Ir al contenido principal

Entradas

62. Reial Mallorca i Atlètic Balears, una rivalitat condemnada a renovar-se

Diari de Balears , 28 d'abril de 2008 El Mundo-El Día de Baleares, 1 de maig de 2008 Última Hora, 21 de maig de 2008 Per enèsima vegada, el Reial Mallorca i l'Atlètic Balears s'enfronten a la lliga. És una rivalitat un tant descafeïnada, donat que es tracta del segon equip mallorquinista contra el primer dels baleàrics, amés a Tercera Divisió, i fa molt temps que els mallorquinistes ostenten el domini esportiu i social. Però ara, aquesta rivalitat està condemnada a desaparèixer: la Liga de Fútbol Profesional (LFP) projecta crear una lliga de filials pels clubs de Primera i Segona Divisió per la propera temporada. Això voldria dir que els duels Reial Mallorca-Atlètic Balears no tornarien a veure's mai més. Només hi ha dos camins per retrobar el vell derbi en un futur. Un seria l'emergent futbol femení, que actualment malviu amb pocs recursos. A la Primera Divisió Nacional (equivalent a la Segona Divisió A masculina) tenim dos modestos equips palmesans: el Son ...

61. Una figura musical por redescubrir: José María Martín Domingo

El Mundo-El Día de Baleares, 24 de abril de 2008 Última Hora (Menorca), 8 de mayo de 2008 Última Hora, 16 de mayo de 2008 Dentro del ámbito musical de las Islas, y concretamente en Menorca, existe una figura casi desconocida por su escaso (pero existente) vínculo personal y profesional con las islas; al menos, hasta donde hoy sabemos. Se trata de José María Martín Domingo. Nacido en Mahón en 1889, su padre tocaba el bombardino en la banda del regimiento militar de la isla, y fue quien le dio las primeras lecciones. Pero debido a su precocidad, a los nueve años abandonó Menorca para estudiar en un internado de Madrid. A los catorce años ya era músico militar, y al fundarse en 1909 la Banda Municipal de Madrid ingresó como cornetín con veinte años. Poco a poco desarrolló su faceta de compositor y director. En 1918 reingresó en el ejército como director de banda, siendo destinado a Canarias y Navarra. Pero volvió definitivamente a Madrid para ser subdirector de la Banda Municipal, ...

60. Ciutat d'Alcúdia: la nova Urbs Pol·lèntia

El Mundo-El Día de Baleares, 18 d'abril de 2008 Diari de Balears , 23 d'abril de 2008 El procés de transformació de la Ciutat d'Alcúdia en els darrers anys està sent prodigiós, amb una ferma aposta per la cultura apoiada en el seu importantíssim patrimoni històric. Les seves característiques li estan permetent forjar un model turístic de qualitat basat en el seu privilegiat casc urbà medieval, sense menysprear el turisme estival concentrat als enclavaments costaners. I tot combinat amb un potent creixement demogràfic, on els gairebé vint mil habitants actuals aviat doblaran la població de fa només deu anys. Un tret inconfusible és la profusió d'escenaris teatrals: en poc temps, gaudirà de quatre auditoris d'èpoques ben diferents. Primer, el seu teatre romà del segle I dc. Després el modern Auditori, construït als anys noranta, i que avui gaudeix d'una programació estable i variada. I recentment, s'ha habilitat a la fossa de les muralles medievals un es...

59. Iraq i la frontera com a límit

Última Hora, 16 d'abril de 2008 Diari de Balears , 19 d'abril de 2008 Iraq és notícia des de fa cinc anys, i la situació no fa altra cosa que empitjorar. La destitució de Sadam Hussein fou una millora momentània, però enverinada: els diversos grups religiosos i ètnics, sense el jou d'un poder dictatorial que els controlés, han convertit el país en un camp de batalla agreujat pel terrorisme islàmic. La guerra civil no declarada és tàcita, amb centenars de morts cada setmana. Alguns càlculs xifren en més d'un milió els iraquians morts des de la invasió nord-americana: esfereïdor. En aquest cas i en molts d'altres, hi ha un tema que no es qüestiona: la integritat de l'estat i la immobilitat de les fronteres. Per què no es planteja dividir el seu territori per intentar solucionar el conflicte? No pot existir un estat kurd al nord, un central de creença sunní, i un altre al sud pels xiís? L'Iraq nasqué de la derrota de l'Imperi Turc al final de la Prim...

58. Les Jornades d'estudi sobre Maria Antónia Salvà

Diari de Balears , 8 d'abril de 2008 Última Hora, 2 de maig de 2008 He assistit a les Jornades dedicades A la poesia de Maria Antònia Salvà, Dona de llinatge i poetessa de nom. Acudí per son renom, cercant viatge De bondat i dolç remor, melosia I seuada tendrinor , miratge i veritat. Res més restava en oir sos mots, Si no exhalar sospiralls de clarinor, En sentir els profunds i incisius batecs, Que pic a pic esmolaven la pedrosa grisor De la ignorància satisfeta, ara esguerrada, Amb el rusc del roent i remot robí. Tres dies de jornades, devot cenacle I retuda deixeblesa , honrós privilegi Essent qui peca golafre per la paraula. Amb verbollor, recitança i glosia D'entusiastes amants que s'extasien Devora preuat tresor d'ambrosia. Tot sentir la paraula era feta mel, Música falera, aliment de fraula, Estant a Sa Llapassa de Llucmajor. Possessió de joia i de venturor, Arrelada en la ruinor del temps viscut Romàs en la vera llum dels manuscrits...

