Diario de Mallorca, 4 de gener de 2024
Suplement cultural Bellver en Abril, núm. 1181
L’autor fa un extens repàs de la crítica musical al llarg del temps
Sovint els melòmans necessitam ampliar la comprensió de l’obra musical que escoltam amb lectures que ajudin a comprendre i assimilar el context que l’envolta. En especial, aquells que també ens dedicam a la divulgació, obligant-nos a un coneixement afegit que vagi més enllà de la inquietud personal. No obstant, hi ha marge suficient per escollir l’opció a seguir i evitar aquells camins difícils d’abordar sense l’adequada formació musical.
Hi ha enfocs més assequibles per tractar aquest art i segons les aptituds del divulgador, igualment validades per especialistes en la matèria i que faciliten la feina. Així, tenim llibres sobre qüestions relacionades amb el marc històric, social, biogràfic i altres perspectives que amplien el camp de coneixement, interessants per al aficionat i també per als mateixos músics.
Un dels llibres que exemplifica aquest camí, amb rigor musicològic i capacitat didàctica, és “Repertori de vituperis musicals” (Lexicon of Musical Invective, 1953; ampliat en 1965), obra del crític, compositor i musicòleg Nicolas Slonimsky (1894-1995), especialment reconegut pel “Baker’s Biographical Dictionary of Musicians” (1958) i una llarga tasca d’investigació i divulgació. Aquesta obra, gens acadèmica, és ideal per aficionats de tota procedència: tot un divertiment historiogràfic, que amb el temps ha esdevingut referència de la divulgació musical en combinar humor, cultura, amenitat i rigor.
L’autor fa un extens repàs de la crítica musical al llarg del temps, amb irreverència i perspectiva, mostrant amb un toc d’humor (ell mateix forma part del “gremi”) la flagrant manca de sensibilitat dels crítics per apreciar grans obres i autors avui reconeguts. L’autor subtitula el llibre com “un recorregut verinós per la música clàssica”, perquè sentim sorpresa i perplexitat davant la ceguesa de teòrics experts per apreciar la vàlua de creacions artístiques avui considerades de referència.
El llibre es divideix en dues seccions. La primera recull fragments de crítiques per ordre alfabètic de compositors; aquí trobam sentències aberrants de virulència inusitada, arribant a l’atac personal, contra autors avui incontestables i que possiblement arruïnés la carrera de més d’una promesa musical, privant-nos del seu llegat artístic. La segona, un índex de vituperis i expressions despectives, especificant amb quins compositors foren utilitzades; per fer un tast, la música de Beethoven va rebre adjectius com aberrant, lletja, sense melodia, boja, monstruosa, vulgar i tediosa.
El conjunt causa una permanent sensació de jocosa perplexitat; però també d’autocrítica, ja que podem sentir-nos identificats amb maneres de fer ben actuals. Mostra la resistència a les novetats, al pes de les circumstàncies o enveges personals, així com les crisis estètiques de cada època que condicionen el nostre judici. Rellegir Slonimsky ens recorda la dificultat per avaluar l’art i l’artista de cada temps, jugant amb la complicitat del lector i a través del millor magisteri possible: l’humor.