Ir al contenido principal

Entradas

511. Entre avui i demà (XIV)

Entre avui i demà (IB3 Ràdio) , 4 de desembre de 2025 Entre avui i demà, del 23:25 al 37:15
Entradas recientes

510. El club obrer mallorquí que es va significar contra el nazisme

Diari Ara , 2 de desembre de 2025 La història de lluita de l’Atlètic Balears, rival de l’Espanyol a la Copa Text: Marc Mosull Manolo González es retrobarà aquest dijous amb Luis Blanco, el seu assistent a l’Espanyol durant l’època a Segona Divisió. Blanco és l’entrenador de l’Atlètic Balears, de Segona RFEF, que si bé no ha arribat mai a Primera Divisió, és un club històric de Mallorca i un dels pocs d’extracció proletària que queden al futbol espanyol. El seu origen es troba en el Mecànic, un equip que va sorgir el 1920 dels tallers de la companyia naviliera Isleña Marítima —l’actual Transmediterrània—, i el Mallorca FC, de la Foneria Carbonell, una petita empresa metal·lúrgica de Palma, tal com reivindica l’historiador Manel García Gargallo al llibre L’Atlètic Balears (1920-1942). Els primers anys d’una entitat centenària : “El 1919 es va estipular a Espanya la jornada de vuit hores, i només un any després es van fundar els dos primers clubs amb origen obrer de l’illa, que es van fu...

509. Los proyectos frustrados de ferrocarril en Teruel

La Tajadera (núm. 78-79), diciembre de 2025 Las infraestructuras ferroviarias de Teruel y su provincia han sufrido carencias durante largo tiempo. Aparte de las líneas mineras, de trazados fragmentarios, escasa longitud y carentes de servicio a pasajeros, las principales rutas siempre han estado condicionadas por dos ejes principales: sur-norte (de Valencia a Zaragoza y Canfranc) y este-oeste (de Barcelona a Madrid), que una vez establecidos condicionaron la red posterior, dejando Teruel en posición subordinada e incluso marginal como simple lugar de paso. Sin embargo la historia pudo ser distinta, pues diversos proyectos pudieron cambiar su historia en caso de haberse materializado siquiera. Vamos a ver algunos de ellos. El más remoto se remonta a 1855, cuando el ferrocarril apenas había llegado a nuestro país. En la sesión de las Cortes del 5 de mayo se presentó una enmienda del diputado Falero (podría ser Jerónimo Martínez Falero, diputado por Cuenca) para una futura vía entre Madri...

508. La Font del Teatre i Santiago Rusiñol (1935)

Última Hora , 18 de novembre de 2025 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) A Palma, al racó existent entre la Costa del Teatre i el Teatre Principal va existir una font pública des de temps immemorial. Un espai que fa noranta anys fou reformat per convertir-lo en monument a l’escriptor Santiago Rusiñol, autor de L’illa de la calma . En morir el 1931, l’Ajuntament de Palma va voler homenatjar-lo i l’Associació per la Cultura de Mallorca li va lliurar un bust en bronze, obra de l’escultor Joan Borrell Nicolau, que el va cedir gratuïtament. El monument fou dissenyat pel llavors arquitecte municipal, Guillem Forteza Pinya, qui va crear una fornícula amb forma d’arc peraltat i al centre una columna de marbre roig de dos metres d’alçària, sobre la qual es col·locà el bust. A la base, el brollador de la font i sobre aquest, en lletres daurades, la inscripció “A Russinyol”. Va ser inaugurat l’11 d’agost de 1935, però aviat fou criticat i jutjat com un homenatge massa redu...

