Ir al contenido principal

Entradas

545. La Costa del Teatre, dos segles d’història

Última Hora, 26 de maig de 2026 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) El passat 3 d’abril es va escollir el projecte de reforma de la plaça Major de Palma. Va ser concedit als estudis Scob i Barceló-Balanzó, i queda pendent el projecte definitiu per iniciar les obres a finals de 2026. La reforma també afectarà els voltants; entre ells, la Costa del Teatre, vial amb 200 anys de tipologia molt particular. El 9 de març de 1820 va ser suprimida la Inquisició a Espanya, tribunal eclesiàstic temut per la seva brutalitat i arbitrarietat. A Palma tenia la seu a un gran edifici situat entre el carrer Unió i Plaça Major, esbucat entre juny i agost de 1823. En el solar fou ubicat el Mercat del peix i també es va traçar una rampa per salvar el desnivell entre els dos sectors de la ciutat (Canamunt i Canavall). Ja existien les costes de Sa Pols o de Can Berga, però eren estretes i insuficients. La nova costa va patir aturades o canvis, ja que no hi ha notícies fins 1828 quan s...
Read more »
Entradas recientes

543. Cultura i pensament

Diari de Balears , 22 de maig de 2026 Text: Jordi Vidal Reynés La reflexió sobre l’actualitat pot ser rigorosa i alhora divulgativa, una tasca que realitza des de fa uns anys la secció ‘Campus Obert’ del diari Última Hora, coordinada pel Centre d’Estudis i Documentació Contemporània (CEDOC), organisme vinculat a la UIB i que publica cada dimarts tres articles sobre qüestions d’actualitat. Ara, un dels seus col·laboradors més veterans, Manuel García Gargallo , doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, publica un recull de les seves aportacions en el llibre titulat Cultura oberta, cultura desperta (editorial Documenta Balear). Amb un pròleg de Sebastià Serra Busquets, l’autor presenta una cinquantena d’articles, publicats en ordre cronològic. Tots tenen una estructura similar, d’acord amb les pautes que la secció exigeix, amb uns mínims de síntesi i de claredat en els continguts. Això fa que la lectura sigui tan àgil com intensa, sense caure en l’avorriment, atès...
Read more »

542. Tres fut­bo­lis­tas en el pare­dón

Última Hora , 22 de mayo de 2026 Texto: Manuel Aguilera Eran zapateros, socialistas y jugadores de fútbol Llegaban de noche en un camión. Bajaban dos hombres y los hacían saltar de dos en dos: ‘Podéis bajar, os quedaréis aquí’, les decían. Los detenidos bajaban esposados y los colocaban junto al portal de La Creu. Después, uno de los conductores daba en la puerta del camión dos o tres golpes fuertes con la mano. Luego respondía: ‘¡Ya va!’. Esta era la consigna para disparar. Los presos caían muertos al momento. Ellos habían acabado el trabajo y yo lo tenía que empezar». Así contó el enterrador de Porreres, Joan Rosselló, al historiador Tomeu Garí los más de cien asesinatos que presenció en la Guerra Civil. Él entonces no lo sabía, pero entre aquellas sombras del paredón había tres jugadores de uno de los mejores equipos de fútbol de la isla: el CE Constància. Emili, Antoni y Josep Sancho Jorques, de solo 22, 26 y 30 años, eran tres hermanos valencianos que vivían y trabajaban en Inca. ...
Read more »

541. La Cofradía de la Sangre de Cristo de Fuentes Claras

La Tajadera (núm. 84-85), mayo de 2026 En los pequeños pueblos, el asociacionismo civil tuvo un fuerte componente religioso durante siglos a través de las cofradías o hermandades, muy presentes en festividades locales y que también desarrollaban funciones de ayuda mutua. Últimamente la mayoría han desaparecido, de acuerdo con una sociedad más laica y heterogénea, en que las diferentes administraciones han asumido dichas funciones. En Fuentes Claras tenemos varias documentadas, surgidas desde el siglo XVII y activas hasta el siglo XX. Todas desaparecieron, salvo una: la Cofradía de la Sangre de Cristo, que mantiene especial vigor y presencia en el municipio. Actualmente cuenta, al menos, con tres siglos de vida: su libro de cuentas más antiguo está fechado en 1725, pero especifica que continúa las cuentas del primero, ya perdido. Con tal motivo, en 2024 se inauguró en la carretera del Molino un monumento conmemorativo y al año siguiente conmemoró los 300 años de existencia... como mínim...
Read more »

540. Presentació del llibre 'Mallorca en llamas. Las víctimas del primer terror aéreo de la Guerra Civil'

Serveis Ferroviaris de Mallorca, 7 de mayo de 2026 Presentación, en el edificio Términus de Serveis Ferroviaris de Mallorca, del libro Mallorca en llamas. Las víctimas del primer terror aéreo de la Guerra Civil , escrito por el historiador y periodista Manuel Aguilera.
Read more »

538. Los libros con estilo escogidos por ‘Bellver en abril’, 23 de abril de 2026

Diario de Mallorca , 23 de abril de 2026 Suplement cultural Bellver en Abril, núm. 1294 [...]  Cultura oberta, Cultura desperta Manel Garcia Gargallo Documenta 17 €  Una invitació a mirar el present amb ulls d’historiador. Al llarg d’una dècada de col·la­boracions en la secció Campus Obert Manuel García Gargallo ha dibuixat un mosaic de la història recent de Mallorca a partir de petites peces que, juntes, revelen una panoràmica rica i diversa. Els articles recorren espais, personatges i episodis que formen part de la memòria col·lectiva. [...]
Read more »

537. Bon Dia i Bona Vida

Bon Dia i Bona Vida (Ona Mediterrània), 21 d’abril de 2026 Bon Dia i Bona Vida, del 50.10 a 1.08.55
Read more »

536. L’edifici de Cecili Metel de Palma (1936)

Última Hora , 21 d’abril de 2026 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) L’agost de 1926 es va fundar a Balears l’Institut Provincial d’Higiene, xarxa d’institucions sanitàries de l’Estat encarregades de la salut pública i de laboratoris epidemiològics. Depenia de la Diputació Provincial i fou allotjat a un local del carrer Concepció de Palma, del tot insuficient. Aviat es va pensar de fer un edifici més adequat. Fou dissenyat per l’arquitecte Josep Alomar Bosch el 1933 i es va construir devora la plaça dels Patins, encarat al xamfrà del carrer Cecili Metel (d’aquí el nom popular) amb Font i Monteros. Les obres s’iniciaren l’any següent, en terrenys cedits per l’Ajuntament i amb el suport financer de la Junta Provincial de Sanitat i de la Mancomunitat de Municipis. A principis de 1936 va començar el trasllat dels diferents serveis fins obrir oficialment el 7 de maig de 1936. Fou construït amb planta rectangular i tres pisos, més un bloc al darrere (afegit a posterio...
Read more »