Diario de Mallorca, 28 de juny de 2020
Lita Soler es definia, sobretot, com a esportista: una declaració d’intencions sorprenent en una societat en què la dona havia de guardar els estereotips gastats i mantenir uns arguments tòpics i recurrents (la llar i la família, la moda i les arts, els marits o els nuvis...)
Durant els anys 20 i 30 la presència pública de la dona en la societat mallorquina s’obria pas tímidament, alimentada pel sorgiment d’algunes figures destacades en diversos àmbits que anhelaven posar les bases d’una societat més equitativa i justa per a la dona, llavors una realitat lluny d’esdevenir real i que amb la dictadura franquista es prolongaria més del compte. Grans ciutats com Madrid i Barcelona eren focus d’un feminisme incipient, però a Mallorca també hi havia moviments que, lentament, s’obrien pas.
Podem recordar noms pioners com ara Maria Mayol (1883-1959), escriptora i política, fundadora de Foment de Cultura de la Dona i única candidata a diputada durant la Segona República; Martina Pasqual (1903-1962), bibliotecària i primera directora de la Biblioteca de Cort; Aurora Picornell (1912-1937), política i sindicalista assassinada durant la Guerra Civil; o la recentment redescoberta Maria Forteza (morta al 1961), cantant i directora de cinema. Són algunes veus, però poc visibles: cal recordar que a Palma només 75 carrers duen nom de dona, la majoria són verges o santes, i dues terceres parts són figures externes a Mallorca. Així tot, manquen encara moltes figures per redescobrir i per restituir el seu llegat i vàlua en aquells àmbits on foren figures destacades.
Un d’aquests noms oblidats és el d’Àngela Soler Arimon (1917-1975), més coneguda com a Lita Soler, natural del Pont d’Inca (Marratxí), que va assolir un renom tan intens com efímer en un àmbit poc conegut i valorat: l’esportiu. Mentre a ciutats com Barcelona naixien iniciatives ambicioses i massives com el Club Femení i d’Esports (1928-1936), entitat esportiva femenina fundada per les germanes Teresa i Josefina Torrens i Enriqueta Sèculi, a Mallorca els moviments eren mínims en un món totalment masculinitzat.
La rellevància de Lita Soler va donar inici en un fet aparentment poc reivindicatiu. El 26 d’abril de 1935, en un acte celebrat al desaparegut Teatre Líric, Soler fou proclamada Miss Balears i després va viatjar a Madrid per participar en el certamen de Miss Espanya (llavors anomenat Señorita de España). Se celebrà el 5 de maig i Soler no va tenir un paper rellevant, però com a Miss Balears va mantenir una rellevància pública que li va permetre aparèixer en nombrosos actes socials i publicacions del moment. Prova d’això fou l’homenatge que els seus veïnats li varen retre en tornar de Madrid a un popular establiment del Pont d’Inca: el Saló Can Balle, avui desaparegut.
En qualitat de Miss, Soler va concedir diverses entrevistes. En elles es definia, sobretot, com a esportista: una declaració d’intencions sorprenent en una societat en què la dona havia de guardar uns estereotips gastats i mantenir uns arguments tòpics i recurrents (la llar i la família, la moda i les arts, els marits o els nuvis...). Llavors l’esport com a fenomen de masses sorgia amb força, però copat del tot per homes. El pensament de Soler es confirma resseguint la seva activitat pública com a Miss, en la qual l’assistència a actes esportius va ser constant. Una actitud rompedora en una Mallorca que a penes s’obria a la modernitat i on el protagonisme de la dona es limitava a àmbits molt puntuals. L’esport no es trobava, en absolut, entre ells.
La implicació de Soler es va fer notar especialment amb el futbol, ja consolidat com a esport de masses —en dura rivalitat amb el ciclisme. En concret va mostrar les seves simpaties pel Baleares FC (actualment Atlètic Balears), entitat a la qual va adreçar una fotografia dedicada i el club li va correspondre nomenant-la sòcia d’honor el 12 de maig de 1935. Tal vegada un gest de cortesia; però la vinculació entre Soler i el club va anar més enllà i el 9 d’agost fou investida presidenta d’honor, essent la primera dona que va assolir aquest títol en el club blanc-i-blau i, segurament, la primera de qualsevol entitat esportiva a Mallorca.
No era la primera vegada que una dona rebia tal títol honorífic; era una tradició recurrent en entitats de caràcter caritatiu o cultural, com un simbolisme sense cap implicació. El cas de Lita Soler fou diferent perquè va mantenir una participació dinàmica i participativa en un entorn social modern, nou i emergent, assistint a actes del club balearico des d’una posició privilegiada. No cal remarcar el contrast de veure una dona presidint una junta directiva formada només per homes, en un equip format únicament per homes esportistes i que només gaudia d’una tímida presència de dones a les grades durant els partits... sempre acompanyant altres homes.
L’activitat pública de Lita Soler va acabar quan el mandat de Miss Balears va expirar a mitjans de 1936. En tot cas, el cop d’estat i la Guerra Civil varen acabar completament amb la seva presència pública. A més, tot i que la competició futbolística es va mantenir durant tota la guerra tampoc fou esmentada mai més com a presidenta d’honor del Baleares FC. Des de llavors va esdevenir l’oblit total fins a la seva mort, el 23 d’octubre de 1975. Avui Lita Soler és una de tantes figures femenines locals pendents de reivindicar, pel seu paper pioner en l’esport local i sobretot per gosar definir-se com a esportista, una etiqueta llavors totalment masculina en un temps en què la societat imposava a la dona un patró de comportament i pensament determinat. Un exemple d’actitud transgressora, d’independència i inconformisme per redescobrir.