Epistolarium

Bon Dia i Bona Vida (Ona Mediterrània), 21 d’abril de 2026 Bon Dia i Bona Vida, del 50.10 a 1.08.55

Última Hora , 21 d’abril de 2026 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) L’agost de 1926 es va fundar a Balears l’Institut Provincial d’Higiene, xarxa d’institucions sanitàries de l’Estat encarregades de la salut pública i de laboratoris epidemiològics. Depenia de la Diputació Provincial i fou allotjat a un local del carrer Concepció de Palma, del tot insuficient. Aviat es va pensar de fer un edifici més adequat. Fou dissenyat per l’arquitecte Josep Alomar Bosch el 1933 i es va construir devora la plaça dels Patins, encarat al xamfrà del carrer Cecili Metel (d’aquí el nom popular) amb Font i Monteros. Les obres s’iniciaren l’any següent, en terrenys cedits per l’Ajuntament i amb el suport financer de la Junta Provincial de Sanitat i de la Mancomunitat de Municipis. A principis de 1936 va començar el trasllat dels diferents serveis fins obrir oficialment el 7 de maig de 1936. Fou construït amb planta rectangular i tres pisos, més un bloc al darrere (afegit a posterio...

La Vanguardia , 15 d’abril de 2026 El 16 d’abril de 1926 es va estrenar al desaparegut teatre Nou del Paral·lel de Barcelona  Cançó d’amor i de guerra , sarsuela de Rafael Martínez Valls, amb text de Lluís Capdevila i Víctor Mora. Va ser el gran triomf del compositor valencià, autor de les dues principals obres del gènere en català, junt amb  La legió d’honor , estrenada el 1930. Escrita durant la dictadura de Primo de Rivera, fou titulada  Els soldats de l’ideal , però fou prohibida perquè “l’ideal” al·ludia a la Revolució Francesa i les seves idees, fet que la dictadura no podia permetre. Així, els autors li van posar el nom que avui coneixem. Cent anys després de l’estrena, l’obra continua essent intemporal i referència de la música escènica en català.

Diario de Mallorca , 14 de abril de 2026 Corría el año 1912 cuando un licenciado en Ingeniería Agrónoma procedente de Vilafranca del Penedès aterrizó en tierras mallorquinas para dirigir la política agraria del campo balear. Con el tiempo, se introdujo en la sociedad palmesana y, en una isla donde el deporte de masas era el ciclismo de pista, se propuso crear un espacio digno para el fútbol. Él era Adolfo Vázquez Humasqué, fundador del actual Real Club Deportivo Mallorca. Albert Salas, director del RCD Mallorca Studios, ha reivindicado en una conferencia celebrada este martes en Son Moix la figura del catalán en un acto que ha contado también con las intervenciones de los expertos en la historia de la entidad Manel García Gargallo , Xesc Ramis y Joan Roig, así como con la presencia del CEO de Negocio, Alfonso Díaz, y del director deportivo, Pablo Ortells. “Adolfo Vázquez Humasqué llegó a Mallorca con la ‘curolla’ del fútbol, que había vivido ya en su tierra natal”, recuerda el periodis...

Al Dia Mallorca (IB3 Ràdio) , 13 d’abril de 2026 Al Dia Mallorca, del 21:40 al 33:00

Diario de Mallorca , 5 de abril de 2026 La historia del Xalet —y posiblemente también la del velódromo— gira alrededor de dos apellidos similares pero sin parentesco alguno, separados por cien años de historia y ligados a momentos muy diferentes: Gaspar Bennazar e Isabel Bennasar No sabemos quién diseñó el velódromo de Tirador, que pronto cumplirá 125 años En 2015 los terrenos de Tirador fueron expropiados para la construcción de una zona verde municipal El velódromo de Tirador es hoy una infraestructura clave en la historia de Mallorca. Tras décadas de abandono y haber estado al borde de desaparecer, hoy es reconocido como uno de los recintos deportivos más antiguos de Europa y como el gran escenario deportivo de la isla en su época, símbolo de modernidad y de la cultura deportiva de masas durante años. Con su catalogación en 2021 y la aprobación del proyecto de reconversión en parque urbano en 2025, su continuidad está asegurada y solo queda que comiencen las obras, cuyo inicio está ...

Última Hora , 31 de març de 2026 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) Un dels elements més característics de la plaça de l’Església de Binissalem, el cadafal de pedra, aviat farà cent anys. La instal·lació fou concebuda com un templet, però fora coberta: el projecte nomia  “Presupuesto de las obras de construcción de un templete para la música en la Plaza de la Iglesia” . I, a diferència del que era habitual, prescindeix dels materials més usuals: fusta, vidre o forjat, per emprar-ne només un, però ben característic: la pedra de Binissalem. La construcció va ser un fet casual i alhora afortunat. El llavors batle, Miquel Mir Martí, Carol , creia que no era una prioritat construir-lo; però va haver d’absentar-se del poble entre abril i setembre de 1926 per motius laborals i el batle accidental, Joan Martí Lladó,  Barcella , va aprofitar per aprovar el projecte. A mitjan juliol fou adjudicat, i quan el batle va tornar es va trobar l’obra tan avançada que va...

La Tajadera (núm. 82-83), marzo de 2026 Durante muchos años los maestros han sido fundamentales para el impulso del progreso cultural y cívico de la sociedad en el mundo rural. Con pocos recursos y mucha voluntad consiguieron que amplias capas de la población, tanto infantil como adulta, tuvieran a su alcance medios y conocimientos impensables en un medio en que todo escaseaba hasta hace pocas décadas. En el caso de Fuentes Claras, al menos dos de ellos han dejado un legado imborrable en el municipio: Fernando Mateo Ros, quien ejerció entre 1946 y 1954, de quien ya hablamos en el n.º 56-57 de la revista. Y Manuel Egido Soriano, protagonista en el presente número, quien a sus 92 años sigue siendo una figura recordada por la impronta que dejó en Fuentes Claras. Manuel Egido (Manolo para los amigos) nació en Teruel el 27 de mayo de 1934 y pronto mostró aptitudes musicales que le permitieron formarse como trompetista, compositor y director de orquesta. Curso estudios musicales en su ciudad...

Ona Mediterrània , 23 de febrer de 2026 Efemèrides clàssiques . Secció d’El Crepuscle Encén Estels.