Ir al contenido principal

Entradas

136. Chronochrome: Balears a tot color (1912)

Veu de Sóller , 11 de febrer de 2011 Assíduament recordam la Mallorca d’ara fa un segle a través de pintures, postals i fotografies. També se’n conserven algunes filmacions parcials i en un pèssim estat de conservació, presidides per l’hieratisme d’un incipient setè art, que tenen molt poc de descriptiu de la vertadera quotidianitat i sí molt de teatral i impostat. El patrimoni audiovisual és actualment dels més valorats i popularitzables, presidit per la imatge en moviment, i que augmenta la seva vàlua patrimonial quan més allunyats són els seus orígens. Així succeeix amb el nostre fons cinematogràfic, que a les Balears compta amb un fons en fase de restauració i classificació a través de l’ Arxiu del So i de la Imatge de Mallorca (ASIM) , creat l’any 1999. En els darrers anys la companyia cinematogràfica francesa Gaumont, una de les poques que pot presumir d’un segle d’existència (nasqué l’any 1895, així com el setè art), hi dóna a conèixer el seu vast arxiu cinematogràfic, al q...

135. Una, magra i pobra

Diari de Balears , 9 de febrer de 2010 Veu de Sóller , 12 de febrer de 2010 Setmanari Sóller , 13 de febrer de 2010 La diversitat d'un país hauria de portar un enriquiment social i cultural de gran abast. Però en un estat ric i generós en diversitat com és el nostre, hem viscut un segle XX presidit per la idea d'unitat. Més ben dit, per la difusió d'una idea unitària mal aplicada i gestionada. Unitat en el govern, amb un estat nació, una cultura, una línia política, un origen i un destí, una religió, una llengua, una èpica comuna, una raça, fins i tot un Caudillo... una temptativa constant d'assolir la unitat mitjançant una simplificació empobridora, totalment contradictòria i artificiosa, donada l'enorme diversitat que la pell de brau hi atresora. Una obcecació que ha portat a vertebrar piramidalment i maldestrament una idea d'unitat, com a finalitat en sí mateixa per sobre de tot, que s'ha mostrat impracticable durant segles. I sobretot, aplicada de m...

134. El malmès futbol femení balear

Diari de Balears , 21 de gener de 2010 Veu de Sóller , 22 de gener de 2010 El futbol femení a Balears segueix sent, a grans trets, un esport marginal. Els seus dos principals clubs, el Collera i l'Sporting Ciutat de Palma, amb prou feines treuen algun benefici econòmic o mediàtic de la seva aposta esportiva. Ni el meritori ascens del Collera a la Superlliga (primera divisió del futbol femení espanyol) ha servit per donar embranzida a aquest esport. Únicament la implicació dels principals clubs masculins de Balears, amb una gran massa social i atractiu esportiu, podrien reimpulsar-lo. Però veure la seva actitud és suficient per adonar-se del menyspreu i poca sensibilitat que pateix aquest maltractat (i tanmateix, emergent) futbol femení. El Reial Mallorca va presentar el seu equip femení el 2008, tot i que realment el que va fer va ser absorbir l'equip ja existent del CE Penya Arrabal. I com a tal és tractat de manera impresentable: molts dels seus partits ni tan sols els...

133. El maltrecho fútbol femenino balear

El Mundo-El Día de Baleares, 13 de enero de 2010 Diario de Mallorca, 15 de enero de 2010 Última Hora, 5 de febrero de 2010 El fútbol femenino en Baleares sigue siendo un deporte marginal. Sus dos principales clubes, el Collerense y el Sporting Ciutat de Palma, apenas sacan algún beneficio de su apuesta deportiva. Ni el meritorio ascenso del Collerense a la máxima categoría ha servido para relanzar este deporte. Solo la implicación de los dos grandes clubes masculinos podría relanzarlo, pero viendo su actitud es suficiente para darse cuenta del desdén y poca sensibilidad que padece este emergente (y malviviente) fútbol femenino. El Real Mallorca creó su equipo femenino en 2008, aunque realmente absorbió un equipo ya existente, el Peña Arrabal. Muchos de sus partidos ni siquiera los juega en la ciudad deportiva sino en el campo de su ex-equipo, y en la web del club no aparece ni mencionado. Encima, habiéndose ganado el derecho a ascender este verano, renunció para humillación de u...

132. La manifestació ciutadana contra la corrupció

Diari de Balears , 15 de desembre de 2009 Diario de Mallorca, 16 de desembre de 2009 Veu de Sóller , 18 de desembre de 2009 Setmanari Sóller , 19 de desembre de 2009 Última Hora, 19 de desembre de 2009 Vaig acudir a la manifestació convocada a Palma en protesta per la corrupció del passat dissabte 12 de desembre. A la concentració, prevista al Passeig del Born, s'hi varen concentrar aproximadament fins a un miler de persones a mesura que transcorria la reivindicació. No va haver cap incident i hi prengueren part gent de tota mena, condició i ideologia. Hi convisqueren pancartes fetes a mà per ciutadans corrents, amb lemes de tota mena i força originals. L'ambient va ser festiu en tot moment, sempre pacífic i reivindicatiu. No vaig veure (almenys en el meu cas) cap polític de major o menor rang. Però sí militants de base de tot tipus de partits, i especialment em va satisfer veure l'exbatle de Palma, Ramon Aguiló, en una humil i discreta segona fila. Espontàniament ...

