Diari Ara, 2 de desembre de 2025
La història de lluita de l’Atlètic Balears, rival de l’Espanyol a la Copa
Text: Marc Mosull
Manolo González es retrobarà aquest dijous amb Luis Blanco, el seu assistent a l’Espanyol durant l’època a Segona Divisió. Blanco és l’entrenador de l’Atlètic Balears, de Segona RFEF, que si bé no ha arribat mai a Primera Divisió, és un club històric de Mallorca i un dels pocs d’extracció proletària que queden al futbol espanyol.
El seu origen es troba en el Mecànic, un equip que va sorgir el 1920 dels tallers de la companyia naviliera Isleña Marítima —l’actual Transmediterrània—, i el Mallorca FC, de la Foneria Carbonell, una petita empresa metal·lúrgica de Palma, tal com reivindica l’historiador Manel García Gargallo al llibre L’Atlètic Balears (1920-1942). Els primers anys d’una entitat centenària: “El 1919 es va estipular a Espanya la jornada de vuit hores, i només un any després es van fundar els dos primers clubs amb origen obrer de l’illa, que es van fusionar. Això vol dir que de seguida que els treballadors van tenir temps, van començar a jugar a futbol”.
Fins llavors, el futbol havia estat patrimoni pràcticament exclusiu de les elits econòmiques de Palma. N’és un exemple l’actual RCD Mallorca, que va néixer el 1916 com a Alfons XIII Foot-ball Club: el nom fundacional evidenciava el seu caràcter monàrquic i conservador. “El Balears —així s’anomenava llavors— va aglutinar moltíssims aficionats, sobretot de classe treballadora, i des dels seus inicis va rivalitzar amb l’actual Mallorca, que era l’equip dels botifarres (botiflers). El 1921 es va jugar el primer amistós, que es va haver de suspendre al descans a causa d’una batalla campal entre els jugadors i el públic”, exposa García Gargallo sobre aquesta confrontació social i política, de rics contra pobres i treballadors contra patrons, que es va traslladar al terreny de joc.
L’antifeixisme del Balears
D’identificació obrera i republicana, el club també va demostrar el seu compromís antifeixista l’any 1936, quan bona part dels seus futbolistes i els del Constància d’Inca, una altra entitat amb arrels populars, van formar part d’un equip que havia de representar l’illa de Mallorca a l'Olimpíada Popular de Barcelona. Aquell esdeveniment alternatiu i de rebuig als Jocs Olímpics organitzats pel Berlín nazi no es va acabar disputant per l’alçament militar de Francisco Franco.
“Quan va triomfar el cop d’estat a Mallorca, els jugadors estaven de camí a Barcelona, territori republicà durant l’inici de la Guerra Civil. Els passatgers del vaixell van tardar anys a tornar a l’illa. N’hi ha que mai van tornar, que van viure a l’exili, i fins i tot alguns van morir al front”, diu l’historiador, instal·lat a Mallorca però amb arrels a la capital catalana.
Als 50, l’Atlètic Balears —ja s’anomenava així, després d’una altra fusió— va assolir la Segona Divisió, i l’any 1960 va construir l’Estadi Balear, que és on jugarà l’Espanyol aquest dijous. El terreny de joc es va finançar a través d’una espècie de crowdfunding a l’antiga: es va constituir una cooperativa de petits accionistes, Procampo, a través de la qual es va pagar l’Estadi Balear; d’aquesta manera tots els que van posar-hi diners van ser micropropietaris del camp. És la mateixa fórmula que havia elegit el RCD Mallorca per edificar el Lluís Sitjar, 15 anys abans.
De club d’obrers a societat anònima
La distància amb el club gran de l’illa es va començar a eixamplar a partir dels 60 i els 70, coincidint amb els primers anys a l’elit del Mallorca i una crisi econòmica i institucional a l’entitat balearica, que ja al segle XXI es va convertir en societat anònima esportiva (SAE), el principi de la fi per a molts, i va estar a punt de desaparèixer. Després d’un concurs de creditors, el 2014 el club va passar a mans d’un empresari alemany instal·lat a Palma que va sanejar-lo amb l’objectiu de dur-lo al futbol professional, i va reformar i recuperar l’estadi, clausurat pel mal estat en què es trobava.
De tota manera, en els últims temps part de la massa social ha assenyalat Ingo Volkman per obviar el passat proletari i d’esquerres del club, fer propaganda racista i reaccionària i donar suport a AfD, un partit alemany d’ultradreta. Tot plegat ha provocat una gradual desafecció entre l’afició d’un dels clubs d’extracció obrera més importants del futbol espanyol.