Epistolarium

Última Hora , 31 de desembre de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) Des dels anys vint del segle passat diversos boxejadors espanyols disputaren (i guanyaren) campionats d’Europa de boxa; però un mallorquí va ser el primer en disputar un títol mundial, tot i perdre’l: Gregori Vidal Vidal. Vidal neix a Palma el 1908, de família santanyinera. Als deu anys comença a fer feina d’ajudant de cuina en un vaixell, on el seu pare era el patró. Després s’estableix a Marsella i treballa a la cuina d’un restaurant, on coneix el mallorquí Josep Martí, propietari d’una sala de boxa. Allà s’hi aficiona, des de 1924 comença a boxejar i aviat demostra gran potencial. Adopta el nom de Young Marti i boxeja a Bèlgica, París, torna a Marsella... la progressió és imparable. El 1926 viatja a Londres i Barcelona, el 1927 a Buenos Aires i el 1928 als EUA, on s’hi estableix i boxeja amb el nom de Vidal Gregory. Allà segueixen els èxits fins convertir-se en aspirant al títol mundial ...

Última Hora , 10 de desembre de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) El 13 de desembre de 1929 es va inaugurar als jardins de la Plaça del Mercat de Palma el monument al polític i escriptor mallorquí Antoni Maura i Montaner (1853-1925). Va ser aixecat per l’Ajuntament de Palma, mitjançant subscripció popular i inaugurat amb motiu del quart aniversari de la mort de l’estadista. El conjunt fou dissenyat pel valencià Mariano Benlliure (1862-1947), el qual mantingué una estreta relació amb el polític mallorquí. Pel que fa a l’adequació de la plaça per erigir-lo va anar a càrrec de l’arquitecte Gaspar Bennàzar, qui va reorganitzar l’espai enjardinat per ubicar el monument. Es tracta d’un conjunt escultòric dividit en tres parts ben diferenciades. Primer una àmplia base, feta amb pedra de Santanyí. Segon el pedestal, amb forma de tribuna, també de pedra i amb l’afegit d’una escultura de marbre blanc: una al·legoria de la Veritat, amb la inscripció “Antonio Maura. ...

Diario de Mallorca , 8 de diciembre de 2024 La desangelada explanada en la que se celebraba el mercado semanal se transformó a partir del siglo XX con intervenciones que la embellecieron —aunque no siempre— hasta darle su aspecto actual. Ahora afronta una nueva reforma El 13 de diciembre de 1925 fallecía el político, abogado y escritor Antoni Maura i Montaner, único mallorquín que ha ostentado la jefatura del gobierno del Estado y hasta en cinco ocasiones, entre 1903 y 1922. Hito difícilmente superable, aun sabiendo que en su época los mandatos eran más cortos que los actuales (en su caso, el más largo de dos años y medio; el resto, apenas llegaron al año). El año entrante se cumplirán cien años de su muerte, y es de esperar que su figura esté más de actualidad que nunca. Su transcendencia histórica, valoraciones políticas aparte, es indiscutible. Numerosos elementos de la isla recuerdan su figura, desde vías urbanas a centros de enseñanza, entre otros. Uno de los más conocidos es el m...

Última Hora , 26 de novembre de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) Els inicis del turisme a Mallorca es basaren en la cultura del viatge i lluny de la massificació actual, ben diferents dels temps actuals. Un dels primers fou l’Arxiduc Luis Salvador, amb qui arribarien altres personatges que continuaren la seva estela. Entre ells, Erwin Hubert. Hubert neix a Viena el 1883 i als vint anys fou contractat com a secretari de l’Arxiduc, amb qui aviat destacaria com a pintor i dibuixant. El 1904 arriba per primer pic a Mallorca i, malgrat tornar a Viena, continua cultivant la pintura i manté el vincle amb l’Arxiduc fins al final de la seva vida. Després de la Gran Guerra s’estableix a Mallorca el 1920 i inicia una carrera com a pintor especialitzat en l’aquarel·la, abordant temes centrats en paisatges, escenes típiques i retrats. El 1923 exposa a Barcelona i Madrid i esdevé un artista reconegut, amb un públic fidel que adquiria les seves creacions. L’any 1929 co...

Ona Mediterrània , 25 de novembre de 2024 Efemèrides clàssiques . Secció d’El Crepuscle Encén Estels.

Entre avui i demà (IB3 Ràdio) , 7 de novembre de 2024 Entre avui i demà, del 16:00 al 25:00

La Tajadera (núm. 64-65), noviembre de 2024 El 16 de junio de 1948 la Virgen de Fátima estuvo en Fuentes Claras. No fue una aparición, ni es una leyenda: es un hecho verídico, aún recordado y que tiene su historia. A mediados de 1948 tuvo lugar en España el llamado “itinerario de peregrinación” de la Virgen de Fátima, en un marco histórico y político propicio a este tipo de actos de fervor religioso que el régimen franquista impulsaba bajo la doctrina oficial del nacional-catolicismo y que reforzaba el vínculo con la vecina dictadura de Portugal, país de origen de la imagen. España fue el primer país que visitaba la Virgen, que no era la original, sino una réplica: la Virgen Peregrina, tallada en 1947, que desde entonces realizó numerosos viajes de este tipo por todo el mundo. El 24 de mayo de 1948 la imagen llegó a Madrid y desde allí recorrió el país por carretera en un sencillo carro o furgoneta, con estancias que iban entre varios días en grandes ciudades o unas horas en el caso de...

Ona Mediterrània , 28 d’octubre de 2024 Efemèrides clàssiques . Secció d’El Crepuscle Encén Estels.

El Periódico de Aragón , 20 de octubre de 2024 Durante años Teruel y su provincia han sufrido carencias en cuanto a infraestructuras de transporte, tanto internamente como en su articulación con el resto del territorio peninsular. Hoy resueltas en parte gracias a la Autovía Mudéjar, reforzando el recorrido original de la carretera N-234 de norte a sur y de la línea ferroviaria de Valencia a Zaragoza, pese a arrastrar deficiencias impropias de un tren del siglo XXI. En cuanto al trayecto de este a oeste, la situación no es mejor. La carretera N-211 necesita una urgente renovación desde hace años a través de las futuras autovías A-40 y A-25, cuyos proyectos se eternizan. Y en cuanto al ferrocarril, jamás ha existido línea alguna que articulase la provincia ni abordase su conexión hacia Madrid y Barcelona, por ser en apariencia inviable o por falta de inversión necesaria. Pero no siempre fue así: en 1881 estuvo a punto de llevarse a cabo un proyecto que hubiera revolucionado las comunicac...

Última Hora , 15 d’octubre de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) El 10 d’agost de 1974 s’inauguraven al barri de Verge de Lluc (Palma) les instal·lacions esportives José Sempere. Era un camp de futbol situat en un complex d’habitatges de protecció oficial, bastit entre 1954 i 1957, que durant molts anys arrossegaria mancances bàsiques; entre d’altres, d’instal·lacions esportives en condicions. Això va fer que els mateixos veïns s’organitzessin per actuar allà on les institucions no responien. El camp fou batiat amb el nom del fundador i llavors president del Club de Futbol Verge de Lluc, José Sempere Alfonsea (1933-2003), principal impulsor de les tasques que permetrien que el camp fos una realitat. Els terrenys foren llogats per 25 anys i arranjats pels mateixos veïns; per tant, són un clar exemple de cooperació veïnal. Fundat el 1969, el club era la principal entitat esportiva del barri. Poc a poc creixia i aixecava el seu futbol base, nodrit amb infants...