Ir al contenido principal

Entradas

150. El camp de L’Antoniana, 80 anys d’història ciutadana

Última Hora, 20 d’octubre de 2015 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) L’Ajuntament de Palma va anunciar recentment que a principis del 2016 el vell camp de futbol de L’Antoniana seria remodelat. Una bona notícia per a tot el teixit social i esportiu de la barriada que ha crescut al seu voltant, ja que apart de ser l’únic camp de terra que queda a Ciutat mos trobam davant del camp de futbol més antic de la ciutat. L’Antoniana nasqué gràcies a la Joventut Antoniana, entitat catòlica nascuda el 1913 impulsada pel pare Atanasi de Palafrugell. El 1917 va néixer la seva secció de futbol i els primers anys els antonians jugaren de prestat a altres camps fins que l’entitat va decidir construir-ne un de propi. Va escollir-se un terreny llavors situat a les afores de Palma, al km. 2 de la carretera d’Establiments (actual General Riera, cantonada Uruguai). Va esser batiat L’Antoniana en honor dels seus propietaris i aquest nom ha mantingut fins avui. La inauguració va teni...

149. El camp de L’Antoniana, 80 anys d’història ciutadana

Ara Balears, 23 d’agost de 2015 En dates recents hem sabut que l’Ajuntament de Palma remodelaria a principis de l’any 2016 el vell camp de futbol palmesà de L’Antoniana per instal·lar-li gespa artificial, una bona notícia per a tot el teixit social i esportiu de la seva barriada que ha nascut i crescut al voltant de la seva presència. Amb tot, la modèstia i la petitesa de les seves instal·lacions (apart de la singularitat de ser l’únic camp de terra que queda a la ciutat des de fa anys), no amaguen una fet que distingeix L’Antoniana de la resta de camps de la ciutat: la seva condició de camp degà de Ciutat. Després de la recent desaparició del Lluís Sitjar (inaugurat el 1945) el seu deganat s’ha vist incrementat perquè només Son Malferit (1959) i l’ Estadi Balear (1960) se li acosten, però, a gran distància.  Les cròniques a la premsa se’n feien ressò: el primer de gener de l’any 1935, en temps de la Segona República, va tenir lloc la inauguració del camp de la societat ...

148. Gabriel Cifre Borràs, un heroi anònim del nostre l’esport

Ara Balears, 12 d’agost de 2015 La història està plena de protagonistes anònims que no han pogut (o no han sabut) reclamar la seva part de protagonisme, o que varen apartar-se de la primera línia per motius que mai sabrem. N’han hagut que la seva transcendència ha estat enorme i ni ells mateixos han estat conscients, que varen esser oblidats injustament i el seu rastre s’ha perdut en la foscor del temps. És el cas de Gabriel Cifre Borràs (1894-1993), un humil oficial dels tallers de la companyia Isleña Marítima del Moll Vell de Palma. Veí de la barriada de Pere Garau , va ingressar en la companyia naviliera i allà va treballar-hi fins la seva jubilació, l’any 1957.  Sabem que Cifre va entrar a treballar a la Isleña Marítima a principis del 1920, un any de profunds canvis socials. Feia uns mesos que havia entrat en vigor l’anomenat Decret de la Jornada de vuit horesdel llavors president del govern, el Comte de Romanones, que permetia als treballadors gaudir d’un temps ...

147. La sociología del Atlètic Balears

Última Hora, 16 de maig de 2015 Brisas, núm. 1462 Texto: Llorenç Capellà Si el balón fuera cuadrado el fútbol le interesaría igualmente. Su interés se centra en la historia de los clubes y en el entorno social que los ampara. Manel García (Barcelona, 1973) se licenció (UB, 1996) y se doctoró (UB, 2006) en Historia. Ha publicado Els orígens de l’Atlètic Balears (1920-1942), dels orígens a la fusió . Actualmente prepara un libro sobre los primeros pasos del fútbol en Mallorca. —  Le pregunto cómo se interesó por los equipos modestos. Me responde:  — Casualmente. Hace cuatro años me quedé sin trabajo y decidí centrarme en la investigación. No frecuentaba los archivos desde que me doctoré.  —  ¿En qué trabajaba? — En lo que saliera. Ahora mismo lo hago en Telefónica. Tengo un contrato temporal. ¡Pero ya me conformo! La crisis me pasó factura. —  Hablemos de fútbol. — Tengo amigos en el Atlètic Balears. Me hablaron de sus orígenes obreristas. Y me picaron la curiosid...

146. Els primers clubs de futbol de Mallorca. Un decàleg amb història

Diario de Mallorca , 10 de febrer de 2015 Ara Balears, 11 de febrer de 2015 Fútbol Balear , 11 de febrer de 2015 Fins ara dos llibres tracten la història del club barralet i segurament l’any vinent sortirà una nova publicació per commemorar el seu centenari En els àmbits futbolístics sol discutir-se apassionadament sobre la pròxima alineació, la tàctica del pròxim partit o els fitxatges en temps de crisi (que sol ser no mos enganyem, casi sempre). Però sovint es discuteixen qüestions de caràcter històric que generen molta polèmica: gens fàcils de tractar, ja que es mesclen emocions i records personals (més o menys fragmentats) amb una manca de dades que impedeix divulgar un millor coneixement del tema entre els aficionats. Després d’examinar documentalment el futbol mallorquí des dels inicis, podem dibuixar a continuació el decàleg dels clubs més veterans de l’illa.  La societat futbolística més antiga de Mallorca és, sense dubte, el RCD Mallorca . Va esser fundat amb el n...

