Epistolarium

Ona Mediterrània , 26 de maig de 2025 Efemèrides clàssiques . Secció d’El Crepuscle Encén Estels.

Mallorca Magazin , 15. Mai 2025 In Palmas Stadtviertel El Fortí soll aus einem verfallenen Radsport-Oval ein Park werden. Geplant war das schon vor 120 Jahren – doch wie so oft auf der Insel dauerte es etwas länger Die Stadt hat bereits ein Architektenbüro mit der Planung des Parks beauftragt Text: Andreas John Wenn man auf Mallorca etwas Geduld mitbringt, kann man fast alles erleben – selbst die Auferstehung eines Radsportdenkmals. Im Viertel El Fortí, wenige Meter von Palmas viel befahrenem Avenidas-Ring entfernt, wächst auf einem von Unkraut überwucherten Gelände derzeit mehr Hoffnung als Gras: Nach über einem Jahrhundert Wartezeit soll hier endlich ein Park entstehen. Mit Brücken, Bäumen, Bürgerbeteiligung – und einem Hauch Nostalgie. Der Ort, von dem hier die Rede ist, hieß schon Tirador, als Palmas Stadtmauern noch standen. Damals war das Gelände wohl ein Schießplatz, später wurde es zum Tempel des Radsports. 1903 errichtete der Verein Veloz Sport Balear hier ein Velodrom, das ba...

Última Hora , 13 de maig de 2025 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) Mallorca ha inspirat obres del repertori musical que mantenen gran popularitat. Però hi ha una petita peça, casi oblidada i escàs valor musical, que històricament manté gran valor: la marxa Mallorca , escrita pel llavors príncep de Gal·les, Eduard Windsor, que regnaria breument amb el nom d’Eduard VIII. L’agost del 1934 el príncep va iniciar un viatge de plaer arreu d’Europa a bordo de l’iot Rosaura . Entre altres convidats l’acompanyava Wallis Simpson, dona casada amb qui es rumorejava que mantenia una relació; en teoria, una de tantes. El Rosaura va arribar a la Mediterrània i el 6 de setembre de 1934 va atracar a Palma, on Eduard va visitar la Seu i el mateix dia va partir cap a Formentor. En total, el príncep romangué dos dies a l’illa. Però malgrat la brevetat, l’estada va inspirar el príncep a escriure Mallorca , una marxa per a gaites de només setze compassos, molt senzilla i amb l’esti...

La Vanguardia , 11 de maig de 2025 La temporada de futbol d’enguany ha viscut el ressorgiment de dos clubs històrics: el CE Europa de Gràcia i l’Arenas Club de Getxo, fundadors de la Primera Divisió el 1929 amb deu clubs. Mentre que set d’ells segueixen al primer pla, aquests dos (més el Real Unión d’Irun) aviat van caure a categories inferiors i mai no han retornat a l’elit. Tots dos han pujat a 1a Federació (tercer nivell absolut). Encara són lluny de l’elit perduda, però l’ascens és símptoma d’un creixement més enllà de resultats esportius. Una fórmula d’èxit emergent i alternativa a les societats anònimes esportives, imposades al futbol professional i que ha deixat masses socials òrfenes, sense veu ni vot, privatitzant clubs sencers i en poques mans, que en alguns casos han desaparegut. Europa i Arenas són clubs centenaris que s’han mantingut al marge del model de diner fàcil i ràpid, resistint les ànsies de retornar al primer pla. Una altra manera d’entendre l’esport professional,...

Última Hora , 11 de mayo de 2025 Los vecinos del Fortí aplauden el impulso a esta zona verde planificada hace más de un siglo El proyecto actual del Ajuntament rehabilitará e integrará el velódromo, que en planes anteriores iba a desaparecer «Mucho antes del turismo, lo que puso a Mallorca en el mapa fue el ciclismo, con el velódromo del Tirador» Texto: Blanca Pou Las pistas del velódromo del Tirador, muy degradadas pero aún en pie, son un testigo silencioso de la transformación de Palma a lo largo del tiempo, tanto a nivel urbanístico como social. Cuando se derribaron las murallas de Palma a principios del siglo XX, esta zona de lo que ahora es el Fortí ya se conocía como el Tirador; al parecer, porque hubo antaño aquí una zona abierta dedicada a prácticas de tiro. Hace más de 120 años que los planes urbanísticos de Palma, desde el Plan Calvet, hablan de crear una zona verde en este rincón de la ciudad. Un desarrollo que nunca se materializó y que ha convertido este punto en toda una ...

La Tajadera (núm. 70-71), mayo de 2025 Durante años la provincia de Teruel ha sufrido carencias en cuanto a infraestructuras de transporte, resueltas en parte por la autovía Mudéjar y la línea férrea Valencia-Zaragoza (pese a sus deficiencias), que articulan de norte a sur la provincia. En cambio, de este a oeste la situación es peor: la N-211 necesita una urgente renovación; y en cuanto al ferrocarril, no existe línea alguna… pero pudo haberla. Y en ella Fuentes Claras hubiese tenido un destacado papel. En 1878 el banquero y empresario catalán Francesc Gumà Ferran (1833-1912) fundó una compañía ferroviaria para construir una línea ferroviaria que enlazase Barcelona con Vilanova i la Geltrú, su pueblo natal. Más adelante amplió su objetivo y planeó llevarla hasta Madrid, rivalizando con la línea existente por Lleida y Zaragoza; pero trazando un camino más corto atravesando la provincia de Teruel. El ferrocarril estaba en plena expansión y era visto como crucial para vertebrar el país e...