Diario de Mallorca , 28 de juny de 2020 Lita Soler es definia, sobretot, com a esportista: una declaració d’intencions sorprenent en una societat en què la dona havia de guardar els estereotips gastats i mantenir uns arguments tòpics i recurrents (la llar i la família, la moda i les arts, els marits o els nuvis...) Durant els anys 20 i 30 la presència pública de la dona en la societat mallorquina s’obria pas tímidament, alimentada pel sorgiment d’algunes figures destacades en diversos àmbits que anhelaven posar les bases d’una societat més equitativa i justa per a la dona, llavors una realitat lluny d’esdevenir real i que amb la dictadura franquista es prolongaria més del compte. Grans ciutats com Madrid i Barcelona eren focus d’un feminisme incipient, però a Mallorca també hi havia moviments que, lentament, s’obrien pas. Podem recordar noms pioners com ara Maria Mayol (1883-1959), escriptora i política, fundadora de Foment de Cultura de la Dona i única candidata a diputada d...
Opinio atque sententia