Diario de Mallorca, XX de juny de 2026
Última Hora, XX de juny de 2026
Enguany s’han complit cent anys de la mort de Joan Alcover i de l’estrena de La Balanguera com a peça coral, amb música d’Amadeu Vives. El compositor la va escriure a mitjan febrer de 1926 per a cor mixt i orgue; però Alcover moriria pocs dies després i, per tant, mai no va arribar a escoltar-la.
La peça es va estrenar el 29 de maig de 1926 al Palau de la Música de Barcelona, cantada per l’Orfeó Català, amb gran èxit. Per això, el dia que es complien cent anys de l’efemèride varen organitzar-se múltiples cantades arreu de Mallorca.
No obstant, això vol dir que manca una altra fita pendent de recordar: quan va sonar per primer pic a Mallorca? Aquesta dada la coneixem; de fet, no manca gaire temps per complir-se. Va ser un mes després de l’estrena del Palau: el 28 de juny de 1926, al desaparegut Teatre Líric de Palma. La va interpretar l’Orfeó de Sabadell, que duia la nova composició com a principal atracció.
Aquell dia La Balanguera tancava el programa i les cròniques conten que durant la interpretació el públic es va posar dret: tothom va entendre que assistien a l’estrena d’una obra amb una energia única i especial. En acabar, el cor va rebre una llarga ovació i els aplaudiments varen obligar a cantar-la de nou.
A diferència de l’èxit assolit a Barcelona, la vetllada de Palma fou viscuda de manera diferent, amb un punt afegit de màgia i de comunió amb el públic. Era evident que l’obra tenia un significat especial i que aquell vespre havia nascut un himne. Des de llavors la difusió fou imparable; corals i orfeons la varen incorporar als repertoris i en poc temps sonava arreu de Mallorca fins esdevenir el referent col·lectiu que és avui.
Per tant, l’estrena a Palma és una data tan important com l’estrena absoluta a Barcelona perquè marca el punt d’arribada de La Balanguera a Mallorca, amb una transcendència que va més enllà del fet estrictament musical. Així, l’obra podria tornar a sonar el 29 de juny a s’Hort del Rei de Palma, allà on estigué el Teatre Líric i va sonar per primera vegada. Seria un gest que arrodoniria (i completaria) l’homenatge a un himne centenari.