131. Les IV Jornades d’estudis locals de Sóller

Veu de Sóller , 20 de novembre de 2009 Setmanari Sóller , 21 de novembre de 2009 Diari de Balears , 22 de novembre de 2009 Última Hora, 5 de desembre de 2009 Com ja ve essent habitual a aquestes alçades de l’any per quart any consecutiu, el 6 i 7 de novembre varen tenir lloc les Jornades d’estudis locals de Sóller. Enguany s’han presentat 22 treballs, mantenint la participació habitual. Les comunicacions presentades afavoriren el coneixement de tot tipus de primícies documentals fruit de la tasca dels ponents, així com gaudir de l’apassionant exercici d’intercanvi de dades i materials en el decurs de les sessions amb el públic assistent i entre els mateixos investigadors. Després de quatre anys pot dir-se que el projecte de les jornades és un èxit. La implicació dels sollerics garanteix que les jornades es mantinguin vives, gràcies a un públic ampli i participatiu i uns investigadors autòctons (a més d’amateurs) que signen gairebé en un 100% els treballs presentats. Dins el cal...

130. La revolució circulatòria de Palma

Diari de Balears , 15 de novembre de 2009 El Mundo-El Día de Baleares, 16 de novembre de 2009 Última Hora, 19 de novembre de 2009 Diario de Mallorca, 26 de novembre de 2009 Enguany Palma es troba immersa en un caramull d’obres que no semblen tenir fi. El Plan E ha afavorit una allau d’intervencions que, sense el seu finançament, haurien estat posposades indefinidament per manca de doblers. Però un dels temes més interessants i innovadors en les actuacions omnipresents a Ciutat és el replantejament viari afegit. En particular, em crida molt l’atenció la vertebració i condicionament de dues rondes de circumval·lació viària que complementaran el trànsit de les Avingudes. Un primer anell viari, en sentit ponent, serà importantíssim. El format pels carrers avinguda Argentina, Balanguera, Andreu Torrens, José Alemany Vich, Ausiàs March, Jaume Balmes, Josep Darder i Reis Catòlics (i Brotad en un futur). El seu arranjament per aconseguir un cinturó que descongestioni les Avingudes ser...

129. Curso del 63, una pantomima del 15

El Mundo-El Día de Baleares, 3 de noviembre de 2009 Diario de Mallorca, 11 de noviembre de 2009 Última Hora, 24 de noviembre de 2009 Última Hora, 26 de diciembre de 2009 Tuve oportunidad de ver el programa "Curso del 63" y pronto me di cuenta del macabro espectáculo que se nos ofrece. Un profesorado de corte autoritario y desagradable, muy caricaturesco e impostado, pero que más o menos da el efecto pretendido. Al ver a los alumnos internos me di cuenta de que todos son del mismo patrón: extracción social casi marginal, escasa formación, lenguaje pobre y soez, desconocedores de normas y responsabilidades, e ingobernables por sus padres (cuyos testimonios lo justifican plenamente). Y que encima son presentados como “muestra general” (?) de las nuevas generaciones. Casi tiene más de reformatorio que de internado. El programa consigue un efecto subversivo: nos lleva sutilmente a la conclusión de que la mano dura es la mejor receta para unas generaciones salidas de la en...

128. Universitat, radiotelevisió i 2016. Cultura, educació i projecció exterior a Sóller

Diari de Balears , 27 d’octubre de 2009 Veu de Sóller , 30 d’octubre de 2009 Última Hora, 6 de novembre de 2009 Aquí teniu tres pinzellades que, segons el meu humil criteri, haurien de ser claus per al desenvolupament futur de Sóller a través dels seus principals potencials: cultura, educació i projecció exterior. Primer: la necessitat d’un centre universitari actiu i funcional. Als darrers anys, les activitats organitzades o coparticipades per la UIB al centre universitari de Sóller són pràcticament inexistents, comparades amb la intensa activitat de que gaudeixen altres centres de l’illa (en especial destaquen els de Campos, sa Pobla i Llucmajor, que mantenen una activitat constant). Part d’aquest dèficit pot ser degut a la manca d’una seu pròpia i adequada, disgregada entre el Centre d’Informació Jove i la Biblioteca. Caldria que aviat el centre universitari tingués unes instal·lacions pròpies i funcionals on, per posar alguns exemples, poguessin organitzar-se de manera estab...

127. El sistema Trichromie Gaumont i la Mallorca de 1912-1913

Veu de Sóller , 9 d'octubre de 2009 Diari de Balears , 14 d'octubre de 2009 El proper 19 d'octubre, al MOMA (Museu d'Art Modern de Nova York) s'exhibirà la pel·lícula "Trichromie!" , selecció de filmacions realitzades entre els anys 1912 i 1913 amb Trichromie (o Chronochrome), protosistema de filmació en color enginyat pel cineasta francès Louis Gaumont. La iniciativa corre a càrrec de la companyia Gaumont, que cada any presenta una mostra restaurada del seu fons documental a l’arxiu Gaumont-Pathé. Hi ha una quarantena de filmacions amb aquest sistema, però encara avui dia només se'n coneixen un parell. A diferència d'altres sistemes de l'època (com el Kinemacolor de 1906), el Trichromie destaca per una gran qualitat cromàtica i de definició d'imatge, i per a nosaltres té un interès afegit més enllà de l'històric i cinematogràfic. No fou enginyat a Anglaterra o Estats Units sinó a França, un país més proper a la nostra geografia. ...