La Vanguardia, XX d’abril de 2026
El 16 d’abril de 1926 es va estrenar al desaparegut Teatre Nou del Paral·lel de Barcelona Cançó d’amor i de guerra, sarsuela de Rafael Martínez Valls (Ontinyent, 1895-Barcelona, 1946), amb text de Lluís Capdevila i Víctor Mora. Va ser el gran triomf del compositor valencià, autor de les dues principals obres del gènere en català, junt amb La legió d’honor, estrenada el 1930.
Escrita durant la dictadura de Primo de Rivera, fou titulada Els soldats de l’ideal, però fou prohibida perquè a l’obra “l’ideal” al·ludia a la Revolució Francesa de 1789 i les seves idees, un fet que la dictadura no podia permetre. Així, els autors li van posar el nom que avui coneixem.
Cent anys després de l’estrena, l’obra continua essent intemporal i referència de la música escènica en català, amb fragments com la Sardana, el duet de Francina i Eloi, Pirineu o el Preludi de l’acte II, basat en la cançó tradicional Muntanyes del Canigó. Un centenari que no pot passar desapercebut.