Ir al contenido principal

Entradas

116. Baleares, al fin con voz propia en las Cortes

Última Hora, 20 de mayo de 2009 Última Hora (Eivissa i Formentera), 21 de mayo de 2009 Tras 32 años de democracia, las islas tienen por primera vez un grupo propio en las Cortes. Se trata del Grupo Territorial formado por los tres miembros del PP en el Senado: Joan Huguet, Joan Fageda y Joana Xamena. La noticia ha pasado casi desapercibida, pero es un hito histórico. Aún habiendo transcurrido más de tres décadas, bienvenida sea esta iniciativa para nuestras islas. Según los protagonistas, la iniciativa ha venido motivada por que Baleares tuviese una voz propia dentro de la Cámara Alta. Según su Reglamento, no es necesario que los diputados pertenezcan a una formación concreta de Baleares, bastando con pertenecer a la circunscripción por la que fueron electos. Además, el Grupo será compatible con la pertenencia a su partido. Huguet será el portavoz oficial y Xamena portavoz adjunta, aunque han precisado que todos ejercerán la portavocía en función del tema tratado. Además, la ex...

115. La crueldad del olvido, una vergüenza colectiva

El Mundo-El Día de Baleares, 15 de mayo de 2009 Diario de Mallorca, 18 de mayo de 2009 Nuestra sociedad parece muy sensible ante las grandes tragedias humanas. Nos conmociona ver los estragos de una catástrofe natural, una pandemia, o del hambre. La concienciación ante la violencia de género es creciente. No dudamos en movilizarnos para buscar los restos de un/a desaparecido/da víctima de violencia física o violación. Somos solidarios con las víctimas de dictaduras y conflictos armados de cualquier rincón del mundo como las dictaduras de Chile o Birmania, genocidios en Darfur (Sudán) o Ruanda, masacres en Bosnia o Chechenia, etc. Exigimos la libertad de sus represaliados y la memoria de sus víctimas, la búsqueda de sus desaparecidos para entregarlos a sus familiares. En nombre de la justicia, la libertad y los Derechos Humanos. Todo cambia cuando se pronuncian las palabras "Guerra Civil". La misericordia y la comprensión ante el dolor ajeno desaparecen, y se impone una ...

114. Palma, ciutat fantasma

Diari de Balears, 30 d’abril de 2009 Última Hora, 26 de juny de 2009 Tot i dur pocs anys vivint a Palma, sentint el testimoni de molts dels seus residents tinc la sensació que Ciutat és una ànima morta, un espectre que deambula sense rumb, una ombra ranquejant d’allò que fou. Els darrers anys, Palma ha assolit tots els defectes d’una gran ciutat i cap de les seves virtuts, on sembla que la ciutadania pateixi una estranya Síndrome d’Estocolm. Foragitada dels seus carrers i avingudes, on d’antuvi la vida al carrer era un calc estès de la Part Forana, a poc a poc reclosa a casa seva amb una barreja d’inconsciència i resignació. La ciutadania ha estat desfilada socialment i abocada a l’individualisme més ranci i conservador, fins el punt de refusar qualsevol iniciativa de canvi que pugui reeixir a la seva ciutat. Només fent memòria amb alguns exemples puntuals, faig palesa aquesta voluntat col·lectiva de deixar fer cap a un desastre tan inevitable com provocat. Són habituals les qu...

113. Maria Callas y Roger Alier: la ópera en el Caixafòrum

El Mundo-El Día de Baleares, 19 de abril de 2009 Última Hora, 25 de junio de 2009 El próximo miércoles día 22 de abril, los aficionados a la música clásica (más concretamente, a la ópera) tenemos una cita ineludible en el Caixafòrum de Palma. Un acontecimiento por partida doble que, para los melómanos y contumaces entusiastas del arte lírico, merece la máxima relevancia posible y no puede pasar desapercibido bajo ningún concepto. Dentro del ciclo de conferencias “Grans dones, grans valors” podremos asistir a una disertación acerca de una de las más carismáticas divas operísticas de todos los tiempos: Maria Callas (1923-1977), un ídolo de masas que traspasó lo musical para convertirse en una figura de leyenda. Disertación que irá a cargo de uno de los grandes expertos en ópera de la actualidad: Roger Alier. Roger Alier (1941) es uno de más amenos y apasionantes divulgadores del género. Ha escrito numerosos libros divulgativos de gran éxito de ventas, crítico de ópera, articulist...

112. La situació en IB3, segons qui i quan

Veu de Sóller , 17 d’abril de 2009 Setmanari Sóller , 18 d’abril de 2009 El tractament informatiu del conflicte intern d’IB3 m’ha deixat atònit per la seva evolució, tan previsible com impresentable a ulls de qualsevol ciutadà de bé. El motiu ha estat la guerra de poder generada al voltant de l’ens públic, i el moment clau de la seva evolució ha estat, evidentment, les eleccions de 2007 i el canvi de direcció subsegüent. Fins llavors, la corporació dirigida per María Umbert era un model de virtuts i professionalitat a ulls d’un grup de comunicació. Aquest mitjà, afí amb el partit governant i amb una productora contractada per a la realització de programes per a IB3, silenciava els problemes i les protestes dels treballadors contractats a través d’empreses externes, o els qualificava de delinqüents. Simultàniament, un altre grup mediàtic destacava la nefasta gestió econòmica de l’ens, alhora que informava de les protestes i manifestacions dels principals damnificats. Després del...

