Ir al contenido principal

Entradas

470. Efemèrides clàssiques (XXV)

Ona Mediterrània , 27 de gener de 2025 Efemèrides clàssiques . Secció d’El Crepuscle Encén Estels.

469. La Rampa del Ferrocarril de Fuentes Claras

La Tajadera (núm. 66-67), enero de 2025 A las afueras de Fuentes Claras, en el pequeño barrio de El Santo, se encuentra el paso elevado sobre el ferrocarril conocido popularmente como la Rampa. Fue construido por la Compañía del Ferrocarril Central de Aragón con motivo de la nueva vía entre Caminreal y Zaragoza, que proporcionó conexión directa entre la capital aragonesa y Valencia. Así la Rampa permitía sortear el nuevo tendido ferroviario y mantener la conexión entre el núcleo urbano y los caminos rurales de la zona. Pero este no fue el primer ferrocarril existente: en 1901 la misma compañía construyó en el mismo lugar la línea entre Valencia y Calatayud, que se atravesaba por un sencillo paso a nivel. Se creyó que al estar la antigua estación de Caminreal a apenas un kilómetro de Fuentes Claras era innecesario un paso elevado, pues en ese punto la velocidad de los convoyes era muy reducida, tanto llegando a la Estación como saliendo de ella. Entonces, ¿por qué se construyó un paso e...

467. Llama la atención

Diario de Mallorca , 14 de enero de 2025 LLAMA LA ATENCIÓN Que el historiador Manel García Gargallo se haya visto en Viena con Rainer Hubert , nieto del pintor Erwin Hubert , creador de la imagen turística de Mallorca en carteles publicitarios y acuarelas que se distribuyeron masivamente desde 1929.

466. La puntaire

La Vanguardia , 5 de gener de 2025 A finals d’aquest any es compliran cent anys de la mort de l’escriptor Manuel Ribot i Serra (1859-1925), recordat sobretot pel poema La puntaire , escrit el 1885 i que assolí gran popularitat. El poema viuria els millors anys arran la mort de l’autor, ja que des de llavors va protagonitzar successives adaptacions. Així, el 1926 es publicava la novel·la de Lluís Almerich i mesos després s’estrenava l’obra teatral de Ramon Campmany, basada en el llibre. El 1927 arribava la versió musical en format sarsuela, amb música de Lluís Badosa, i el 1928 s’estrenava la pel·lícula (muda), codigirida pel pioner del cinema, Fructuós Gelabert. De totes les adaptacions avui manté especial vigor un dels fragments de la sarsuela: el Cant a la sardana , que rebatejat com La puntaire  va esdevenir una de les principals obres del repertori de cobla, d’agrupacions corals, i també com a cançó. Però tot i ser una obra senyera, encara falta una versió per cor i orquestra q...

465. Gregori Vidal, llegenda mundial de la boxa mallorquina

Última Hora , 31 de desembre de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) Des dels anys vint del segle passat diversos boxejadors espanyols disputaren (i guanyaren) campionats d’Europa de boxa; però un mallorquí va ser el primer en disputar un títol mundial, tot i perdre’l: Gregori Vidal Vidal. Vidal neix a Palma el 1908, de família santanyinera. Als deu anys comença a fer feina d’ajudant de cuina en un vaixell, on el seu pare era el patró. Després s’estableix a Marsella i treballa a la cuina d’un restaurant, on coneix el mallorquí Josep Martí, propietari d’una sala de boxa. Allà s’hi aficiona, des de 1924 comença a boxejar i aviat demostra gran potencial. Adopta el nom de Young Marti i boxeja a Bèlgica, París, torna a Marsella... la progressió és imparable. El 1926 viatja a Londres i Barcelona, el 1927 a Buenos Aires i el 1928 als EUA, on s’hi estableix i boxeja amb el nom de Vidal Gregory. Allà segueixen els èxits fins convertir-se en aspirant al títol mundial ...

464. Els 95 anys del monument a Antoni Maura (1929)

Última Hora , 10 de desembre de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) El 13 de desembre de 1929 es va inaugurar als jardins de la Plaça del Mercat de Palma el monument al polític i escriptor mallorquí Antoni Maura i Montaner (1853-1925). Va ser aixecat per l’Ajuntament de Palma, mitjançant subscripció popular i inaugurat amb motiu del quart aniversari de la mort de l’estadista. El conjunt fou dissenyat pel valencià Mariano Benlliure (1862-1947), el qual mantingué una estreta relació amb el polític mallorquí. Pel que fa a l’adequació de la plaça per erigir-lo va anar a càrrec de l’arquitecte Gaspar Bennàzar, qui va reorganitzar l’espai enjardinat per ubicar el monument. Es tracta d’un conjunt escultòric dividit en tres parts ben diferenciades. Primer una àmplia base, feta amb pedra de Santanyí. Segon el pedestal, amb forma de tribuna, també de pedra i amb l’afegit d’una escultura de marbre blanc: una al·legoria de la Veritat, amb la inscripció “Antonio Maura. ...

463. La Plaça del Mercat y el monumento a Maura

Diario de Mallorca , 8 de diciembre de 2024 La desangelada explanada en la que se celebraba el mercado semanal se transformó a partir del siglo XX con intervenciones que la embellecieron —aunque no siempre— hasta darle su aspecto actual. Ahora afronta una nueva reforma El 13 de diciembre de 1925 fallecía el político, abogado y escritor Antoni Maura i Montaner, único mallorquín que ha ostentado la jefatura del gobierno del Estado y hasta en cinco ocasiones, entre 1903 y 1922. Hito difícilmente superable, aun sabiendo que en su época los mandatos eran más cortos que los actuales (en su caso, el más largo de dos años y medio; el resto, apenas llegaron al año). El año entrante se cumplirán cien años de su muerte, y es de esperar que su figura esté más de actualidad que nunca. Su transcendencia histórica, valoraciones políticas aparte, es indiscutible. Numerosos elementos de la isla recuerdan su figura, desde vías urbanas a centros de enseñanza, entre otros. Uno de los más conocidos es el m...

462. Erwin Hubert, la primera imatge turística de Mallorca

Última Hora , 26 de novembre de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) Els inicis del turisme a Mallorca es basaren en la cultura del viatge i lluny de la massificació actual, ben diferents dels temps actuals. Un dels primers fou l’Arxiduc Luis Salvador, amb qui arribarien altres personatges que continuaren la seva estela. Entre ells, Erwin Hubert. Hubert neix a Viena el 1883 i als vint anys fou contractat com a secretari de l’Arxiduc, amb qui aviat destacaria com a pintor i dibuixant. El 1904 arriba per primer pic a Mallorca i, malgrat tornar a Viena, continua cultivant la pintura i manté el vincle amb l’Arxiduc fins al final de la seva vida. Després de la Gran Guerra s’estableix a Mallorca el 1920 i inicia una carrera com a pintor especialitzat en l’aquarel·la, abordant temes centrats en paisatges, escenes típiques i retrats. El 1923 exposa a Barcelona i Madrid i esdevé un artista reconegut, amb un públic fidel que adquiria les seves creacions. L’any 1929 co...