Ir al contenido principal

Entradas

124. Corrupció, passivitat i radicalisme: les Illes a tres bandes

Veu de Sóller , 31 de juliol de 2009 Setmanari Sóller , 1 d’agost de 2009 Diari de Balears , 16 d’agost de 2009 Aquests són els grans defectes del món polític balear. No hi ha gaire on escollir quan pràcticament tots les opcions polítiques pateixen algun dels tres mals esmentats. Tots tres de naturalesa molt diferent, repartits de manera que ningú no està lliure de culpa. La corrupció és el mal amb més mala premsa, però no pas el més letal. És dins el PP on han aparegut la gran majoria dels casos, encara que a UM -a petita escala però amb similar gravetat- ha repetit els mateixos ítems. Unes conductes immorals i indecents que no són flor d’un dia, ja que s’han generat després d’anys d’un procés que ha afavorit la seva incubació i desenvolupament. Perquè malgrat que siguin una petita minoria els executors finals, per aflorar-ne cal una permissivitat i/o tolerància massiva. En segon lloc, la passivitat ideològica. Un mal difícil de precisar, fonamentat en l’absència d’idees o co...

123. El monòlit de sa Feixina, llei sense justícia

Diari de Balears , 29 de juliol de 2009 Al monument de sa Feixina de Palma li queda poc temps de vida. Les passes fetes per Cort els darrers dos anys dirigides a erradicar els darrers vestigis de la simbologia franquista són espaiats i, per alguns, massa lents. Però res a veure amb la paràlisi i desídia dels consistoris anteriors. Artísticament, el monòlit no té cap valor: el seu disseny és tan inexpressiu com enigmàtic. Urbanísticament, té una robustesa i una desproporció de dimensions en un entorn enjardinat que es presumeix amable i d’esplai, a més d’ocupar un espai excessiu. I històricament, va ser aixecat per un règim dictatorial sobradament conegut, en els seus anys més repressius i de major penúria econòmica i social. Aquests factors intensifiquen la missió per la qual el monument va ser construït: intimidar i imposar amb la seva contundent presència els valors dictatorials que s’hi representen. Els defensors de la seva supervivència argumenten que el monòlit fou aixecat ...

122. El monolito de sa Feixina, ley sin justicia

El Mundo-El Día de Baleares, 21 de julio de 2009 Diario de Mallorca, 27 de julio de 2009 Al monumento de sa Feixina le queda poco tiempo de vida. Los pasos dados por Cort con la simbología franquista son espaciados y tal vez lentos; pero nada que ver con la desidia de consistorios anteriores. Artísticamente no tiene valor: su diseño es inexpresivo y enigmático. Urbanísticamente es robusto y desproporcionado, en un entorno que se presume amable y de esparcimiento, ocupando un espacio excesivo. E históricamente fue levantado por un régimen dictatorial en sus años más represivos y de mayor penuria económica y social. Todo ello intensifica la misión para la que fue construido: intimidar con su presencia e imponer con su presencia los valores dictatoriales que representa. Sus defensores argumentan su homenaje a los fallecidos del buque Baleares . Al contrario: el franquismo utilizó su memoria a mayor gloria de su régimen. Tampoco la suscripción popular es un aval: muchos represaliados...

121. TV3 i IB3, un pacte desigual

Diari de Balears , 1 de juliol de 2009 Recentment va passar per les nostres illes la directora general de TV3, Mònica Terribas. En aquesta ocasió, a banda d’atendre els mitjans per les qüestions de rigor relacionades amb la cadena catalana, Terribas va haver d’afrontar un cúmul de preguntes relacionades amb l’anomenat "acord de reciprocitat" entre TV3 i IB3, mitjançant el qual determinats programes de la cadena catalana deixaran de veure’s a les illes -o seran retransmesos per l’ens balear. El pacte ha despertat molts recels. Es parla molt de la llibertat d’elecció de canal com un dret irrenunciable, tot i que que fins ara s’havia mantingut amb una situació "alegal" pendent de resoldre durant vint anys. Però el rerefons del problema és un altre. Si Terribas hagués presenciat després de les eleccions catalanes de 2006 als membres de l’actual tripartit de govern repartir-se el control dels mitjans de comunicació públics com part del seu pacte de govern, s’hagués...

120. TV3 e IB3, un pacto entre desiguales

Diario de Mallorca, 19 de junio de 2009 Última Hora, 28 de junio de 2009 Recientemente pasó por nuestras islas la directora general de TV3, Mònica Terribas. Además de atender a los medios por cuestiones relacionadas con la cadena catalana, Terribas tuvo que afrontar un cúmulo de preguntas relacionadas con el llamado "acuerdo de reciprocidad" entre TV3 e IB3, mediante el que determinados programas de la cadena catalana no pueden verse en las islas. Es mucho el recelo que ha despertado el pacto sellado. Se habla mucho de la libertad de elección de canal como un derecho irrenunciable, aunque hasta ahora se basó en una situación alegal por resolver. Pero el problema de fondo es otro. Si Terribas hubiese presenciado después de las elecciones catalanas de 2006 a los miembros del actual tripartito de gobierno repartirse el control de los medios de comunicación públicos como parte de su pacto de gobierno, se hubiese quedado atónita (y seguramente hubiera dimitido). Entonces en...

