Veu de Sóller, 26 d'abril de 2019
Setmanari Sóller, 11 de maig de 2019
Setmanari Sóller, 11 de maig de 2019
A finals del segle XIX les drassanes de l’Imperi Alemany estaven en plena ebullició amb la missió de crear una poderosa flota militar que estigués en condicions de competir amb l’esquadra britànica, que llavors dominava els oceans de tot el món: la Kaiserliche Marine. Així, entre altres iniciatives navals, foren constriïts cinc creuers de la denominada classe Victoria Luise destinats a l’emergent esquadra naval alemanya i tres d’ells tingueren protagonisme a les nostres aigües: SMS Hertha, SMS Victoria Louise i SMS Hansa, construïts entre 1897 i 1899
A finals del segle XIX les drassanes de l’Imperi Alemany estaven en plena ebullició amb la missió de crear una poderosa flota militar que estigués en condicions de competir amb l’esquadra militar britànica, que llavors dominava els oceans de tot el món: la Kaiserliche Marine. Així, entre altres iniciatives navals, foren construïts cinc creuers de la denominada classe Victoria Louise destinats a l’emergent esquadra naval alemanya i tres d’ells tingueren protagonisme a les nostres aigües: SMS Hertha, SMS Victoria Louise i SMS Hansa, construïts entre 1897 i 1899. Aquells anys la marina alemany assolí un nivell que l'acostaren al poderós nivell de la Royal Navy anglesa; però la seva presència a la Mediterrània fou testimonial per la manca de bases colonials de les quals sí disposaven els britànics. Per això el seu pas per Mallorca estigué lluny de tasques bèl·liques o estratègiques, i més encara, a Sóller.
El primer fou el SMS Hertha, botat a les drassanes de Stettin (avui Szczecin) i destinat a Àsia Oriental com a creuer colonial fins que, obsolet, fou reconvertit en vaixell escola per a guardiamarines (és a dir, aprenents d’oficial) i va viatjar per tot el món fent viatges d’instrucció per als futurs oficials de la marina alemanya. En una d’aquestes rutes va fondejar a Palma el 3 de setembre de 1908, amb un total de 610 tripulants. Durant la seva estada fins dia 15, que partí cap a Cartagena, va fer les habituals pràctiques d’aquest tipus d’embarcacions en alta mar (canoneig, abalisament, sondeig, etc.), combinat amb el lleure a terra ferma per al descans de la tripulació: oficials, guardiamarines i marineria. Les principals activitats d’oci foren dues: una excursió a Miramar, on segurament es trobaren amb l’Arxiduc Lluís Salvador; i una estada a Sóller.
Efectivament, la corporació municipal sollerica decidí organitzar, juntament amb el vicecònsol alemany, una vetllada a la plaça de la Constitució per als tripulants del SMS Hertha. El 12 de setembre arribaren a Sóller per la carretera del Coll uns 60 guardiamarines i la seva oficialitat, i s’allotjaren a l’hotel La Marina. Foren rebuts a l’ajuntament pel batle, varis regidors i el diputat Jeroni Estades. A sa plaça es ballaren jotes i boleros i els guardiamarines hi correspongueren amb valsos i polques. L’expedició va fer nit a la Vila, i al dia següent visitaren la Vall fins migdia, que varen tornar a Ciutat.
La premsa de Palma elogià les atencions dispensades a Sóller per la corporació sollerica en contrast amb les autoritats de la capital, que no va organitzaren cap acte d’afalac per als mariners alemanys durant els dotze dies que romangueren a l’illa. Això era habitual a altres places costaneres peninsulars, en part per cortesia i diplomàcia, però també per fomentar la naixent indústria del turisme i incentivar el seu retorn. I més encara en tractar-se de guardiamarines, en general provinents de bona família, que a llarg termini podrien tornar a Sóller com un futur turisme de qualitat, o recomanar-lo a gent de similar classe social (de fet, el comandant del SMS Hertha va prometre visitar la Vall en una altra ocasió). La premsa de l’època va lloar la corporació sollerica, al seu parer més hàbil i avançada, en contraposició a la passivitat de la capital.
El 30 de setembre de 1910 el SMS Hertha va arribar novament a Palma i s’hi va quedar fins el 10 d’octubre, que va partir cap a Alger. Va fer en mar obert les pràctiques habituals i, com a descans, una nova excursió a Miramar; però tot i les promeses del comandant dos anys abans, no ens consta cap visita a Sóller.
Varen passar tres anys fins que l’esquadra alemanya tornà a fer acte de presència a Mallorca. L’11 de setembre de 1913 arribaven a Palma els altres dos creuers esmentats: el SMS Victoria Louise (construït a Bremen) i el SMS Hansa (a Stettin), i que com el SMS Hertha funcionaven com a vaixells escola després de servir com a creuers colonials a Àsia Oriental i quedar obsolets. Durant vàries setmanes feren les pràctiques habituals, combinades amb activitats de descans. Enguany no va faltar l’excursió per la Serra: el 3 d’octubre visitaren Miramar, Valldemossa... i Sóller.
Com cinc anys abans l’ajuntament solleric va cursar una invitació, tot i que enguany només per als oficials dels creuers. L’oficialitat va visitar la casa consistorial, a la recepció foren rebuts pel batle Joan Puig i una delegació de regidors, i gaudiren d’un banquet amenitzat musicalment per la Lira Sollerense. S’allotjaren en l’Hotel La Marina i tornaren per la carretera del Coll, en lloc de fer ús del tren recentment inaugurat. El SMS Victoria Louise i el SMS Hansa marxaren de Mallorca el 4 i el 16 d’octubre, respectivament, posant rumb cap a Itàlia.
Mesos després esclatava la Gran Guerra de 1914-18. Atès el seu nivell d’envelliment, cap dels tres creuers fou enfonsat en missió de guerra perquè aviat foren destinats a tasques accessòries als ports alemanys, fent funcions de magatzem o caserna. Acabat el conflicte bèl·lic tots tres foren desballestats entre 1920 i 1923, atès el seu nivell d’envelliment, i mai varen tornar a solcar les nostres aigües.