Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando entradas de julio, 2024

429. Creu Roja de Palma, una doble efeméride

Última Hora , 30 de juliol de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) Enguany la Creu Roja celebra una doble efemèride. Compleix 150 anys d’activitat a les Illes i 75 anys de l’Hospital de Palma (cantonada d’Alfons el Magnànim amb Pons i Gallarza), edifici amb una història que va més enllà de la funció sanitària. L’entitat obrí a Palma el 1874 un dispensari per a persones sense recursos, allotjat a diversos llocs de la ciutat: Can Bordils, la Rambla (des de 1900) i 31 de desembre (des de 1936). Passada la Guerra Civil, hom pensa obrir un centre més funcional: un hospital. I cercaren un edifici ampli, cèntric i reformable com a hospital. El trobaren en el xalet Buades, monumental habitatge construït el 1934 per Andreu Buades Ferrer, vinculat a Casa Buades (empresa dedicada a la grifoneria). L’arquitecte fou Josep de Oleza Frates, qui li donà un aire regionalista, evocador dels antics palaus mallorquins. De Oleza és autor a Mallorca de nombrosos edificis, a mig c

428. Erwin Hubert: Ein Urlauber, wie Mallorca ihn mag

Mallorca Zeitung , 25. Juli 2024 Der Wiener Maler Erwin Hubert war einer der ersten Reisenden, die es immer wieder auf die Insel zog. Seine Werke waren prägend für die Inselwerbung in der ersten Hälfte des 20. Jahrhunderts. Die Geschichte einer erwiderten Liebe Heute stöhnt die mallorquinische Gesellschaft ob der Auswirkungen des Massentourismus. So ganz anders war dagegen die Reisekultur auf Mallorca in ihren Anfängen. Statt des heute vorherrschenden Hangs zu Lärm und Übermaß standen bei den wenigen Besuchern Wissbegierigkeit und das Bedürfnis im Vordergrund, sich in die fremde Umgebung einzupassen. So war es bei einem der ersten – und bekanntesten – Mallorca-Reisenden, dem Erzherzog Ludwig Salvator. Aber auch bei anderen, die nach ihm kamen. Wie dem Maler Erwin Hubert. Frühe Jahre Hubert wurde am 16. Juli 1883 in Wien geboren. 1902 schloss er die Handelsakademie ab und trat mit knapp 20 Jahren in den Verlag von Edward Hölzel ein, der Werke des Erzherzogs veröffentlichte. Dort zeigte

426. Erwin Hubert. Pintor y publicista del primer turismo mallorquín

Diario de Mallorca , 16 de julio de 2024 El pintor y acuarelista austríaco fue uno de los primeros en dar a conocer la belleza y costumbres de la isla, siguiendo los pasos del Archiduque Luis Salvador Hoy se debate con intensidad sobre las consecuencias que el turismo masivo tiene en la sociedad mallorquina y la manera de regular sus efectos a todos los niveles. Sin embargo, en sus inicios fue una actividad minoritaria y protagonizada por quienes adoptaban una actitud muy diferente, de conocimiento e integración en el entorno. Predominaba una cultura del viaje, lejana de la actual tendencia dominada por la masificación, el ruido y el desenfreno. Uno de los primeros (al menos, el más reconocido) fue el Archiduque Luis Salvador. Y gracias a él llegaron otros que continuaron su estela desde otras perspectivas. Entre ellos se encontraba el pintor Erwin Hubert. Primeros años Hubert nació en Viena el 16 de julio de 1883. Se graduó en la Academia Comercial en 1902 y con apenas veinte años ent

425. Enrique Esteban, el silenciado alcalde de Fuentes Claras

El Periódico de Aragón , 14 de julio de 2024 Muchos han sido los damnificados por los conflictos armados sufridos en España. En especial, las cuatro guerras civiles padecidas durante los siglos XIX y XX Lejos quedan las tres primeras, en nombre del carlismo, libradas entre 1833 y 1875, cuyos ecos casi se han apagado por el tiempo transcurrido. No así con la cuarta: la guerra civil, aún actual por sus consecuencias durante y después del conflicto. Después de casi nueve décadas aún no se ha reparado a parte de sus afectados y sus familias, en su mayoría del bando perdedor, amén de la posguerra y el obligado silencio al que fueron sometidos. Queda pendiente la localización y entierro digno de miles de víctimas; pero también la rehabilitación de quienes sobrevivieron y fueron represaliados, tratados como ciudadanos de segunda y estigmatizados de por vida. Uno de ellos fue Enrique Esteban Julve, alcalde de Fuentes Claras (Teruel) durante todo el periodo republicano. A causa de su filiación

423. El Terminus, restaurant i hotel emblemàtic (1914)

Última Hora , 9 de juliol de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) El 23 de maig de 1914 va obrir un dels establiments hotelers i de restauració més populars de Palma durant més d’un segle: l’Hotel Ferrocarril, després Hostal Terminus. Formava part del conjunt d’edificis dels Ferrocarrils de Mallorca (avui Estació Intermodal) i atenia els usuaris d’aquest transport, així com els primers turistes, aprofitant l’estratègica ubicació a plaça d’Espanya. No era un hotel de luxe; però gaudia de tots els avenços i comoditats del moment. L’entresol disposava de cafè restaurant per a 80 comensals (capaç per a banquets de 200 persones), més reservats, cantina, telèfon i sala de lectura. El primer pis gaudia de 20 habitacions amb aigua, electricitat i bany propi. El segon tenia safarejos, estenedors, dipòsit d’aigua i habitacions dels treballadors. I al soterrani cuina moderna, torradora prussiana (!) i rebost. D’inici fou un lloc cèntric i popular, seu de tot tipus de c

421. Enrique Esteban, alcalde de Fuentes Claras

La Tajadera (núm. 60-61), julio 2024 Hasta la fecha han desfilado por estas páginas diversos personajes de Fuentes Claras. Nombres de cualquier época o profesión, remotos y olvidados, pero que por cualquier motivo fueron relevantes. Y hoy nos toca hablar de su alcalde durante la Segunda República, Enrique Esteban Julve. Nació el 5 de febrero de 1893 en una familia humilde. Labrador de profesión, casó con Virginia Bella Latorre y tuvieron cuatro hijos, residiendo en la Calle la Plaza, nº 13, en pleno centro urbano. Esteban se implicó activamente en la vida social del municipio, fue socio del Sindicato Agrícola Católico local y figura relevante en la vida política y social del pueblo, vinculado a formaciones políticas de izquierda. Su figura emergió en las elecciones municipales del 12 de abril de 1931 (que dos días después supusieron la llegada de la República). Fue escogido concejal por las izquierdas, aunque fueron las derechas las más votadas; sin embargo, debido a diversas irregular