515. L’Atlètic Balears, l’equip d’origen obrer i antifeixista que lluita per resistir: “Sobreviure és un triomf”

Vilaweb, 17 de setembre de 2025 

Va eliminar l’Espanyol a la segona fase de la Copa i ara somnia a causar sensació i repetir la història d’arribar a vuitens

Text: Martí Gelabert

A l’Atlètic Balears, avui a la segona federació, sempre se l’ha considerat el segon equip de Mallorca. L’entitat, que ja és dins el club dels equips de futbol centenaris, va sorprendre tothom eliminant el RCD Espanyol en la segona fase de la Copa i ara, abans d’acabar l’any, vol tornar a causar sensació amb l’Atlètic de Madrid als setzens i igualar la seva marca històrica en aquesta competició, assolida la temporada 2021-22, quan va perdre en vuitens amb el València a casa. Però, quina és la història d’aquest equip humil, antifeixista, de classe obrera i de ratlles blaves i blanques?

De fet, per a explicar la història de l’Atlètic Balears ja topam amb una primera polèmica. Quan va néixer, exactament? El 27 de maig de 1942, la data oficial, o el 20 de novembre de 1920, la data oficiosa? Qui ho té ben clar és l’historiador Manuel García Gargallo: “L’origen real, la fundació real, és el 1920.” Ha estudiat l’origen del club, que fins aleshores era aproximat, difús i, fins i tot, amb dades inventades. El recull a L’Atlètic Balears (1920-1942). Els primers anys d’una entitat centenària (Documenta Balear) i, en una conversa amb VilaWeb, ens l’explica.

Per això hem de retrocedir fins al 1920, quan per primera vegada a Palma naixia un equip d’extracció obrera. Era el Mecànic, nom que responia a la professió dels seus integrants: eren mecànics i treballadors de la companyia naviliera Isleña Marítima. Per un altre costat, també va néixer la Foneria Carbonell que, al cap d’una setmana, es va rebatiar amb el nom de Mallorca, que no s’ha de confondre amb l’actual RCD Mallorca. Mecànic i Mallorca compartien seu social en un bar de Ciutat i van decidir de fusionar-se. “No tenien pressuposts, no tenien estatuts, no sabien cap on anaven. Era una cosa molt improvisada. Eren els dos primers i únics clubs de classe baixa que es van fundar en tota l’illa, perquè llavors el futbol era de les elits i d’una classe mitjana molt reduïda a Mallorca”, conta l’historiador.

És molt inusual, des del punt de vista històric, que els primers clubs d’arrel obrera encara pervisquin avui, atès que normalment s’arruïnen o es desfan perquè tenen una estructura molt dèbil. Però la història de l’Atlètic Balears va començar per viure més de cent anys, de moment. Aleshores, amb el nom de Baleares Foot-ball Club.

Resistir el franquisme

Que hi hagi disparitat de dates respecte del naixement oficial del club no és anecdòtic. I respon, també, a allò que va representar el franquisme a les Illes. “El Baleares Foot-ball Club era un club molt de classes treballadores, d’esquerres i fins i tot un punt feminista. Això, enmig del franquisme i amb l’apogeu de la Segona Guerra Mundial”, contextualitza García Gargallo. El 1942 va absorbir l’Athletic Foot-ball Club, un equip molt petit, dirigit per un xueta.

El Baleares Foot-ball Club ja havia absorbit clubs petits durant els anys trenta, però en aquesta ocasió es va optar per un contracte de fusió i d’iguals, tot i que l’un era el club gros i l’altre –l’Athletic–, el petit. “Ho van fer per posar el comptador a zero i rentar-se la cara. Per dir que era un club totalment nou, apolític, sense cap màcula”, explica. “És una amnèsia col·lectiva per a sobreviure. Segurament era això o desaparèixer al cap d’un any o dos, perquè eren desafectes al règim”, afegeix. Amb tot, l’historiador lamenta que aquest aspecte hagi quedat “tan ficat” en la mentalitat dels afeccionats: explicar que l’origen real del club és el 1920, xoca amb les forces vives. “Dic que és l’únic equip d’Europa entestat a restar-se història en compte de sumar-ne.” D’aquella fusió, en va sortir el nom actual, Atlètic Balears.

Rivalitat amb el Mallorca

A les ciutats amb un cert volum de població, la rivalitat entre equips de futbol és ben comuna. I, normalment, sempre n’hi ha algun que acaba desapareixent. A Palma, la rivalitat va ser entre el Balears i el llavors Alfonso XIII, l’actual RCD Mallorca.