111. Òpera còmica al teatre Xesc Forteza

Diari de Balears, 15 d’abril de 2009 Diario de Mallorca, 19 d’abril de 2009 El proper dimarts, 21 d’abril, arribarà al teatre Xesc Forteza de Palma The Telephone (1947), òpera còmica en un acte, organitzat per Amics de l’Òpera del teatre Principal. L’òpera serà representada en el seu idioma original, l’anglès, i comptarà amb subtítols en català. És una obra de petites dimensions, per a només dos cantants, i part orquestral adaptada per a piano; una oportunitat per conèixer Gian Carlo Menotti (Cadegliano, Itàlia, 1911-Montecarlo, 2007), potser l’últim gran operista de la història. Italià de naixement i nord-americà d’adopció, fou l’últim compositor d’òperes en el sentit estricte de la paraula amb unes 30 obres quan el gènere ja era desplaçat per altres estils escènics. Hom l’ha vist com el successor de Giacomo Puccini en mantenir les essències del gènere, incorporant-hi les novetats del seu temps, però sense que perdés el seu lirisme i popularitat. Autors precedents com Igor Stra...

110. De la lengua no comemos

Diario de Mallorca, 10 de abril de 2009 Estoy aburrido, hasta el hastío, del protagonismo que adquiere cíclicamente el tema lingüístico en nuestras islas. Unos defienden los derechos y libertades de los castellanoparlantes, obviando que hay ámbitos monolingües en castellano como la administración de Justicia, Correos, Policía o la Guardia Civil. Otro tanto con los catalanoparlantes que defienden su equidad en los ámbitos exclusivos del castellano, pero pasan por alto que en la enseñanza, las administraciones municipales, los Consells y la CAIB sólo se usa el catalán. Ambos defienden su lengua si está en inferioridad, pero pasan de largo cuando el monolingüismo es a su favor. Cada vez que intento razonar esta cuestión la respuesta siempre es una evasiva que acaba aludiendo a los excesos de los otros, mirando la paja en ojo ajeno y sin un ápice de autocrítica por su lado. No defienden derechos ni libertades individuales sino ideologías: unos y otros razonan sus objetivos, pero nunca...

109. Amb la llengua no menjarem

Diari de Balears, 6 d’abril de 2009 Última Hora, 6 de maig de 2009 Estic avorrit, fins al tedi, del desmesurat protagonisme que adquireix de manera cíclica (per a alguns constant) el tema lingüístic i identitari a les nostres illes. Uns que defensen els drets i llibertats dels castellanoparlants, obviant que hi ha àmbits monolingües en castellà com l’Administració de Justícia, Correus, Policia o la Guàrdia Civil. Uns altres que ho fan amb els catalanoparlants i defensen la seva equitat en els àmbits exclusivament en castellà, però passen per alt que a l’ensenyament, les administracions municipals i dels Consells i en la CAIB només s’utilitza el català. Ambdós defensen la seva llengua on es troba en inferioritat, però passen de llarg quan el monolingüisme és a favor seu. Cada vegada que intento raonar aquesta qüestió amb uns i altres la resposta sempre és una evasiva que acaba al·ludint als excessos dels altres, mirant la palla en ull aliè i sense un mínim d’autocrítica per banda ...

108. El espíritu de la motoreta

Diario de Mallorca, 23 de marzo de 2009 Pasaba por delante de la Audiencia Provincial cuando vi pasar un humilde Vespino. Extraño vehículo en una tierra donde has de tener coche sin necesitarlo, grande aunque no lo puedas aparcar, caro aunque no tengas con qué, y lujoso aunque no te lo merezcas. Me fijé en su conductor y pude reconocer al fiscal anticorrupción Don Juan Carrau. Esa sencilla motoreta es el paradigma de la fiscalía anticorrupción de las islas, Carrau y Horrach, Juanes los fiscales (como el cantante colombiano), tales para cuales. Ambos absorbidos por su trabajo, con paciencia y vocación. Trabajadores del Estado de sencilla nómina -aún siendo vitalicia-, que se llevan trabajo a casa porque no dan abasto con su horario laboral. Que carecen pavorosamente de medios materiales y humanos, y a pesar de todo no desisten. Que han de superar los impedimentos y dilaciones que unos y otros ponen a su trabajo. Que podrían tener una vida ociosa y hacer la vista gorda; pero les pue...

107. Sa Lluna, repensar l'urbanisme a Sóller

Veu de Sóller , 20 de març de 2009 Diari de Balears, 24 de març de 2009 La reforma integral del carrer de Sa Lluna de Sóller avança a bon ritme. Poc a poc es va fent palès quin serà el resultat final, amb un llambordat col·locat al mateix nivell que les voreres, i precedit d’una profunda renovació del clavegueram subterrani. Com a resultat Sa Lluna adoptarà un concepte viari radicalment oposat al comunament acceptat, on el ciutadà deixarà de circular supeditat a les necessitats de la circulació de turismes. Un fet aquest ben comú a tot Sóller, mal que pesi a la ciutadania i les creixents incomoditats que això ha generat. A una ciutat com Sóller, de carrers generalment estrets (inclosos els principals) i mancat de grans vies que travessin amb eficàcia el nucli urbà, és impossible plantejar-se una circulació del trànsit rodat fluïda i massiva. La convivència entre els transeünts i els cotxes es fa impossible a mesura que creix el trànsit, i més encara pels principals carrers comerc...