinc creuers de la denominada classe Victoria Luise destinats a l’emergent esquadra naval alemanya i tres d’ells tingueren protagonisme a les nostres aigües: SMS Hertha, SMS Victoria Louise i SMS Hansa, construïts entre 1897 i 1899 A finals del segle XIX les drassanes de l’Imperi Alemany estaven en plena ebullició amb la missió de crear una poderosa flota militar que estigués en condicions de competir amb l’esquadra militar britànica, que llavors dominava els oceans de tot el món: la Kaiserliche Marine . Així, entre altres iniciatives navals, foren construïts cinc creuers de la denomina

Diario de Mallorca , 11 de abril de 2019 Suplemento cultural Bellver, núm. 977 En agosto de 1934 el heredero de la corona británica inició un viaje por Europa Mallorca ha inspirado o dado nombre a algunas obras del repertorio musical clásico que, en mayor o menor medida, se mantienen vigentes y con gran popularidad entre el público. Tal vez las más conocidas sean las piezas compuestas por Isaac Albéniz (1860-1909), para piano: Rumores de la Caleta (1887) y la homónima barcarola (1889), más conocidas en su arreglo para guitarra. La obra compositiva de Frederic Chopin durante su estancia en Valldemossa entre 1838 y 1839 merece un capítulo aparte, aunque no hay ningún rasgo en particular que evoque mínimamente la estancia del autor polaco en la isla. Además, más allá de un primer plano hay muchas otras obras, que yacen en el olvido o se ejecutan solamente en nuestro ámbito local. Sin embargo, hay una pequeña obra apenas conocida y prácticamente desconocida por tratarse de u

Última Hora, 9 d’abril de 2019 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) El 2 d’abril es compleixen 50 anys de la desaparició d’un dels mallorquins més universals i alhora més desconeguts del segle XX: Josep Lluís Moll Esteve, més conegut com a Fortunio Bonanova (Palma, 1895-Los Angeles, 1969). Personatge enormement polifacètic, fou baríton, actor de cinema, teatre i televisió, dramaturg i escriptor, entre d’altres. El seu pseudònim el va escollir pel desig de cercar fortuna i la seva estima pel barri de la Bonanova, de Palma. La seva carrera artística va començar el 1921, com a baríton al Teatre Principal de Palma, i com a actor en el film Don Juan Tenorio , estrenat l'any següent als Estats Units, que el va donar a conèixer a Amèrica i el va decidir a emigrar. Als Estats Units canta òpera i sarsuela, gravà discos i gradualment obtingué petits papers en el cinema fins consolidar-se a Hollywood com a actor secundari. Va tornar a Espanya el 1934 com a fi

Diario de Mallorca , 4 d’abril de 2019 Va patir incomprensions però també va rebre molts suports, tant entre el públic com entre els mateixos ciclistes El ciclisme femení a Mallorca es troba en ple creixement els darrers anys. Després de les primeres proves organitzades a finals dels anys 70, i comandades per pioneres com Sara Pallicer , Margalida Gornals , Maria Mora o Magdalena Rigo , que també assoliren triomfs a nivell nacional, i actualment amb el protagonisme destacat de Mavi García en el Movistar Team. Però abans de totes elles hagué un precedent extremadament remot que, malauradament, no va deixr cap rastre més enllà de l’expectació i la curiositat que va generar la seva presència, ara fa casi un segle. Es tracta de l’italiana Alfonsina Strada (1891-1959), una de les pioneres del ciclisme europeu i mundial. Strada fou una transgressora en tots els sentits, més enllà de l’àmbit esportiu: des dels setze anys va participar en competicions ciclistes i feia altres coses fi

Última Hora, 3 d'abril de 2019 Fútbol Balear , 2 de juliol de 2019 Deporte Balear , 2 de juliol de 2019 Sports de ca Nostra , 3 de juliol de 2023 El naixement del club balearico el 1920 va capitalitzar una demanda social emergent: l’esport era cosa de tots La data que encapçala l’article és molt remarcable per a la història del nostre país, però a Mallorca ho és especialment per doble motiu. El 3 d’abril de 1919, ara fa exactament cent anys, el llavors president del Govern espanyol, el Comte de Romanones, va firmar l’anomenat Decret de la jornada de vuit hores que va entrar en vigor a Espanya el primer d’octubre del mateix any. A partir de llavors la jornada laboral va ser oficialment de 8 hores diàries i 48 setmanals, una fita que va convertir l’Estat en el segon país d’Europa en aconseguir-ho, després de l’URSS el 1917. Aquell mateix mes ho va aprovar França, i des de llavors es va estendre a altres països. Va ser crucial en la seva consecució la paralització del país a parti