“El Mallorca l’havia fundat gent de classe alta, botifarres. Era gent amb una massa social més o manco potent, molt més forta. L’Atlètic Balears potser tenia una massa social igual o superior, però amb unes possibilitats molt més reduïdes”, comenta García Gargallo. De fet, diu que si ha sobreviscut ha estat perquè aquesta massa social era, numèricament, molt important: aportava poc, però n’eren molts: “Fent pinya, han aconseguit de sobreviure.” També explica que la bona organització va impulsar el club, aixecat originàriament a partir d’una mena de micromecenatge, a còpia de participacions petites.

L’origen de tots dos clubs, per tant, és ben diferent. Les classes mitjanes i altes ja tenien el seu club consolidat d’ençà del 1916, l’Alfonso XIII, però “faltava algú que donés veu a aquests estrats”: “Quan va arribar el Balears, el seu creixement va ser vertiginós”, assegura. És clar, aquesta gran diferència social tot d’una es va notar entre les afeccions: la primera vegada que van jugar entre si, el partit no es va acabar. “Es notava la tensió, en pocs mesos s’havia gestat tota aquella rivalitat. El partit va acabar amb una picabaralla, un ball de bastons entre els jugadors i entre el públic.”

Les mentalitats dels clubs també han estat molt diferents, lligades també als orígens. La de l’Alfonso XIII era la d’un equip que havia de guanyar. La mentalitat del Balears era sobreviure: “Ser-hi ja és un triomf. Sobreviure és un triomf. I això fa que en les derrotes es mantinguin ferms”, comenta l’historiador.

La deriva del club

D’ençà dels anys seixanta i setanta, el club va anar perdent massa social i va passar de jugar a segona a caure a l’infern. Un Mallorca més ben gestionat va saber capitalitzar les noves generacions i va eixamplar més la distància amb el Balears, que abanderava l’esquerra. Ara, l’errada més grossa, segons García Gargallo, no va ser fins el 2012, quan el club es va convertir en una societat anònima amb el polèmic Bartomeu Cursach com a accionista majoritari.

“Que ho faci el Mallorca es pot entendre. Però, tenint en compte les arrels humils i els idearis d’esquerres republicans… Les societats anònimes ja sabem com acaben sempre: en mans d’un mateix propietari”, lamenta: “Al principi hi havia accionistes majors i menors, però a la mínima que hi va haver una crisi, tot va acabar en mans d’una persona. I que arribi un milionari, que és alemany i no té ni idea de què és Mallorca, i hi posi els seus amiguets a la camarilla que mana… és curiós com ha acabat.”

En aquest cas, parla de l’era d’Ingo Volckmann. I de com la massa social del Balears sempre ha acabat obeint. El seu discurs és força crític amb el club i amb l’afecció, perquè troba a faltar que no hi hagi una massa social que hagi fet pinya i de contrapès: “Es pot dir que, socialment, el club és mort. La classe mitjana ha quedat arrasada. Ara només queden els obedients. Se substitueixen els antics afeccionats per consumidors acrítics, que diuen que no s’ha de mesclar política amb futbol.”

Per García Gargallo, s’ha arribat a l’extrem que el Balears “s’ha convertit en una mala còpia del Mallorca”. A part el color que llueixen i l’estadi on juguen, creu que no hi ha res que els diferenciï actualment: “Entre l’original i la còpia, els joves què faran?”

Un club antifeixista

Això sí, al club resisteix la penya de seguidors Fanàtiks, que, a diferència dels Supporters del Mallorca –on mana l’extrema dreta–, es declara antifeixista. I sí, estan polititzats. De fet, fa pocs mesos van acusar públicament el president del club, Ingo Volckmann, de complicitat amb el feixisme, el racisme i la LGTBI-fòbia. Deien que era promotor d’un canal de Telegram que dóna suport a la ultradreta alemanya, l’AfD, simpatitzant de la política de Donald Trump i que fins i tot havia defensat o banalitzat el nazisme.

“Davant d’això, cal plantar cara al feixisme i a la reacció. No podem permetre que una persona així tengui cabuda al nostre estadi ni al nostre equip”, deien en un comunicat. I afegien: “Es veu que el senyor Ingo no entén quin club presideix: un equip històricament amb origen en el si de la classe treballadora de Palma. Defensor d’uns valors antifeixistes i amb forta càrrega política contrària a la dictadura i sempre en favor de la classe treballadora. Un club que ha estat un estendard de la lluita antifeixista mallorquina.”

Avui, amb l’Atlètic de Madrid, es preveu un Estadi Balear ple a vessar. L’equip vol tornar a guanyar un “primera divisió”, però el futur de l’entitat dependrà de com es gestiona la resta de la temporada i els anys vinents. I, sobretot, si la massa social pot tornar a tenir l’empenta que l’ha fet resistir tants d’anys.