El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià (núm. 109), 13 de setembre de 2024
A les afores de Sarrià, tot pujant per la falda de la Serra de Collserola, trobem la que fou coneguda popularment com Font de la Pineda. Entre les nombroses fonts existents a la Serra aquesta ha estat molt popular entre els sarrianencs, al trobar-se ben a prop del nucli urbà i malgrat la seva modèstia, ja que es tracta d’una senzilla construcció de pedra encastada a la roca sobre una plataforma de ciment.
Fins no fa gaire anys, fer una excursió fins a la Font de la Pineda era un fet quotidià per als sarrianencs gràcies a la seva accessibilitat a peu, a excepció algun tram molt empinat. N’hi ha prou amb pujar pel carrer de la Santíssima Trinitat del Mont, tot sortint del nucli urbà, i seguir pel mateix carrer a un camí de terra fins arribar a una bifurcació. Allà podíem seguir recte o girar a l’esquerra, per un camí ben empinat fins a la Carretera de les Aigües... i a la dreta també existia, fins no fa gaire, el caminet que baixava fins a la Font, avui desdibuixat per la vegetació. Qui mai no hagi anat allà li serà impossible esbrinar que allà s’hi troba, a pocs metres, la que fou una de les fonts més populars de Sarrià.
Anys enrere era tradicional pujar a Collserola els dies festius fins a qualsevol de les fonts que allà s’hi troben per descansar, passar una estona a la muntanya i berenar tranquil·lament. Popularment a això se li deia anar a fer fontades, i la Font de la Pineda era una de les més sovintejades. Aleshores no havia tanta vegetació als voltants de la font, era més visible i fàcil de trobar. A més, també era freqüent que molts hi anessin sovint a omplir garrafes aprofitant que l’aigua que brollava era potable, fresca i de bon gust. Com molts d’altres, la meva família hi anava sovint per aquests motius i recordo haver-los acompanyat en moltes ocasions.
La font no era popular només per això: molts dels centres escolars de Sarrià la tenien com a punt de visita habitual, fent-hi una senzilla excursió a peu -coll amunt, però ni massa llarga ni massa empinada per als alumnes- en un trajecte llavors gairebé lliure de cotxes. Així, anar a la Font de la Pineda ha estat per a molts dels infants d’aquelles escoles -entre els quals m’hi incloc- una activitat habitual que es repetia curs rere curs.
Per tots aquests motius va ser una de fonts més conegudes i freqüentades pels sarrianencs. No obstant, des de fa anys tot l’entorn està totalment abandonat i degradat. Fa molt que ja no brolla aigua, sense que ningú l’hagi reparada. L’estructura de la font, feta de pedra arrebossada, encara es troba en bones condicions però totalment abandonada. L’espai ha estat envaït per les males herbes, res queda de l’antic mobiliari -senyalització, bancs de descans, etc.- i com hem comentat res queda del camí d’accés, envaït per la vegetació. Avui res indica que allà es trobava un dels punts de trobada dominicals més populars de Sarrià.
Potser ha arribat el moment de demanar que l’espai de la Font de la Pineda es recuperi com toca. Que la font sigui reparada i torni a brollar. Que tot estigui degudament desbrossat, senyalitzat i condicionat amb el mobiliari adequat. I que el camí d’accés torni a ser accessible per als usuaris. Tot plegat, perquè l’espai recuperi la vida que va tenir durant dècades.
Avui ja no està de moda anar a fer fontades ni cal anar a omplir garrafes. Els temps han canviat, però les necessitats són les mateixes. Sempre cal disposar de punts de trobada social com aquest, propers, entranyables i accessibles, que convidin a gaudir de la naturalesa, passejar i desconnectar. I, per què no? que torni a ser visitada pels infants de les escoles dels voltants, com de ben segur havien fet els seus pares i mares anys enrere. I els seus avis...
A qui correspongui, que prengui nota.