Diario de Mallorca, 29 d'agost de 2008
Diari de Balears, 31 d'agost de 2008
Última Hora, 6 de setembre de 2008
La llei de serveis socials que prepara la Conselleria d'Afers Socials presenta unes novetats del tot inaudites. El projecte de llei pretén reconèixer el dret a l'alimentació, a l'allotjament i al vestit a qui no pugui cobrir aquestes necessitats. Serien considerades com un dret bàsic de la persona, a la mateixa alçada que la sanitat, l'educació i les pensions.
Així, l'administració balear tindria l'obligació d'atendre situacions d'emergència social a través d'uns serveis oferts des de diverses possibilitats com menjadors, borses d'aliments o beques escolars. Serien proporcionats per les tres administracions balears de manera coordinada, i fins i tot exigibles davant els tribunals en cas d'incompliment.
En cas d'aprovar-se, Balears seria la primera comunitat autònoma que cobreixi per llei aquestes necessitats i que defineixi que "no passar gana és un dret". Un fet sorprenent en un Estat amb 30 anys de recorregut constitucional, que garanteix drets i llibertats; però no la subsistència de l'individu en condicions mínimament dignes.
La precarietat és ben present a la nostra societat, teòricament rica i avançada, on els col·lectius més febles (aturats, pensionistes, famílies desestructurades, immigrants...) sovint no cobreixen les seves necessitats alimentàries mínimes, però l'orgull o la vergonya els duu a amagar-ho. I no parlem dels indigents o els sense sostre, tan habituals als nostres carrers. L'estat del benestar té es seves mancances.
L'esborrany de la nova llei arribarà al Parlament balear vers setembre o octubre. Veurem si en el debat subsegüent el projecte de llei manté el seu esperit innovador.
Diari de Balears, 31 d'agost de 2008
Última Hora, 6 de setembre de 2008
La llei de serveis socials que prepara la Conselleria d'Afers Socials presenta unes novetats del tot inaudites. El projecte de llei pretén reconèixer el dret a l'alimentació, a l'allotjament i al vestit a qui no pugui cobrir aquestes necessitats. Serien considerades com un dret bàsic de la persona, a la mateixa alçada que la sanitat, l'educació i les pensions.
Així, l'administració balear tindria l'obligació d'atendre situacions d'emergència social a través d'uns serveis oferts des de diverses possibilitats com menjadors, borses d'aliments o beques escolars. Serien proporcionats per les tres administracions balears de manera coordinada, i fins i tot exigibles davant els tribunals en cas d'incompliment.
En cas d'aprovar-se, Balears seria la primera comunitat autònoma que cobreixi per llei aquestes necessitats i que defineixi que "no passar gana és un dret". Un fet sorprenent en un Estat amb 30 anys de recorregut constitucional, que garanteix drets i llibertats; però no la subsistència de l'individu en condicions mínimament dignes.
La precarietat és ben present a la nostra societat, teòricament rica i avançada, on els col·lectius més febles (aturats, pensionistes, famílies desestructurades, immigrants...) sovint no cobreixen les seves necessitats alimentàries mínimes, però l'orgull o la vergonya els duu a amagar-ho. I no parlem dels indigents o els sense sostre, tan habituals als nostres carrers. L'estat del benestar té es seves mancances.
L'esborrany de la nova llei arribarà al Parlament balear vers setembre o octubre. Veurem si en el debat subsegüent el projecte de llei manté el seu esperit innovador.