119. Televisió de Mallorca, per a una creixent minoria

El Mundo-El Día de Baleares, 15 de juny de 2009 Diario de Mallorca, 18 de juny de 2009 Diari de Balears , 19 de juny de 2009 Última Hora, 20 de juny de 2009 Veu de Sóller , 26 de juny de 2009 Que un programa de televisió de les Illes arribi a tres-centes emissions no és gaire habitual a un món comunicatiu dominat per les audiències i la rendibilitat. Va organitzar-se l’emissió núm. 300 al teatre Principal de Palma per celebrar-ho, i calia fer reserva per assistir-hi. Ho vaig deixar fins a darrera hora pensant-me que no seria difícil tenir lloc. El motiu? que la cadena té una escassa audiència, i que el programa s’emet en una franja horària dominada pels grans canals. Però vaig quedar-me fora: tot estava reservat. Vaig pecar de confiança. El programa és De Nit de Neus Albis, i l’emet Televisió de Mallorca. Un mitjà que, en teoria, ningú no veu i no té cap utilitat. Però ves per on van ser capaços d’omplir el Principal només amb les peticions d’assistència de la seva audiència ...

118. El nacionalisme illenc es mor, víctima dels seus errors

Diario de Mallorca, 2 de juny de 2009 Veu de Sóller , 5 de juny de 2009 Setmanari Sóller , 6 de juny de 2009 Diari de Balears , 8 de juny de 2009 He nascut i viscut a Catalunya, i després de viure quatre anys a les Illes només he vist actituds i experiències frustrants any rere any, mal dirigides i mal resoltes pel nacionalisme illenc. Veig coalicions culminades tard i precipitadament, fa dos anys amb el Bloc i l’any passat amb Unitat, i enguany amb la candidatura per a les eleccions europees la imatge ha estat patètica. I n’hi ha prou amb escoltar les parts (al uníson "nosaltres bons, els altres dolents") per veure que tots en són responsables. El nacionalisme illenc no existeix. És incapaç d’articular-se "insularment", passant d’una submissió (l’espanyola) a una altra (els Països Catalans). No entenc la preeminència dels Països Catalans com a única via per defensar la nostra terra, com si les Illes Balears mai no existissin. La base històrica i cultural és...

117. La crueltat de l'oblit, una vergonya col·lectiva

Diari de Balears , 1 de juny de 2009 Veu de Sóller , 12 de juny de 2009 En aparença, la nostra societat sembla ser molt sensible davant les grans tragèdies de la humanitat. Sovint ens colpeix veure els estralls d’una catàstrofe natural, de les pandèmies, o de la fam. També la conscienciació davant la violència de gènere és creixent. Tampoc no dubtem en mobilitzar-nos per buscar les restes d’un/a desaparegut/da, víctima de violència física o violació. Presumim d’ésser solidaris amb les víctimes de dictadures i conflictes armats de qualsevol racó del món com les dictadures de Xile i Birmània, els genocidis de Darfur (Sudan) i Ruanda, de les massacres a Bòsnia i a Txetxènia, etcètera. I no dubtem a exigir la llibertat dels seus oprimits, represaliats i la memòria de les seves víctimes, així com la recerca dels desapareguts per lliurar-los a les seves famílies. Tot en nom de la justícia, de la llibertat i dels drets humans. Tot canvia quan es pronuncien les paraules "Guerra Civi...

116. Baleares, al fin con voz propia en las Cortes

Última Hora, 20 de mayo de 2009 Última Hora (Eivissa i Formentera), 21 de mayo de 2009 Tras 32 años de democracia, las islas tienen por primera vez un grupo propio en las Cortes. Se trata del Grupo Territorial formado por los tres miembros del PP en el Senado: Joan Huguet, Joan Fageda y Joana Xamena. La noticia ha pasado casi desapercibida, pero es un hito histórico. Aún habiendo transcurrido más de tres décadas, bienvenida sea esta iniciativa para nuestras islas. Según los protagonistas, la iniciativa ha venido motivada por que Baleares tuviese una voz propia dentro de la Cámara Alta. Según su Reglamento, no es necesario que los diputados pertenezcan a una formación concreta de Baleares, bastando con pertenecer a la circunscripción por la que fueron electos. Además, el Grupo será compatible con la pertenencia a su partido. Huguet será el portavoz oficial y Xamena portavoz adjunta, aunque han precisado que todos ejercerán la portavocía en función del tema tratado. Además, la ex...

115. La crueldad del olvido, una vergüenza colectiva

El Mundo-El Día de Baleares, 15 de mayo de 2009 Diario de Mallorca, 18 de mayo de 2009 Nuestra sociedad parece muy sensible ante las grandes tragedias humanas. Nos conmociona ver los estragos de una catástrofe natural, una pandemia, o del hambre. La concienciación ante la violencia de género es creciente. No dudamos en movilizarnos para buscar los restos de un/a desaparecido/da víctima de violencia física o violación. Somos solidarios con las víctimas de dictaduras y conflictos armados de cualquier rincón del mundo como las dictaduras de Chile o Birmania, genocidios en Darfur (Sudán) o Ruanda, masacres en Bosnia o Chechenia, etc. Exigimos la libertad de sus represaliados y la memoria de sus víctimas, la búsqueda de sus desaparecidos para entregarlos a sus familiares. En nombre de la justicia, la libertad y los Derechos Humanos. Todo cambia cuando se pronuncian las palabras "Guerra Civil". La misericordia y la comprensión ante el dolor ajeno desaparecen, y se impone una ...