Ir al contenido principal

Entradas

439. L’abandonada Font de la Pineda on els sarrianencs feien ‘fontades’

El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià (núm. 109), 13 de setembre de 2024 A les afores de Sarrià, tot pujant per la falda de la Serra de Collserola, trobem la que fou coneguda popularment com Font de la Pineda. Entre les nombroses fonts existents a la Serra aquesta ha estat molt popular entre els sarrianencs, al trobar-se ben a prop del nucli urbà i malgrat la seva modèstia, ja que es tracta d’una senzilla construcció de pedra encastada a la roca sobre una plataforma de ciment. Fins no fa gaire anys, fer una excursió fins a la Font de la Pineda era un fet quotidià per als sarrianencs gràcies a la seva accessibilitat a peu, a excepció algun tram molt empinat. N’hi ha prou amb pujar pel carrer de la Santíssima Trinitat del Mont, tot sortint del nucli urbà, i seguir pel mateix carrer a un camí de terra fins arribar a una bifurcació. Allà podíem seguir recte o girar a l’esquerra, per un camí ben empinat fins a la Carretera de les Aigües... i a la dreta també existia, fins no fa gaire, el camin

438. Verscharrt vor Drogensiedlung Son Banya: Vergessenes Mussolini-Denkmal sorgt für Schlagzeilen

Mallorca Magazin , 11. September 2024 Das Monument war sieben Meter hoch. Über dem Kopf des Italien-Diktators befand sich ein großer, römisch anmutender Torbogen Text: Ingo Thor Auf Mallorca hat sich früher ein inzwischen völlig in Vergessenheit geratenes großes Denkmal von Italiens faschistischem Diktator Benito Mussolini befunden. Wie der Historiker Manuel García Gargallo in der MM-Schwesterzeitung “Ultima Hora”, berichtete, befand sich das Monument zwischen 1939 – dem Jahr der Machtergreifung von Francisco Franco – und den 1950er-Jahren im Eingangsbereich zur heutigen Drogensiedlung Son Banya . Früher waren in den dortigen Baracken Soldaten untergebracht , die während des spanischen Bürgerkriegs (1936-1939) in Bunkern an den Inselküsten Dienst schoben. Sie versuchten damals, die seit Beginn des Konflikts auf Seiten der Aufständischen befindliche Insel gegen die meist kommunistischen Kräfte der Spanischen Republik zu verteidigen . Mussolinis Luftwaffe hatte zeitweise von Mallorca aus

437. El monument a Mussolini de Palma (1939)

Última Hora , 10 de setembre de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) En l’antic Quarter d’Intendència de Son Banya (Palma), entre Son Ferriol i l’Aeroport, hi hagué un dels elements d’exaltació feixista més explícits de Mallorca: el monument a Benito Mussolini. Construït amb pedra de Porreres, constava d’un arc de mig punt de 7 metres d’alçària per 3,5 d’amplada i al seu interior el bust del Duce , de metre i mig de diàmetre, sobre una columna quadrangular. A la dovella hi figurava la M inicial del dictador i darrere l’escut heràldic de l’autor. El va aixecar un membre de l’Aviació Legionària italiana: Heros Giusti (potser un pseudònim), mobilitzat a Mallorca durant la Guerra Civil com a cap d’esquadra de la bateria antiaèria allotjada en el quarter esmentat, devora l’aeròdrom militar de Son Sant Joan (precedent de l’actual Aeroport). Per tant, era iniciativa personal d’un escultor aficionat, a diferència d’altres monuments aixecats llavors per encàrrec i se

436. José Sempere, líder deportivo y vecinal de Verge de Lluc

Diario de Mallorca , 9 de septiembre de 2024 Sempere cambió la realidad del barrio en 1969 al crear el club de fútbol, brindando a los jóvenes un espacio de formación y ocio. El campo llegó a representar un ejemplo de esfuerzo comunitario y de cómo superar las dificultades que afrontaba la barriada Las grandes sociedades deportivas cuidan sus referentes mediante un trabajado relato histórico que ayuda a fidelizar a sus aficionados. Esto no es tan frecuente en aquellas más humildes, tan ocupadas por sobrevivir en el día a día, donde podemos hallar verdaderos ilustres que trascienden el ámbito deportivo y competitivo para ser figuras ejemplares. Son personas que merecen un recuerdo y un homenaje; pero por desgracia muchas de ellas han caído en el olvido. Un caso así lo hallamos en Verge de Lluc, uno de los barrios más humildes de Palma. Fue construido entre 1956 y 1957 como complejo de viviendas de protección oficial, patrocinado por el Obispado de Mallorca y según proyecto del arquitect

434. La font de la Pineda

La Vanguardia , 26 d’agost de 2024 Anys enrere era tradicional pujar a Collserola els dies festius i anar a qualsevol de les seves fonts per descansar (popularment, “anar a fer fontades”), aprofitant el gran nombre que allà s'hi troben. Una d’elles era als voltants de Sarrià i coneguda com la font de la Pineda. Malgrat ser una senzilla construcció de pedra encastada a la roca sobre una plataforma de ciment, era molt popular. Molta gent hi anava a omplir garrafes i les escoles de la zona feien excursions fins allà, aprofitant la proximitat. Per això és un lloc entranyable per la gent de Sarrià i molts infants (avui adults) que hem estudiat al barri. No obstant, fa anys que tot està abandonat i degradat. De la font no brolla aigua i ningú l’ha reparada. Tot està brut, ple de males herbes i fins i tot la vegetació ha esborrat el camí d’accés. Res queda d’un dels racons més entranyables de Sarrià. Ha arribat l’hora que la font de la Pineda torni a brollar i que l’espai recuperi la vida

432. Recordant Josep Ribas

La Vanguardia , 17 d’agost de 2024 Fa 100 anys, el 21 de desembre del 1922 s’estrenava al teatre Tívoli l’obra escènica Pel teu amor, de la qual un fragment va esdevenir un gran tema del repertori català: el Rosó , estrenat per Emili Vendrell i cantat per multitud d’artistes. Del lletrista Miquel Poal-Aregall tenim vida i obra ben estudiades; no així del compositor Josep Ribas Gabriel, casi desconegut per tothom. Ribas va néixer el 29 de juny del 1882, al número 13 de la plaça del Nord, on els seus pares tenien un forn. Viu els primers anys a la vila de Gràcia i el 1903 es casa a la parròquia de Sant Joan Baptista, a la pl. de la Virreina. Més endavant va emergir com a compositor de fama i director d’orquestra, fins que va morir, el 31 d’agost del 1934. Però malgrat ser autor d’un himne inoblidable per a generacions de catalans, 90 anys després de morir cap placa, monument o via urbana el recorda. Un fet incomprensible. Després de celebrar el centenari del Rosó el 2022, és hora de reh