506. Velódromos y voltadores. Un patrimonio histórico a conservar por el Consell de Mallorca

Diario de Mallorca , 30 de octubre de 2025 De las más de cincuenta pistas que existieron en toda la isla apenas sobreviven media docena El pasado 19 de septiembre de 2024 el pleno del Consell de Mallorca aprobó por unanimidad de todos los grupos una moción destinada a impulsar la protección patrimonial de los velódromos y  voltadores  de Mallorca. Estas instalaciones deportivas representan uno de los principales fenómenos sociológicos de Mallorca en los siglos XIX y XX: el ciclismo en pista. Más allá de la finalidad deportiva, su impronta social fue más allá de carreras, trofeos y victorias. Evocan un  modus vivendi , una esperanza de futuro, un ansia de modernidad y una forma de entender la vida. Cada pueblo tenía su pista, sus ídolos e hilvanó muchas de sus costumbres en torno a la bicicleta. Esta disciplina deportiva fue líder en la isla durante décadas y una de las primeras manifestaciones de la cultura de masas contemporánea. Fue primordial en la transformación de Ma...

504. El campanario de Fuentes Claras

La Tajadera (núm. 76-77), octubre de 2025 Si hay un elemento que identifica Fuentes Claras a lo lejos este es, sin duda alguna, el campanario de la Iglesia Parroquial. Desde hace siglos es su principal distintivo, fácilmente reconocible, pero más allá de su función como tal protagonizó varios hechos históricos que vale la pena recordar. El campanario nació como torre militar de vigilancia, formando parte de la ciudadela construida en los siglos XII y XIII cuando Fuentes Claras era territorio fronterizo con Castilla. De esa época son los dos cuerpos inferiores, que aún conservan el alféizar de una buharda y ventanas semicirculares para la vigilancia o defensa ante ataques enemigos. Cuando la ciudadela dejó de funcionar se construyó en su lugar la iglesia actual. La torre cambió de usos, se convirtió en campanario y a finales del siglo XVII su estructura fue ampliamente reformada. Para ello, llegaron desde Madrid dos maestros de obras: Diego del Campo y Juan Antonio Aparicio, cuya huella...

503. El Hospital San Jorge. Joya del patrimonio aragonés en peligro

El Periódico de Aragón , 25 de septiembre de 2025 En el zaragozano barrio de Delicias se halla uno de los edificios más singulares de la ciudad: el Hospital San Jorge. Construido en 1920 en la calle Padre Manjón, fue diseñado por Miguel Ángel Navarro Pérez (Zaragoza, 1883-1956), uno de los grandes nombres de la arquitectura aragonesa, autor de la Casa Solans, la Casa Palao, el Grupo Escolar Joaquín Costa o el Puente de los Cantautores, entre otros. Como urbanista y arquitecto municipal fue responsable del Parque Grande, el barrio de Ciudad Jardín y en sus últimos años planificó las dos últimas torres del Pilar, finalizadas en 1961. Además, fue hijo de otro ilustre arquitecto: Félix Navarro Pérez (Zaragoza, 1849-Barcelona, 1911), autor de otro símbolo de la ciudad: el Mercado Central. Por tanto, el hospital nació claramente vinculado a un referente de la arquitectura aragonesa. Y como muchas de sus obras está catalogado, con protección de tipo C, lo que afecta la fachada principal y cer...

502. El Reñidero de Can Veta (1949-1963)

Última Hora , 23 de setembre de 2025 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) Les bregues de galls foren un espectacle popular massiu a Mallorca durant segles fins fa poc temps. El primer local construït a tal efecte a Palma estigué al carrer dels Horts, n. 14; les primeres notícies són de 1856, però segurament fos anterior. Atès l’èxit, obrí un altre local a la plaça de l’Olivar, actiu almenys des del 1877. Obrien i tancaven segons els alts i baixos de l’afició; els Horts sovint fou teatre i magatzem; i l’Olivar, el Cafè Reñidero. Als anys 40 l’afició a l’illa havia desaparegut; però renasqué amb força i a principis de 1946 reobria el local dels Horts, que aviat quedà petit. Així, fou planejat un de nou als terrenys de la possessió de Can Veta (Camp Redó), al final del carrer Vázquez Mella (avui Ferran Valentí). L’11 d’octubre de 1948 posava la primera pedra el president de la diputació, Pedro Salas Garau, un dels promotors. Obrí el 16 de gener de 1949 i fou conegut...