Lluc (núm. 882-883), abril de 2013
El primer d'octubre de l'any 1916 es va jugar a Palma un partit de futbol envoltat per unes circumstàncies tan anormals com insòlites. Va ser el primer partit internacional jugat per la Reial Societat Alfons XIII (actual Reial Mallorca) i va tenir el seu origen en la tragèdia de tres naufragis en aigües balears durant la Primera Guerra Mundial (1914-18). Malgrat la neutralitat espanyola en el conflicte, les seves aigües varen ser protagonistes de continus episodis bèl·lics amb participació dels U-boote, els temuts submarins de l'Imperi Alemany, encarregats de bloquejar i combatre les rutes dels vaixells (militars o civils) de les potències enemigues.
Les actuacions de submarins alemanys en aigües balears s'iniciaren el maig del 1916 i aconseguiren la seva efectivitat més gran entre maig i setembre: fins una vintena de vaixells comercials de nacionalitats molt variades (Itàlia, Grècia, Noruega, França, Rússia, Bèlgica i Regne Unit), foren interceptats i enfonsats pels submarins alemanys. Aquest assetjament de la marina alemanya va arribar al seu punt àlgid a finals de setembre: en un interval de quatre dies l'acció dels submarins alemanys va interceptar tres vaixells de bandera britànica.
* El SS Charterhouse (construït a Sunderland, Anglaterra, el 1895), vapor de càrrega capturat per un submarí alemany i enfonsat el 23 de setembre del 1916 a 48 km al Sud-Est de Formentera quan feia la ruta entre Tolon (França) i Gibraltar. Un oficial i dos artillers foren fets presoners. La resta de la tripulació va arribar en dos bots a les costes d'Eivissa; el 24 de setembre arribaven a Sant Elm i a Cala Sant Vicenç en sengles bots de salvament, cada un amb 14 supervivents. El 26 de setembre arribaven a Palma.
* El SS Bronwen (construït a South Shields, Anglaterra, el 1913), vapor de càrrega capturat per un submarí alemany i enfonsat el 24 de setembre del 1916 a 46 km al Nord-Est de sa Dragonera quan feia la ruta entre Barry (Anglaterra) i Marsella (França). Un oficial i dos artillers foren fets presoners. El 24 de setembre arribaven a Banyalbufar els 29 tripulants del vaixell i al dia següent foren traslladats a Palma.
* El SS Rallus (construït a Newcastle, Anglaterra, el 1915), vapor de càrrega capturat per un submarí alemany i enfonsat el 27 de setembre del 1916 a 83 km al Nord-Est de sa Dragonera quan feia la ruta entre Glasgow (Escòcia) i Palerm (Itàlia). No es varen fer presoners. El 27 de setembre arribava al Port de Sóller un dels bots de salvament amb 12 tripulants. Una expedició de rescat va trobar l'altre bot a alta mar amb els 13 supervivents restants. El cònsol britànic es va traslladar a Sóller i el dia 28 els va acompanyar a Palma.
Tots tres vaixells estaven armats per a l'autodefensa, atès l'estat de guerra, i tots tres foren enfonsats pel mateix submarí: el SM U-35, comandat pel vicealmirant Lothar von Arnauld de la Perière (1886-1941), el submarí alemany més mortífer a la guerra submarina del Mediterrani. En cap dels tres casos hagueren víctimes mortals. Llevat dels presoners fets pels alemanys (es varen endur les guarnicions de defensa), la resta de tripulants arribarien a Palma a finals de setembre.
Quan la RS Alfons XIII va tenir notícia dels enfonsaments va decidir organitzar un partit de futbol a benefici dels nàufrags. A més, va proposar que l'equip rival dels alfonsins fos una selecció dels mateixos supervivents. El club va fer les gestions pertinents i va aconseguir tirar endavant la proposta. El primer d'octubre es va jugar el partit benèfic entre l'equip alfonsí i una selecció de les tres tripulacions. El combinat local es va imposar per nou gols a zero a un conjunt molt feble, improvisat i colpit per una tragèdia que els podia haver costat la vida. Què va moure als alfonsins a proposar aquesta iniciativa?
Els partits de futbol que aixecaven més expectació a les Illes eren els jugats contra tripulacions de vaixells militars, primordialment de l'esquadra britànica i esporàdicament de l'alemanya o holandesa. Molts bucs tenien el seus propis conjunts, degudament preparats i molt sol·licitats pels conjunts locals dels ports a on hi atracaven. A més Balears era una plaça habitual per donar dies d'esbarjo i descans a les tripulacions, la qual cosa afavoria la concertació de partits amb conjunts locals o entre vaixells de la mateixa flota que igualment aixecaven gran expectació. Des de l'any 1904 (any del primer partit) tots els enfrontaments contra equips mallorquins foren guanyats pels vaixells estrangeres i amb gran solvència. Així fins el 1914, quan l'esclat de la Gran Guerra va interrompre de soca-rel aquesta pràctica lúdica.
El febrer del 1916, enmig de la Gran Guerra, es fundava el primer club específicament futbolístic de Mallorca: la Reial Societat Alfons XIII. En pocs mesos havia progressat amb celeritat, jugat una dotzena de partits i fent dos viatges a la península, amb uns resultats esportius considerats òptims. Però mancava la prova de foc: enfrontar-se a un combinat d'una esquadra militar estrangera. Un fet impossible en plena guerra.
Entre el 23 i el 27 de setembre del 1916 es produïren els tres naufragis. Apart del fet benèfic d'ajudar als damnificats, es tractava de tripulants anglesos i donava l'oportunitat d'oferir el primer partit internacional del club alfonsí, només mig any després de la seva fundació i esquivant l'obstacle d'una guerra a la que ningú veia un final proper. En suma, els naufragis oferien una ocasió propícia. Però malgrat els pretesos paral·lelismes inicials, el resultat final no va ser el mateix. Els nàufrags provenien de vaixells mercants, no pas militars, i mancaven de la preparació física pròpia d'un cos militar. Tampoc estaven entrenats per disputar una competició esportiva. I l'estat anímic dels supervivents, víctimes d'un naufragi, tampoc devia ser el més propici. Tampoc l'èpica que se li pressuposava a un partit internacional hi va aparèixer, enmig d'una cruenta guerra. Com era d'esperar, els alfonsins es varen imposar pel resultat comentat de nou gols a zero. L'espectacle, esportivament, havia estat un desastre.
Aquest episodi tindria alguna repercussió més enllà de l'àmbit esportiu: des de llavors la intervenció dels submarins alemanys a aigües balears va descendir notablement, amb només una dotzena de vaixells enfonsats durant els dos anys posteriors de la guerra. Tampoc es varen organitzar més partits contra nàufrags fins el final de la guerra. Els partits contra esquadres estrangeres es varen reprendre el novembre del 1919, ja en temps de pau, i serien una pràctica habitual al llarg dels anys 20.