145. El velòdrom de Tirador, patrimoni oblidat de Palma

Ara Balears, 29 de maig de 2014 Diario de Mallorca , 16 de juny de 2014 Al Tirador no tot fou ciclisme. És el recinte dedicat al futbol i al bàsquet més antic que es conserva a Mallorca Molts ciutadans veurien de bon grat veure la pista de Tirador integrada a un parc o a un complex esportiu municipal El velòdrom de Tirador de Palma és avui dia una zona d’aparcament de cotxes amb unes pistes de pàdel rodejades per un anell de formigó degradat i ireconeixible. Un racó desconegut pels menors de 40 anys, sepultat per l’oblit i la indiferència. Un fet lamentable quan estem parlant d’una peça d’arquitectura esportiva única al món, ja que cap altra instal·lació del seu temps hi sobreviu o es manté pràcticament com era la construcció original. Durant anys el Veloz Sport Balear, societat propietària, ha volgut rehabilitar els terrenys; però l’expropiació per l’Ajuntament per construir-hi sa Falca Verda varen aturar qualsevol iniciativa. Els recursos judicials interposats han perjudicat la p...

144. Deu anys de futbol femení a Sóller

Veu de Sóller , 25 d’abril de 2014 Setmanari Sóller , 26 d’abril de 2014 Sóller té el privilegi de gaudir d’una activitat esportiva ben activa i variada, organitzada a través de nombroses associacions esportives i les seves corresponents competicions. Entre elles cal destacar la trajectòria de l’equip de futbol femení, que compleix deu temporades de competició.  El futbol va ser un dels esports que més aviat va arribar a la Vall l’any 1923 i potser sigui el que arrossegui més practicants i aficionats sollerics; però paradoxalment, això ha deixat molt poc espai per parar atenció a la pràctica de les fèmines, existent des de fa uns anys. Deu anys ja, que no són pocs!  Va ser la temporada 2003-04 quan el CF Sóller va fundar l’equip de futbol femení. Aquesta vinculació va durar dos anys fins que a la temporada 2005-06 va integrar-se dins la infraestructura de futbol base de la UD Sollerense on va mantenir-se tres temporades més. En sengles clubs l’equip femení va troba...

143. Els 94 anys d'un mite esportiu

Ara Balears, 31 de març de 2014 Diario de Mallorca , 2 d’abril de 2014 Fútbol Balear , 5 d’abril de 2015 A principis de l’any 1920 sengles plantilles de treballadors varen organitzar-se per practicar futbol, una activitat que fins llavors era privilegi de les classes benestants El 3 d’abril de 1920 apareixia a la primera pàgina del diari La Última Hora un article sobre l’arrelament del futbol a Palma i els nous equips que estaven sorgint, llavors en plena eufòria futbolística. El cronista, sense saber-ho, va descriure en dues frases uns fets aparentment anecdòtics que han tengut una trascendència enorme i que fins fa poc temps romanien oblidats: la primera frase, “ En los talleres de la Isleña tengo noticias que se hacen preparativos para formar un team ,” i la segona, “ En la Fundición de los señores Carbonell se organiza otro once, que promete ser un terrible rival por la corpulencia de la gente obrera que se alista .”  Eren uns apunts de pes, ja que era la primera vegad...

142. Les dades de l'Europa, a fons dins la popular Wikipedia

ceeuropa.cat , 20 de juliol de 2013 Obra de l’europeista Manel Garcia És un dels portals que gairebé tothom coneix si és usuari d’internet: la Wikipedia, la enciclopèdia lliure i gratuïta de la xarxa a nivell global i en diferents idiomes. Ara, l’europeista Manel Garcia ha desenvolupat una profunda tasca de documentació per incloure apartats europeistes, ampliant les dades que ja hi havia en aquesta enciclopèdia, afegint noves definicions i categories al voltant del CE Europa. Així doncs, tots els socis i aficionats podran consultar des d’ara, al marge de les informacions oficials d’aquest portal, tota una sèrie de dades i referències històriques que estaran en permanent actualització, revisió i correcció i que ha suposat un volum considerable de feina i hores de dedicació per amor a l’art d’en Manel Garcia. La directiva del club, per invitació directa del president Guillaume de Bode, convidarà Garcia a la llotja del partit Vila de Gràcia del proper 15 d’agost que l’Europa, en homenatg...

141. Naufragi o victòria. El primer partit internacional del Reial Mallorca

Lluc (núm. 882-883), abril de 2013 El primer d'octubre de l'any 1916 es va jugar a Palma un partit de futbol envoltat per unes circumstàncies tan anormals com insòlites. Va ser el primer partit internacional jugat per la Reial Societat Alfons XIII (actual Reial Mallorca ) i va tenir el seu origen en la tragèdia de tres naufragis en aigües balears durant la Primera Guerra Mundial (1914-18). Malgrat la neutralitat espanyola en el conflicte, les seves aigües varen ser protagonistes de continus episodis bèl·lics amb participació dels U-boote , els temuts submarins de l'Imperi Alemany, encarregats de bloquejar i combatre les rutes dels vaixells (militars o civils) de les potències enemigues. Les actuacions de submarins alemanys en aigües balears s'iniciaren el maig del 1916 i aconseguiren la seva efectivitat més gran entre maig i setembre: fins una vintena de vaixells comercials de nacionalitats molt variades (Itàlia, Grècia, Noruega, França, Rússia, Bèlgica i Regn...