Última Hora, 4 de febrer de 2025
Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB)
L’1 de febrer de 2010 l’Ajuntament de Palma va aprovar la resignificació del monument a les víctimes del creuer Baleares (conegut com la Feixina) i esborrar-ne la simbologia franquista, en compliment de la Llei de Memòria Històrica. Foren eliminats elements impropis d’una democràcia (l’escut franquista, la inscripció i l’escultura que el presidia) i s’afegí un text amb un missatge de reconciliació. Passats quinze anys l’actuació no sembla suficient i malgrat la voluntat de donar-li nou significat no ha assolit el consens social necessari.
Són diversos els factors que han fallat per transformar el monument. No va ser un encert que l’actual inscripció ocupi un espai més discret que l’anterior (ubicada al frontis del monument) que va quedar com una simple paret que encara evoca el text original. A més, l’escultura original fou retirada i a la plataforma manca un element nou que simbolitzi clarament el nou esperit; en canvi, els relleus dels mariners hi varen quedar. Tampoc es va actuar en l’espai dels voltants: l’estany divideix el Parc en dos i deixa isolat el monument. Ni fou reparat el far de la cúpula, que durant uns anys va il·luminar els voltants.
Haver tractat millor aquests punts hauria transfigurat el monument per esdevenir punt de conciliació. I hauria recuperat l’essència del memorial als 788 mariners morts en l’enfonsament del Baleares, ideal capolat per la pompa franquista i l’enaltiment del feixisme.
Així, el monument va quedar a mig camí. Mutilat, inexpressiu i aïllat, sense un missatge visible i contundent, on perviu l’essència inicial i va fracassar la intenció d’integrar totes les sensibilitats. A Europa, restes del feixisme com la Tribuna Zeppelin (Nuremberg) o la Flakturm (Viena) han assolit un nou paper i demostren que la conciliació és possible. Si no s’actua amb decisió el monument esdevindrà un model de memòria col·lectiva frustrada, si no ho és ja.