57. Un grup parlamentari balear a Madrid és possible

Diari de Balears , 2 d'abril de 2008 Diario de Mallorca, 9 d'abril de 2008 Última Hora, 10 d'abril de 2008 Fa uns mesos defensava la unió de forces d'esquerres i nacionalistes a totes les illes per a aconseguir grup propi al Senat. El resultat fou desigual per illes, però al capdavall força bo. Les candidatures formades a Menorca i les Pitiüses van ser un èxit. Artur Bagur a Menorca i Pere Torres "Casetes" per Eivissa i Formentera, van presentar-se com a candidats unitaris. L'èxit fou total: guanyaren a Menorca amb un 51,9% i a Eivissa - Formentera amb un 50,6% dels vots. En canvi, a Mallorca la manca de consens i la divisió del vot va fer que tot seguís igual, amb dos senadors pel PP i un pel PSIB. En tot cas, l'avanç és palés. El 2004 foren escollits quatre senadors del PP i un del PSIB; ara dos pel PP, un pel PSIB, i dos per les candidatures unitàries de Menorca i Pitiüses. Tot i no haver-se culminat l'objectiu amb un bon resultat a Mallo...

56. Una Companyia d'Òpera per a les Illes

Última Hora, 27 de març de 2008 Diario de Mallorca, 28 de març de 2008 El Mundo-El Día de Baleares, 28 de març de 2008 Diari de Balears , 1 d'abril de 2008 Les Illes necessiten una companyia d'òpera per a tenir una oferta estable de qualitat, i satisfer un públic fidel o potencial. Tot i ser un gènere conegut pel renom de grans figures, allò que li donaria gran nivell i arrelament a casa nostra seria una companyia pròpia. I a les Balears tenim personal, tant en qualitat com en quantitat: només cal un suport institucional que doni estabilitat econòmica i artística al projecte. Construir una Òpera al Moll de Palma era inviable, pel seu cost i la manca d'un públic massiu; però també per la inexistència d'una companyia d'òpera pròpia que donés estabilitat a la seva oferta. Només així pot oferir-se un producte musical de qualitat amb regularitat, amb una inversió molt més reduïda que la construcció de grans coliseus que esdevindrien mig buits. Tot plegat menys vi...

55. Debate sobre las instituciones del Estado

El Mundo-El Día de Baleares, 25 de marzo de 2008 Última Hora, 28 de marzo de 2008 Diario de Mallorca, 13 de abril de 2008 Después de treinta años, las principales instituciones ejecutivas y legislativas del Estado Español necesitan un replanteamiento o, cuanto menos, un debate en torno a una futura revisión. Aquí esbozo algunas pautas que me parecen importantes: 1. El Senado, cámara de representación territorial. Para ello debe sustituir su ley electoral mayoritaria por una proporcional (la Ley D'Hondt del Congreso) y así facilitar la entrada de las minorías locales que no tuviesen acceso al Congreso; cambiar la división provincial por la autonómica, y aumentar al menos hasta 300 senadores (hoy tiene 259). Puede mantener un mismo número de senadores para sus circunscripciones, como hasta ahora (según sean provincias, islas o ciudades autónomas), aumentando el número en cada caso. Los senadores designados por los parlamentos se mantendrían con los criterios actuales o parecid...

54. Debate sobre la Ley electoral

Última Hora, 19 de marzo de 2008 El Mundo-El Día de Baleares, 21 de marzo de 2008 Cada vez más voces piden modificar de la Ley Electoral del Congreso (el Senado es otro tema). El problema no es la Ley D'Hondt, que en sí misma es proporcional, sino la provincia: a más circunscripciones, más beneficiados son los partidos dominantes en las mismas. No son los nacionalistas quienes están representados en exceso, sino terceras fuerzas a nivel estatal o local por defecto: los grandes partidos (PSOE y PP a nivel estatal; CiU y PNV a nivel local) sacan representación en todas sus provincias. Con menos circunscripciones (quizá solo una: el Estado), otros partidos -de voto más disperso, pero muy numeroso- obtendrían representación proporcional a sus votos. Hay casos flagrantes. El PTE (en 1979) y el PRD de Miquel Roca (en 1986), que con casi 200 mil votos no obtuvieron representación. Los Verdes, con más de 150 mil votos en 1989, se quedaron fuera. El caso más injusto: el CDS, con 415 m...

53. Cal reformar la Llei Electoral?

Diari de Balears , 17 de març de 2008 Cada vegada se senten més veus que demanen una modificació de la Llei electoral del Congrés dels Diputats (el Senat és un altre tema ben diferent). Segons la ideologia dels que la demanen, el plantejament pot canviar substancialment. En qualsevol cas, cal dir que el problema no ve per l'aplicació de la Llei d'Hondt, un sistema per sí mateix proporcional, sinó per la divisió provincial: en haver-hi més circumscripcions, més beneficiats són els partits dominants en aquestes. És a dir, no són els partits nacionalistes o els dos grans partits estatals qui estan representats excessivament. Són les "terceres forces", ja sigui a nivell estatal o regional, les que pateixen una gran manca de representació. Els grans partits (PSOE i PP a nivell estatal; CIU i PNB a nivell local) trauen representació en totes les seves províncies. Amb menys circumscripcions (potser les Autonomies, o solament una: l'Estat), altres partits -de vot més...